dimecres, 19 de setembre del 2012

Avui :Sant Tornem-hi !!



Doncs sí, avui comencem un nou semestre a la UOC que enfronto amb il·lusió i una mica de mandra, tot s'ha de dir.
Fa uns anys que vaig començar psicologia a la UOC per tal de anar fent-la poquet a poquet. Sóc una enamorada de la psicologia social, aquella que estudia la relació entre les persones i els grups, les dinàmiques que es generen a nivell social, com els individus influeixen en elles i com en  són influenciats ( i/o manipulats) , perquè, com , quins agents intervenen, quines emocions, sentiments, pensaments  ... 
En fí, com entre tots "construïm"  la societat


Ja fa molts anys que m' interessa, recordo quan de joveneta, encara al cole, quan ens van explicar el genocidi nazi jo no podia entendre com tot un poble es va deixar influenciar de tal manera per una persona, al meu entendre un malalt mental, i fer-se còmplice en l'assassinat, tortura i extermini de milers d'innocents tan sols pel fet de ser d'una altra cultura i raça . Malauradament no és l'únic que s'ha donat en la història (fa uns anys  vaig poder conèixer personalment les comunitats indígenes maies de Guatemala , exemple de pau i convivència respectuosa, que van patir extermini durant el temps de la violència i que encara avui en dia, després del suposat Tractat de Pau  , pateixen tortura i reaccions violentes per una altra part de la població que els considera inferiors , no tenen drets com els altres i són menyspreats) . I tantes i tantes coses : 
l' apartheid, les lluites de poder, els conflictes "religiosos" que es donen arreu del món i que fomenten l'endogàmia i l'odi ... i sobretot, el que més em revela i indigna: la fam, les malalties que poden ser guarides i que maten, minut rera minut milers de nens i  adults. No, no pot ser, no m'hi vull creuar de braços. 


Les actituds violentes cap a aquells que no són "com nosaltres" ( i que sí que ho són, per suposat ) s'han anat, i es van repetint , dia a dia. Des de llavors he estat interessada en tot això i , sobretot, en la capacitat de discerniment i acció cada persona per evitar que actituds com aquestes es donin. En aquest sentit la perspectiva socioconstructivista de la UOC m'agrada molt . Cadascú de nosaltres tenim l'oportunitat de fer d'aquest món un món millor, cadascú des d'allà on consideri oportú, des d'on vulgui i pugui, cada gra de sorra és important i imprescindible, no creieu?
Així ho creiem nosaltres com a família, amb el Ramon i d'altres amics i amigues, sols no ho podem fer, molt millor la comunitat, el grup, la tribu... com li vulguem dir .



Des dels 16 anys ( ui! tants ? ;·) ) estic compromesa en organitzacions laiques i d'Església relacionades amb la defensa dels drets humans , de la igualtat ( de gènere, social, cultural ...) , de la llibertat ... això m'ha fet conèixer persones fantàstiques (des d'aquí la meva admiració i agraïment a cadascun d'ells i elles) amb opcions de vida admirables, dedicades als més pobres, als que més pateixen, persones , algunes d'elles, que hem acollit a casa nostra, que han patit tortura, amenaçades ells i les seves famílies de mort o segrest . He conegut projectes en defensa dels drets humans dels que els seus líders han estat assassinats uns dies abans . 
He tingut als meus braços persones que al cap d'una setmana han mort de fam, tot ossos i pell, he pogut admirar totes aquelles persones que dia a dia, van deixant la seva vida per ajudar i defensar els més dèbils i ho fan amb alegria i esperança, he pogut estar amb ells i elles tot col·laborant ( una mica molt petitona) a Calcuta amb les missioneres de la Caritat de Madre Teresa ( als Sishu Bhavan-orfanats- a la leproseria  i a la casa dels moribunds) , a Guatemala amb les comunitats indígenes maies massacrades , a Meghalaya ( India del Nord) en plena selva , amb comunitats de cecs .... De totes aquestes experiències he aprés molt, han canviat la meva vida, m'han fet veure que tots i totes tenim una responsabilitat en el patiment dels altres, siguin qui siguin , estiguin on estiguin. Des d'allà i des d'aquí. 


