Nit de diables !

Ben preparats !!

Olor de pólvora , música de tambors d'aquella que et fa bellugar  des de les entranyes, barrets de palla, petards  i focs ... on som ? Síiiiiiii, és un ball de diables !!! o correfocs , com vulgueu.

Bé de fet, no és un ball només sinó uns quants  tots juntets . Hem anat una estona a la VIIa TROBADA DEL BESTIARI DE FOC   D'ARTESA DE LLEIDA 

Us faig una breu explicació del que són els balls de diables, tan típics de les terres catalanes  i de les nostres tradicions més populars, L'he tret d'aquí : 

L'origen dels balls és incert i arriscat de precisar però sembla que deriven del teatre medieval de carrer. Bàsicament, la via de transmissió del ball popular, és a dir: balls parlats o amb parlaments, danses, etc., ha estat la via oral; així doncs, és lògic, que en aquest traspàs hagin arribat alterats respecte a la seva versió original.

A síntesis del Ball de Diables és una representació teatral de la lluita del Bé contra el Mal. El seu context escènic també va ser utilitzat, principalment per les festes  de Corpus, a les processons eclesiàstiques com a acompanyament per donar un aspecte més cerimoniós i espectacular. A la fi, els diables, diablots o dimonis desfilaven capdavanters a la comitiva per anunciar la seva arribada amb aldarulls de tota mena; de forma estrepitosa i sorollosa, apartaven el públic assistent obrint pas a la processó.

De tota manera trobem la figura del diable o diablot en l'origen de tots els balls parlats. És un personatge que nó té a veure amb l'obra que es representa, però que es posa pel mig i fa riure amb les seves cabrioles. Al final de l'obra diu uns versots satírics relacionats amb la vida política o pública de la població on es representa, i que tothom espera amb delit.

Aquest podria haver estat l'origen del ball de diables. Partint d'un personatge que cada cop va prendre més protagonisme, i que va arribar a superar l'expectativa de l'obra original, quedà la part del diable com la més popular.

L'evolució dels diables com a ball parlat ha estat aquesta: una lluita ritual en la qual cada cop hi van anar guanyant més els elements espectaculars (la pirotècnia) i hi van anar perdent pes els aspectes doctrinals (els mateixos parlaments), que van esdevenint esquemàtics i perdent bona part del seu contingut, quan se substitueixen per fragments satírics, de paròdia de l'actualitat.
El ball de diables, per tant, forma part d'una llarga i complexa tradició, d'una manera d'entendre la festa al carrer, de desenvolupar un model concret de teatre popular. Per això el diables són molt més que foc, soroll, llum i gresca. Són, també, el record d'una dramatúrgia medieval, l'evolució d'una lluita entre el bé i el mal. 

Doncs bé, sembla ser que tot i el seu origen incert, els balls de diables ja formen una part molt arrelada i identitària dels Països catalans. Hi ha moltes colles de diables que es troben sovint en festes, seguicis, etc, etc. Convoquen molta gent, tant per mirar-s'ho des de lluny, com per endinsar-te en el ball tot posant-te a sota dels diables que porten les bengales gegants ( jo sóc d'aquestes !!).

Avui de manera improvisada hem anat a la festa i ens ho hem passat molt bé ! Pensar que fa un any el David li tenia pànic als petards... i no ha parat de demanar-ne més, d'aplaudir, de riure, de buscar per tot arreu més diables, de voler  seguir els tambors atronadors... 


Fins i tot abans de sortir de casa ha agafat ell mateix el " barret de mirar diables" que portem per si un cas ens cau una espurneta al cap.  Increíble !! no se l'ha volgut treure en tota l'estona, amb lo poc que és ell de posar-s'hi coses a sobre ( a qui s'assembla ? jejeej, a mi em molesta fins i tot dur rellotge) 


Hem estat més de dues hores ben bones seguint els diables, els tambors, les bèsties de foc, les bengales, les torxes ... No hi havia gent a lo " mogollón ", ens podíem moure amb llibertat, cosa important en un ball de diables . M' ha sorprés la gran quantitat de nadons que hi havia . Tots ben adormits malgrat la sorollada!!. 

Ha estat molt xulo, però el que més ens ha agradat ha estat veure'l així de content i d'integrat a la festa ... una por superada, al seu ritme, ell ha marcat en tot moment fins a on volia arribar durant aquest any, ha seguit la seva curiositat cap als petards i els focs amb valentia i prudència fins arribar a entendre que no s'ha de tenir por però sí respecte i , en conseqüència a gaudir-ne com el que més.

Què us sembla ?
Us agrada la proposta ?
Us apunteu a la propera?

Majúscules i minúscules

O petites i grans com diu el David ...

