dimarts, 29 de maig de 2012

Art-banyet

Fa temps que el David es banya " sol" , ell és molt prudent i va amb compte amunt i avall la banyera, per tant, això ens va donar confiança en que no calia que estiguéssim presents durant tota l'estona que durava el banyet. Com que també s'ensabona sol, tret del cap que no li agrada gens ( com a molts altres nens i nenes, oi ? jeje) , doncs nosaltres anem entrant i sortint, sempre a l'aguait però amb molta confiança, ja que a ell li agrada montar-se el " xiringuito" tot sol,  mentre ens diu " adéu mama, adéu papa " , ens crida quan necessita alguna cosa que no està al seu abast o vol que vegem alguna de les seves " creacions" artístiques . Un banyet dura doncs , un mínim de mitja hora o més.


Ahir es va posar a " netejar" la mampara ( la veritat és que li fa falta, pero vaja, tampoc són els materials més adients els que va emprar, jejeejje).
Té un cistell amb tot de coses. Va agafar un raspall, li va posar una mica de sabó i va començar a " tejar" . Del "netejar" va passar al "pintar". Li vaig oferir escuma d'afaitar i em va dir que sí, naturalment, li vaig posar en unes tapes i endavant !.
Va enganxar-hi uns gomets de goma eva que vaig comprar fa un any als " xinos" i que encara li agraden un munt., va pintar amb diferents objectes: el raspall, la mà, un pinzell, els mateixos gomets ....


Ha estat la primera vegada que ha posat nom a la seva " creació artística " mama, mama, els planetes" (com no !) . Ha posat uns quants gomets  alineats i ha tingut així el seu particular sistema solar.

L'altre dia va aprendre una paraula nova, tot preguntant mirant un llibre d'astronomia de la biblio, " galaxia"  , mira, mama, galachia, galachia, mentre amb el pinzell anava fent cercles. No li hem ensenyat a fer-ho, al·lucino  amb la capacitat d'abstracció  que tenen els infants , m'agrada tant veure-ho també en altres nens i nenes al parc, a l'escola bressol, amb els amiguets, als vostres blocs ... És com màgia, no us sembla?

Com aprenen , dedueixen, experimenten ... els nostres petits ! Quin privilegi tenim de poder veure-ho i acompanyar-ho, no?

Total que ahir s'ho va passar més pipa que mai, vaig haver de posar aigua calenta dos cops, perquè no volia sortir de cap manera i no m'estranya !!

14 comentaris:

  1. Tinc pendent probar això de pintar a la banyera amb escuma d'afaitar, ho he llegit en alguns blocs i sembla molt divertit. Queda molt xulo quan es barreja l'escuma amb colorant alimentari!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. síiiii però el colorant alimentari taca molt la pell i costa de marxar, i el David, que a vegades és un finolis, no vol de cap manera !

      Elimina
  2. Està clar que s´ho va passar molt, però que molt bé creant la seva pròpia "galàxia"!!! Quin bany!!!
    Una abraçada i felicitats pel teu fantàstic bloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Laura, ja saps que jo aprenc molt, molt, molt del teu !

      Elimina
  3. Sí, sí, se lo ha pasado pipa!! No me extraña, y encima mami poniendo más agua caliente...¡de aquí no me muevo, jeje!! Un besico familia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Calla, calla que me recordaba a los garbanzos que puse en remojo el otro dia, jejejej

      Elimina
  4. Pero que bien.... ya se baña solito, os da confianza, pone nombre a sus creaciones y encima utiliza la nueva palabra que aprendió: si señor!!! Un gran baño :-D
    Es increíble lo que absorben verdad?? y como nos sorprenden, día si y día también!!!
    A la mía le falta bastante para esto, pero a su nivel, me deja alucinada con sus pequeñas cosas :-D
    Me ha encantado!!! Un besito

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guau, gracias a tus comentarios he pensado... sí señor, es verdad!! je,je.
      Lo de bañarse solo fue un reto para sus papis.... porque nos decíamos ..." huy, que dirá la gente?, Seguro que lo hacemos bien ?" . Al final decidimos dar un voto de confianza, nos sorprendió cuando empezo a enjabonarse diciendo las partes del cuerpo ! y ver como se mueve por la bañaera. Nunca ha resbalado ni nada por el estilo. Y ya hace creo, más de un año ...

      Eso sí, tenemos una oreja, una pierna , un brazo, preparados para cualquier urgencia, vamos entrando y saliendo de beun rollo y le pegamos un ojo por el espejo del lavabo sin que nos vea... así en plan James Bond, jeje, pero con mucha tranquilidad la verdad.

      Si es que son más independientes y responsables de lo que nos pensamos. Se nos hacen mayores ... snif.

      Elimina
    2. Un 10 para estos papis!!!
      Mi peque, el lunes, me quería quitar la mano y bajar ella solita la rampa del garaje y la dejé. Madre mía... tenía el corazón en un puño y ese pellizco en el estómago... pero es que hay que dejarles!!!!!!
      Y es que no nos damos cuenta que ellos van más adelantados que nosotros en esto de la independencia jajajajaja
      Por cierto, tienes unos premios en mi blog... por si quieres pasarte

      Elimina
  5. Cuánto dan de sí los baños!!!! Qué gran paso el bañarse solico!!! Tu niño me tiene prendada! Besicos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. buenoooooooo .. nunca ve la hora de salir .... " més banyet, més banyet"

      Elimina
  6. Está claro que la confianza favorece la autonomía. Lo veo en muchas de tus entradas, vuestro hijo es muy autónomo y estoy segura que está influido por la seguridad que le dais cada día.
    Estupendo baño.
    Besos

    ResponElimina
  7. Hola Maribel

    Sí sí lo es .... nos gusta que sea así, aunque a veces sea un reto ya que supone tener más paciencia, más confianza , más " pellizcos en el estómago " pensando " ay, ay... podrá?", pero vemos que posco a poco se supera y que cuando algo no puede hacerlo nos pide ayuda.

    Peeeeeeeeero...por otra parte, de tanto en tanto, también tiene un cierto grado de " vaguitis" y alguna vez nos pide , por ejemplo,que les demos de comer en la boca, en plan buen rollo, pero si no no se lo come. Anda, que no saben !!

    Besitos !

    ResponElimina
  8. Cómo dan de sí los bañitos, algo tan básico pero lleno de estímulos y actividades con las que el peque se lo pasa genial y además acaba bien limpito, qué más podemos pedir? jajaja. Besotes!!!

    ResponElimina