dijous, 26 de desembre del 2013

Guarniments de Nadal



Ens preparem per guarnir el Nadal de la manera que més agrada: fet per nosaltres mateixos . Quin munt d'idees i  inspiracions que trobem a la xarxa !! Hi ha propostes la mar de creatives i originals. Moltes gràcies a tots i totes les que compartiu i ens inspireu !! 

Amb tot de cosetes que tenim per casa o bé que hem sortit a agafar de la natura que ens envolta ( quina sort, viure a prop de l'horta jeje) hem pogut fer uns guarniments senzills que ens agraden molt .


Un estel ...



Un altre més gran amb escuradents de pintxos , flors amb tub de paper de cuina ...





Un gran estel per posar al balcó, fet amb canyes .




L'hem envoltat de llumetes aptes per l'exterior . L'estel de Nadal, per als cristians, és el símbol de l'anunci , de l'esperança, de que les coses poden canviar .... Com no l'hem de posar al balcó? A més a més hem fet un estel de 6 puntes: un estel de David. 




I el nostre particular arbre : amb paper, feltre, llana ... i una gran branca que vam agafar en una excursioneta :






Així ens ha quedat !!!
El David s'ho ha passat pipa penjant i despenjant ...











Crec que dóna un toc de color i alegria, però que també és senzill i, sobretot respectuós amb el medi ambient.
Els guarniments els guardarem per un altre any. n'hi ha alguns que resistiran molt bé, jeje.
















Amb braquetes tallades pel papa i el David hem continuat guarnint, fins i tot la taula !!







A banda del fet que m'agrada tot el tema creatiu , crec que el poder  fer nosaltres mateixos aquests  petits detalls  ens ajuden a viure les festes de Nadal tal i com volem : fugint de l'esperit consumista que , malauradament , les envolta.
Nadal és una oportunitat per a ser creatius, artistes , alternatius, creadors, per a sentir-nos únics i no una ovella del ramat , lliures, per a saber trobar l 'importància en allò que realment la té .


Malgrat ja és Sant Esteve: Bon Nadal !!!!



dimarts, 17 de desembre del 2013

Taller d' anellament d'ocells



Diumenge passat, la Regidoria de Medi Ambient organitzava un taller d' anellament d'ocells obert i gratuït. Jo ja l'havia fet fa molts anys ( fins i tot n'he perdut el compte!) i en quant el vaig veure el vaig proposar a casa.  Evidentment la resposta va ser un sí rotund tot i que començava a les 9.30h i feia un fred , brrrr !!

Com era d'esperar ha estat una experiència fantàstica !! a més el David era l'únic nen ( anàvem amb uns amics que han arribat més tard) i els experts han estat tots per ell, explicant-li coses, ensenyant-li a agafar els ocells ...


Potser us preguntareu perquè cal anellar ocells ... Aquí ho expliquen molt bé. 

L'anellament científic d'ocells és un mètode d'estudi basat en el marcatge individual de les aus. Qualsevol registre d'un ocell anellat, ja sigui a través de la seva recaptura i posterior alliberament, o bé per la seva recuperació final un cop mort, ens oferirà una gran quantitat d'informació sobre la seva biologia, especialment pel que fa als seus desplaçaments.
Traçant les línies de vol definides pels parells de dades anellament-recuperació, és possible definir les rutes migratòries de les diferents espècies d'ocells, així com les seves àrees de descans, oferint-nos així una informació molt valuosa per a la planificació de sistemes integrats d'espais protegits per a les aus.
Una altra informació derivada de les recuperacions i controls inclou paràmetres poblacionals (taxa de supervivència, èxit reproductor, etc...) que poden resultar essencials per entendre determinats canvis en les poblacions dels ocells.



En prenen, doncs, diverses dades: el pes, la mesura de les ales, del mateix ocell, el seu greix ...



Poc a poc , s'ha anat atansant als ocellets, que petitets que eren !!


Amb molta suavitat , poquet a poquet ....






 Li han ensenyat com agafar-los per alliberar-los .... quina sensació més bonica tenir-ne un a les mans, quina fragilitat. El David els agafava amb molta tendresa, al cap i a la fi, la que transmeten els mateixos ocells ....
















Hem trobat un pitroig!! 


I... com els agafen ? En unes xarxes molt finetes col·locades expressament per això.  Els ocells no les veuen, s'hi queden enganxats i al cap de poca estona els van a buscar.
Un cop acabat el dia de control, retiren els xarxes .








