dimecres, 16 de maig de 2012

I el material "delicat "?

L'altre dia estava organitzant una mica algunes coses de casa, d'aquelles que tenim " per si un cas ..." però que no acostumem a fer anar.

Entre les que volia posar en capses hi havia un joc de cafè, el vaig deixar sobre la taula mentre anava a buscar paper de diari per embolicar-lo. Mentrestant el David jugava.

Fent honor al meu despiste me'n vaig oblidar i em vaig quedar a la cuina fent el dinar quan sento rialles , crits d'alegria i clin, clin, clin .... Ai mare ! Vaig cap al menjador i em trobo això: El David s'ho estava passant pipa !.... Ups i ara què ?
Sempre hem procurat, tal i com deia la meva mare, ensenyar-li a tenir cura de les coses, siguin les que siguin, a no treure-li del davant, com aprendrà si no ? . De fet mai no ha trencat cap joguina per exemple ( els contes de pestanyes ja és un altra cosa, que estan tots a mitges pobrets....) .

Però el vidre i similar ens costava una mica més deixar-li....podien tenir un " efecte col·lateral " fotut :El David i jo sempre anem descalços o amb mitjons antilliscants per casa , així que, si es trencava , podia ser un problema i fer-nos mal amb els  vidres que quedessin a terra.


Opcions ?
Recollir les tasses i oferir-li alguna altra cosa, tot explicant-li perquè. ?Però és que s' ho està passant tan bé.... i les agafa amb tanta delicadesa...

-I si ens posem les sabates i juguem a sobre de la catifa per si es trenca alguna tassa ? 
I si a més a més posem unes estovalles a la taula per a que no rellisquin tant ?
-Síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.

-David, si us plau, pensa que es pot trencar i els bocinets fer-nos mal, recordes com ho has d'agafar ?
-Fluixet
-Molt bé, fluixet. Moltes gràcies !
Vols una gerra amb aigua?

-Síiiiiiiiiiiiiii






I per acabar tot recollit i al seu lloc !!



S'ho va passar la mar de bé, jo tranquil·la perquè veia que , tot i que podia haver un accident " tassil", ell tenia molta cura amb el que havia agafat, que si queia alguna cosa hi havia la catifa i que anàvem calçats ( quina sensació més estranya dins de casa, jejej) . De fet jo anava entrant i sortint per poder  fer fotos i acabar el dinar alhora.

Sé que més mares i pares també ho feu així , confiant malgrat aquest punt de "ai, ai" que ens fa un petit pessic a l'estòmac, no ? Els nostres petits es fan grans , totes aquestes experiències formen part d'un procés d'aprenentatge , de confiança .... i també del nostre propi procés per a deixar-los fer i experimentar, encara que lògicament ens costi quan implica un petit risc.

Maria Montessori sempre donava molta importància a que els petits poguessin experimentar amb material delicat com vidre i ceràmica, dient que era la manera d'aprendre a cuidar-lo i respectar-lo.
Per a nosaltres ha estat molt bona experiència !! I totes les tasses estan senceres !!

3 comentaris:

  1. Camino, hoy por la mañana Acher ha roto una taza... ¡y qué lloros! Él tiene disponibles en su cocinita las tazas de porcelana, yo me estaba cambiando en el cuarto y de repente viene llorando a decirme que se ha roto... ¡nunca le había pasado! Pero es que a mí el otro día se me rompió un vaso y a su padre un plato... ¡todos somos humanos! ¿a quién no se le ha roto algo alguna vez?
    Como tú dices es darles confianza y poner los medios para facilitar el proceso de aprendizaje.
    ¡Me ha encantado ver a David tan delicado! Un besico.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ohhhhhhhhhhhhh... pero que sensibilidad, que bonico que es Acher !

      Sí ,exacto, creo que ver que las cosas se rompen nos ayuda a aprender a todos:
      El otro dia a mi se me cayó el bote de cristal del café y se hizo añicos. David me dijo: oh! s'ha tencat !. Pos sí. Le dije que teníamos que tener mucho cuidado porque el vidrio se clava y hace daño. De nuevo nos calzamos y lo recogí todo, pasando el aspirador como que 4 veces, je,je! esto de ir descalzos tiene sus inconvenientes !!
      David no dejaba de mirar los pedacitos pequeños del vídrio, pero no los tocó. Supongo que le resultaba muy curioso.

      Y yo me volví a recordar a mí misma que no se cogen botes de vídrio con las manos mojadas !!! je,je. Por cierto... tengo que comprar otro bote para el café....

      Un abrazo para Acher !!! seguro que David le hubiera consolado con mil besitos.

      Elimina
  2. Qué cuidadosos vuestros niños.
    Es verdad lo que dices Camino, que todavía nos queda un punto de temor. Pero como tú muy bien has contado, a los adultos también se nos rompen cosas. Lo importante es saber cómo actuar si algo se rompe, para evitar accidentes, y darles esa confianza.
    Saludos

    ResponElimina