Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vida pràctica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vida pràctica. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 d’agost del 2014

Reciclem per decorar ( I )




Papers de publicitat, tisores , una paret bruta que cal repintar ? Ens hi posem ?

Vinga !!








Vida pràctica montessoriana : cal barrejar bé la pintura ja que l'aigua i el pigment es separen quan fa molt que estan en repòs , l'aigua queda a dalt i la part més pesada al fons de la galleda. A remenar amb força !!!
Així s'amalgama , o en paraules del David " Ara  ja podem pintar , que ja sembla nata ", :-) 





I au ! ja tenim feina ....




Colors reciclats, paret blanca... què en farem ?

El resultat ben aviat...



TO BE CONTINUED .....  





dimecres, 26 de febrer del 2014

Magdalenes !!



En diverses ocasions he comentat que a casa no som gaire de dolços. A més a més som dels que, quan ens aixequem no tenim gana i amb el cafè amb llet o la lleteta amb xocolata amb una o dues " maries " en tenim prou. 

També us he comentat que la rebosteria és l'únic que no m'agrada de la cuina. Però aquests dies ens ha donat per fer magdalenes  M'ha picat la curiositat i la tossuderia , cosa rara en el tema " dolçaina"  i tot i que les primeres no ens van sortir gens bé ( al meu gust, que el David i el papa n' estaven encantats) ho hem continuat provant .

I avui sí !! ens han sortit boníssimes.






 Vam trobar una recepta que, segons diferents blocaires, era la millor de totes . L'havien tret d'un llibre de receptes d'un tal Xavier Barriga, explicant meravelles d'ell. Com sempre faig , vaig còrrer a buscar informació i resulta que és un flequer que vol recuperar l'artesania en el pa . Ostres !! Dons això s'havia de provar segur .


Us poso el procés de els primeres . És el mateix que en aquestes darreres , amb els mateixos ingredients però variant la quantitat . Dels darrers intents no he fet fotos perquè ja va ser una aventura fer-les de les primeres , tot i que podeu comprovar el David està fet tot un petit xef i poca ajuda necessita ja.

Ingredients :

4 ous L
175 gr se sucre
60ml de llet
190 ml d'oli de girasol
210 gr de farina de rebosteria ( jo he posat 180 gr de farina de rebosteria de blat i 30 gr  de farina de blat de moro) 
7gr de llevat 

Pesem tots els ingredients i els deixem preparats . Cal fer-ho de manera acurada, poc a poc , reconeixent les quantitats , els nombres , de nou les matemàtiques s'hi fan presents !!




Batem els ous sencers amb el sucre fins que augmenti molt de volum i quedi més blanquinós. Uns 6-7 minuts .





Afegim els líquids ( llet i oli )

Afegim la farina amb un colador per tal que no faci grumolls, una mica i barregem, una mica i barregem.

La primera vegada vam barrejar la farina amb la màquina elèctrica. La segona ho hem fet de manera manual, ja que es veu que així no perd tant aire.

Hem comptat quants forats té la safata i hem posat un motlle a cada un.
A les primeres els hi vam afegir trossets de xocolata (aquesta vegada no ) també vam comptar quants en posàvem a cada motlle , perquè en teníem pocs i volíem que ens arribés per tots ( dividim ?? ). 





Atenció : cal deixar reposar la massa a la nevera com a mínim 3 hores. Es  veu que el contrast del fred a la calor del forn és el que fa que pugi més !! Podeu trobar aquí la diferència entre una magdalena sense reposar i una que sí. És el bloc de la Pilar, de " Mis dulces preferidos" .

 Aboquem la massa en els motlles , poquet a poquet i fixant-nos bé en la quantitat que hi posem : 3/4 parts més o menys.

Ho posem al forn . aquest ha d'estar pre escalfat  15 minuts a 250º. Al posar les magdalenes baixem al temperatura a 200º. Ho deixem 15-16 minuts . O fins que estiguin dauradetes .

