Tiramisú

Ja he dit en d'altres ocasions que el dolç no és lo meu... Això sí, si hi ha un pastís que mig m'agrada és el tiramisú. Curiosament no n'havia fet mai fins fa un parell de mesos que van venir uns amics a sopar i no va quedar gens malament.

Avui, que tenia els ingredients m'he dit...perquè no? David: fem un pastís ? Dit això ja el tenia al meu costat batent els ous .... crec que el tema cuina ja està prou integrat en el nostre dia a dia , com m'agrada !!

Primer de tot hem fet la base: ja hi tenim la mà trencada! ( dissabte en va fer un tot sol pel final de curs de l'esplai )

Hem posat

4 ous

100 gr de farina

75 de sucre

i un sobre de llevat

Primer barregem els ous amb el sucre fins que augmenti el volum i anem afegint la farina i el llevat. Ho posem a coure al forn uns 15 minuts ( hem fet una base gran i molt fineta) a 170º.

Mestrestant fem la crema per farcir.

Hem posat

2 ous

125 gr de mascarpone

un polsim de sucre

200 gr de nata per muntar

Batem els rovells amb el sucre fins que augmenti 3 vegades el seu volum. Afegim el mascarpone i continuem batent.

Muntem les clares a punt de neu 

barregem els rovells i el mascarpone amb les clares intentant que no se'n aixafi massa.

Muntem la nata i la guardem

Un cop feta i freda la base del  pastís la banyem en cafè ( he posat una tassa) i amb licor ( a la recepta posava amaretto però  ni tan sols sé que és , jeje, he posat una mica de wisqui que tenim d'una ampolla de fa la tira d'anys...)

I l'he muntat en dos pisos : una mica de la barreja de mascarpone al mig, una mica de nata per sobre , amb un polsim de cacau en pols ....

Ha quedat força bo !! a més a més, com heu vist és súper fàcil de fer !

I a vosaltres : us agrada el tiramisú? 

Dorayakis de "nocilla" i de fondant

Avui hem preparat un berenar per compartir .

Ja fa dies que en fem, però com que avui ho hem fet més de "festa" , ho compartim i presumim jejeje.

Hem fet dorayakis , unes postres d'origen japonès i que li encanten al Doraemon. Encara que, de fet, són com uns mini panqueques , pancakes o crepes

Què hi hem posat ?

3 ous

100gr de farina

50gr de sucre

7 gr de llevat

60 ml de llet

Ho batem tot junt , afegint-hi els ingredients un darrera de l'altre. La textura és com la de les crepes. 

Les coem a la paella ( hem fet anar la crepera) , que hem sucat amb una mica de mantega per a que no se'ns enganxi res. Es fan molt ràpid . Les hem girat amb l'espàtula fins que estan dauradetes per tots dos costats . Rodones, rodones no ens han quedat però... no cal, no? 

Habitualment les hem farcit de la nocilla de Lidl, la del 13% d'avellanes que és ....mmmmmm !!! A mi no m'agrada la nocilla però aquesta és tota una temptació !!!

Com que havíem de fer unes postres per compartir hem decidit guarnir-les una mica amb fondant, que en teníem per casa. Ha estat un matí força creatiu, amb la inspiració del darrer Sant Jordi que ens ha fet que no hi faltessin les roses !

Per a muntar-ho bé hem utilitzat pegament comestible . 

Roses, estels, cors, planetes, .... 

I així de colorides ens han quedat !!! Oi que queden boniques ?

Ah, i n'hem fet unes quantes per berenar nosaltres és clar ....

N'havíeu fet de dorayakis? Les heu tastat amb el farcit típic japonès ?

Bon cap de setmana!!

Fem xuxes naturals

Diumenge a la tarda, vam anar a la Fira de Miralcamp,  a la segona edició de la Festa de la Floració . És una fira petita, molt casolana , però que implica a tothom del poble i hi ha diversitat de paradetes. . Hi havia un taller que ens va cridar l'atenció i ens hi vam apuntar "Com fer llaminadures naturals" que el feia Conserves Cal Senzill de Bellpuig.

La Montse ens ho va explicar tot molt bé, ho va fer molt entenedor i participatiu per la canalla, hi té molta ma, ja que els va tenir a tots súper atents.

Primer va fer una recepta, la que hem intentat repetir nosaltres de xuxes naturals de maduixa. Les altres ja van ser menys naturals, amb gelatina de gustos.  

130 gr de maduixes

130 gr de sucre

80 gr de gelatina neutra 

Com podeu imaginar no he seguit la recepta, ho he fet una mica a ull, que em semblava massa sucre..

