dimecres, 31 d’octubre de 2012

A foc lent : Sopa- consomé de ceba



L'altre dia em vaig assabentar de la següent iniciativa, que vaig trobar molt interessant.

No difereix massa del que habitualment fem a casa, així que he pensat en compartir amb vosaltres algunes de les receptes que anem fent "a foc lent"



A fuego lento, ¿te unes al reto?

El reto

¡Hola lectores! Os invitamos a uniros a este reto con nosotras: un mes entero de comida preparada en casa, sin precocinados ni alimentos procesados. ¿Os atrevéis? Nos hemos inspirado en el reto del blog Eating Rules que con el nombre de October Unprocessed lleva ya varios años retando a los lectores estadounidenses. El año pasado, 3000 personas aceptaron el reto de Eating Rules.

¿Por qué?

Queremos demostrar que es más barato y más saludable, pero también, y sobre todo, que se puede ser una familia moderna y cocinar nuestros alimentos en casa.
Hoy es además el Blog Action Day 2012 y el tema es “The Power of We” El Poder de Nosotras, y pretende mostrar que juntas podemos montar un mundo mejor. Y este reto pretende precisamente eso, cómo grandes cambios en nuestras cocinas pueden lograr cambios aún mayores: #powerofwe.

Las reglas

Bueno, ¿y qué es un alimento procesado o precocinado? Hay definiciones para todos los gustos así que vamos a poner unas reglas para tener un poco de orden. No hace falta que las sigas, ¡puedes crear tus propias reglas! Y no hace falta que aceptes el reto durante un mes entero, puedes intentarlo una semana o incluso un día. Si el reto te parece muy difícil, proponte cocinar sólo una parte de los alimentos o una cantidad de días semanales. Si el reto te parece muy fácil: ¡sube el nivel! Puedes hacer el pan, pasta casera, salsa de tomate…

¿Cuándo empezamos?

Empezamos el 1 de noviembre, y continuamos con el reto hasta el día 31. Nuestro propósito es eliminar todos los alimentos procesados y sus aditivos de nuestras cocinas… ¡y de nuestros estómagos!
¿Ya estamos en noviembre? No te preocupes, ¡¡súmate al reto!!

Qué puedes hacer…

Está permitido comprar cualquier alimento que puedas elaborar en casa (no tienes por qué elaborarlo tú mismo), siempre y cuando la lista de ingredientes no contenga algo que tú no podrías encontrar o añadir. Es decir, puedes comprar salsa de tomate, siempre que la lista de ingredientes no contenga algo que tú no podrías añadir a tu propia salsa de tomate casera. Puedes comprar vino o cerveza, porque se pueden fabricar en casa, usar (o comprar alimentos hechos con) azúcar sin refinar o harinas integrales…

Qué no puedes hacer…

No puedes consumir ni preparar en casa platos que ya vengan preparados o precocinados (lasañas, canelones, pizzas, raviolis, arroz tres delicias congelado, salsas, dulces, latas, sopas de sobre, preparados para pasta en sobre, ensaladas preparadas, ganchitos, mermeladas, gazpacho, foie-grass, patés, albóndigas, hamburguesas, salchichas frankfurt, calamares a la romana y otros preparados congelados, preparados para pasteles y crepes…).
Lee las etiquetas y huye de aditivos, colorantes y conservantes.

Algunos consejos

Fíjate un objetivo que creas que puedes cumplir, marca tus propias reglas, haz una lista de alimentos, lugares donde comprarlos, un calendario… toda la planificación que necesites para llevar a buen puerto el reto.
Hazte con un buen puñado de recetas y blogs con ideas útiles para reciclar sobras.

Comparte

Si tienes un blog o una página de facebook, publica un post contando que vas a tomar parte en este reto, las reglas que has decidido seguir o tus listas de alimentos. Inscríbete al reto con este formulario y compartelo usando el código que aparece al final de este post. Y ¡cuéntanos luego cómo te ha ido! Tu experiencia, si has aprendido nuevas recetas, si ha resultado difícil o fácil de llevar a cabo para ti o tu familia…

Hacia una lista de la compra perfecta…

Para ayudarte a crear la lista de la compra perfecta, iremos calentando motores durante lo que queda del mes de octubre, con explicaciones, fotos, calendarios, y cualquier cosa que pueda ayudarte a lograr el reto, así visítanos a menudo para conocer las novedades.