Després els guarden en aquestes bossetes numerades per fer-los-hi el control. Les dades s'apunten de manera acurada i després es passen en bases de dades  on-line per tal que l'informació recollida sigui compartida. 
Un cop fet, en pocs minuts els alliberen. 


No ha perdut detall de tot el que s'ha fet . A banda que ell es relaciona molt bé amb tothom , no li fa res preguntar, mirar, atansar-se, colar-se per on sigui , si allò que fan li desperta interès. Ara, això sí, si no l'interessa , és difícil de convèncer. 




Hem estat un parell d'horetes , feia molt fred i la veritat és que jo m'he quedat ben gelada . La gent era molt , molt maca, bon ambient, bones converses , tranquil·litat , respecte a l'entorn i als animals , ens sabia greu de marxar, sobretot perquè havien arribat els nostres amics , però no volem un altre refredat a casa nostra , no cal , jeje.

Un matí genial, hem aprés molt, de manera significativa i respectuosa , una experiència genial. 
Segur que la repetirem !!!




dimarts, 10 de desembre del 2013

Descobrint els prismes



L'altre dia  ens van donar una nota del cole demanant que portéssim  capses en forma de prisma . Em va semblar l'excusa perfecta per fer una activitat que tenia en ment  fa temps i que, de petita, m'encantava . 
Fem -los nosaltres mateixos ?

Primer de tot : 

Les plantilles. Les he tret d' internet i les he reforçat per dins amb cartró. He intentat fer-ho de la manera més pràctica possible : fer-ho jo primer, ja que ha de ser molt precís i en un altra ocasió que ho faci el David tot sol des del principi. Crec que d' aquesta manera l' invitació a l'activitat és més clara.


Què és això mama ? a tu què et sembla David ?  No ha calgut explicar res. Estil Montessori: reforcem l'aprenentatge autònom. 



Al fer-ho  d'aquesta manera el muntatge és molt intuïtiu .



Primer explorem, provem,  investiguem com muntar el prisma i veure quina forma surt, quantes cares té, de quina forma són , quines són les diferències entre els prismes que poden semblar iguals a primer cop de vista...


Un cop descobert, ja podem passar al següent pas: enganxar-ho bé amb pegament .



 L'he convidat a posar números a les cares: els vols posar amb stiks o escrits ? Amb sticks !




I així hem estat una bona estona !!! M'encanta la seva cara de satisfacció !!!




Com que l'he vist tan engrescat, li he proposat la segona part . Construïm els prismes amb escuradents a partir de la mostra ? Hem observat: quines formes té ? triangles . Com ho podem muntar ?
La primera la fem entre els dos, la segona tot sol. 

 Síiiiiiii, son iguals !!! 




A l'endemà ha volgut continuar . Genial !!

Per iniciativa pròpia ha agafat un foli, ha tallat tres rectangles . M'ha dit, mira mama , ara faré quadrats .  I sí, els ha tallat per la mitat i ha fet 6 quadrats que després ha enganxat en les cares del cub. M'ha deixat amb la boca oberta. I ha volgut escriure els números en les cares amb rotulador. Veus mama ? , el dau és fa així ...




Continuem amb els escuradents. Aquesta vegada de diferents mides. Què podem construir amb ells ?
Els prismes triangulars, les piràmides !! 




 Les que tenim són totes iguals? ens fixem en la base ? quina forma tenen. una és un quadrat, l'altra un triangle. La primera quantes cares té ? 4 i la segona ? 3. Doncs vinga, intentem- ho?




Tot jugant descobrim els volums, les formes, els noms , deduïm perquè es diuen així i si va en relació amb els nombre de cares que tenen ... vaja, que ens iniciem a la geometria .
I reforcem l'anglès ja que el David continua dient els noms de les formes en aquest idioma. Com li agrada !!

Ara els portarem a cole . Té moltes ganes d'ensenyar-los-hi a la resta de nens i nenes . Haurem de recordar que no passa res si es fan malbé ( amb 25 infants tocant-los  no crec que quedin igual que ara, jejej) , ja en farem més, cap problema . 



Fa uns dies vam fer un taller al Caixafòrum sobre jocs de construcció que us explicarem en una propera entrada, va ser molt interessant.





dilluns, 9 de desembre del 2013

Un mar al sol. Un mar de boira



L'hivern ha arribat a Lleida fa unes setmanes. Sí, sí, no m'he equivocat. L'hivern ja és aquí. 
En aquestes contrades passem de la calor al fred ( i viceversa) no en qüestió  de mesos, si no de poques setmanes . No hi ha tardor ni primavera .


