Les Açors: una meravella

Increïble vaig pensar. Yolanda, eres una crack!! no sólo has acertado nuestro viaje, si no que incluso le has puesto nombre a una de las fotos, cosa que yo no recordaba. Pues ara tí nuestro jabón natural. ¿me envias un mail con tu dirección ? caminemplegats@gmail.com.

Doncs sí, vam passar una setmana a l'illa més gran de les Açors .

Una experiència meravellosa que no m'ha deixat indiferent : natura, silenci, respecte, vida en majúscules, i, sobretot una interpel·lació a un altre estil de viure .... 

 Com sabeu són  un conjunt d'illes volcàniques en plena dorsal atlàntica. Això ha estat una font d'aprenentatge significatiu i real , de mil i una preguntes , de descobertes fascinants sobre la Terra, com ja us explicarem. 

Sao Miguel és impressionant . Hem descobert que té tan a prop el magma que hi ha punts en que podem sentir i veure la seva escalfor, com ara a

Fumarolas- caldeiras das Furnas en Povoaçao

Un dels indrets on més es manifesta l'activitat vulcanològica de tot l'illa , l'aigua bull literalment als nostres peus. Han fet diferents forats a terra, especialment preparats per a introduir olles per fer el típic cozido das Furnas, que es cou amb l'escalfor natural de l'aigua i després es pot degustar en els diferents restaurants del poble.

Veieu com bull l'aigua?

Colguen a dins les olles i al cap d'una estona les venen a buscar. Cozido fet i a punt per a ser menjat.

Aquí teniu un vídeo de com ho fan:

El paisatge que ho envolta és preciós ....

Al poble de Furnas trobem les caldeiras , on també podem apreciar l'olor tan intensa que desprenen els gasos terrestres ...

Termas da Ferraria, una piscina termal al mar  

Enmig d'un paisatge típic de Lanzarote, tan únic i irrepetible, pla de pedra volcànica,  trobem al mar  la piscina termal de Ferraira, on l'aigua fresca es barreja amb la calenta a través d'una sortida que aquesta té des de les profunditats de la terra, i on surt a altes temperatures. Barrejada amb l'aigua del mar arriba a uns 36º-38º.

Vam dedicar força estona a veure les particularitats de les pedres volcàniques, colors, textures, pes ( i perquè pesen tan poc), formes ( com és que són així?). 

Caldeira Velha

Novament les aigües termals ...aquesta vegada una piscina d'aigua ferrosa enmig d'un indret paradisíac

L'aigua surt a uns 90º de dins la terra , la podem veure bullir i tot.
Uns metres més abaix, barrejada amb un petit torrent, arriba a una temperatura
més que agradable

Mirador de Sta. Iria

Parc natural Ribera dos caldeiroes

Una petita i fantàstica excursió

Mirador do cerrado das Freiras

Caldeira das sete cidades 

lago verde, lago azul

aquests paisatges estan formant part dels meus somnis de manera recurrent ,
no és d'extranar oi?

Illa de Vila Franca de Campo

Una illa que és en realitat el cràter d'un petit volcà. Et porten en barca, que surt i recull gent cada hora.

Molinhos da Riberira Funda 

Lagoa do Congro

El darrer dia, la darrera excursió que vam gaudir al màxim , tot i que plovisquejava. Una excursió d'uns 30 minuts fins arribar al lago do congro. El camí més preciós que mai he vist!

Novament un llac en un cràter ... ho trobo tant fascinant ....

També vam visitar el museu vulcanològic, que en realitat és una exposició de minerals i ens va decebre una mica, tot i que  el vam explorar al màxim 

No vam poder fer tota l'illa , tot i que és petita . El temps no acompanya gaire, plou una mitja de 15 dies per mes, però repartit durant tot el dia, és a dir, que tant aviat fa sol, com comença a ploure en 10 minuts, para i hi ha boira .... per això la natura és tan increïble .

No podem posar fotos de tot el que vam veure... us ho recomanem : SÍ, SÍ i SÍ.

Peròooooo... només si us agrada aquest tipus d'experiències. 

Una cosa que ens va agradar moltíssim és que l'esperit consumista no ha arribat i ens agradaria que no ho fes en molt de temps : no hi ha grans superfícies, ni hotels a la costa, ni xiringuitos , ni discoteques, ni botiques de souvernirs, ni restaurants a dojo .... i això no agrada a tothom . A nosaltres sí, molt. Aposten per un turisme respectuós i sostenible, malgrat això disminueix considerablement els seus ingressos econòmics, així doncs, és molt d'agrair.

La sensació d'estar allà i veure i viure la natura sense tot allò que estem acostumats d'un turisme agressiu és impagable . Anar allà és voler fer una experiència de senzillesa, respecte, silenci, contemplació, descoberta, de deixar-te meravellar , d'agrair i adonar-te del meravellós planeta que tenim i del mal que li estem fent, a ell i a nosaltres mateixos.

