De la Terra al mapa-mundi

Ja sabeu que al David li agraden molt els planetes, fa dies però que està interessat en la Terra en concret.

Així doncs hem aprofitat un recurs extraordinari que segur que coneixeu que és el Google Earth: és un programa impressionant d'informació presentant un globus virtual terraqüi, amb diferents nivells i continguts de mapes geogràfics i  disposa d'una interfície d'usuari amb zoom , amb el que es pot anar des  de la visió general del planeta al lloc on viviu vosaltres. A més de la Terra i els seus països podreu veure el fons del mar, planetes com Mart o Saturn, la Lluna, el cel estelat, nebuloses, monuments ...Fa anys que el tenim instal·lat (és gratuït ) i és una passada. Us el recomanem!

Des d'aquí podeu anar atansant-vos fins arribar al vostre carrer  amb
l'aplicació street viewer. Molt fàcil i és impressionat.

Hem recuperat després d'uns mesos d'estar a la prestatgeria el globus terraqui ( fa una pila d'anys que el tenim !!). Fa dies que el David i el papa se'l miren a la nit ,al llit, abans de dormir, tot mirant on són els països, on viuen els pingüins, els cangurs , els elefants ...  

Com que té llum interna és molt maco de mirar a les fosques. 

També tenim un mapa mundi de la projecció Peters ( que és la que té una proporció més justa  de la mida dels continents i sense projecció eurocèntrica) . Però fins ara, ni se l' havia mirat.

L'altre dia va veure un mapa mundi per internet i va cridar " la Terra mama" !!. Vaig pensar: ja és el moment de presentar-li els mapes !Avui hem aprofitat que estàvem els tres junts per anar a la biblio i agafar llibres, entre d'altres aquests de geografia:

"Mi primera vuelta al mundo. Atlas ". Ed. SM. M'ha agradat molt, hi ha
mapes senzills,  amb dibuixets dels animals , vegetació, etc que podem
trobar a cada continent

"El meu primer atles il·lustrat". Ed. Beascoa
En aquest he trobat aquest dibuix tan gràfic de com passar del globus
terraqui al mapa mundi: veieu el dibuix de l'esquerra amb la taronja?
També està bé, però és una mica per a nens més grans.

Hem començat per mirar els llibres i veure si trobàvem el continent al globus.
Ei, és aquest l'Africa ? sí, sí 

Ens hem fixat en els animalets que viuen a cada continent: lleons, elefants,
jaguars, camells, ossos polars ...

Aquest moment m'ha encantat!! Ell tot sol ha volgut buscar " la terra de
 la neu"com li diu ell als Pols Nord i Sud. I els  ha trobat, tant al globus
 com al mapamundi, estava super content!!

Ens fixem que hi ha dos " terres de la neu", dos pols, un a dalt
 ( Nord) i un abaix ( Sud) . pregunto: quin animal viu a la terra de la neu,
al Pol Nord ? L'os polar !! Sí, senyor !! molt bé. 

Per casualitat hem agafat un conte molt boniquet sobre un osset polar
i la seva mama . L'ossos estan fets d'una roba molt suau. El llibre es diu
"Blanquet" de Piers Harper i ed. Joventut.
Ens hem fixat que viuen a la neu, que fa molt fred, que els senyors
que hi viuen ( esquimals) van molt abrigats ... 

Després de no haver-se'l mirat mai, se'n ha anat cap al mapamundi Peters
i ha començat a preguntar : què posa aquí ? que posa aquí ?
aquí posa Brasil, aquí posa Canadà, aquí India ...

Ha  dit que per anar d'una terra a una altra ( d'un continent a l'altre volia dir)
s'ha d'anar amb avió, per tant hem agafat el conte dels avions ,
que ens explica com són per dins, com és un aeroport, qui és el capità...

I després he tornat a al·lucinar. Ha agafat una làmpada que tenim a sobre
d'una tauleta a prop d'on hi havia el globus , l'ha posat a Terra amb molt
de compte i ha dit "Mira mama, llum a la terra que gira" .
 Em sembla que ha degut recordar com ens ho va explicar la noia del
 Cosmocaixa, la del Planetari bombolla , perquè ho va fer molt semblant
a això. Que guai !!

Estic contenta ... no acabava de trobar la manera que m'agradés de com presentar-li al David aquest tema, i ha vingut tot rodat, fàcil, gratuït, senzill, sensorial, reaprofitant recursos , incorporant el joc, la recerca, aprenent paraules noves, passant-ho bé, rient ...

Ara em toca pensar com continuar , però ja tinc unes quantes idees que em bullen al cap, així què , endavant amb la geografia, jeje.