El genet David

La darrera vegada que el David va veure un poni, tot i que li va donar de menjar i el va acaronar , no va voler per res del món pujar-hi. 

L'altre dia vam veure que a un centre comercial d'esports i junt amb el Club Banyetes oferien la possibilitat de fer passejos en poni als més menuts i de manera gratuïta . 

Doncs vinga, agafem les bicis i ho anem a veure ?

Quan vam arribar el David s'hi va quedar fixament mirant com els altres nens i nens pujaven al poni tots contents i tot seguit va dir que ell també volia fer-ho. Fantàstic ! No va caler proposar-li ni res. 

Esperem el nostre torn amb paciència, ens deixem ajudar pel senyor que
s'encarrega del ponis...

D'aquesta experiència remarco, des del meu punt de vista, dues observacions que em semblen destacables.

 La primera : tot al seu temps, sense forçar res, oferint però no obligant, confiant en el procés dels infants per a aprendre i provar coses noves. 

La segona: la importància del grup d'iguals, crec que fomenta la confiança en sí mateixos, a banda de la capacitat de gaudir, d'observar per exemple, en el nostre cas, que la resta de nens no tenien por, que s'ho passaven bé, que ell també volia i podia.

Creieu que s'ho va passar bé ? 

Com veieu el trajecte no és que fos increïblement llarg,
 però els nens s'ho van passar pipa!!

poni, papa i fill passejant en confiança 

Sense voler-ho treballem també l'equilibri, la propiocepció ...

també la confiança en l'animal, en un mateix ...

ohhhhhhhh! ja s'ha acabat !! snif. ara fins la propera !
Gràcies poni bonic!!

Feliç diumenge a tots i totes !!