Tenia maduixes a la nevera, hi he afegit 2/3 parts de sucre , menys de la que indica la recepta, talladetes a trossets i amb una mica de suc de taronja. Ho he deixat fer xup xup. Després ho he trinxat amb la batedora , i el David ha afegit tal qual la gelatina neutra. Ho ha remenat una estona, però com que escatxigava i cremava molt he continuat jo . 

Ho he abocat en una safata que he sucat una miqueta amb mantega i ho hem deixat refredar un parell d'hores a la nevera. 

Com que hi havia els veïnets al pati el David ha volgut baixar-les per compartir. les hem tallat a trossets en formes diverses. ha quedat una textura com de codonyat, potser hauríem d'haver esperat més a que quallés la gelatina . No se, ja us ho diré , que n'ha quedat una mica, a veure com està demà.

De moment sé que als veïnets, i a nosaltres, ens han agradat !!Sense conservats, ni colorants .  Llàstima de tant de sucre ... 

Vosaltres en sabeu d'alguna alternativa ?

Bon inici de setmana !!

Magdalenes !!

En diverses ocasions he comentat que a casa no som gaire de dolços. A més a més som dels que, quan ens aixequem no tenim gana i amb el cafè amb llet o la lleteta amb xocolata amb una o dues " maries " en tenim prou. 

També us he comentat que la rebosteria és l'únic que no m'agrada de la cuina. Però aquests dies ens ha donat per fer magdalenes  M'ha picat la curiositat i la tossuderia , cosa rara en el tema " dolçaina"  i tot i que les primeres no ens van sortir gens bé ( al meu gust, que el David i el papa n' estaven encantats) ho hem continuat provant .

I avui sí !! ens han sortit boníssimes.

 Vam trobar una recepta que, segons diferents blocaires, era la millor de totes . L'havien tret d'un llibre de receptes d'un tal Xavier Barriga, explicant meravelles d'ell. Com sempre faig , vaig còrrer a buscar informació i resulta que és un flequer que vol recuperar l'artesania en el pa . Ostres !! Dons això s'havia de provar segur .

Us poso el procés de els primeres . És el mateix que en aquestes darreres , amb els mateixos ingredients però variant la quantitat . Dels darrers intents no he fet fotos perquè ja va ser una aventura fer-les de les primeres , tot i que podeu comprovar el David està fet tot un petit xef i poca ajuda necessita ja.

Ingredients :

4 ous L

175 gr se sucre

60ml de llet

190 ml d'oli de girasol

210 gr de farina de rebosteria ( jo he posat 180 gr de farina de rebosteria de blat i 30 gr  de farina de blat de moro) 

7gr de llevat 

Pesem tots els ingredients i els deixem preparats . Cal fer-ho de manera acurada, poc a poc , reconeixent les quantitats , els nombres , de nou les matemàtiques s'hi fan presents !!

Batem els ous sencers amb el sucre fins que augmenti molt de volum i quedi més blanquinós. Uns 6-7 minuts .

Afegim els líquids ( llet i oli )

Afegim la farina amb un colador per tal que no faci grumolls, una mica i barregem, una mica i barregem.

La primera vegada vam barrejar la farina amb la màquina elèctrica. La segona ho hem fet de manera manual, ja que es veu que així no perd tant aire.

Hem comptat quants forats té la safata i hem posat un motlle a cada un.

A les primeres els hi vam afegir trossets de xocolata (aquesta vegada no ) també vam comptar quants en posàvem a cada motlle , perquè en teníem pocs i volíem que ens arribés per tots ( dividim ?? ). 

Atenció : cal deixar reposar la massa a la nevera com a mínim 3 hores. Es  veu que el contrast del fred a la calor del forn és el que fa que pugi més !! Podeu trobar aquí la diferència entre una magdalena sense reposar i una que sí. És el bloc de la Pilar, de " Mis dulces preferidos" .

 Aboquem la massa en els motlles , poquet a poquet i fixant-nos bé en la quantitat que hi posem : 3/4 parts més o menys.

Ho posem al forn . aquest ha d'estar pre escalfat  15 minuts a 250º. Al posar les magdalenes baixem al temperatura a 200º. Ho deixem 15-16 minuts . O fins que estiguin dauradetes .

Hem estat mirant com pujaven per la finestra del forn. Que curiós oi David ? L'escalfor fa que es transformin! És allò que els grans en diem processos químics

Així ens van quedar les primeres . Pel meu gust estaven massa seques , però el David se'n va menjar unes quantes ! Ha estat la primera vegada en la seva vida que n'ha menjat perquè no li agradaven !!

