diumenge, 30 de desembre del 2012

Pastís de poma amb iogurt i galetes de mantega: nyam !



Demà hem quedat a sopar amb uns amics i celebrar l'entrada del nou any plegats. Un sopar senzill, on cadascú porta quelcom per compartir: truita, pa amb tomate i embotits, pastís de pa de motlle ... De la manera que ens agrada amb els nostres petits ( i no tan petits ) , vestint com qualsevol altre dia de l'any , sense despeses afegides, jugant, cantant, compartint  .... gaudint del que és veritablement important: l'amistat.

Una de les coses que portarem per compartir és un pastís de poma i iogurt que està boníssim i el millor de tot: super senzill!! I sa ( dins del que és ser un pastís és clar).

Vaig trobar la recepta aquí, al bloc " Bocados de cielo" . Us la transcric literalment , ok?


Ingredientes:


- 4 huevos.
- 4 manzanas grandes, más dos manzanas más para decorar.
- 8 cucharadas de azúcar.
- 8 cucharadas de harina de arroz ( jo l'he comprat al mercadona) 
- 4 yogures griegos.
- Una pizca de vainilla o 1 cucharada sopera si es líquida (opcional).
- Gelatina o mermelada de albaricoque o melocotón para dar brillo al final (opcional).



Instrucciones:

- Pelar y cortar en cuartos las 4 manzanas, colocarlas en un bol, añadir los huevos y con la batidora de cuchillas triturarlo bien. Después añadir el azúcar, la harina de arroz, los yogures y la vainilla. Volver a triturar hasta que quede bien fino.

- En un molde de tarta engrasado vertemos la crema. Cortamos las manzanas para decorar en láminas finas y las vamos colocando por encima. Horneamos a 175º durante 35-40 minutos.

- Cuando esté fría podemos pintarla con un poco de gelatina neutra disuelta en agua o mermelada también disuelta en agua. Servirla fresquita.

* Mi molde era de 30cm. Como la masa es bastante líquida me gusta forrarlo con papel de hornear, para hacerlo fácilmente y que quede bien acoplado al molde sólo tenemos que mojarlo debajo del grifo, escurrirlo y ya estará el papel totalmente moldeable. Esto lo aprendí en en el blog de Neus y Sonia, que está lleno de cosas interesantes.



Hem fet dos. No tinc fotos del procés perquè la càmera estava sense bateria, només del resultat final:




Us el recomano, com veieu està fet en un plis-plas, de manera ràpida i sense cap mena de complicació. 
I bo, bo. Us agradarà.


També hem fet unes galetes de mantega, he tret la recepta d'un bloc increïble, que el fa una noia pastissera professional, simpatiquíssima, que explica pas a pas com fa les meravelles que surten de les seves mans i de la seva imaginació, de manera divertida , fàcil i molt engrescadora. El seu sobrenom és Sugarmur, i la recepta l'he trobat aquí. Us la transcric literalment, però en l'enllaç podeu trobar el pap amb fotos i explicacions de tot. 


Para la masa de galletas,

200 gr. de mantequilla
100 gr. de azúcar glass
1 huevo
350 gr. de harina
1 cucharadita de aroma de vainillaPrimero batimos bien la mantequilla junto con el azúcar, yo no le pongo demasiada azúcar ya que después con lo dulce del fondant, la glasa y el caramelo es suficiente, insulina de momento no queremos

Cuando se haya formado una crema añadimos el huevo y seguimos batiendo hasta que esté bien integrado con la masa, agregamos ahora el aroma y por último la harina tamizada pero la mezclaremos a mano, con una espátula, eso hará que no nos coja aire y la galleta nos quede bien fina.

Podemos acabar amasando con la mano para dejar una masa totalmente uniforme.



Envolvemos la masa en papel film dándole dos vueltas y lo guardamos en la nevera por un tiempo de 2 horas aproximadamente aunque lo podéis hacer de un día para otro, no importa, el frío simplemente es para que las móleculas de la mantequilla se unan bien al resto de ingredientes y la galleta no se deforme en el horno.

Transcurridas las 2 horas de reposo, sacamos la masa y la dejamos fuera de la nevera unos 10 minutos para que se ablande un poco y nos cueste menos estirarla. Yo lo hice a6mm, suficiente pero si os gusta más gordita a 8mm tambien puede estar bien. 