Un reto de @lapoliticayyo y @bebesyespecias



Avui sopa/ consomé de ceba:


L'altre dia vaig fer brou casolà , habitualment faig  una bona quantitat, el poso en pots de vidre i una part el congelo per tenir-ne durant tota la setmana.

Així doncs, per variar una mica de la sopa de pasta i/o arròs , fem una sopeta de ceba " rica, rica" que es posa la mar de bé.

Necessitem:

Brou casolà
2 cebes mitjanes
1 rajolí de vi blanc
1 culleradeta de farina
una mica de sal
Oli d'oliva verge


Posem a escalfar el brou.
Mentrestant tallem la ceba, petiteta, quan l'oli està calent la hi posem. Primer a foc fort, de manera que tregui  una bona part de l'aigua, remenem bé, al cap d'una estona baixem el foc i que es vagi fent, posem sal  i anem remenant. Veureu que va canviant de color, de blanc a un bonic daurat.



Quan veiem que està feta, és a dir tova i marroneta, traiem l'excés d'oli i el reservem, afegim el rajolí de vi blanc, posant un moment el foc més fort, esperem a que tot l'alcohol s'evapori i afegim una culleradeta de cafè de farina,remenem bé. Rectifiquem, si cal de sal. Si voleu, podem afegir una mica de pebre.




Afegim la ceba al brou, ho triturem tot i deixem que faci xup- xup una estona. ( també podeu no triturar-ho si us agrada trobar la ceba més sencera) . Ja veureu quina oloreta .... queda amb la consistència d'un consomé, es pot prendre així o bé, si sou molt " soperos" afegir un grapat de fideus... però a mi m'agrada molt d'aquesta manera que jo sóc del club de la Mafalda ( sopa no, jejeje).




Torrem una mica de pa de motlle ( és l'únic que tenia) i li he posat també formatge de cabra que he enfarinat i passat per la paella ( amb el mateix oli que havia sobrat de la ceba) . Els he tallat a bocinets per afegir-ho a darrer moment a la sopa. Podeu posar-hi el que vulgueu: trossets de pernil, formatge ratllat, trossets de verdura ...



Ho posem en bols i alhora de portar-ho a taula hi posem el pa i el formatge.
Calenteta i boníssima ! 




Aquí podeu trobar d'altres receptes cuinades amb el mateix criteri , cuina casolana , a foc lent :




i més a la pestanya de " cuina" d'aquest bloc.

Espero que us pugui servir d'inspiració.


Bon profit !!!

dilluns, 29 d’octubre de 2012

A caçar bolets!


Com diuen en castellà " la intención es lo que cuenta". Si més no hem fet una excursioneta i ens ho hem passat bé. Amb aquest inici d'entrada  ja podeu deduir que massa bolets no en vam trobar, és clar que la sortida estava " adaptada" a un nen de 3,5 anys i a una mama amb pupes vàries, jeje. 

Ens aixequem diumenge al matí ben preparats . El Ramon encara va tenir l'esperança d'omplir capses i cistells varis de bolets, au !tots al cotxe, que quasi no cabem nosaltres, jejej.... no se si és que jo sóc massa realista, però anant en diumenge, a mig matí i amb la previsió de trobar força bolets que van dir a TV3, em semblava que mitja Catalunya se'ns hauria avançat .

Vam atansar-nos fins a Artesa de Segre, a un lloc planet i on el David podia campar sense perill i amb facilitat .  
La tardor ja es fa sentir, m'encanta ! l'olor i tacte de la humitat de la terra, el soroll al xafar les fulles seques, la quantitat de marrons, ocres, grocs, vermells que ens envolten per tot arreu. Els sentits es desvetllen, ens duen a records passats i auguren l'arribada del fred , a seguir el cicle de la vida i de la natura.





Poc a poc, gaudim del moment, no hi ha pressa tot i que fa fred.... M'agrada passejar pel bosc, anar mirant , "fer festa" si trobem ni que sigui un bolet... De fet crec que és quelcom que tot caçador de bolets fa instintivament, avisar " a grito pelao" al seu grup que n'ha trobat ! ( als altres grups no, eh? shiiiiiiiit, no digueu res.... ;-) ) 


Com a bons boletaires, amb cistell i tot . Aquí el bolet, aquí uns amics.

Bolets de xop, boníssims en un guisat, truita ...




Aquí, aquí !!!