Hem estat mirant com pujaven per la finestra del forn. Que curiós oi David ? L'escalfor fa que es transformin! És allò que els grans en diem processos químics




Així ens van quedar les primeres . Pel meu gust estaven massa seques , però el David se'n va menjar unes quantes ! Ha estat la primera vegada en la seva vida que n'ha menjat perquè no li agradaven !!




No hem deixat la massa 3h a la nevera , no teníem temps per a fer-ho, a banda que reconec que sóc impacient. La propera vegada la deixaré d'una dia per l'altre , a veure que passa !

I així ens han quedat !! 

Flonjes, no massa dolces , mmmmmmmm. Potser massa bones, que volem perdre una mica de pes !!



Penso que és la primera vegada que estic satisfeta de les meves creacions dolces i que tinc ganes de tornar a repetir , jeje.


Matemàtiques, química, física , vida pràctica , tot hi és present !! però el millor de tot, indubtablement, és gaudir-les en família i amb amics !!




Bon profit !!!



dimarts, 3 de desembre del 2013

Com funciona ? la màquina d'afaitar ( vida pràctica)



Dissabte al matí. M'aixeco i me'ls trobo així a la cuina :



El papa punxava . Tenia pelets a la cara. L'afaitem ? 
Un cop hem passat la màquina d'afaitar la pell queda suau .... com és ?



Mirem per dins la màquina ... com funciona ? perquè? 


Això tan petitet són els pèls que tenia el papa a la cara. Ara són aquí i han quedat com un polsim ...
els aboquem a la taula ?




Hi ha tres fulles rodones que tallen , com els ganivets, les tisores ....




I van enganxades en aquests pivotets que giren. Comprovem com ho fan ?
Al girar ràpidament les fulles rodones tallen els pèls .

Giren gràcies a la bateria que va connectada a l'electricitat i que fa funcionar el motor que porten a dins ( i que de moment no mirarem, per si no sabem tornar-ho a muntar !!) 



Ho toquem suaument i comprovem que només tallen els pelets , no la carn . De totes maneres s'ha d'anar amb compte !!




Continuem despertant la curiositat , potenciant el fer-nos preguntes i trobar respostes .
M'encanta l'atenció que hi dedica el David a descobrir les petites coses que l'envolten , crec fermament que aquesta és la base per a gaudir de l'aprenentatge .
Esperem que li duri, jeje!!




dijous, 11 de juliol del 2013

De les escombraries a taula d'experimentació exterior




Feia molt temps  que volíem arreglar un dels balcons de casa  per a poder jugar-hi. L'inconvenient en la nostra terra són les temperatures extremes que tenim i no permeten massa que estem a fora , llàstima. Tot i així, per a aquells moments en que en podem gaudir hem creat un nou espai d'experimentació, pel qual ja tenim pensats diversos projectes .



Què volem fer ?: una taula gran i unes prestatgeries, que es puguin embrutar, mullar ... . Amb què ? teníem unes fustes que havíem agafat feia temps d'un contenidor, així que mans a l'obra!! Amb una idea al cap sobre com havia de ser , ja podem començar a tallar: 


Les portem cap a casa i comencem a encolar per muntar-la . Hem utilitzat cola de fuster , que és lenta però molt efectiva . 






Hem posat unes esquadres en la part posterior de la taula per a que s'aguanti més, tallades del mateix tauló . Reforcem les juntes amb més cola.




La deixem unes quantes hores fins que la cola comença a a estar seca i reforcem amb uns quants claus . Evidentment el David s'hi ha volgut afegir a col·laborar 

També ha volgut amenitzar l'activitat tocant un instrument
de percussió que fa anys vam portar de Guatemala

L'hem deixat assecar tota la nit abans de continuar posant-hi més claus.
La veritat és que posar els claus en el conglomerat costa molt, és duríssim ! S' hi han hagut d'esforçar per a fer-ho bé i que quedessin ben forts.