A més a més, també ha arribat la boira . Espesa, permanent. Hi ha hagut anys d'estar més de 2 mesos sense veure el sol ni tant sols durant uns minuts. Imagineu-vos la sensació 
No és just.

Què és el que fem doncs? Aprofitar per desplaçar-nos uns quants kilòmetres. Un cop sortits de la plana ,tot canvia. Pugen les temperatures i apareix el sol com per art de màgia . Com és possible? els meteoròlegs ja tenen les seves explicacions ja, però la meva pregunta no és de caràcter científic si no més de " per què ells sí i nosaltres no? " tot tornant a repetir, no és just, no ho és. Necessitem  el sol. 
Ni que faci fred, el sol ho canvia tot .


Dissabte 7 de desembre. No es veu res des del balcó. La boira ho tapa tot. Diuen que continuarà així una setmana com a mínim. Mirem l' aemet.  Lleida 2º . Tarragona : sol i 17 º. Anem-hi ? anem-hi !


Un mati de platja, sorra, mar ... i sol , molt de sol !! Gent passejant per vora la platja, fins i tot en màniga curta. I nosaltres amb els " forros " polars, les bufandes, els abrics, ho deixem tot al cotxe i a gaudir . Hem pogut dinar en un parc a l'aire lliure  !! 


Diumenge: anem a veure el sol sobre la boira al Montsec? En principi havia de ser sense sortir del cotxe que el David porta una setmana ben constipat , amb una tos molt forta. Jo no em trobava massa bé, no he anat .

Hem estat en aquest indret en d'altres ocasions i n'hi havia més  de boira , però tot i així  els meus homes han pogut gaudir una mica de la vista. 




El papa em diu: posa al bloc que les fotos les he fetes jo, eh? jeje. Doncs queda clar, no? 
És que són molt xules. 



Temps per a  jugar una estona  ...



 Per a gaudir de la posta de sol ...




Dels colors ocres i vermellosos típics del Montsec ...



Si ens fixem bé, ja podem veure les neus primerenques al Pirineu ....




Em sembla que ens esperen molts dies d'activitats a casa... Ens haurem de posar les piles !!

Bon inici de setmana !!!


dimarts, 3 de desembre del 2013

Com funciona ? la màquina d'afaitar ( vida pràctica)



Dissabte al matí. M'aixeco i me'ls trobo així a la cuina :



El papa punxava . Tenia pelets a la cara. L'afaitem ? 
Un cop hem passat la màquina d'afaitar la pell queda suau .... com és ?



Mirem per dins la màquina ... com funciona ? perquè? 


Això tan petitet són els pèls que tenia el papa a la cara. Ara són aquí i han quedat com un polsim ...
els aboquem a la taula ?




Hi ha tres fulles rodones que tallen , com els ganivets, les tisores ....




I van enganxades en aquests pivotets que giren. Comprovem com ho fan ?
Al girar ràpidament les fulles rodones tallen els pèls .

Giren gràcies a la bateria que va connectada a l'electricitat i que fa funcionar el motor que porten a dins ( i que de moment no mirarem, per si no sabem tornar-ho a muntar !!) 



Ho toquem suaument i comprovem que només tallen els pelets , no la carn . De totes maneres s'ha d'anar amb compte !!




Continuem despertant la curiositat , potenciant el fer-nos preguntes i trobar respostes .
M'encanta l'atenció que hi dedica el David a descobrir les petites coses que l'envolten , crec fermament que aquesta és la base per a gaudir de l'aprenentatge .
Esperem que li duri, jeje!!




dimarts, 26 de novembre del 2013

Pirineu d'Osca: Lacuniacha i Güixas



Fa uns dies vam anar a passar el cap de setmana al  Pirineu d'Osca . Havíem vist per internet que hi havia un parc natural que ens feia bona pinta , i com que els paisatges valen la pena, cap allà que ens hi vam anar , en concret cap a Piedrafita de Jaca, a visitar el parc faunístic  de Lacuniacha

“Lacuniacha” es un parque natural, un bosque en pleno corazón del Pirineo Oscense al que flora y fauna lo convierten en un espacio animado situado en un entorno privilegiado,
El Parque está situado en el término municipal de Piedrafita de Jaca a  2 Km. de su casco urbano y a 1380 m. de altitud. Ocupa 30 hectáreas del bosque conocido como “La Pinosa” y se convierte en un incomparable balcón desde el que se pueden disfrutar de unas maravillosas vistas del valle y por supuesto de Peña Telera y de toda la sierra de La Partacua.
El Parque ofrece al visitante un recorrido de entre 2 y 3 horas de duración, a través del monte, sin perjuicio de que se prefiera ir a pasar el día, puesto que existen zonas de descanso y un quiosco-bar


Les imatges valen més que les paraules .....