No era el primer cop que anàvem a caçar bolets, però sí el més "autònom" pel David, ell mateix els ha tallat amb el ganivet, n'estava més orgullós ... i nosaltres també.

Amb l'ajuda del papa.

No es veu massa bé,  però ho ha fet amb molt de compte, que aquests
ganivets tallen molt. "Jo sol, jo sol"

És un bon exercici de psicomotricitat fina, els bolets són delicats i es trenquen fàcilment, hem de procurar que quedin el més sencers possible.



Poquet a poquet,sense pressa....

Cap al cistell, que no es perdi, que n'hi ha pocs, jejej.

Hem trobat molt poquets, de fet els que veieu al cistell del David, però hem pogut preparar un remenat d'ous i bolets per sopar que ens ha agradat molt.

No era el primer cop que hi anàvem :


Aquí no en vam trobar ni un !!! però ni un eh?

Aquí sí que en van trobar, molts i comestibles...però ... som en un espai
natural protegit, La Fageda d'en Jordà, així que no en podem agafar ni un!!

I aquest va ser l'únic que vam trobar, quan vam anar a Esterri d'Aneu jejej


Hem d'aprofitar la temporada de bolets, però això de que quasi no plogui no ajuda gaire, no.
De totes maneres ens ho hem passat bé i hem gaudit d'un nou dia a la natura , que d'aquí poc ja farà més mandra sortir, almenys a mi, que això de tant fred no m'agrada gaire no...

Bon inici de setmana a tothom !



dissabte, 27 d’octubre de 2012

Codonyat amb poma



Com que ens agrada aprofitar els fruits de la terra, i més els que ens dóna l'hort del padrí, hem preparat codonyat amb poma.  
El David ha ajudat amb els ingredients i a seguir l'ordre de la recepta per a que ens sortís lo millor possible.
Com ?

M'he inspirat en la recepta de codonyat que he trobat aquí i que ho explica pas per pas. 
Primer, per poder fer la recepta adaptada per a que el David hi pogués col·laborar en agafar els ingredients , i seguir el procés de preparació, els he pesat per a poder-los posar en quantitats . 
Ho he fet així per a que ell comptés el nombre de codonys  (4)  que corresponien a 2 kgs. per exemple.
També he posat els estris que necessitàvem i quants.

No se si m'he explicat gaire bé... he fet això per a facilitar que el David
comptés els ingredients i els estris necessaris.

Què hem posat ?

2 kgs de codonys ( 4)
2 llimons
700 gr de sucre
1 branqueta canyella
3 pomes fuji



La carabassa no entra dins la recepta, però és que li ha agafat un amor,
que gairebé dorm amb ella :-)


Anem comptant els ingredients ... les matemàtiques formen part de la nostra vida quotidiana  ...


Un cop tenim els ingredients fem una ullada a la recepta per a saber
què cal fer primer ...

Ah sí, tallem els codonys nets, traiem les llavors i els posem dins l'olla.
Ha volgut tallar-los ell: missió impossible!! són duríssims !!

Codonys i llimons dins l'olla

I aigua fins cobrir-los

Ho bullim fins que estigui tobet , a la recepta que us comento a dalt
diu que un cop freds es poden pelar, però és que la pell ha quedat tan fineta
que s'ha desfet també. Perfecte, menys feina.
I a més a més la pell conté més pectina, així que guayem en nutrició.
Hi posem la canyella. Afegim la poma tallada a dauets fins que estigui desfeta.
Xup, xup... xup, xup... ho sentiu ?

Mentre va bullint aprofitem el temps i avui pintem...
un cartró enorme que ens va portar el papa...

Afegim el sucre, triturem i deixem coure .
Veieu quin color més bonic va agafant?
A nosaltres no ens agraden les coses massa dolces, així que he posat
molt menys sucre que el que diu la recepta, concretament la 1/2.
Es va remenant sovint, aneu amb compte que escatxiga molt !
Quan la cullera s'aguanti sola dins la massa, ja la podeu treure del foc 

Ho poseu en els motlles i... a esperar que estigui fred !

Atenció: com que no he posat tant sucre no s'ha pres del tot, queda més
com una pasta que com un codonyat, però per nosaltres molt millor així !
La textura doncs, és diferent, però el gust ..mmmmmmm


Doncs això... ara només ens queda gaudir-ne amb una mica de formatge, de raïm, de poma ... o tot sol !
Que bo, nyam, nyam !!