L'hem reforçat amb unes petites peces de ferro  unint els dos taulons 




Retocs finals amb el tornavís ...





Afegim les prestatgeries que hem fet amb uns altres taulons trobats i que hem tallat a mida , allà posarem els nostres experiments: quines ganes de veure´les plenes !!




I...... aquest és el resultat !!

TATXANNNNNN! 





Hem posat també  una pissarra blanca amb suro per  anar penjant els nostres descobriments i tot el que ens agradi .




Amb un petit armariet recuperat també de les escombraries hem fet un espai per a guardar diferents estris :maces per picar, raspalls, pinzells, agulles d'estendre , gomes, xinxetes, pipetes, gots i plats de plàstic  ...  també tenim ampolles amb oli, vinagre, alcohol, aigua oxigenada ( falta posar-los-hi el nom , però ho farem amb el David) , pulveritzadors, gerres ..


A les prestatgeries de la taula hi ha  les tisores, el pegament,  colors, embuts, potets amb farina, cafè, bicarbonat ... Tot a l'espera de ser utilitzat per a descobrir i experimentar coses noves i fascinants !!



Hem posat en capses pedres, petxines, castanyes, aglans , pinyes...totes trobades per nosaltres mateixos 





Teníem moltes ganes de poder tenir un espai com aquest , si el clima ho permet , passarem molts bons moments aquí. Ja tinc apuntats unes quantes propostes xulíssimes que he anat recopilant d'alguns dels vostres blocs, de llibres de ciència per a petits ....  Poc a poc anirem afegint més coses, ja en tinc unes quantes de preparades ...

També n'estem molt satisfets pel treball fet i per la filosofia que l'acompanya, tant a nivell pedagògic com de reciclar i reutilitzar, donar nova vida a allò que un altra persona no vol. 
El fet que el David col·labori és una gran cosa, a banda que li agrada molt, el poder veure la transformació, l'esforç que requereix fer-ho, l' esperar el temps que cal per a que s'assequi tot, el fer el disseny, etc, etc, és molt positiu , una immersió de vida pràctica montessoriana carregada de creativitat .


Ja tinc ganes de començar i poder-vos-ho ensenyar !!!







dijous, 9 de maig del 2013

Tic, tac, el pas del temps


Ja tornem a ser per aquí !

Primer de tot, agrair-vos a tots i totes els que ens heu escrit preguntant per nosaltres. El nostre  silenci ha estat bàsicament per motius de salut,  que poc a poc anem recuperant. Hi ha determinades malalties i tractaments que et deixen força xungueta i sense massa ganes de res.

Però aquí som de nou, per compartir, passejar pels blocs estimats i retrobar-vos. 

He cregut que aquesta entrada havia de ser en certa manera simbòlica : estem descobrint el pas del temps , què significa el rellotge, com funciona ... 

L'altre dia vam fer el nostre propi rellotge, o millor dit, el del David ja que com veureu el va fer pràcticament sol. Si és que veritablement el temps va passant i els nostres peques van adquirint cada vegada més autonomia , jejej.

Preparem els materials: paper, cartró, tisores, pegament, llapis , un rellotge de veritat que ens servirà de model .

Hem dibuixat amb un got, cercles en un foli de color verd on dibuixarem els nums. del rellotge. 




Ens fixem en quins són i en com s'escriuen. Ha tingut dificultats en fer aquells que combinen rectes i corbes com el 5, m'ha demanat ajuda, Jo primer li he dibuixat al costat i si no ho ha vist clar l'he ajudat a fer-los.





Després toca retallar-los, m'ha donat uns quants a mi: " la mama també retalla". Ok, em sembla bé.




Ara els hem d'empegar cadascun al seu lloc, s' ha fixat molt en l'ordre que seguien, ho ha fet tot sol, aquí no m'ha demanat cap mena d'ajuda.




