dissabte, 28 d’abril de 2012

Davant la crisi, transformem el món I

El món està passant per una greu crisi pronosticada fa dècades.

Un sistema que es sosté en la injustícia, la desigualtat, la manipulació, la desestructuració social, s'havia d' ensorrar  un moment o un altre. Només per uns quants, és clar.
Però encara mantenim el sistema que tan mal ens fa... aquest lluita per no desaparèixer i ho continuarà aconseguint , a menys que preguem consciència de la seva estructura i de les seves armes, de les seves estratègies  que ens fan creure que en el consumisme  hi rau la nostra felicitat, amb tot el que comporta: individualisme, competitivitat, tristesa, superficialitat ... No estem fets per això, no creieu ?

Estic convençuda, com molts de vosaltres, com molta de la gent que m'envolta, que l 'essència humana més profunda no s'omple a base de consumir, siguin objectes, siguin sensacions, o experiències per les que s'ha de pagar un preu en metàl·lic. Per això no acaben mai de ser feliços,  i sempre anem cercant , inconscientement, que ens diguin que hem de consumir per a ser-ho. I les grans corporacions, que en treuen el benefici econòmic , s'encarreguen de fer-ho, no sense abans haver aconseguit crear en la societat de consum  una escala de necessitats fictícia, en la que ens creiem lliures per triar.  .

No hem de deixar que ens enganyin. Si ens preguntem a què no renunciaríem mai de la vida, estic segura que cap de vosaltres contestarà coses materials: sempre hi haurà relacions personals : els fills, la parella, els pares, els amics, o bé les pròpies conviccions, sentiments, sensacions  ...

Fa molts anys que penso això, però ara, sent mare, m'agradaria poder trobar les eines, la manera, les opcions, per a poder oferir-li al David l'oportunitat de ser una personeta crítica, amb valors ben fonamentats, que pugui decidir el que vol i el que no el més lliurement possible, que sigui feliç , des del fons, en les seves conviccions, siguin les que siguin.


Tenim la sort de que hi ha moltes, moltes persones que són testimonis que " Un altre món és possible". Que porten anys lluitant per la conscienciació de la greu manipulació que existeix, denunciant les perversitats de l'ordre econòmic mundial , les aberracions comeses per les grans corporacions i el patiment infrahumà de tants milers de persones .

Segur que tots en coneixeu... m'agradaria presentar-vos a aquells que tinc presents en la meva vida de manera especial, que en són uns quants.

Voldria començar amb un petit conte del gran Eduardo Galeano , es titula "El mundo" de "El libro de los abrazos" que en el seu moment em va emocionar profundament.

Un hombre del pueblo Neguá, en la costa de Colombia, pudo subir al alto cielo.
A la vuelta, contó. Dijo que había contemplado, desde allá arriba, la vida humana. Y dijo que somos un mar de fueguitos.
El mundo es eso- reveló-. Un montón de gente, un mar de fueguitos.
Cada persona brilla con luz propia entre todas las demás. No hay dos fuegos iguales. Hay fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores. Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas.
Algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman; pero otros arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acercan, se enciende.

Aquí podeu sentir el conte, recitat per l'autor, que sempre és un plaer.

Com volem cremar nosaltres ? quina mena de foc ens agradaria ser ?

I com no,  imprescindible per començar i continuar caminant: Utopia

Ella está en el horizonte .
Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos.
Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá.
Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré.
¿Para qué sirve la utopía?
Para eso sirve: para caminar.

Galeano, Las palabras andantes, Siglo veintiuno, 1993

Aquí podeu trobar, en castellà, l'entrevista que li va fer Jaume Barberà a " Singulars", on entre d'altres coses , parla del 15M. Genial.

Us convido, si voleu,  a deixar un comentari amb els vostres referents, per a poder gaudir-los entre tots i totes, què us sembla ?

És de matinada. Cal anar a dormir. Però no ens podran mai desvetllar del somni d 'aconseguir transformar el món, d'aportar el nostre petit gra de sorra per a fer-ho . Demà continuem, sí?

Bona nit.

1 comentari:

  1. ¡El libro de los abrazos!, ¡Cuanto significa para mi ese libro!
    Este blog ha sido un gran hallazgo. Gracias.

    ResponElimina