I continuem amb les receptes de la tardor ... avui per dinar hem fet uns canalons de carabassa i gírgoles amb salsa de formatge per llepar-se'n  els dits ( ja us posaré al recepta, que val la pena fer-los) . 

I demà anem a caçar bolets per fer algun àpat boníssim ... ens trobarem ? ahhhhhhhhhhhhh.
Ja us ho explicarem !!



dijous, 25 d’octubre de 2012

Tombs creatius i Nombr3s



El passat cap de setmana es va  tornar a celebrar a la nostra ciutat el "Solidàrium" o Fira de les entitats solidàries . Hi havia moltes activitats interessants per petits i grans , us convidem a fer-hi un cop d'ull.

Per als més petits però, la "nova" proposta dels genials "Tombs creatius"   , companyia de jocs de carrer, que sota el nom de "Colors de monstre"  i junt amb la seva altra proposta "El Traginer de jocs" ,en animen a jugar a tots amb jocs gegants de fusta totalment artesanals, no competitius, que fomenten l'habilitat, l'enginy , la concentració a més a més d'assegurar-nos un estona segura de diversió i aprenentatge . Nosaltres ja hi havíem jugat d'altres vegades en altres llocs i sempre hi ha noves descobertes ( per la part que em toca deixeu-me presumir: són una companyia lleidatana de gent maquíssima) . 

Mireu que maco el que ells diuen :

La proposta de jocs de TOMBS CREATIUS és lliure, no està conduïda, cada persona ha de descobrir per ella mateixa el joc i decidir com hi vol jugar.

Si passeu per la seva web veureu que volten per tot el món. Així que, estigueu ben atents si venen a la vostra ciutat i no deixeu d'anar-hi  !!

Durant la Fira va haver activitats molt engrescadores


Concentració, enginy, equilibri....




A més a més , jo no se com s'ho fan, però mira que hem anat vegades a diferents llocs on han muntat els seus espais de joc ... i mai he vist cap nen barallant-se amb un altre per agafar el què té... tots es respecten, s'esperen, es passen el torn... i sense ningú que els hi digui  ni els vigili ! 



Mireu a qui ens van trobar ! Ja comencen a ser habituals en aquest bloc, oi? jeje













Toni , un cop més felicitats per tanta creativitat i pedagogia tota junta, ets un artista!!



A l'undemà que va ploure a bots i barrals, vam anar al Caixaforum  a veure  l'exposició "Nombr3s" : nombres de bona família, la seva utilitat en la vida quotidiana .

No és per a nens tan petits, ni molt menys, però hi va haver coses que li van cridar l'atenció:

L'estrella: aquest aparell distorsiona la veu quan hi parles pel micròfon, hi ha d'un marciano, la d'un pallasso,  de dona, de nadó...  I surten les ones de totes dues a la pantalla , de la pròpia i la del personatge que has triat.  Vam estar un munt d'estona aquí !!




Recordeu el famós " Home de Vitruvi" de Leonardo da Vinci sobre l'estudi de les proporcions del cos humà?
Doncs aquest aparell et diu on hauries de tenir el melic en cas de tenir la proporció correcta. Hi puges, ho calcula per l'alçada, el pes... i amb una llumeta et marca a la panxa el lloc exacte ! 
Si patiu pel culte al cos, no hi  pugeu!! jejej






Podem tocar tot el que vulguem, que bé!! Encara que moltes coses no les entenem, però tot és experimentar,

Aquesta expo també va rodant pels Caixaforums, per si us interessa . Només cal que hi aneu al web, i si no és aquesta  fan d'altres coses interessants, com els concerts familiars.



Bé doncs, un cop més juguem tot aprenent ( el que sigui, que tampoc és aquest el nostre objectiu ) i ens ho passem bé en família, això sí és primordial !!




dimarts, 23 d’octubre de 2012

Mapes a la taula de llum i més...



Continuem amb la geografia, aprofitant que està esdevenint un dels centres d'interès del David . A ell li agrada molt mirar el globus terraqui i una de les coses que no m'acabaven de quadrar era com presentar-li els mapes plans. Quan ell mateix va veure que anaven relacionats ja se'm va encendre la llumeta. 