Enganxem el paper a una cercle de cartró de la mateixa mida , hem fet les agulles també en cartró i les posem amb un ... ups, com es diu ? 




Ja el tenim acabat !!! ha quedat xulo, m'encanta!!! I al David també,  estava la mar de content.  Sense adonar-nos-en  hem practicat  la psicomotricitat fina, les matemàtiques, la lecto escriptura , la vida pràctica.....




Ha anat corrent al rellotge de la cuina per iniciativa pròpia, allà ha posat el seu rellotge " a punt" , l'agulla petita a les 7h, l'agulla gran vora les 12h. darrerament té molt interès en el pas del temps, mira sovint on estan les agulles, com es mouen , quan dinem, sopem, etc, etc.







Hem decidit col·locar dos rellotges a l'habitació, a la seva alçada. El de veritat i el seu, així pot practicar i investigar tot el que vulgui, quan ell vulgui.




De tan en tant entra se'ls mira, posa les agulles " sincronitzades" agafa el seu rellotge i hi juga ....

Senzill, com les coses que ens agraden, fet amb les seves mans...

Tic, tac, tic , tac el temps va passant i omplint el que d' aquí uns anys seran uns records meravellosos.



dimecres, 23 de gener del 2013

De temperatura i termòmetres



A la nostra ciutat fa un fred ... i un vent ....Quines ganes tinc que passin aquests dies , que no podem ni sortir de casa , brrrr...

Però no deixem de descobrir coses noves i interessants. Fa uns dies li va tocar al termòmetre!.
En vam comprar un parell ja que ens va semblar interessant poder experimentar amb ells, amb molt de compte això sí.

El primer dia vam veure com aquest " aparell" té a dins un " líquid" que puja i baixa per un tub molt estret en funció de si l'atansem a la calor, al fred, si el toquem, si no ....





Si l'atansem a una font de calor, com l'aigua que tenim al foc, o bé a la vitro, el líquid arriba fins a dalt del tubet !!!
Si toquem el tubet amb les mans el líquid també es mou pel tubet.






Si posem el termòmetre uns minuts  al congelador el líquid baixa moltíssim !!






















Avui hem fet un pas més tot fixant-nos en els nombres : què és el que marquen ? doncs marquen quelcom que es diu temperatura, ens diu com està de calent, de fred...

He fet uns termòmetres amb l'ordinador i els he imprès en un foli amb temperatures entre el -20 i el 50. N'he fet 3.
Després, i aprofitant que estava fent brou, he preparat 3 gots petits on he posat en un el brou molt calent, en un altre llet de la nevera i en el tercer aigua de l'aixeta.Hem tocat els tres i hem sentit les diferents temperatures ( calent /fred/ normal) .  He agafat un termòmetre de líquids, que fa anys que el tenim i no havíem fet anar mai. Què descobrirem ?


Primer de tot : cal observar. Comencem pel brou calent: uf !!!! el líquid puja molt amunt pel tubet de vidre !! A quin nombre arriba? al 50 ! Doncs tot seguit ho marquem en el nostre particular termòmetre i pintem el líquid de color vermell ( aquesta part l'hem fet entre els dos, que el David estava massa emocionat amb l'experiment com per concentrar-se a pintar).



 Després anem mirant què és el que passa amb el termòmetre depenent del si el posem en un got o un altre.
Cal observar i també esperar.







Ha anat passant el termòmetre d'un got a l'altre observant, dient, mira com puja, o com baixa! Ha costat una mica més veure els nombres que marcava, ja que costa una mica trobar el " truqui". Tot i ser de vidre, igual que els gots, només ens ha calgut explicar abans que és molt fràgil, que es pot trencar fàcilment i que no volem que s'escapi el líquid vermell. Ha estat molt curós i no ha calgut tornar a explicar-ho.





Això sí, no ha pogut resistir la temptació. Quan ja no ha volgut continuar, m'ha mirat amb expressió de "pillo" total i en un plis plas s'ha begut el got de llet!! Què tindrà la llet ? mira que a mi no m'agrada gens i molt menys blanca, així a " palo seco".



