Aprenent pel Sud de França I

La tercera setmana de juliol vam fer una escapada al Sud de França. Vam començar el nostre viatge al departament de l'Ariège, visitant les Coves de Niaux.  És una de les poques coves amb pintures prehistòriques obertes al públic , que daten de fa, ni més ni menys, 14.000 anys !! algú de vosaltres se'n pot fer a la idea del que significa? Milers d'anys existint mentre els grans i petits esdeveniments da la història de la humanitat anaven succeint-se...

Aquest és un exemple de les pintures que hi vam trobar, en molt bon estat de conservació:

Aquí hi trobareu més informació sobre elles. I aquí un petit vídeo.

Va ser una experiència única, totalment diferent a les visites a coves que havíem fet fins llavors: per tal de conservar les pintures el millor possible, la visita es fa en petits grups amb guia que s'han de concertar abans, només en deixen entrar un nombre molt limitat cada dia. A més a més, el recorregut de gairebé 2 km que cal fer fins arribar a les pintures , es fa amb lots (que et donen allà) , ja que no hi ha il·luminació elèctrica dins la cova: vam recórrer la cova en silenci, amb molt de compte perquè relliscava, intentant seguir les explicacions del guia amb el meu més que oblidat francès que vaig fer  de 6è fins a COU i 3er de l'EOI: on se n'ha anat ???? que jo en sabia una mica!!! ai, que trist, la edat... jejje.

Després de fer el recorregut a fosques vam arribar a la gran sala on ens van fer apagar les lots i ens vam quedar totalment a fosques: ups, ja s'ha acabat?? noooooooooooooooo. Van encendre un focus que il·luminava les pintures: aaaahhhhh ! ooohhhh! vam tenir una sensació de retorn al passat amb tot el misteri que comportava : qui les va pintar, com ho va fer, perquè ... 14.000 anys enrere ... és que se'ns feia gairebé impossible fer-nos-en a la idea... 

La gran sala, o Salon Noir té, a més a més, un altre tresor amagat : les pintures es troben sota una cúpula que fa que el so reverbereixi, ho varen provar amb els crits d'alguns nens, entre ells el David, un a un i us asseguro que la sensació val la pena, és única .

Tot just abans havíem anat al Parc de Prehistòria, a Tarascon sur Ariège, on vam trobar l'explicació prèvia de la Gruta , junt amb d'altres exposicions i recorreguts interessants, un museu dedicat a pintures prehistòriques, amb animals  de gran tamany, i on fan tallers sobre habilitats que aquelles bones gents tenien. El recorregut intern es fa , si vols, amb audioguies  que van explicant en l'idioma que vulguis el que vas veient. 

I, cap a on ens dirigíem en l'inici de la nostra aventura ...?

Cap aquí:

"La cité de l'espace" a Toulouse . Tenint un petit gran amant de l'astronomia a casa, no podia ser d'un altra manera. Carregats d'emoció i amb moltes ganes d'aprendre cap allà que ens hi vam dirigir . 

La ciutat de l'espai és una espècie de parc temàtic ( sense atraccions) dedicada a l'espai i el seu estudi, consta de diferents zones dedicades al tema des de diferents enfocaments.  No es gaire gran, però tampoc és petita i, si realment t'interessa el tema,  es pot gaudir molt i dedicar-hi temps, ja que hi ha jocs, experiments, espais reals recreats , com una rèplica del coet Ariane i els motors que la impulsen a 40.000 km/h , la verdadera càpsula de descens Soyuz ,l'estació MIR,  satèl·lits com l'Sputnik ...

Als peus de l'Ariane 5, davant una gran maqueta del Sistema Solar...

 Els baixos del coet Ariane estan habilitats com una part de descoberta per als més petits, on des dels jocs i l'experimentació poden descobrir fonaments de la física que ens envolta i la que mou l'Univers...

Tocant un veritable meteorit , descobrint que mengen els astronautes
 i com viatgen 

Hi ha una part dedicada al món dels viatges espacials, un altra on trobar un tros de Lluna, un mini meteorit vingut de Mart ... així fins a més de 300kgs de pedres provinents de l'espai.

Experiments, descobertes, responent preguntes, admirant els robots que
exploren Mart : que a prop que els tenim !!

Hi ha xerrades curtes però molt interessants  , com la que ens van explicar els secrets de Rosetta i Philae , que vam seguir ben a prop des de casa en el seu moment.

