Fa uns dies va sonar el telèfon. Era el Xavi, el meu amic capellà ( bé, en tinc varis d'amics capellans, però el Xavi és el Xavi) .
Em demanava un testimoniatge ( "perquè sóc cristiana ?") davant de 80 joves de Lleida.( ell és actualment el delegat de joventut del bisbat) Jooooooo? però que dius? ja saps el què m'estàs demanant??????? I em vaig posar a riure. així, a "carcajadas" , que fins i tot jo, tan discreta, em vaig sorprendre de mi mateixa. I ell, ben seriós :
-Si tu. Perquè no?
- Doncs ... perquè no diré res del que suposadament volen sentir...
Però l'amistat és el que té .
Avui davant de 70-90 adolescents i joves ja em teniu a mi i al Joan parlant de la nostra fe. La veritat és que m'he trobat molt a gust, ens han escoltat, ens han fet preguntes, m'he pogut retrobar amb vells amics que feia temps que no veia ... i ha estat un moment per al discerniment personal molt maco.
Bé doncs, i...perquè us explico això?
Paral·lelament aquests dies ha retornat a la meva vida una cançó emblemàtica, que em porta bellíssims records del camp de treball de solidaritat amb el tercer món , al que vaig anar i organitzar durant varis anys, la lletra de la qual se'm feia molt i molt present . Quina ? " Yo te nombro, libertad".
Paral·lelament aquests dies ha retornat a la meva vida una cançó emblemàtica, que em porta bellíssims records del camp de treball de solidaritat amb el tercer món , al que vaig anar i organitzar durant varis anys, la lletra de la qual se'm feia molt i molt present . Quina ? " Yo te nombro, libertad".
Aquesta setmana l'he anat escoltant dia rera dia, al tancar els ulls anaven passant per la meva ment tantes situacions, tantes persones solidàries, amics i amigues, d'altres només coneguts , implicades des de les arrels en situacions difícils i injustes , els tenia tant presents com si les pogués tocar amb les mans, Ostres, quina enyorança que m'ha agafat .... Potser torno a estar en " etapa guerillero- reivindicativa"? Ara que hi penso... l'he deixat mai del tot? ;-)
I, com en aquestes imatges també apareixia el Xavi tocant la cançó amb la guitarra en el camp de treball de solidaritat , anys enrere, em vaig dir "li demanaré que me la toqui, ja el convidaré a sopar i concert personalitzat !!" Toma ya.
Doncs avui,(després que m'afalagués per la feina feta com només ho fan els bons amics), li he dit:
- Xavi em deus una cançó...
Pagaria per tornar a veure la seva cara . "Glups" o " tierra trágame "és poc per descriure-la. ...jejeje. Pos sí nen, ja pots començar a assajar.
Ell no recordava ni tan sols la cançó. Mare meva , però...que tindrà el cervell masculí?
És igual. Xavi, " corasón" . me la deus. I a més, posats a demanar , una versió en concret , aquesta,d'un grup anomenat Sanampay .
Davant la incertesa i el " de que canción me hablassssssssss?" . m'ha preguntat si també podria venir el Quino en la seva salvació, si home , sí, cap problema, el Quino que també vingui, toqui i canti, millor encara . I a més segur que amb aquell parell riurem una bona estona.
Doncs aquesta és la cançó que em deu el Xavi
( podeu trobar la lletra a l'etiqueta de " mostra'n més" o aquí )
La coneixeu?
Ja gravaré el meu concert personalitzat i el penjaré aquí ... a veure si encara el faré famós jejejej....
Bon inici de setmana a tothom !!!
P.D. : Laia R. , tu que de tant en tant et llegeixes el bloc: quan quedem amb els guitarreros, si vols t'aviso i t'hi apuntes !!
Bon inici de setmana a tothom !!!
P.D. : Laia R. , tu que de tant en tant et llegeixes el bloc: quan quedem amb els guitarreros, si vols t'aviso i t'hi apuntes !!
I és que hi ha cançons que et fan reviure un munt de sentiments. Quina sort poder gaudir del teu concert en directe. Una abraçada
ResponElimina