El David sent una gran atracció cap als animalets. Li agraden molt , però no sempre ha estat així. Tenia 1 any i dos mesos quan els hi va perdre la por, davant d' aquesta vam prendre una postura que no sabíem si era o no encertada, però que era la que ens sortia de dins.
Primer de tot respectar el seu sentiment ( imagineu-vos com veuen ells un ruc en tamany proporcional al d'una persona adulta !!! peazo animal , no?). Així que no forçar cap encontre que li fes angoixa , però altra banda tampoc fugir-ne'n. Com ho podíem fer donant-li sentit ? no volíem obligar però no volíem reforçar-li la por sense voler, no se mi m'explico.... En vam parlar molt, buf, no estàvem massa segurs per allò del que uns diuen i els altres diuen el contrari.... i si el traumatitzem ?, ai, ai....
Vam recordar el text del Petit Príncep i la guineu ( català) ( castellà) . Gran llibre !! Quantes bones reflexions, i que maco és, oi?
Ens vam quedar amb dues idees principals: cal "crear llaços", començar a relacionar-se des del respecte poc a poc i des de l'estimació. En un altra entrada ho explicarem millor.
I la veritat és que va anar molt bé, ara no té cap tipus de por als animalets, al contrari ! Creuarem els dits ! no se que passarà el dia que tingui una mala experiència amb ells... de totes maneres allà estarem nosaltres !
Ahir a la tarda el papa va portar a casa un conillet, en tenen uns quants a casa del padrí, per l'autoconsum. Tenim doncs, l'oportunitat de veure'ls des de que neixen ! Quina coseta més tendra i fràgil !!
Hi ha hagut una progressió molt maca de la relació del David amb els conillets ,de descoberta, de tendresa, també de risc ( per al conills , pobrets meus, jo pateixo per ells, em fa patir que els magregi, encara que el papa diu que no passa res... no se, pregunta-li al conill , a veure que et diu....). és que els agafa per les orelles i els fa giravoltar ! ai !! no si us plau !!. Per això li remarquem que són petitets, que no són joguines encara que pot jugar amb ells, que els ha de cuidar, tractar amb molt de compte, no apretar-los massa per no fer-los-hi mal. En fí, un moment molt maco però jo vaig estar tota l'estona amb un ai al cor, i a la boca un " compte David , compte que li pots fer mal ". I això que ho fa molt respectuosament, però és que té molta força!
Aquí us deixem un petita selecció dels moments viscuts amb els conillets :
![]() |
El primer cop que toco un conillet ... no les tenia totes , no |
![]() |
Ahir a la tarda - vespre ... |
A l'undemà al matí el conillet va tornar amb la seva mama i els seus germanets. Un dia d'aquests els anirem a visitar !