La pobresa infantil: un escàndol.

Tot just ahir, Dia Internacional dels Drets dels Infants , volia fer una entrada respecte a aquest tema. Com que estem una mica malalts a casa, no  vaig poder dedicar-m'hi com volia. .


A la nit sento al telenotícies que en els darrers anys  s'ha doblat  a Espanya el nombre d'infants empobrits, és a dir, que la pobresa infantil s'ha multiplicat per dos, situant-se  en el país europeu nº 1 amb aquesta situació alarmant, al capdavant de tots els altres que , en crisi com el nostre, com Irlanda,  han aconseguit reduir-ne el nombre. Després d' haver llegit durant el dia vàries vegades el recull dels drets universals dels infants, no podia, o no volia, donar crèdit al que estava sentint.  Però... en què s'estan  basant aquests governs per a garantir els drets dels ciutadans i sobretot, d'aquells més vulnerables?
Igual és que no han entès bé quins són els drets dels nens i nenes recollits en la Convenció de  l'ONU el 20N de 1959. He trobat aquí  una explicació dels mateixos feta per a cicle infantil . Hi ha dibuixos per pintar i tot, facilitant així la seva comprensió. Si algú els hi pot fer arribar als del govern, agrairia que ho fes, si us plau.

Imatge extreta de "Amnistia Internacional" 

1- Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat. 

2- Dret a una protecció especial per a que puguin créixer física i mentalment sans i lliures.

3- Dret a un nom i a una nacionalitat.

4-Dret a una alimentació adient, a una vivenda digna i rebre atenció mèdica adient. 

5- Dret a una educació especial per als infants física i mentalment incapacitats.

6-  Dret a rebre comprensió i amor per part de les famílies i la societat.

7- Dret a una educació gratuïta, a descansar, divertir-se i jugar

8- Dret a rebre ajuda i atenció preferent en cas de perill 

9- Dret a no ser maltractat, a no ser explotat laboralment.

10- Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l'amistat i la justícia en tot el món. 

La pobresa infantil és un veritable escàndol ja que és la vulneració extrema dels tots els drets dels infants  . Evitable, per suposat. Exigible : el seus drets és converteixen en el nostre deure a l'hora d'actuar . És, tal i com diu la imatge, responsabilitat nostra.



Hi ha països on l'incompliment dels drets dels infants ( i els dels adults) provoca un patiment personal i social francament inhumà. Es converteix en una endèmia estructural que destrueix els fonaments d'una vida digna, provocant greus problemes que acaben esdevenint com una malaltia degenerativa que va soscavant la societat i la persona .




San Pedro Sula (Hondures) és la ciutat més violenta del món seguida per  Ciudad Juarez (Mèxic). Els nens i nenes viuen i veuen constantment actes de violència extrema com assassinats , maltractaments , extorsions, pateixen abandonament dels estudis, manca de recursos i assistència mèdica, desnutrició , desigualtat d'oportunitats ... Les forces policials, lluny de protegir-los, entren en la roda de la corrupció.

Fa més de 10 anys, tres joves espanyols van decidir fer-hi quelcom sentint una crida interior que els movia cap a la justícia, al compromís, a treballar amb els més necessitats. Des de Ocasha (cristians laics amb el Sud) van iniciar un projecte en un dels barris més perillosos de la ciutat, Rivera Hernandez. Van decidir crear (amb moltes dificultats) un espai per a que els infants poguessin recuperar una part dels drets que la societat els hi ha robat. Així en el projecte "Paso a paso" que va néixer del no-res ,  n'Òscar (Menorca) i la Sílvia (Alacant) (abans amb l'Alícia (León) i la Teresa (Tortosa) ) continuen lluitant per a que aquests infants i les seves famílies puguin reeixir ni que sigui mínimament.

Pel dret a l'aprenentatge i el joc ...

.. treballar plegats ...

El projecte , que es finança  amb aportacions voluntàries i solidàries des d'Espanya (que no són suficients) ofereix un espai on els infants reben un àpat ( a vegades l'únic que tenen durant el dia) i poden jugar sense perill. 

Tanmateix hi ha un espai on cada dia han de realitzar les tasques de l'escola reforçant així l'estudi i l'aprenentatge. 

Les mares participen actívament tot preparant de manera voluntària els àpats dels més de 150 infants que són atesos diàriament en el programa. També tenen els seus propis espais de creixement on poder reflexionar sobre la importància dels vincles familiars , de l'educació dels infants, de la seva pròpia autoestima ....

I com aquest projecte tants altres també amb bons amics al capdavant
Dins d'aquesta situació de anulació sistemàtica dels drets de les persones n'hi ha que s'impliquen de per vida, tot oferint la seva. La major part de nosaltres no faríem el que ells fan .

I jo avui em pregunto: davant el seu testimoni què és el que sí podem fer des d'aquí?
Hi ha ONGs que ens fan propostes :

Save the children 
Metges sense fronteres 
Intermón -Oxfam
Mans Unides 
Fundació Vicens Ferrer

i tantes altres que em deixo ....

Però sobretot és un problema de les directrius governamentals.
Pels drets de les persones a viure amb dignitat arreu del món, no ens deixem enganyar pels governs: la pobresa té solució i aquesta  no ens costaria ni un cèntim més a cap de nosaltres.
No podem continuar permetent-la.


Una abraçada