Ahora cortamos las galletas, si no tenéis cortadores podés utilizar una plantilla de cartón o simplemente un vaso y hacer galletas redonditas. 

Metemos la bandeja en el horno a 170º unos 12 minutos peró eso dependerá del horno y una manera de saber si la galleta está cocida es cuando la superficie deja de brillar, truco que viene genial cuando las galletas son de cacao y no podemos ver que los bordes empiezan a tostarse



Així ens han quedat a nosaltres( hem fet dues masses, a una li hem afegit una mica de cacau en pols).



Fàcils i  molt bones ( no tan sanes com el pastís anterior, però un dia és un dia, jejej).
Tant si us agrada com no la rebosteria un recomano el bloc d'aquesta pastissera, jo m'hi vaig enganxar fa un parell d'anys i és l'única que ha aconseguit que  em poses a fer pastissos ! a més a més penso que mai he rigut tant com amb ella tot llegint receptes de cuina. La trobareu aquí:
http://www.sugarmur.blogspot.com.es/

També fa tallers, és una artista i fa unes coses increïbles dins el que s'anomena  sugarcraft, que ve a ser com manualitats amb sucre.

Espero que us agradi.

Que tingueu una feliç entrada al 2013, envoltats de la gent que us estima i estimeu !

Fins l'any que ve!!!



dimarts, 25 de desembre del 2012

Nadal: pel dret a somiar






¿Qué tal si deliramos por un ratito?

¿Qué tal si clavamos los ojos más allá de la infamia para adivinar otro mundo posible?

El aire estará limpio de todo veneno que no provenga de los miedos humanos 
y de las humanas pasiones.

En las calles los automóviles serán aplastados por los perros.

La gente no será manejada por el automóvil, ni será programada por el ordenador, 
ni será comprada por el supermercado, ni será tampoco mirada por el televisor.

El televisor dejará de ser el miembro más importante de la familia 
y será tratado como la plancha o el lavarropas.

Se incorporará a los códigos penales el delito de estupidez 
que cometen quienes viven por tener o por ganar, en vez de vivir por vivir no más, 
como canta el pájaro sin saber que canta y como juega el niño sin saber que juega.

En ningún país irán presos los muchachos que se nieguen a cumplir el servicio militar 
sino los que quieran cumplirlo.

Nadie vivirá para trabajar pero todos trabajaremos para vivir.

Los economistas no llamarán nivel de vida al nivel de consumo, 
ni llamarán calidad de vida a la cantidad de cosas.

Los cocineros no creerán que a las langostas les encanta que las hiervan vivas.

Los historiadores no creerán que a los países les encanta ser invadidos.

Los políticos no creerán que a los pobres les encanta comer promesas.

La solemnidad se dejará de creer que es una virtud, 
y nadie nadie tomará en serio a nadie que no sea capaz de tomarse el pelo.

La muerte y el dinero perderán sus mágicos poderes 
y ni por defunción ni por fortuna se convertirá el canalla en virtuoso caballero.

La comida no será una mercancía ni la comunicación un negocio, 
porque la comida y la comunicación son derechos humanos.

Nadie morirá de hambre porque nadie morirá de indigestión.

Los niños de la calle no serán tratados como si fueran basura porque no habrá niños de la calle.

Los niños ricos no serán tratados como si fueran dinero porque no habrá niños ricos.

La educación no será el privilegio de quienes puedan pagarla
 y la policía no será la maldición de quienes no puedan comprarla.

La justicia y la libertad, hermanas siamesas, condenadas a vivir separadas, 
volverán a juntarse, bien pegaditas, espalda contra espalda.


Una mujer, negra, serápresidente de Brasil y otra mujer,
negra, será presidente de los Estados Unidos de América.
Una mujer india gobernará  Guatemala y otra, Perú.

En Argentina las locas de Plaza de Mayo serán un ejemplo de salud mental 
porque ellas se negaron a olvidar en los tiempos de la amnesia obligatoria.

La Santa Madre Iglesia corregirá algunas erratas de las tablas de Moisés 
y el sexto mandamiento ordenará festejar el cuerpo.

La Iglesia también dictará otro mandamiento que se le había olvidado a Dios, 
“amarás a la Naturaleza de la que formas parte”.

Serán reforestados los desiertos del mundo y los desiertos del alma.

Los desesperados serán esperados y los perdidos serán encontrados 
porque ellos se desesperaron de tanto esperar y ellos se perdieron por tanto buscar.