L'altre dia vaig vam entrar a la botiga del xinos i vam veure un abecedari magnètic  en minúscules. Com no, el David el va agafar i em va demanar si el podía portar cap a casa " Això, mama, podem portar ?" . Tot i que cada abecedari de minúscules és de son pare i de sa mare, és a dir que totes són diferents segons la font que tinguin, em va semblar una bona idea.

Tot just arribar a casa ja les va voler posar a la nevera . Li vaig oferir l'abecedari magnètic de les majúscules per si les volia emparellar . I sí, ho va voler fer, algunes són més fàcils i d'altres més difícils, sobretot quan algunes d'elles, s'escriuen de manera diferents, com la "a".

Això sí, al cap d'una estona es va cansar i va voler intercanviar els papers," la mama posa  lletres i el David fa fotos...."

I no cal dir que fa uns dies tenim una nevera plena de coloraines, dóna gust entrar a la cuina, jejeje. 

Activitats al Caixa Fòrum

Aquest matí hem anat a una de les activitats familiars programades pel Caixa Fòrum per a aquest estiu. Es tractava de fer un cotxe de cartró i era per a nens i nenes de 3-6 anys acompanyats d'un adult.

Hem estat molt poquets : 5 nens amb els respectius acompanyants , el David era el més peque, els altres tenien tots més de 4 anys però l'activitat era molt adaptable a tots:

Primer hem decorat un tros de cartró rectangular que tenia un doblecs
pre- fets. L'hem doblegat i hem posat les rodes amb un escuradents llarg.
Per impedir que surtin portem una gometa a l'extrem de fora ,
vigilant que la goma no toqui la roda perquè si no no va bé.

El profe li ha explicat com fer-ho , ha estat força atent i col·laborant amb ell.
De fet ha estat el primer en acabar de pintar, semblava que " anava per feina".

au... com si fos casa meva, ben estirat a terra  ....

S'ho han passat tots la mar de bé, amb una joguina senzilla feta per ells.

Aquesta nena estava lligant els cotxes a la cadira i... el David també ho ha
volgut intentar. Li he ofert ajuda i m'ha dit que no, tot i que s'ha quedat sense
poder-ho fer.

Fins i tot pel carrer els ha volgut arrosegar, no se com han arribat sencers
a casa ! La veritat és que el material aquest de les rodes, com una escuma
 molt forta, però diferent de la goma eva, és molt resistent

Si trobo algun tutorial semblant ja l'afegiré a aquesta entrada, la veritat és que és molt fàcil i ràpid de fer, les rodes es poden fer amb taps, per exemple , que encara serien més resistents, i el cos del cotxe amb algun cartró més fort. Em sembla que m'estan agafant  ganes de fer la nostra pròpia versió de l'activitat. Ja us ho explicaré , jejje.

En fí, que hem passat una bona estona, aprenent a fer quelcom nou, amb gent diversa i maca que sempre dóna gust de conèixer. Ens apuntarem a la següent, segur !

Fem paper reciclat amb espígol

Fa mesos, em sembla que va ser cap a l'octubre passat, al 2011, vam fer paper reciclat, aprofitant que el David començava a retallar amb tisores.

Com que a mi m'agrada molt tot el tema de les manualitats ,sempre he fet coses davant el David i amb ell. Per aquelles dates ni se m'havia ocorregut deixar-les les tisores,  doncs un dia les va agafar i va començar a retallar. Vaig al·lucinar. Ai, ai, ai... què fa ?  Pel que sembla va ser un aprenentatge molt espontani, ja que jo pensava que li havien ensenyat a l'escola i es veu que no, que van retallar un parell de vegades i prou. Li vaig comprar unes tisores amb la punta protegida i au ! a fer-les anar .

Els infants  tenen una gran capacitat d 'aprendre d'allò que veuen fer, no creieu ? Cada vegada ho veig més clar, són espongetes .

Doncs vinga, aprofitant que va estar uns dies retallant i retallant li vaig proposar utilitzar els paperets per fer una activitat nova : paper reciclat, encara que ell no tenia ni idea del que li estava parlant, lògicament.

Vam tallar paperets petits de colors, blanc, de propaganda ...
 i els vam posar en aigua calenta

Després d'una estona estovant-se ( que guai putinejar-hi !!) posem la barreja
dins el robot de cuina per triturar -la.

Li agrada molt trastejar amb els instruments de cuina ...
 és que són una temptació!!

Posem la barreja triturada, a la que li hem afegit una mica de cola blanca
en uan safata- colador, la vaig trobar als xinos. I un cop feta, la treiem i la
posem en la nostra particular " premsa" durants uns dies.

No tinc fotos del resultat, va quedar una cartolina super gruixida de color gris amb la que vam estar jugant uns quants dies.

Doncs fa uns dies, aprofitant que el David ha agafat una aficció al paper de water  i a remullar-lo i deixar-lo per tot el lavabo( als vostres els hi passa ? digueu-me que sí, por fa !! jjejej) vaig pensar que en podríem tornar a fer, però aquesta vegada de color blanc, més " finolis".