El David ha gaudit de totes i cadascuna de les excursions i  visites, ni ell ni nosaltres hem trobat a faltar res . Al contrari, hem aprés tant que ha estat tot un regal.  

Hi tornarem . Hi ha hagut un abans i un després d'aquest viatge , us ho asseguro.

Petonets !!

Qui endevina on hem estat? ( sorteig i premi)

Un lloc meravellós, ple de bellesa, natura salvatge, tranquil·litat, que ens desvetlla el nostre lligam indiscutible amb la Mare Terra , una interpel·lació directa a un estil de vida més senzill , allunyat del consumisme i el soroll , a més d'una gran oportunitat per aprendre que hem aprofitat al 100%. 

Hi tornarem, segur !

Per primer cop faré un sorteig !! Em ve de gust . Per als qui participeu des d'Espanya i fins el proper 1 de novembre .

Una pastilla de sabó artesanal, feta per nosaltres d'oli d'oliva verge extra macerat en calèndula, romaní i espígol, amb mantega de karité i aloe vera.

( Els que ja ho sabeu no s'hi val, eh ?) Ja us en regalarem una de pastilla, jeje.

Vinga va! en quin lloc paradisíac hem estat aquest estiu  ?

Bon finde a tothom !!!

De vins i solidaritat

Diumenge passat, teatre de Cervera, 1.700 localitats venudes, ple a vessar. A punt de començar la funció sento : Camino ? em giro i ... ostres ! Pablo !! ( ara Pau) . Uns des de Vallbona i els altres des de Lleida... i amb seients un al costat de l'altre .Coincidència de les grosses ! Un moment maco, de posar-nos al dia ràpidament ... quant feia que no ens veiem ? just un any. Vaig conèixer al Pablo (que fa un temps es va catalanitzar el nom i a mi em costa un  munt dir-li Pau, però ho intento) en un "camp de treball de solidaritat amb el tercer Món", al 92 ( òndia que ja són anys, eh?, jeje). Des de llavors hem anat sabent poqueta cosa uns dels altres , tot i que ens teníem localitzats i amb un sentiment mutu  de sentir-nos propers.

I, on para el Pau? doncs fa anys que és un pilar fonamental d'un projecte solidari preciós, un somni d'una persona (en Carles d'Ahumada) que es va fer realitat amb molt d'esforç i amb molta il·lusió, tenint-ho gairebé tot en contra : la cooperativa l'Olivera, dedicada a fer vins i olis ecològics de qualitat,  reconeguda internacionalment , a més a més es tracta d'una cooperativa d'integració social que incorpora persones amb dificultats- disminució psíquica-  que participen activament en tot el procés,des de el cultiu i la verema de les vinyes i oliveres, fins a l'emmagatzematge , l'etiquetat .. tot ho fan allà.




L'any passat, després d'haver-nos trobat amb en Pau ( també al teatre) , ens va convidar a fer-hi una visita, ja que l'Olivera n'organitza cada cap de setmana.

Però havia de ser una visita " diferent", d'amics que comparteixen uns ideals.

Vam anar amb una família amiga en comú, també del camp de treball. I , evidentment, els nens. La nostra idea era la de compartir feina amb ells, així que vam estar unes 4h al camp, entre vinyes, veremant.


En Pau ens explica tot el procés. Abans ja havíem explicat als nens en què consistia el projecte i com era el col·lectiu que hi treballaven, això era el que consideràvem més important .

Ens reparteixen les eines i ens posem ràpidament mans a l'obra.



Des dels més grans als més petits , ben concentrats que s'ha de fer el millor possible.

Vam ser-hi unes 3h , després vam anar a fer les visites als cellers. 

Ens van explicar com funcionava tot el procés:

Una visita molt interessant , sempre ens agrada conèixer processos de producció , i sobretot d'aquesta mena, quan el què els mou és un projecte social, una manera alternativa i convençuda de fer les coses ben fetes.

Vam dinar amb la comunitat, ells hi viuen allà, és casa seva i ens van acollir , junt amb un grup internacional de voluntaris.

I després, en Pau, que té un amor incondicional per les criatures, ne's pare de dos, els va alegrar la sobretaula fent-los-hi uns tomets en moto .

Va ser una jornada fantàstica , els nens van fer moltes preguntes de tot tipus, van sortir contents i satisfets d'haver treballat tant. I nosaltres també, sobretot perquè viuen amb molta naturalitat aquests tipus de propostes , que aposten per una economia sostenible i inclusiva, que implica la nostra solidaritat i reconeixement.