No hem deixat la massa 3h a la nevera , no teníem temps per a fer-ho, a banda que reconec que sóc impacient. La propera vegada la deixaré d'una dia per l'altre , a veure que passa !

I així ens han quedat !! 

Flonjes, no massa dolces , mmmmmmmm. Potser massa bones, que volem perdre una mica de pes !!

Penso que és la primera vegada que estic satisfeta de les meves creacions dolces i que tinc ganes de tornar a repetir , jeje.

Matemàtiques, química, física , vida pràctica , tot hi és present !! però el millor de tot, indubtablement, és gaudir-les en família i amb amics !!

Bon profit !!!

De l'hort a taula: truita d'alls tendres i carxofes

Es temporada d'alls tendres ,i per sort, el padrí en va plantar a l'hort ! 

Què us sembla ? com que ens agraden molt, anem a recollir-ne uns quants per sopar aquest vespre ?

Aixolet en mà, i cap a l'hort, que hi falta gent !!

Una de les coses que més li agraden al David és anar a l'hort i picar amb l'aixolet, la veritat és que ho fa molt bé, obrint les cames per picar i no fer-se mal , tot un hortolà, jejej . Ens encanta que li agradi , suposo que com a d'altres infants, però nosaltres tenim la sort de tenir accés a un hort quan vulguem, i això no té preu !

Veiem créixer els fruits, plantem llavors a terra, ens fixem en el seu procés , els podem recollir i cuinar ... Millor impossible.

Uf, costa una mica arrencar els alls de terra, haurem de picar fort però al lloc necessari que si no els podem trencar sense voler.

Una mica d'ajuda de l'home fort de la casa . 1, 2, 3 i arrencats !!!! Bravo, ja tenim una delicatessen per sopar !

Truita d'alls tendres i carxofa sobre una base de mousse  d'escalivada que hem cuit al matí, amb salsa de formatge de cabra i piruleta d'emmental amb encenalls de pernil. Jajaaj, quin nom més " supermega pijo " , no? L'important és que estava boníssim , fet amb productes de temporada comprats al mercat, directament dels pagesos i del nostre hort.

Bon profit !!

8 - 6 = Flam d'ou cassolà

A casa no som massa de dolços  ni de postres ( vaja que de la fruita o el iogurt no en sortim) però l'altre dia em va venir de gust fer un flam d'ou, que al papa sí li agraden : David : vols que fem un flam ? Sí,  mama , síiiiiiiiiiiii .

Perfecte : què ens cal ? malgrat m'agradi molt la cuina, només el pensar en fer quelcom de rebosteria  se'm fa costa amunt, Així que ha de ser un flam senzill i ràpid . Es pot fer al microones ? sí? Segur que no serà tan bo com el que es fa al bany maria però ... perquè no provar-ho? I això que no cuinem mai al micro, però ben be ha de servir per quelcom més que escalfar llet o aigua, no? 

Primer de tot : que ens cal ? ous, llet, sucre... en tenim ? sí, tot a casa.

I mira per on, sense voler-ho , hem fet la nostra primera resta , real, sensorial, pràctica ... què més podem voler ?

David, quants ous hi ha? 1, 2, 3, .... 8 . Com ja va essent habitual ho ha comptat en català i en anglès. Què tindrà aquest idioma ? Bé doncs en necessitem 6. Els hem de trencar i després batre'ls. 

El primer una mica accidentat , per al segon ens pugem les mànigues, que això va de debò. És el primer cop que ha volgut trencar ell tots els ous, no li agradava tacar-se al fer-ho i avui no li ha importat. Què bé, així podem gaudir de fer tot el procés tot sol.

 el tercer ou: ell tot concentrat ... Com m'agrada veure la cura amb la que ho fa, sap que si es trenquen a bocinets és un problema després per treure els trossets de closca de la barreja , que costa molt !

I van  quatre .... cinc ....

i sis!! 

David, quants ous ens queden ara ?: dos mama. Ah, en teniem 8, hem posat 6 al flam i ara només ens queden 2. A la nevera van. 

Comença la segona fase: batre els ous per a que quedi tot ben homogeni , d'aquell color taronja tan bonic.

Ha volgut provar amb les dues classes de varilles per batre'ls . 

Hem afegit la llet que havia emulsionat amb pell de taronja i canyella una bona estona  foc lent. Cal remenar, posar -hi el sucre,  i fer el tastet, com no!

