dimarts, 2 d’octubre de 2012

Pa de vidre



Avui m'he tornat a atrevir amb el forn , aprofitant que tenia un pollastre amb herbetes, ceba i patates per coure , i ... què més  he fet ? doncs un pa que no cal pastar (per això m'he decidit ) i que en teoria hauria de quedar superbo, de fet a les receptes de cuina en parlen meravelles: el pa de vidre.

Entre d'altres coses la gent  en diu això:

 Le cuento las virtudes de este pan, tiene una corteza muy fina y crujiente, casi no tiene miga, pero la poca miga que tiene, es muy alveolada, llena de agujeros grandes, y super tierna. Ya te estás imaginando lo bueno que es! pero te quedas cort@ es super super rico, cruje al morderlo, y es tiernito, muy tiernito.

La recepta és de Directo al paladar . Us la transcric literalment perquè l'he seguit fil per randa, vaja que he fet bondat i no m'he inventat res , jeje. Això sí tota manual, que jo no tinc cap de les meravelles  culinàries com la thermomix o la panificadora. 

Ingredients

300 cc d'aigua
350 de farina ( jo he posat farina de força) 
1 cullerada de iogurt
10 gr de sal
12,50 gr de llevat fresc 

Barregem 200cc d'aigua tèbia, 150 gr de farina  i la sal. Ho posem al foc remenant fins que es faci una massa , no molt densa però espesa, tipus beixamel. la treiem del foc i afegim 100cc d'aigua molt freda i una cullerada de iogurt natural fred. Comprovem que la massa estigui a temperatura ambient i afegim 12,50 gr de llevat fresc ( jo l'he comprat al Caprabo, van en paquets de 2 daus de 25gr c/u).
Com ja he dit, queda com una beixamel fineta, no us espanteu, és així .

La tapem i la deixem reposar 45' en un lloc on faci escalforeta. Com que aquí ja ens ha arribat el fred, he agafat la reixa alta del microones i l'he posat a sobre de la vitro apagada , que havia estat encesa i per tant encara desprenia una mica de calor . L'he tapat amb 3 draps.

Veieu la marca ? ha pujat el doble tot i ser  semi-líquida.

Després afegim 150 gr de farina i remenem bé. Ara queda com la beixamel de les croquetes , ok ?
La deixem reposar 30 ' més. 

Aquí també veiem com puja la massa, m'ha fet molta gràcia,
tota plena d'aire. Al remenar ha fet " plopsh ", jeje.

Afegim 50 gr més de farina i esperem 30' més.
Distribuïm amb les mans o una cullera petits panets a la safata del forn d' 1 cm de gruix. Ho tapem i esperem  que pugi el doble més o menys.

Quina oloreta ... mmmmm....

Ho posem al forn a 250º  fins que estiguin dauradetes.



Nyam, nyam !!! la crosta queda molt fineta i cruixent, és veritat !!
I per dins està plena de forats ( en teoria potser haurien de quedar més grans, penso jo ) que fan que sigui tobet i molt agradable de menjar.


amb una mica d'oli d'oliva extra ... mmm... plaer de deus...




I com no !!!  Sucat amb tomate , oli i sal


Demà per l'entrepà d'esmorzar , espero que estigui tan bo com ara ... ja us ho explicarem !

Doncs estic contenta, ha sortit prou bé, feia una oloreta tota la casa a pa, cosa que no és massa normal aquí, que mai  m'atreveixo a fer pa , però crec que aquesta recepta la repetirem. L'he trobat molt fàcil i amb poca feina, no ? Tanmateix ho provarem de fer amb el David, així ens podrem fixar que la massa " puja", que canvia de textura , de temperatura, de gust ... Avui ja ens hem estat fixant com els panets es feien més grans i alts amb l'escalforeta del forn i que bons estan al cap d'una estona, quan ja s'han refredat una mica, nyam, nyam !!

Bon profit !!



9 comentaris:

  1. ¡¡Tiene una pinta estupenda!!, creo que lo vamos a hacer, no lo creo, lo haremos seguro!! nosotros tampoco tenemos máquina que nos ayude, así que ésta puede ser una buena idea.

    Muchas gracias por compartirla, un abrazo muy fuerte y ya te contaré jijiji.

    ResponElimina
  2. Aiiii!! no sé si és el pa de vidre o què, però se'm fa la boca aigua!!
    què bo,què bo!!

    ResponElimina
  3. aaaaaaaaaaaaaayyy que hambre me ha entrado!! que buena pinta!!!!!!!!!!!!!

    Si no os importa me quedo por vuestro blog!!

    Alpaquilla se despide con:

    Se puede matar al soñador , pero no al sueño

    Autor: David Abernathy

    Mooogggaaaksrfff

    ResponElimina
  4. Quina bona pinta! El provarem de fer, també! Merci!

    ResponElimina
  5. Au, doncs vinga, ja explicareu !! jeje. Me'n alegro que us agradi la proposta.

    ResponElimina
  6. M'han vingut ganes de provar-ho! Si ens hi posem aquest vespre ja faré un post explicant-ho!! Són molt xules les activitats que fas amb el peque!! T'agrego a la meva llista de blogs!!!Ens llegim!!

    ResponElimina
  7. Nosotros lo hemos hecho ayer, y nos ha encantado, seguramente que mañana domingo repitamos pero con el doble!!! muchas gracias!!

    ResponElimina
  8. Como me gusta este pan, tengo que intentar hacerlo algún día, aunque le pediré a alguien que esconda la báscula durante unos días, que este pan para mojar tiene que estar de vicio.
    Un abrazo

    ResponElimina