Val la pena, tant pel vi, que és boníssim ( i això que jo no bec alcohol) , per l'oli ( mmmm), com per tots els somnis i esforços que hi ha a l'Olivera .

A Barcelona, des del 2010, també hi tenen la seva " rèplica" a Collserola, a Can Calopa, també amb llar residència i centre especial de treball , on el·laboren el vi de l'ajuntament. 

Aquí el link al seu facebook.

Us convido a fer-hi una ullada , estic segura que us agradarà molt la proposta . Ah, i sempre podeu fer una comanda de bon vi i oli, no se... per celebrar les properes festes de Nadal, per exemple? 

I, com que segur que teniu 3 minuts podeu mirar aquest vídeo de la xarxa d'economia solidària, on en Carles us ho explica en primera persona. Us enamorarà.

Tres minuts més ? sí, segur que sí: aquí podeu veure a l'encantadora comunitat que hi viu i hi treballa.Ara sí que hi caureu rendits i us acabarà de convèncer...

Bon cap de setmana solidari i sostenible a tothom !!!

De castells i falcons ( Sud de França II)

Doncs sí, de Toulouse a.... evidentment Carcassonne. 

Ciutat fortificada, d'arquitectura medieval patrimoni de la UNESCO des del 1997. 

La veritat és que tinc una sensació agredolça: si bé la ciutat és preciosa... no sembla una ciutat medieval,  tot el seu encant i interès es perd entre centenars de botigues, restaurants, bars , un al costat de l'altre , que no deixen gaudir de la veritable essència de la mateixa.

Van fer una visita guiada en espanyol que ens va explicar algunes curiositats sobre l'arquitectura, la raó de ser d'algunes torres i de la seva estructura peculiar , tot fent un viatge al passat , on poder admirar les obres d'enginyeria que feien amb els pocs mitjans dels que disposaven , però que funcionaven pels supòsits pels quals es construïen, l'atac i la defensa de la ciutat .

Vam anar a veure, per recomanació d'uns amics que ja hi havien estat, el torneig medieval . La veritat és que és tot un espectacle d' acrobàcies sobre els cavalls, al·lucinant. a més a més devia ser molt divertit, ja que la gent reia molt de tots els diàlegs que feien els actors (ai...el francès perdut ..) . L' història però es seguia molt bé ja que era una reproducció d'aquelles proves que tantes vegades hem vist en pel·lícules de cavallers i princeses ... 

Peeeeeeeeeeeeeeerò.... com que el David és un nen força peculiar, sabeu que és el que més li va agradar de tot el torneig? Una gallina que s'havia escapat de "l'atrezzo" i campava com si res entre el públic. 

Vam continuar el nostre viatge per l'Aude cap al Castell de Peyrepertuse..  Tal com li diuen un castell dins el cel. Mireu perquè:

Impressionat , oi?

Es tracta d'un castell càtar, a 800mts sobre el nivell del mar, la primera menció que se'n troba d'ell, és del 1070, directament relacionat amb el Compte de Besalú, és a dir, amb arrels catalanes. Us imagineu en aquell temps per construir-lo? ja ens seria difícil ara....

Tot deixant els cotxes a recepció, on comprar les entrades, cal començar a pujar a peu durant 20-25 minuts. 

El castell està en runes , tot i que vam agafar l'audioguia en espanyol, no vàrem saber massa bé com era la distribució ni per a que se'n feia us de les estances que suposadament havia, l'audioguia no ho explica massa bé i ens en vam quedar amb les ganes de conèixer més a fons la seva història " in situ". 

Aquí teniu una petita mostra de la visita.

Vàrem poder viure una magnífica experiència : un espectacle de falconeria allà mateix, espectacular en aquell paisatge. cada dia n'hi ha tres passis: a les 11.30h , a les 14.30 i a les 16.30h. Us el recomanem 100%. El noi que ho feia ho explicava molt bé, es nota que ho vivia amb passió , com la majoria de gent que s'hi dedica. D'altra banda, com que ja hem vist uns quants d'aquests ens va ser més fàcil entendre el que deia.

Són uns animals fascinants... 

Tot i que no m'agrada que les aus estiguin en captivitat trobo que és molt pedagògic de cara als infants sobretot, ja que els espectacles que hem vist sempre remarquen la importància de preservar aquestes aus, de respecta-les en els seus hàbitats, d'admirar-les i conèixer-les . Ens transmeten el seu amor i dedicació per elles i ens contagien , essent una experiència enriquidora i positiva.

Un tomet més pel castell, gaudint del paisatge....

I de tornada, com sempre, descobrint les petiteses del nostre entorn i fent-nos mil i una preguntes ...

Aquest cop sobre els liquens ...

I ens queda una tercera part  de la que vam gaudir molt de les meravelles de la Terra ...

Propera entrega!!

Abraçades!