 Ho he abocat  jo en el bol on he desfet el sucre amb una mica d'aigua per fer el caramel. El bol cremava així que aquesta part ha estat només meva. Les fotos les ha fet el David, canvi de rols!

 I al cap d'una estona al microones ( 10 minuts) ens ha quedat així ......

El David no l'ha volgut tastar ( els dolços no són lo seu, si fos un fuet o un pernil un altra cosa seria, jejej) . Jo l'he tastat una mica i el papa s'ha posat les botes . Nyam. nyam. A més a més com que és una cosa extraordinària encara és més bo! 

Per cert, per si a algú de vosaltres també li venen ganes de provar-ho aquí us deixo la recepta, molt fàcil i ràpida :

6 ous

1 tassa de sucre ( o al gust, nosaltres hem posat menys : 1 cullerada per ou )

3 tasses de llet ( jo l'he emulsionat amb pell de taronja i canyella, però no cal si no voleu).

Posem unes cullerades de sucre  amb una cullerada d'aigua en un recipient apte per al microones. Ho deixem 2-3 minuts fins a que es faci el caramel ( aneu-lo vigilant, que el sucre cremat és inmenjable!).

Bateu els ous , afegiu la llet i el sucre. Un cop la barreja sigui homogènia  aboqueu-la al recipient que té el caramel desfet. 

Posar el microones 10 minuts. Deixar refredar i mmmmmmmmmmmmmm.

A gaudir-lo !!!

Pa sense llevat

Fa uns dies vaig trobar una recepta per a fer pa que em va cridar l'atenció, ja que no calia posar-hi llevat i per tant tampoc pastar-lo en diferents moments ni esperar a que llevés, que és una de les raons per les que no faig pa a casa ( essent sincera també diré que el pa no m'agrada gaire i que sóc perfectament capaç de passar-ne sense) . D'altra banda, com que el David és el petit cuiner, m'estimo fer proposar-li receptes, de moment, on no calgui esperar hores per a poder-les coure, on el procés sigui més ràpid , vaja. 

La recepta la vaig trobar al bloc de l'Africa: Un desert a casa i que ella va trobar en un altre bloc, Cullera de roure, que a la seva vegada la va trobar a www.directoalpaladar.com ( jo en sóc fan d'aquesta web! ) amb el nom pa de soda irlandés. 

Jo he fet una modificació en la quantitat de farina, que en la recepta original porta 300 gr de farina normal i 300 d'integral. Jo he posat 450 gr de farina de força i 150 d'integral, per si un cas no ens agradava el gust (massa diferent al que estem acostumats) .

Així doncs:

450  gr. de farina de força
150  gr. de farina integral.
1 cullerada de bicarbonat sòdic.
1 culleradeta de sal.
1/2 litre de llet.
2 cullerades de suc de llimó

També he torrat una mica de sèsam ( mmm...quina olereta més bona que fa!). , l'he mòlt per afegir-li a la farina i unes quantes llavors per sobre.

Ah! i no oblideu el petit pastisser !!!

Mans a l'obra!!

Encenem el forn a 200º.

Posem la llet en una gerra amb el suc de llimó i ho deixem 15 minuts.

Mentrestant barregem les farines, la sal i el bicarbonat, aquí és on  hem afegit la farina de sèsam.

Hem pesat els ingredients, repassem així nombres, quantitat, pes .....

Un cop passats els 15 minuts afegim la llet amb el suc a les farines i anem remenant . Aquí s'ho ha passat en gran !!  hem pogut veure de nou com la textura   anava canviant , com al barrejar-ho tot desapareixia la llet i la a farina per donar pas a una nova pasta diferent i sobretot, de la que no es pot tornar enrere, no és un procés reversible !! jejej . Ha hagut un moment en què ha demanat que separéssim la llet de la farina per tornar a barrejar-los... mmmm no, no es pot - No es pot ? m'ha mirat com dient :  au va ! no?  i imagino una mica frustrat si ell ja s'havia començat a fer-se les seves expectatives i també per no tenir una mare omnipotent ( cosa que per altra banda ja sap, ja, jajaj). 

Un cop ja tenim la massa a punt, la pastem una mica , la posem en la safata del forn,  i fem uns talls en la superfície del pa.

Hem afegit el sèsam sencer al pa, com veieu gairebé el plan " industrial !! ". David no cal posar-ho tot !!

L'hem deixat 30-35 minuts i ens ha quedat així !!!

Té bona pinta oi? Doncs la mar de bo !!