Us deixo aquí una cançó que parla de la pau : "Deseo Paz ", " Desitjo Pau " i que a mi m'agrada molt, molt , del grup Kairoi. Espero que també us agradi a vosaltres.

En castellà : DESEO PAZ , en català: "Desitjo Pau "  canço i lletra )


Basta ya de violencia
no puedo aguantarlo más,
basta ya de matanzas,
las muertes no nos dan la paz.



Basta ya de fusiles,
negocio de quien vende más,
basta ya de mentiras,
escucha, deseo paz.



PAZ, PAZ, A LA GENTE

QUE SUFRE EN SOLEDAD,

Y QUE VIVE SIN TENER PAZ, PAZ.

PARA EL MUNDO QUE LLORA DESEO PAZ.




Basta ya de torturas,
la ley del que puede más,
basta ya de cadenas
que aten nuestra libertad.

Basta ya de miserias,
los ricos no me entenderán, ¿verdad?
Basta ya de injusticias,
Escucha, deseo paz.


I com no, " Cançó sense nom" , de l'estimat Lluís Llach.
                                                         


On vas amb les banderes i avions 


i tot el cercle de canons



que apuntes al meu poble? 



On vas amb la vergonya per galó, 

i en el fusell, hi duus la por, 





que apuntes al meu poble? 



On vas quan ja l'infant 

no vol jugar 

perquè el carrer 

vessa de sang 

i ets tu qui l'omples? 



On vas quan ja l'infant 
no pot mirar 
ni el blau del mar 
ni aquell cel clar 
i ets tu qui el borres


Canción sin nombre

¿Dónde vas con las banderas y aviones
y todo el círculo de cañones
que apuntas a mi pueblo?

¿Dónde vas con la vergüenza por galón
y en el fusil llevas el miedo
que apuntas a mi pueblo?

¿Dónde vas cuando ya el niño
no quiere jugar
porque la calle
rebosa de sangre
y eres tú quien la llena?

¿Dónde vas cuando
ya el niño no puede mirar
ni el azul del mar,
ni este cielo claro
y eres tú quien lo roba?

¿Dónde vas con las banderas?
¿dónde vas con los aviones?
¿dónde vas, dónde vas?
¿Dónde vas con los fusiles?
¿donde vas con los cañones?
¿Dónde vas, dónde vas...?






Tenia molt clar des del principi que m'hi volia dedicar a la psicologia social , crec que és la meva vocació, però per una circumstància familiar especial fa dos anys que vaig decidir que m'especialitzaria en psicologia de l'educació



Així doncs, avui comença el semestre !!!  4 assignatures, poquet a poquet. Dues que se que gaudiré molt, de la meva "passió", jeje : " Psicologia de les relacions de l'autoritat i el poder " ( aquesta, aquesta !!) i "Fonamentts culturals i semiòtics del desenvolupament humà". Un altra que també tinc ganes, més aprop de la psicologia clínica "Psicopatologia" i l'altra que em fa una por , perquè és més de números i mates , "Psicometria" .





¡ Pos eso !
¡Vamos a ello !



6 comentaris:

  1. Psicometría me encantaba.
    Te veo muy ilusionada, espero que aproveches mucho mucho este curso.

    La canción de Lluís Llach me gusta de una forma especial porque la letra me toca en lo más profundo.
    Salam (Paz en árabe)

    ResponElimina
  2. Et desitjo un bon inici de curs Camí!! admiro el que fas i estic amb tu en aquesta crida a la pau! Gràcies per compartir aquest moment! petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, jo faig molt, molt poquet, sobretot des de que sóc mare, però he conegut gent que m'hi trec el barret.

      Jo també et desitjo un bon inici de curs bonica !

      petonets

      Elimina
  3. Soy Socióloga por las mismas inquietudes que citas tu, y este año empiezo Pedagogía (solo 3 asignaturas, también me lo tomo con calma)

    ResponElimina
  4. Segur que et va molt bé. Una abraçada!

    ResponElimina