Genial !! paper, aigua calenta , exprimim, remullem, tallem ...

Afegim la cola blanca, triturem i colem ...

Ho posem de nou sobre la reixeta , amb una safata que reculli l'aigua.
Apretem bé. Afegim unes floretes d'espígol que ho faran més bonic...

Un cop feta i escorreguda, la deixem uns dies sota tots els " tomos "
de l'enciclopèdia , com que fa tanta calor no ha costat gaire assecar-ho  ...

Doncs més o menys aquí ho teniu !! L'he enganxat
 en una cartolina per a que tingui més consistència
perquè ens va quedar un mica tou.
I fa una oloreta...mmmm!!!

Què en farem del nostre paper?  ... de moment són les tapes de ... una llibreta, un àlbum ....? ja ho veurem !!!

Tot fent el paper treballem la psicomotricitat fina, el tacte, la pressió per escòrrer el paper, la diferència de textures, el concepte de procés, moll, sec, tou, dur, volum, .....

Hem anat mirant les fotos dels procés amb el paper reciclat a la mà, recordant com l'hem fet ... No se si el David pot entendre bé que ha passat, ja que com que no parla massa bé no hi ha un feed back que m'ho corrobori, però el que sí se és que li ha agradat fer-ho. I a mí també !!

Excursions II 2011: Fontcalda i Corbera

Gràcies a que al Ramon li agrada cercar indrets macos per a fer petites excursions hem anat descobrint llocs maquíssims on poder anar amb el David gaudint  i descobrint entorns nous enmig de la natura.

Aquesta vegada ens en anem cap a les Terres de l'Ebre ( Tarragona) a descobrir la Fontcalda.

Aquí teniu petites explicacions sobre el què és:

Rep el nom d'una font d'aigua minero-medicinal que brolla a 28 graus, a l'esquerra del Riu Canaletes, no gaire lluny del Santuari. Són aigües que duen clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic, aquesta font es coneix popularment amb el nom de la "Font dels Xorros " http://www.gandesa.altanet.org/niv4.php?id=12

http://www.terraalta.cat/gandesa/ca/la-fontcalda

És a dir , es tracta d'un manantial amb aigues " medicinals" que dóna llloc a una gran bassa termal . Hi trobem també una font on poder gaudir de les aigues, un balneari i un santuari. Des d'aquestes fins a la bassa hi ha un petit trosset a peu, podeu deixar el cotxe tot just davant la font i/o el santuari,

La veritat és que és un indret molt, molt maco.

Això  sí l'aigua aquell dia no la van escalfar gaire, no. A 28º ? ja, ja,ja ....anda ya !!

http://www.sortirambnens.com/excursions/a-peu/222-la-fontcalda.html

El santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda

Com sempre el David volant pels aires ... si us fixeu no feia cara de
tenir-les totes... és que l'aigua estava freda !!!

Les fotos no fan justícia , si us passeu per internet podreu veure
el que és des de dalt i us fareu una bona idea.

Endevineu qui no es va banyar perquè no li agrada l'aigua freda ?
Mi gozo en un pozo... jo que ja portava el biquini des de casa... snif!

Com sempre , ens vam endur entrepans i vam dinar enmig d'aquell indret , què més podem voler ?

Vam aprofitar per visitar el poble vell de Corbera d'Ebre, us expliquem perquè és un lloc imprescindible de visita:

Durant la Guerra Civil Espanyola va trobar-se al bell mig del cor de la batalla de l'Ebre, i el poble va quedar destruït a causa dels bombardejos, tant d'artilleria com de la Legió Còndor i l'aviació italiana. El dia 3 de setembre, durant una de les darreres ofensives franquistes, el front es va trencar pel nord del poble.
Després de la batalla i del final de la guerra Corbera havia perdut ben bé una tercera part de la seva població. Amb el pas dels anys, la població va anar abandonant les cases mig enrunades de la Muntera i va anar traslladant-se a la part baixa del Turó, on actualment hi ha el poble. Els darrers habitants del poble vell van abandonar-lo l'any 2008. El "Poble Vell", declarat Bé d'Interès Cultural, com a Lloc Històric, per la Generalitat de Catalunya (20-07-1992), suposa un retrobament amb la nostra història a través d'un lloc devastat per la guerra. Actualment aspira a convertir-se en un bell paisatge per a la Pau.
És molt aconsellable seguir la Ruta de la Pau, un itinerari circular que travessa el "Poble Vell" i permet realitzar un recorregut pels indrets més significatius on s'esdevingué la batalla de l'Ebre i que també, pels seus camins, es poden veure peces d'una altra mostra artística, Art al Ras

http://ca.wikipedia.org/wiki/Corbera_d'Ebre

És a dir, és l'escenari d'allò que mai ha de tornar a passar, el testimoni vivent de l'horror de les guerres, que ens recordi que no hi ha justificació per tant patiment ni tanta injustícia. Per dins el poble es fa una ruta guiada per cartells amb petites reflexions sobre la Pau.

