diumenge, 29 d’abril de 2012

Mama, enciam no, s'ho mengen el caragols , no el David

Com ja us havia dit,  el David està passant per una època antiverdures total ( i antifruita, per cert).
A més a més, des de que a l'escola bressol han fet un projecte sobre els caragols , incloent la seva dieta, ell ja ha trobat la justificació perfecta : l'enciam i tot el que es de color verd, s'ho mengen els caragols, el David no, que ja té consciència de que ell  és un nen, no un caragol, és clar. No sigui cas que li surtin banyes i  closca .

-Sí, David, els caragols, i el conills... i molts altres animals mengen enciam i verduretes, però els nens i nenes, els papes i les mames, també en mengen.
-No, mama, no. Enciam els caragols.

Au, toca't els pilingos ...i ara què fem? perquè és clar,  ho diu molt bé, tot raonat, no s'enfada, simplement separa toooooooooooots els petitíssims trossets d'enciam del plat per a reserva-ho , suposo, per a algun caragol afamat. I nosaltres no el volem obligar, no creiem que sigui la manera .

Si només fos l'enciam , cap problema. Però tot el que és de color verd, és automàticament rebutjat:
No, la planta, no
- David, no és una planta, són mongetes tendres ( o espinacs, o pessols, o ...)  aquestes t'agraden ( sí, en sus tiempos...) . Què no les vols tastar ?

I ja portem mesos així. Com que no volem forçar res, però tampoc que deixi de menjar verdures, i jo no m'acabava de sentir còmoda del tot  donant-li de manera encoberta,  li vam comentar a la pediatra, que és la mar de " maja" . Ens va dir que forçar mai ( guai, ho estem fent bé) i que endavant amb lo de donar-li encobert si s'ho menjava de bon grat ( i tant que ho fa !).

I així ho fem .... Fem les verduretes de manera més o menys creativa, per a que no sigui tan evident, però li diem amb sinceritat el que és, si ho pregunta,  i de moment funciona la mar de bé. Amb la qual cosa deduïm que no és que hagin deixat d'agradar-li .

Doncs bé. Avui ho hem intentat amb l'enciam.
He fet rotllets de pa de motlle farcits de pollastre a l'ast ( el que ens va quedar d'ahir ), enciam i maionesa. Ho he decorat amb olives ( les grans amigues dels peques).


S'ho menjarà ?... sí, no, sí , no ...............



Síiiiiiiiiiiiiiiiiiiii. Tooooooooooooot. No ha quedat ni un bocinet.

I no només això. He tornat a fer-ne uns quants per sopar i és el primer que ha volgut.
Llavors li ha explicat al papa que ha menjat enciam per dinar  i que li ha agradat . I que ara també ho feia.


No ha dit ni piu dels caragols. ;-)

1 comentari:

  1. Jajaja, cómo me he reído!! Por aquí también estamos antifruta, aunque de momento la verdura le sigue gustando mucho... ¡toco madera! Porque cambian de la noche a la mañana! Un besico.

    ResponElimina