Pa de vidre

Avui m'he tornat a atrevir amb el forn , aprofitant que tenia un pollastre amb herbetes, ceba i patates per coure , i ... què més  he fet ? doncs un pa que no cal pastar (per això m'he decidit ) i que en teoria hauria de quedar superbo, de fet a les receptes de cuina en parlen meravelles: el pa de vidre.

Entre d'altres coses la gent  en diu això:

 Le cuento las virtudes de este pan, tiene una corteza muy fina y crujiente, casi no tiene miga, pero la poca miga que tiene, es muy alveolada, llena de agujeros grandes, y super tierna. Ya te estás imaginando lo bueno que es! pero te quedas cort@ es super super rico, cruje al morderlo, y es tiernito, muy tiernito.

La recepta és de Directo al paladar . Us la transcric literalment perquè l'he seguit fil per randa, vaja que he fet bondat i no m'he inventat res , jeje. Això sí tota manual, que jo no tinc cap de les meravelles  culinàries com la thermomix o la panificadora. 

Ingredients

300 cc d'aigua

350 de farina ( jo he posat farina de força) 

1 cullerada de iogurt

10 gr de sal

12,50 gr de llevat fresc 

Barregem 200cc d'aigua tèbia, 150 gr de farina  i la sal. Ho posem al foc remenant fins que es faci una massa , no molt densa però espesa, tipus beixamel. la treiem del foc i afegim 100cc d'aigua molt freda i una cullerada de iogurt natural fred. Comprovem que la massa estigui a temperatura ambient i afegim 12,50 gr de llevat fresc ( jo l'he comprat al Caprabo, van en paquets de 2 daus de 25gr c/u).

Com ja he dit, queda com una beixamel fineta, no us espanteu, és així .

La tapem i la deixem reposar 45' en un lloc on faci escalforeta. Com que aquí ja ens ha arribat el fred, he agafat la reixa alta del microones i l'he posat a sobre de la vitro apagada , que havia estat encesa i per tant encara desprenia una mica de calor . L'he tapat amb 3 draps.

Veieu la marca ? ha pujat el doble tot i ser  semi-líquida.

Després afegim 150 gr de farina i remenem bé. Ara queda com la beixamel de les croquetes , ok ?

La deixem reposar 30 ' més. 

Aquí també veiem com puja la massa, m'ha fet molta gràcia,
tota plena d'aire. Al remenar ha fet " plopsh ", jeje.

Afegim 50 gr més de farina i esperem 30' més.

Distribuïm amb les mans o una cullera petits panets a la safata del forn d' 1 cm de gruix. Ho tapem i esperem  que pugi el doble més o menys.

Quina oloreta ... mmmmm....

Ho posem al forn a 250º  fins que estiguin dauradetes.

Nyam, nyam !!! la crosta queda molt fineta i cruixent, és veritat !!

I per dins està plena de forats ( en teoria potser haurien de quedar més grans, penso jo ) que fan que sigui tobet i molt agradable de menjar.

amb una mica d'oli d'oliva extra ... mmm... plaer de deus...

I com no !!!  Sucat amb tomate , oli i sal

Demà per l'entrepà d'esmorzar , espero que estigui tan bo com ara ... ja us ho explicarem !

Doncs estic contenta, ha sortit prou bé, feia una oloreta tota la casa a pa, cosa que no és massa normal aquí, que mai  m'atreveixo a fer pa , però crec que aquesta recepta la repetirem. L'he trobat molt fàcil i amb poca feina, no ? Tanmateix ho provarem de fer amb el David, així ens podrem fixar que la massa " puja", que canvia de textura , de temperatura, de gust ... Avui ja ens hem estat fixant com els panets es feien més grans i alts amb l'escalforeta del forn i que bons estan al cap d'una estona, quan ja s'han refredat una mica, nyam, nyam !!

Bon profit !!