Diumenge a la tarda, vam anar a la Fira de Miralcamp, a la segona edició de la Festa de la Floració . És una fira petita, molt casolana , però que implica a tothom del poble i hi ha diversitat de paradetes. . Hi havia un taller que ens va cridar l'atenció i ens hi vam apuntar "Com fer llaminadures naturals" que el feia Conserves Cal Senzill de Bellpuig.
La Montse ens ho va explicar tot molt bé, ho va fer molt entenedor i participatiu per la canalla, hi té molta ma, ja que els va tenir a tots súper atents.
Primer va fer una recepta, la que hem intentat repetir nosaltres de xuxes naturals de maduixa. Les altres ja van ser menys naturals, amb gelatina de gustos.
130 gr de maduixes
130 gr de sucre
80 gr de gelatina neutra
Com podeu imaginar no he seguit la recepta, ho he fet una mica a ull, que em semblava massa sucre..
Tenia maduixes a la nevera, hi he afegit 2/3 parts de sucre , menys de la que indica la recepta, talladetes a trossets i amb una mica de suc de taronja. Ho he deixat fer xup xup. Després ho he trinxat amb la batedora , i el David ha afegit tal qual la gelatina neutra. Ho ha remenat una estona, però com que escatxigava i cremava molt he continuat jo .
Ho he abocat en una safata que he sucat una miqueta amb mantega i ho hem deixat refredar un parell d'hores a la nevera.
Com que hi havia els veïnets al pati el David ha volgut baixar-les per compartir. les hem tallat a trossets en formes diverses. ha quedat una textura com de codonyat, potser hauríem d'haver esperat més a que quallés la gelatina . No se, ja us ho diré , que n'ha quedat una mica, a veure com està demà.
De moment sé que als veïnets, i a nosaltres, ens han agradat !!Sense conservats, ni colorants . Llàstima de tant de sucre ...
Vosaltres en sabeu d'alguna alternativa ?
Bon inici de setmana !!
Ohh, jo sé d'un que es tornaria boig... No tinc ni idea si serveix igual però provar amb xarop d'atzavara?
ResponEliminaPetons!
mandeeeeeeeeee? jejejej.
EliminaNo havia sentit mai aquest nom !! Ara ho he buscat per la xarxa i en castellà potser n'havia sentit a parlar algun cop, però no sabia que era per endolcir . No se si en tornarem a fer .... ja us ho explicarem !
Petonets guapa!
Uauuuuuu genial amb el que li agraden les maduixes al meu petit.
ResponEliminaUna bona recepta!!!!!!
I provar-ho amb sucre de canya????
Petonets familia!!!!!
L'altre dia em van explicar que han posat a Lleida una nova botiga que es diu "La graneria" que venen un munt de coses a granel : pastes, llegums, que tenen molts tipus de sucre... faré una escapada i a veure que em diuen .
EliminaGràcies , abraçades !
Una entrada super llaminera !!! no sembla massa complicat i potser es podria fer alguna coseta amb els petits de l'escola. Li donaré unes quantes voltes a veure si m'inspiro.
ResponEliminaEt convido a passar per http://petitmonblogger.blogspot.com.es/2015/04/premi-parabatais.html per recollir un regalet.
Tonets
Hola Anna, moltíssimes gràcies, sempre és un goig que algú hi pensi en el nostre bloc , que bonic!
EliminaLes xuxes són fàcils de fer, només cal aprar compte a posar la gelatina quan fa xup xup . He pensat que potser es podria diluir primer en aigua i quan estigui tèbia afegir-ho a les maduixes.
petonets !
Encantada de tenerte por aquí. Gracias Marta.
ResponEliminaQue ricooooo! Ji! ¿Y si pruebas con miel o con arrope casero para endulzar? Yo le hice unas chuches así a la peque pero no le gustaron mucho (competir con las industriales es difícil). Tengo que seguir investigando... ju!
ResponEliminaBesotes!
Lo del arrope casero no se que es. ya miraré... pero es cierto, como las chuches chuches no hay nada, por muy industriales, contaminantes, nociavs que sean , estan ricas. Por suerte David tampoco es de los que exigen comprarlas....
EliminaPues a seguir investigando, a ver si encontramos una buena fórmula jeje
besitos guapetona
Mmmm, quina bona pinta, segur que us han sortit boníssimes! Tot el que sigui natural... Ara m'has recordat que nosaltres -vésasaberquantfad'això- en vàrem fer però la recepta era molt diferent, no la recordo bé però no hi havia gaire sucre, sino que s'hi posava per sobre i així no era tant enganxós... Ja ho buscaré! Una abraçada
ResponElimina