Els animals estan en semi captivitat , en espais grans, en el seu entorn natural ...



Un recorregut circular d'uns 5 kms en plena natura, en plena tardor ... ens fixem en la varietat d'arbres, de fulles, d'arrels , de sorolls, de colors ....



I aquestes cares tan somrients ? Hem trobat els cérvols que ens venen a saludar, majestuosos, silenciosos , tranquils ...



Observem, ens observen ... un moment màgic !! 


Però us confesso que tenia sentiments ambivalents , per una banda em sentia privilegiada, agraïda , admirada de poder-los tenir tan a prop i d'aquella manera tan integrada. Per l'altra un sentiment de certa tristesa perquè no deixen de ser animals no lliures   ....




El linx, que en va sorprendre .... és que em va recordar en Garfield !! no se si deu ser l' espècie, que el veig gras, que estava tan quiet .... 



Mil espais on jugar ...


Bisons , sí, sí ... com a l'Oeste americà ... 


Alimentant una cabreta ...




Tot i que hi havia gent , al ser tan gran i poder anar al nostre ritme, la major part de l'estona vam estar sols , cosa que és d'agrair . no m'agrada visitar llocs així envoltada de gent que no conec, necessito silenci , respecte , estar amb gent que ho viu com nosaltres ...


Cabirols, daines, rens ... tots menjant amb tranquil·litat i sense adonar-se'n que la nostra presència ( o almenys això semblava , jeje) 




Llops ....



Continuem descobrint , correm, ens aturem, escoltem, cerquem  ....




Cavalls Przewalski, 12.000 anys d' antiguitat!!



I cabretes ...


Val la pena visitar-lo. Sembla que els osos estan a punt d'arribar , així què haurem de tornar-hi !!
Un passeig maquíssim , tot i que en sortir d'allà va començar a ploure i no va parar en tot el cap de setmana, però si més no , vam tenir sort i el parc sí el vam poder gaudir.


Tot i que teníem una bona llista de coses per veure i visitar , ens vam quedar a l'apartament perquè plovia força, després d'una petita visita al Palau de gel de Jaca.

Al'endemà anem cap a Villanúa , a visitar las Cuevas de las Güixas .

Mireu. mireu aquí 


Cuevas de las Güixas turismo Villanúa en el Pirineo

El origen de estas cavidades la sitúan algunos estudiosos en la última glaciación, la cual dio paso a una etapa de deshielo con la puesta en circulación de grandes masas de agua que comenzaron a formar estas grutas y que, poco a poco, han configurado este espectacular escenario subterráneo. El camino por el que se accede a ella se desarrolla por un tramo perteneciente al trazado histórico del Camino de Santiago, un tramo que es, por cierto, uno de los mejores conservados y técnicamente mejor construidos.

Las cuevas han servido de refugio para diversos grupos humanos desde el neolítico siendo también lugar de reunión para brujas y sanadoras según cuentan las leyendas de la zona, además de calabozo o refugio de militares en diferentes épocas de nuestra historia.

La visita comença  al centre d'interpretació , al costat de les coves. A la sala de baix hi ha una mostra de tot el que trobarem en la cova de veritat , i la guia ens ho va explicant molt i molt bé.

Un cop les explicacions , per un caminet de fora i sota la pluja accedim a les coves.  




La guia que ens acompanya ho fa molt bé, hi ha força nens i nenes, s'adreça molt a ells per a preguntar-los-hi coses, per a explicar de manera que la puguin entendre bé... Un encant de noia.
Les explicacions bàsicament són les que he posat en la lletra petita cursiva, que he tret de la mateixa web.




Cau aigua de les estalactites !!! no havia estat en cap cova que hi caiguessin gotes tan grans ! El David s'ho ha passat pipa, ha sortit amb la caputxa ben molla, li encantava que li caiguessin al cap !!



La part més bonica ha estat una en la que no ens permetien fer fotos, ni fer cap soroll, havíem de passar en silenci absolut per la part de la cova on hi havia els muricecs ! Quina preciositat, quina impressió . Ens ha encantat . 

I un cop a fora , anem amb compte de no relliscar perquè està tot ben moll i hi ha moltes pedres.
Hem aprés moltes coses del món soterrani , sembla mentida que tot això, i més sigui a sota dels nostres peus.... Quantes coses ens queden per descobrir !





Un dinar calent i tornem cap a Lleida , que ens queda un bon tros. Però ha valgut la pena .

Bon inici de setmana !!!