Seremos compatriotas y contemporáneos de todos los que tengan 
voluntad de belleza y voluntad de justicia, 
hayan nacido cuando hayan nacido y hayan vivido donde hayan vivido,
 sin que importe ni un poquito las fronteras del mapa ni del tiempo.

Seremos imperfectos porque la perfección seguirá siendo el aburrido privilegio de algunos dioses.

Pero en este mundo, en este mundo chambón y jodido seremos capaces de vivir cada día como si fuera el primero y cada noche como si fuera la última.


EDUARDO GALEANO – extracto de “EL DERECHO AL DELIRIO” (texto completo)





Per recobrar el temps a somiar l'esperança, ara més que mai.

Bon Nadal !!







dilluns, 17 de desembre del 2012

Anem al bosc a buscar el cagatió



A Catalunya hi ha una tradició nadalenca ben coneguda que és fer " cagar el tió". Aquí teniu una explicació de qui és aquest personatge tan nostre , entranyable , que aplega família i amics al voltant seu, tot cantant i esperant les llaminadures .....

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons

Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Ben aviat, aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un personatge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal donar aliments - els tradicionals eren garrofes, pa sec ara li posen més coses - i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A ciutat ens trobem així amb tradicions familiars, en les quals el mateix tió ha servit per tots els fills d'una casa, i encara ha passat d'una generació a l'altra

Cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment, després de la Missa del Gall - o el mateix dia de Nadal.
Ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.


El nostre tió " viu" al bosc ,ja que és un ésser de la natura , i hem anat a buscar-lo. Com que també és una mica trapella s'ha amagat i ens ha deixat una sèrie de pistes per a que puguem trobar-lo!


Ens hem trobat al Parc de la Mitjana amb el Sergi i la padrineta, que tenien la meitat de les pistes .
Mirem atentament el mapa per a no equivocar-nos !! Guaita som aquí i hem d'anar cap allà ... hem de passar per aquest caminet que és més curt ....
Hem trobat la primera pista en un sobre vermell., hi ha una fotografia de cap a on hem d'anar: al centre d'interpretació!




Allà trobem uns suquets que ens ha deixat el tió i la propera pista. Cap al pont de ferro!!







Síiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, l'hem trobat!!! amagat sota  el pont , ben tapadet, que fa un fred !!!!!
Hola tió, que bé, un any sense veure't, com estàs? et venim a buscar per portar-te a casa nostra....



Ens ha deixat un sobre on ens felicita per haver-lo trobat i amb 7 monedes de xocolata, per nosaltres i pel Salva i el Gerard que no han pogut venir.... com ens coneix aquest tió, eh? és clar ja porta 3 anys venint  a casa nostra ....




Una mica de jocs ....





Aquí el David ens ha sorprès un munt !! L'he vist tal que així, assegut al terra i dibuixant amb una branca, he anat a veure'l i em diu tot emocionat : mama, mama, mira som aquí i hem d'anar cap allà caminant i passant pel pont i per ....

Ens ho ha explicat a tots, s'ha quedat amb tota la història de mirar el mapa i abstreure la idea fent-la seva , muntant-se ell el seu itinerari amb els elements que havíem vist , per on havíem passat ... Genial! 





Un cop arribats a casa, li busquem un lloc al tió i li donen de menjar que deu estar afamat, el David li ha omplert el plat amb el que creia que més li agradaria: panís, aglans, pinyes ... tots els fruits de la tardor que hem anat arreplegant i guardant. 

Dons sí, quan ens hem llevat l' endemà al matí el plat estava buit, s'ho ha menjat tot!! 
Li hem posat més, no volem que passi gana ....




D'aquí uns dies vindran els padrinets i família a casa per  fer un soparet  i fer-lo cagar : monedes de xocolata, alguna xuxa, tot per compartir i repartir. 

Volem continuar mantenint una tradició tan nostra, senzilla i maca, que emociona petits i grans .

Ja us ho explicarem !







divendres, 14 de desembre del 2012

Arbre de Nadal : tot reciclat



Nadal 2010:  

I si, per primera vegada, posem un arbre de Nadal a casa ? Al David li agradarà. El més ecològic possible, i  si pot ser fet per nosaltres mateixos, ah ! i que duri, que sigui fàcil de guardar  ...  ho aconseguirem ? 