 Hem comparat els termòmetres de cada líquid , tot posant al costat els seus gots respectius ( evidentment el de la llet l'he hagut de tornar a omplir, i quan he acabat de fer la foto, ja tornava a estar buit!!quina gràcia m'ha fet !).




Hem acabat el nostre petit experiment d'observació comparant els dos termòmetres " ambientals". Un l'havíem posat al balcó i l'altre al menjador. Què descobrim ? el líquid arriba a nombres diferents, el que estava a fora més baix ...

Conclusions ?

1ª Hi ha un " aparell" que mesura la temperatura !! per tant aquesta és mesurable : nombres, matemàtiques, quantitat , sensacions, vida pràctica  ...



2ona: Que bé s'està dins de casa !!!!

Novament el dia a dia ens convida a aprendre, a descobrir , a investigar, a donar un pas més, poquet a poquet, gaudint del propi procés i de la descoberta del que ens envolta , amb senzillesa , de manera natural, sense forçar res, sense marcar-nos objectius ni fites, simplement gaudint del camí ... 



Una abraçada !!






divendres, 14 de desembre del 2012

Arbre de Nadal : tot reciclat



Nadal 2010:  

I si, per primera vegada, posem un arbre de Nadal a casa ? Al David li agradarà. El més ecològic possible, i  si pot ser fet per nosaltres mateixos, ah ! i que duri, que sigui fàcil de guardar  ...  ho aconseguirem ? 

Uns dies de buscar idees per internet i mirar què és el que teniem de material, ens vam inspirar i ....


En  unes planxes reciclades d'una mena d'aglomerat que va trobar el Ramon,  vaig dibuixar la plantilla d'un arbre, ell el va tallar i jo el vaig pintar amb pintura de pissarra verda : què millor per fer guarniments que pintar-los i esborrar-los quan vulguem ? Encaixem les dues peces i voilà!! 





El reforcem per baix, per tal que no es mogui i tingui més estabilitat.





Comencem a decorar-lo , pintem en vertical, en horitzontal.... 




Guarniments amb trossos de paper pinotxo que teniem per casa





Nadal 2011

Fem guarniments nous amb pasta de sal 






i els pengem 





També els que han fet a l'escola bressol amb nous i pintura de purpurina  ...




Pintem sobre paper, retallem cercles, els plastifiquem, fem un foradet, passem un fil de pescar i ja en tenim un altre !



Campanes fetes amb oueres, pinyes tal qual, coloms de la pau fets amb paper reciclat ...




Nadal 2012 :


Per tercer cop el nostre arbre torna a celebrar el Nadal amb nosaltres. 
De moment el muntem , aquest any el papa ja té un ajudant que ha volgut fer-ho ell, com passa el temps !
Amb molt de compte perquè el tornavís elèctric no és una eina per jugar i ens podem fer mal, ho ha fet poquet a poquet, seguint les instruccions del papa de com agafar-lo, com posar-lo , què és el que cal apretar i quan ... Concentrat, acurat , persistent, que costa una mica posar-los bé i fort ....





Ara toca netejar-lo i au! a començar a guarnir !

Hem agafat els dels anys anteriors, com l'estel del rotlle de paper higiènic que penja.
Aquest any encara no hem fet cap , així que ara toca buscar , remenar , mirar què podem aprofitar del que tenim i guardem a casa .... i ser creatius . Què farem ? 




De moment ens ha quedat així, si renovem els guarniments ja us ho explicarem .... Admetem tot tipus d'idees i de suggeriments! 






Us agrada la idea ? doncs ja veieu que és molt fàcil , barata, creativa , que possibilita els més peques a participar plenament d'ella. A nosaltres ens  agrada molt i n' estem força satisfets!! Crec que aquest arbre continuarà amb nosaltres molt de temps ....


Una abraçada !!