I el material "delicat "?

L'altre dia estava organitzant una mica algunes coses de casa, d'aquelles que tenim " per si un cas ..." però que no acostumem a fer anar.

Entre les que volia posar en capses hi havia un joc de cafè, el vaig deixar sobre la taula mentre anava a buscar paper de diari per embolicar-lo. Mentrestant el David jugava.

Fent honor al meu despiste me'n vaig oblidar i em vaig quedar a la cuina fent el dinar quan sento rialles , crits d'alegria i clin, clin, clin .... Ai mare ! Vaig cap al menjador i em trobo això: El David s'ho estava passant pipa !.... Ups i ara què ?

Sempre hem procurat, tal i com deia la meva mare, ensenyar-li a tenir cura de les coses, siguin les que siguin, a no treure-li del davant, com aprendrà si no ? . De fet mai no ha trencat cap joguina per exemple ( els contes de pestanyes ja és un altra cosa, que estan tots a mitges pobrets....) .

Però el vidre i similar ens costava una mica més deixar-li....podien tenir un " efecte col·lateral " fotut :El David i jo sempre anem descalços o amb mitjons antilliscants per casa , així que, si es trencava , podia ser un problema i fer-nos mal amb els  vidres que quedessin a terra.

Opcions ?

Recollir les tasses i oferir-li alguna altra cosa, tot explicant-li perquè. ?Però és que s' ho està passant tan bé.... i les agafa amb tanta delicadesa...

-I si ens posem les sabates i juguem a sobre de la catifa per si es trenca alguna tassa ? 
I si a més a més posem unes estovalles a la taula per a que no rellisquin tant ?

-Síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.

-David, si us plau, pensa que es pot trencar i els bocinets fer-nos mal, recordes com ho has d'agafar ?
-Fluixet
-Molt bé, fluixet. Moltes gràcies !
Vols una gerra amb aigua?

-Síiiiiiiiiiiiiii

I per acabar tot recollit i al seu lloc !!

S'ho va passar la mar de bé, jo tranquil·la perquè veia que , tot i que podia haver un accident " tassil", ell tenia molta cura amb el que havia agafat, que si queia alguna cosa hi havia la catifa i que anàvem calçats ( quina sensació més estranya dins de casa, jejej) . De fet jo anava entrant i sortint per poder  fer fotos i acabar el dinar alhora.

Sé que més mares i pares també ho feu així , confiant malgrat aquest punt de "ai, ai" que ens fa un petit pessic a l'estòmac, no ? Els nostres petits es fan grans , totes aquestes experiències formen part d'un procés d'aprenentatge , de confiança .... i també del nostre propi procés per a deixar-los fer i experimentar, encara que lògicament ens costi quan implica un petit risc.

Maria Montessori sempre donava molta importància a que els petits poguessin experimentar amb material delicat com vidre i ceràmica, dient que era la manera d'aprendre a cuidar-lo i respectar-lo.

Per a nosaltres ha estat molt bona experiència !! I totes les tasses estan senceres !!