Uns dies de buscar idees per internet i mirar què és el que teniem de material, ens vam inspirar i ....


En  unes planxes reciclades d'una mena d'aglomerat que va trobar el Ramon,  vaig dibuixar la plantilla d'un arbre, ell el va tallar i jo el vaig pintar amb pintura de pissarra verda : què millor per fer guarniments que pintar-los i esborrar-los quan vulguem ? Encaixem les dues peces i voilà!! 





El reforcem per baix, per tal que no es mogui i tingui més estabilitat.





Comencem a decorar-lo , pintem en vertical, en horitzontal.... 




Guarniments amb trossos de paper pinotxo que teniem per casa





Nadal 2011

Fem guarniments nous amb pasta de sal 






i els pengem 





També els que han fet a l'escola bressol amb nous i pintura de purpurina  ...




Pintem sobre paper, retallem cercles, els plastifiquem, fem un foradet, passem un fil de pescar i ja en tenim un altre !



Campanes fetes amb oueres, pinyes tal qual, coloms de la pau fets amb paper reciclat ...




Nadal 2012 :


Per tercer cop el nostre arbre torna a celebrar el Nadal amb nosaltres. 
De moment el muntem , aquest any el papa ja té un ajudant que ha volgut fer-ho ell, com passa el temps !
Amb molt de compte perquè el tornavís elèctric no és una eina per jugar i ens podem fer mal, ho ha fet poquet a poquet, seguint les instruccions del papa de com agafar-lo, com posar-lo , què és el que cal apretar i quan ... Concentrat, acurat , persistent, que costa una mica posar-los bé i fort ....





Ara toca netejar-lo i au! a començar a guarnir !

Hem agafat els dels anys anteriors, com l'estel del rotlle de paper higiènic que penja.
Aquest any encara no hem fet cap , així que ara toca buscar , remenar , mirar què podem aprofitar del que tenim i guardem a casa .... i ser creatius . Què farem ? 




De moment ens ha quedat així, si renovem els guarniments ja us ho explicarem .... Admetem tot tipus d'idees i de suggeriments! 






Us agrada la idea ? doncs ja veieu que és molt fàcil , barata, creativa , que possibilita els més peques a participar plenament d'ella. A nosaltres ens  agrada molt i n' estem força satisfets!! Crec que aquest arbre continuarà amb nosaltres molt de temps ....


Una abraçada !!



dimarts, 11 de desembre del 2012

El petit Arc de Santmartí



L'altre dia el papa i el David van pujar a La Suda o Castell del Rei de Lleida, què és al costat de la Seu vella. 
Si bé la visita al lloc, senzill i auster, els hi va agradar, el millor de tot va ser el que van descobrir a fora!! Un petit però llarg arc de santmartí ( arcoiris) només per ells dos!

Primer una estona de joc i de descobrir que a les pedres el camions de joguina no roden, d 'explorar el tríptic que els hi van donar, de còrrer amunt i avall... 


La foto de dalt és al castell dels Templers, a Gardeny





La barana de vidre feia de prisma i projectava la descomposició de la llum al terra , i els colors de l' arc de santmartí es veien perfectament, i de ben aprop !




Al David li ha fascinat el descobriment, és que és la mar de xulo!! Li ha agradat tant que no ha deixat de còrrer resseguint la línia cromàtica  tot rient . Només per moments així ja val la pena qualsevol cosa que puguem fer!







Tenir els sentits amb les " antenes posades" ens permet descobrir tantes coses fascinants al nostre voltant, coses del dia a dia, en les que habitualment no ens fixem. Tant de bo puguem continuar mantenint aquesta actitud durant molt de temps, així  no deixarem mai d'aprendre , de descobrir, d'experimentar, sense necessitar jocs i joguines sofisticats, insostenibles, cars  i  que passen de moda aviat. La natura sempre ens sorprendrà molt més!





 Feia dies que havíem comentat que seria xulo intentar fer això de la descomposició de colors amb algun prisma  i fins i tot vam mirar pels xinos a veure si ens venia alguna inspiració... però no vam trobar res. 
I mira per on ! sense buscar-ho ho tenim als nostres peus! genial!

Colors, ombres, llum, són avui els elements del nostre joc a l'exterior. 





De nou la Seu vella ha estat una experiència fantàstica i avui una primera aproximació a una cosa que pot ser molt interessant de descobrir amb el David.