No hem esperat gaire, al cap d'uns minuts ja era hora de sopar. Tallem unes llesquetes, li posem salsa de tomate feta a casa, crema de formatges feta a casa també ( formatge d'ovella, de cabra i una mica de nata, tot a foc lent mentre es desfà: boníssim ! i es poden aprofitar petites restes de formatge que ens hagin quedat) . Li posem una mica de sèsam per a que faci bonic i unes olivetes.

Ohhhhhhhhh ! quin plaer menjar coses fetes per  nosaltres mateixos !! I quina satisfacció si ens surten bé!.

Molt bo. 

Gràcies Àfrica per compartir la recepta. Ens ha agradat molt !!

Codonyat amb poma

Com que ens agrada aprofitar els fruits de la terra, i més els que ens dóna l'hort del padrí, hem preparat codonyat amb poma.  

El David ha ajudat amb els ingredients i a seguir l'ordre de la recepta per a que ens sortís lo millor possible.

Com ?

M'he inspirat en la recepta de codonyat que he trobat aquí i que ho explica pas per pas. 

Primer, per poder fer la recepta adaptada per a que el David hi pogués col·laborar en agafar els ingredients , i seguir el procés de preparació, els he pesat per a poder-los posar en quantitats . 

Ho he fet així per a que ell comptés el nombre de codonys  (4)  que corresponien a 2 kgs. per exemple.

També he posat els estris que necessitàvem i quants.

No se si m'he explicat gaire bé... he fet això per a facilitar que el David
comptés els ingredients i els estris necessaris.

Què hem posat ?

2 kgs de codonys ( 4)

2 llimons

700 gr de sucre

1 branqueta canyella

3 pomes fuji

La carabassa no entra dins la recepta, però és que li ha agafat un amor,
que gairebé dorm amb ella :-)

Anem comptant els ingredients ... les matemàtiques formen part de la nostra vida quotidiana  ...

Un cop tenim els ingredients fem una ullada a la recepta per a saber
què cal fer primer ...

Ah sí, tallem els codonys nets, traiem les llavors i els posem dins l'olla.
Ha volgut tallar-los ell: missió impossible!! són duríssims !!

Codonys i llimons dins l'olla

I aigua fins cobrir-los

Ho bullim fins que estigui tobet , a la recepta que us comento a dalt
diu que un cop freds es poden pelar, però és que la pell ha quedat tan fineta
que s'ha desfet també. Perfecte, menys feina.
I a més a més la pell conté més pectina, així que guayem en nutrició.
Hi posem la canyella. Afegim la poma tallada a dauets fins que estigui desfeta.
Xup, xup... xup, xup... ho sentiu ?

Mentre va bullint aprofitem el temps i avui pintem...
un cartró enorme que ens va portar el papa...

Afegim el sucre, triturem i deixem coure .
Veieu quin color més bonic va agafant?
A nosaltres no ens agraden les coses massa dolces, així que he posat
molt menys sucre que el que diu la recepta, concretament la 1/2.
Es va remenant sovint, aneu amb compte que escatxiga molt !
Quan la cullera s'aguanti sola dins la massa, ja la podeu treure del foc 

Ho poseu en els motlles i... a esperar que estigui fred !

Atenció: com que no he posat tant sucre no s'ha pres del tot, queda més
com una pasta que com un codonyat, però per nosaltres molt millor així !
La textura doncs, és diferent, però el gust ..mmmmmmm

Doncs això... ara només ens queda gaudir-ne amb una mica de formatge, de raïm, de poma ... o tot sol !

Que bo, nyam, nyam !!

I continuem amb les receptes de la tardor ... avui per dinar hem fet uns canalons de carabassa i gírgoles amb salsa de formatge per llepar-se'n  els dits ( ja us posaré al recepta, que val la pena fer-los) . 

I demà anem a caçar bolets per fer algun àpat boníssim ... ens trobarem ? ahhhhhhhhhhhhh.

Ja us ho explicarem !!

Una truiteta per sopar ?

Avui per sopar: truiteta de formatge de cabra i pa amb tomate !

Ups !
un petit accident. no passa res, l'important és intentar-ho,
si no, no podrem aprendre, oi? Ara toca netejar, doncs !!

Posem oli a la paella ( encara estava freda) i remenem l'ou,
però al David no li ha agradat gaire el fer-ho amb la forquilla

Així  molt millor  !

Aboquem amb molt de compte l'ou a la paella i afegim
poquet a poquet el formatge de cabra.
La resta ho he fet jo.

3 comensals... 3 truites !

Pa amb tomate i una mica d'orxata, bona companyia ... què més podem voler ?

Bon cap de setmana a tothom !!