La llista de la compra : què ens fa falta?

Anar a comprar també forma part de les activitats familiars, fem una compra gran més o menys un cop per setmana quan arriba el pare al vespre i anem amb el cotxe. Però el David i jo també anem  a fer compres petites, quan ens convé alguna cosa.

Habitualment , com que sóc tan despistada, em faig una llista per no descuidar-me res. El David sempre em pregunta : " què és això mama ? o bé " que posa mama ?"  i li explico més o menys.

Vaig creure que si feia la llista amb imatges ell també podria col·laborar. Doncs vinga, a veure que tal va ... què necessito ? què tinc ?

He agafat un tros de feltre negre rectangular i li he enganxat per una banda dues tires de velcro: per l'altra li he enganxat amb pegament ( encara no m'atreveixo a cosir...) una butxaca petita. Ens servirà per guardar les imatges de la compra.

Li he afegit una cinta que teníem de no se què per poder penjar-ho i he posat un tros petit de velcro per poder-ho tancar bé.

He fet una segona bosseta en verd: aquí guardarem les imatges que no hem fet anar.

He imprès i plastificat unes imatges d'aliments que feia temps que tenia triades : carabassó, pomes, tomates, albergínies, llet... i com no ! xocolate!!! També hi he afegit el nom escrit, d'aquesta manera aprenem que hi ha una associació concepte -paraula escrita -imatge .

Per la part del darrera he empegat  un tros petit de velcro per a que es pugués enganxar amb el de la bosseta negra.

Li he dit al David que ens calien coses per cuinar i que havíem d'anar a comprar ...fem la llista de la compra ? síiiiiiiiiiiiiiiiii.

Li he posat al davant totes les imatges i li he explicat que només agafaríem el que necessitàvem, que ho enganxaríem al feltre i que ens ho enduríem a la botiga per recordar el què havíem de comprar.

Bé doncs... què ens cal ? Imprescindible: xocolate !! és el primer que ha triat ... vinga va , sí ! Ens cal comprar també ous ... on són el sous ? ah,  aquí !! doncs vinga a la llista ... i les maduixes ? ....

Cap a la botiga !


Anem amb el cotxet , és més pràctic per portar la compra ja que la mama
no condueix.

Al David li agrada molt agafar les coses ell mateix, però fins ara o bé li deia jo o bé agafava allò que volia i és clar, que potser no necessitàvem.

Conforme ens apropàvem a les zones on hi havia quelcom que teníem a la llista , que estava penjada del cotxet, jo li preguntava : David , aquí hi ha la verdura , que ens cal ? Tomates ! aquí, aquí .... al cotxet !!! Jo sol, solet !!

Té bona memòria... quan ens hem apropat a les pomes, sense que jo li digués res, ja ha agafat una bossa i cap al cotxet ! i això que pesava 2 kg ! És un fuertote ....

Conforme ja tenim una cosa, guardem la imatge en la butxaqueta. És com quan nosaltres tatxem una paraula de la llista que ens fem: això ja ho tenim !! Doncs fora, que si no ens podem confondre.

I ara a pagar .... que si no hem fet feina debades, jeje

La propera vegada mirarem per la nevera  i ens preguntarem : hi ha ous ? no ? doncs a la llista ! sí n'hi ha? doncs no cal , ja en tenim ....

O al carret de les verdures : hi ha patates ? sí........ moltes o poques ? poques.... ah així n'haurem de comprar ...

Ha estat un petit pas endavant en la seva autonomia , aprenem que cal prendre un temps per planificar, per preparar, per triar ... Som flexibles, però és pràctic poder fer la llista per no oblidar-nos de res....

És un canvi per a tots: implica més temps sí, però val la pena, m'estimo més dedicar-lo a aquest tipus d'activitat que no a d'altres coses. Només per la satisfacció de la seva cara, per la seguretat  que va adquirint i de la que gaudeix, augmentant així la seva confiança en ell i en nosaltres,( i nosaltres en ell, per suposat !!!)  la seva autoestima, el sentir-se important, responsable, l 'integrar activitats quotidianes amb d'altres com el joc ... tot forma part de la vida en família!!!