Tot i que el David estava cansat i remugava perquè tenia son,
la seva expressió podria ser ben significativa de l'horror d'aquesta realitat
no tan llunyana en el temps.

No puc més que acabar amb el gran Salvador Espriu, a "La pell de brau"

A VEGADES ÉS NECESSARI...

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

A VECES ES NECESARIO Y FORZOSO


A veces es necesario y forzoso
que un hombre muera por un pueblo,
pero jamás ha de morir todo un pueblo
por un hombre solo:
recuerda siempre esto, Sepharad.

Haz que sean seguros los puentes del diálogo
y trata de comprender y de amar
las diversas razones y hablas de tus hijos.
Que la lluvia caiga poco a poco en los sembrados
y el aire pase como una mano extendida,
suave y muy benigna sobre los anchos campos.
Que Sepharad viva eternamente
en el orden y en la paz, en el trabajo,
en la difícil y merecida
libertad.

Que així sigui.

Els gatets del Miquel

L'altre dia el Miquel ens va dir que la seva gata havia criat i que si volíem veure els gatets .... i tant que sí !! Moltes gràcies per pensar en nosaltres !!

Us apunteu a la visita ?

Aquí només tenien 3 ó 4 dies ... No els toquem davant la mare, perquè
es pot enfadar, lògicament, tot i que és molt boneta i no fa mai mal
a ningú

Observem amb respecte , en silenci, ens donem temps mútuament ...

El Miquel ens va treure un dels gatets a fora, encara ni havia obert els ulls

Que petitets que són !!

el segon dia ja eren més grans i independents ...

Que boniquets que són... i quina paciència que tenen amb nosaltres !
sobretot la mare, que no s'ha queixat en cap moment

Tot i que el David els portava amunt i avall, ho ha fet amb molta delicadesa.
I ja van tres dies de visita !!

Aquí li volia fer olorar la menta al pobre gatet... " olora, olora, és bona ..."
Els gatets volien fer la seva, el David perseguint-los per tornar-los
al costat de la mare, era com un joc ....

Ens hem estat hores amb els gatets, no se si ells hauran gaudit tant com el David, no ho crec, però han estat unes estones molt maques i tendres. Tenim sort de que el pare és de poble, i de poble molt petit, on la gent té animalets que podem visitar, amb els que podem jugar, conèixer, atansar-nos, passar bones estones , i fer-ho amb confiança , al nostre ritme, amb respecte i agraïment.

Que maca la relació dels infants amb els animals .... com aprenen a prendre'n cura, oi ?

Diverses excursions: Andorra 2011

Arriba l'estiu, l'època de vacances, de fer excursions i sortidetes ... almenys nosaltres ja en tenim ganes !! I com no... natura, i si pot ser... muntanyeta.

Hem pensat en fer 5 cèntims d'algunes de les excursions que més ens han agradat i que hem fet amb el David , és a dir, que són faciletes i assequibles pero molt maques. Així ens afegim a compartir amb vosaltres propostes que poden ser bones per anar-hi amb els nostres peques.

L'estiu passat vam passar uns quants dies a Andorra, el país veí. Ja havíem anat abans i, tret de tot l'eix comercial, que és molt gran , en agrada força , al cap i a la fí, és al bell mig dels Pirineus.

Per primer cop agafem tots tres el telefèric Funicamp , que va des d'Encamp a les pistes de Pas de la cas/ Grau Roig (Grandvalira ).  Com que era estiu no hi havia milers d'esquiadors pul·lulant amunt i avall i s'estava molt bé, estàvem pràcticament sols.

La següent sortideta va ser al Llac d'Engolasters, ( a 1639m) Escaldes. Una passejada maquíssima enmig de la natura , amb poc desnivell, és un circuit circular, senyalat, que passa a la vora de llac i enmig dels boscos , fonts ... adaptada a tots els nivells, ritmes ... També hi ha un circuit d'aventures pels més agossarats ...

Andorra es plena d'ermites petites del romànic... quantes històries que han vist !!

També vam visitar el famós Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, molt gran, molt maco, però ens quedem amb les esglèsies petitonetes.

Vam poder gaudir d'estones per a tot .... tot i que ens va ploure molt , vaja, que va diluviar durant dos dies, i vam haver de quedar-nos a l'apartament , snif ....

I per jugar enmig de les muntanyes al rascaculs !!

Continuarem compartint les nostres propostes, tot esperant les vostres que ens apuntarem segur, sobretot si són aprop !!!