D'altra banda vaig trobar un web que em va agradar molt i on tenien la proposta que jo considerava ideal : la terra per pintar,destacant tots els continents i més. Aquí us poso el link, ja veureu que hi ha molts recursos interessants! Jo he fet un " copia i enganxa" amb les imatges en un document de word. Si voleu, m'ho dieu i us l'envio, ok?

Els vaig imprimir en plàstic transparent i els vaig plastificar, així es poden pintar amb rotuladors , passar-hi un drap amb alcohol i tornar a començar quan vulguem. També els vaig imprimir en paper en blanc. 

Em va semblar que seria maco pintar-los a la taula de llum, vaig preparar la proposta i li vaig ensenyar:





No va caler explicar gaire coses, jeje. Tot seguit es va posar a pintar. Distingim entre el mar, la terra, ens anem familiaritzant amb els noms dels continents ...






Agafem el llibre que tant ens agrada , que ja us vam explicar aquí , i busquem el continent que pintem. Sí, és l'Africa, què gran que és !! Hi ha lleons, elefants, ....

















Amèrica del Sud....






















Quins animalets hi viuen ?



Després ha volgut agafar un material que vaig preparar l'altre dia i del que us fem 5 cèntims només perquè encara no l'he acabat . Com que el continent que més li ha cridat l'atenció és l'Antàrtida, el vaig fer en pasta de sal ( ja us explicaré com) amb pingüins, ossos polars, icebergs etc. Ell mateix ha anat a buscar-lo ( encara s'estava assecant !) i el va voler integrar en l'activitat :

Vaig posar els mateix elements que sortien al dibuix. Com podeu comprovar
els tamanys no són gaire proporcionals ja que un pingüí
és gairebé com un os polar ( s'hi posaria les botes amb ell !! )
i el vaixell fa la meitat del continent , jejej.





Després hem anat cap a la tele per veure els primers minuts, abans que comenci la peli, de "Ice age I", quan l'esquirol clava l'aglà en el gel i tot comença a trencar-se ( el David es pixava de riure, jejej. La veritat és que és força divertit ). 



Tot seguit hem vist una petita part d'un documental fabulós que es diu : "Tierra, la película de nuestro planeta" (Planet Earth ) de la BBC . En aquesta part es veia una ossa polar despertant de l'hivernació i sortint del seu cau en el gel, junt amb els seus dos petits. Hem vist com viuen enmig de muntanyes de gel i neu ( quin fred!!!), com els hi costa caminar perquè rellisquen, que casa seva és a sota la neu,  que mengen foques ....







Doncs ja veieu, estem immersos en aquesta nova aventura de descobrir aquest planeta tan impressionant en el que vivim. Jo estic gaudint molt i crec que el David també perquè és quelcom apassionant , sempre hi ha coses fascinants per aprendre !!




diumenge, 21 d’octubre de 2012

El genet David



La darrera vegada que el David va veure un poni, tot i que li va donar de menjar i el va acaronar , no va voler per res del món pujar-hi. 

L'altre dia vam veure que a un centre comercial d'esports i junt amb el Club Banyetes oferien la possibilitat de fer passejos en poni als més menuts i de manera gratuïta . 
Doncs vinga, agafem les bicis i ho anem a veure ?

Quan vam arribar el David s'hi va quedar fixament mirant com els altres nens i nens pujaven al poni tots contents i tot seguit va dir que ell també volia fer-ho. Fantàstic ! No va caler proposar-li ni res. 

Esperem el nostre torn amb paciència, ens deixem ajudar pel senyor que
s'encarrega del ponis...
D'aquesta experiència remarco, des del meu punt de vista, dues observacions que em semblen destacables.

 La primera : tot al seu temps, sense forçar res, oferint però no obligant, confiant en el procés dels infants per a aprendre i provar coses noves. 

La segona: la importància del grup d'iguals, crec que fomenta la confiança en sí mateixos, a banda de la capacitat de gaudir, d'observar per exemple, en el nostre cas, que la resta de nens no tenien por, que s'ho passaven bé, que ell també volia i podia.








Creieu que s'ho va passar bé ? 




Com veieu el trajecte no és que fos increïblement llarg,
 però els nens s'ho van passar pipa!!



poni, papa i fill passejant en confiança 



Sense voler-ho treballem també l'equilibri, la propiocepció ...



també la confiança en l'animal, en un mateix ...




ohhhhhhhh! ja s'ha acabat !! snif. ara fins la propera !
Gràcies poni bonic!!


Feliç diumenge a tots i totes !!