Una abraçada !!




divendres, 7 de desembre del 2012

Fira de les Aspres: enginyeria per a petits



Aquest matí hem estat a Os de Balaguer a la 3a Fira de les Aspres , hem llegit que feien coses interessants però a l'arribar hem tingut una sorpresa ben agradable que no sortia al programa .
El centre del poble estava ple de jocs artesans, fets amb fusta, jocs d'habilitat, enginy, per a pensar, descobrir, manipular ... 

Una oportunitat per a experimentar amb el moviment, la gravetat, amb el disseny de palanques, engranatges ... una petita experiència científica que ens permet descobrir  a la nostra manera i ritme que, gràcies a l' enginyeria podem jugar i alhora descobrir com funcionen algunes de les coses que ens envolten.

No us sembla genial ?











Aquest ha estat sense cap mena de dubte el joc estrella, girant la clau una columna de pilotes (que es veia pel darrera del joc ) anava creixent i la pilota de sobre de tot queia pel circuit fins que arribava a baix de tot, passava cap a l'altra banda i tornava a pujar. Estic segura que no m'he explicat gens bé ... aics ...





S'ho ha passat en gran, a dins el " meollo" de la resta de nens que hi jugaven:



Ho ha tocat tot, experimentant, descobrint, mirant ....



Un petit descans per degustar la meravella de productes casolans del poble : hem tornat carregats cap a  casa de fuets i butifarra, tot fet per la gent d'allà. Boníssims !!



Jugant amb els altres nens ... m'encanta veure com es relaciona amb facilitat, respecte, content ...


 I també tot sol ... S'ho passa bé de totes dues maneres .




Aquest és molt gran !! però només cal fer rodar una petita palanca per a que funcioni !! Un roda fa girar l'altra i van caient pilotes .....



He de dir que aquest no m'ha agradat gaire:  simulava ser un niu del qual queia un ou que es menjava un cocodril. Suposo que es  real " como la vida misma" però no m'ha agradat, no.




Trencaclosques gegants ...




Més boles i circuits ...



I al marxar hem trobat un camió de bombers que ens ha deixat pujar i descobrir com és per dins, he tocat sirenes vàries, etc, etc

Endevineu qui s'ha fet el " longuis " per baixar del camió ? jejejej




Un matí ple d'experimentació , manipulació , i també d'admiració per tot el què hem vist.

Ara encara ens queden tres dies per gaudir de la família !!

Una abraçada




dimarts, 4 de desembre del 2012

Advent montessorià: mates, vida pràctica i fe



Doncs sí, ja som en temps d'Advent !

I ... què és l'Advent, a banda del dels calendaris de xocolatines de Lidl ? jeje. Doncs és el temps previ al Nadal i dura més o menys 24 dies ( fins la Nit de Nadal o " Nochebuena"). Vindria a ser el temps de d ' " esperar de manera esperançada" en un altre món possible , la qual cosa ,actualment  és més necessària que mai. Si bé actualment totes les festes i tradicions d'aquest tipus s'ha comercialitzat i van perdent el missatge que en el seu temps van tenir, aquest any nosaltres hem volgut celebrar-la, donant-li el sentit que volem que tingui per a nosaltres però aprofitant que el David és amb nosaltres i que tot ha de tenir una forma que ell pugui entendre.

Així doncs i després us explicaré perquè, hem fet el nostre calendari d'Advent ! I com no podia ser d'una altra manera , en aquesta casa s'han començat a il·luminar les llumetes montessorianes i han acabat inspirant el que us ensenyaré ara:

He agafat diversos pedaços de roba que tenia guardats i he fet 24 bosetes, totes cosides a mà !! que jo no se cosir a màquina, malgrat haver tingut una mare que era la millor modista de la ciutat. He posat en cadascuna un nombre del 1 al 24 fet amb una plantilla i l'he enganxat amb pegament 


Aquí veieu al David , tot just aixecat de la migdiada,
 descobrint les bossetes, els nombres , etc...


Com puc aplicar la pedagogia i el mètode montessori ? Doncs , per una banda treballant les matemàtiques i per l'altra la vida pràctica.  Les bossetes tanquen de maneres diferents: amb botons amb traus, llaços, pinces, velcro, gomes , etc . Caldrà mirar, investigar, provar a veure com s'obren, totes elles de manera fàcil i autònoma pel David.

Al darrere tenen una petita argolla per penjar-les.


He reutilitzat una prestatgeria d'una taula .




He enganxat amb cola de fuster petits trossos de suro que he tallat d'uns estalvis de l'Ikea. En cada un he clavat una xinxeta d'aquelles més llargues. D'aquesta manera les bosses es poden penjar i despenjar amb facilitat.



I les matemàtiques ?


He fet un calendari, he marcat en un color cada dia, el mateix que té per exemple , en el calendari en el qual ell tria el seu esmorzar els dies de cole.

Introduïm així a casa el concepte de mes de 30 / 31  dies , que cada dia té un nom i un nombre.
He posat gomets de l'1 al 24, tots del mateix color, simbolitzant el dia que ja ha passat.


El David ha agafat el gomet del dia 3 i l'ha posat a sobre del dia corresponent en el calendari, que era de color blau: dilluns. així veiem gràfica i sensorialment que ja han passat uns dies ( els del gomet taronja) i que encara queden uns quants fins arribar la Nit de Nadal, que ja anirem treballant. De moment no cal còrrer i podem anar comptant els dies que ja han passat i els que queden, introduint conceptes com la resta sense anomenar-la així.
D'altra banda, d'aquesta manera ell pot saber quin dia som i quina bossa " toca" sense que nosaltres li diguem. I si se'n recorda del color, pot saber quin dia de la setmana és. Els podem recordar, per exemple, amb la cançó "Els dies de la setmana " de la Dàmaris Gelabert o, ara que estem en ple centre d'interès amb l'anglès "Days of the week " .

Anem així en la línia del " ajuda'm a fer-ho tot sol".



Les bossetes no estan per ordre, així que hem hagut de buscar la que es correspon al dia que som: dia 3, bossa 3. La despengem.  

Cal obrir-la... com ? aquesta  té velcro.
M'ha demanat ajuda per a separar les dues parts.


Ostras !! Pilotes de xocolate!! N'hi ha 3, una per cadascú, més mates, a repartir-les !!



També hem de treure el paperet i .... nyam, nyam, que bo !!!





Després hem penjat la bosseta en el seu lloc, al costat del 2. Per a fer, hem tret la que hi havia, l'hem posat en el lloc que quedava lliure de la del 3, un cop la xinxeta queda buida, podem penjar la que sí correspon.
Treballem així, sense adonar-nos, els nombres i el seu ordre. Fa unes setmanes que ja ens parla de 14, 15, 48 ... Em sembla que a cole ho estan treballant així que ja li " sonen " alguns, i que aquestos van més enllà del 10. Ah, i un que s'ha inventat i li encanta : el " vint-i-deu " ( ????)  Serà influència francesa ? jejeej




Hem comprovat que en les bosses no hi ha res !!! Cada dia, per art de màgia , quan posem el gomet al calendari, en la bosseta que toqui, hi haurà una sorpresa !! Un dia una xuxa, un dia un conte per explicar, una cançó per cantar ...

Poc a poc anirem introduint el tema del Nadal. Com ja he comentat en alguna altra entrada, nosaltres som creients però fugint dels dogmatismes , els adoctrinaments i el fer les coses " perquè toca fer-les". No, per a nosaltres no és això. La nostra fe ens porta a creure que cal canviar el món per a que aquest sigui el millor per a tothom , on ningú s'aprofiti de ningú, on la justícia, la llibertat, el respecte, la solidaritat , la igualtat siguin les lleis imperants, apostem per  una Església que s'impliqui en tot això i denunciï les injustícies de manera independent de qualsevol ideologia política i que anunciï com haurien de ser en pos de la dignitat de la persona humana ,sense categoritzar-la ni per gènere, ni per edat, ni classe social, ni res de res .  Vaja que això no es diferencia per a res del que pot voler una persona no creient o d'un altra religió  evidentment, El desig i la implicació per a que tot això sigui  així no han de tenir  color cristià, faltaria més. 

Però un altre dia ja ho explicaré una mica més bé. 

De moment ens quedem treballant l'Advent: l'espera " esperançada" a l'estil  montessorià , que , per cert , també dóna molta importància al tema de la espiritualitat, però encara no ha trobat informació en castellà o català ( digui el que digui en Wert entenc i parlo perfectament els dos idiomes, a cole me'ls van ensenyar molt bé jejej.)


Vinga una abraçada i ànims... que s'apropa el pont !!