Un moment emocionant va ser quan vam poder veure el Sol
en directe gràcies al potent telescopi, tot un luxe!

 Moments de gran concentració , de pensar, de fer hipòtesis, de provar, d'encertar i d'equivocar-nos... d'aprendre en majúscules !

L'estació espaial MIR: com és per dins ? I per fora ? perquè?

Un espai que ens va agradar molt va ser l'Estelari . Hi ha un cinema Imax, en 3D, primera experiència pels tres,  on vam veure un reportatge sobre el Hubble que ens va impressionar, molt ben fet i interessant, vam gaudir moltíssim . També vam veure d'altres projeccions que es fan a hores determinades durant el dia.


Un altra curiositat és la de poder entrar i seure dins la càpsula de descens Soyuz, el mòdul que es desprén de la nau espacial i amb la qual els astronautes aterren . És claustrofòbicaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! Tres persones embotides en un espai mínim , del que no es poden ni moure , on passen hores mentre baixen a gran velocitat cap a la Terra ... mareeeeee!!! Si el David i jo estàvem embotits com sardines, com poden posar-hi tres adults i amb aquells vestits ???

Aquesta és la nau:




El mòdul del mig és la càpsula de descens i així va aterrant.




Així estan allà dins :

Els seients estan fets a mida dels tripulants

Va descenent de 230 m/ s fins arribar a 1,5m/s a 0,8 m de terra, que sembla poc però no ho és (com diria ma mare " no es moco de pavo", que mai vaig saber d'on venia l'expressió ) ... durant 4 unes hores. Vaja, que no crec jo que , amb aquestes condicions,  pugin jugar al parxís o fer una cafè per fer passar l'estona.

Si voleu una explicació professional sobre la càpsula podeu clicar aquí.  Jo amb una explicació més d'anar per casa  ja faig ... Una de més senzilla sobre com aterra aquí. 

Un espai interessantíssim és el de les exposicions: a banda de trobar el que hem dit, hi ha una part anomenada " converteix-te en astronauta" on , per exemple, poder caminar amb la sensació de fer-ho per la Lluna. I , sobretot, destaco la part que és més tipus Museu de la Ciència, plena d'experiments, plantejaments i misteris que resoldre, aplicació pràctica dels mateixos ... els nens s'ho passen pipa!!

En fí, un espai per a gaudir-ne en família . Val la  pena? Sí i sí. I més si t'agrada el tema.
Nosaltres vam estar des de que van obrir gairebé fins que van tancar ( de 10h a 19h) i se'ns va fer curt. En aquesta línia crec que la seva web no fa justícia al parc, ja que és molt més del que mostra.


Haguéssim tornat a l'endemà però ens esperava una nova experiència, la visita a la fàbrica de l'Airbus A380, (sí, sí, aquella mole de dos pisos que vola i que alguns fins i tot tenen jacuzzi),   i al Museu dels avions. Aquesta va ser totalment decebedora,( perquè tot ho veus de lluny i més que veure-ho, ho has d'endevinar, a banda que les explicacions que et donen les trobes fàcilment a la xarxa) .A més a més caríssima. Val la pena? per mi NO. Això sí, parlava amb un amic que és pilot d'avions i em va dir que ell es va emocionar quan hi va anar i que en va sortir encantat... Pos mira, pa gustos, colores jeje.


D'allà vam sortir cap al proper destí, totalment diferent . Podeu endevinar cap a on ens dirigíem ? Segur que sí !!


Bon inici de setmana a tothom !!


Continuarà....

Ei, que veiem l'eclipsi de sol!!

20 de març de 2015 . El planeta Terra es prepara per gaudir un preciós espectacle de la natura : un eclipsi solar . Un moment gairebé únic, que només podem veure cada certs anys , així que , no ens el podíem perdre !!

Ja sabeu que el David és un enamorat de l'astronomia , li continua atraient el tema i nosaltres seguim procurant que tingui el material les oportunitats, activitats per a contestar els seus dubtes, preguntes, recerques ... per sort per internet podem trobar molta informació al respecte , part de la qual  jo vaig recollint en el nostre tauler de pinterest " Astronomia per a infants" . 

Divendres al matí vam quedar amb un amiguet de classe del David per a veure i conèixer l'eclipsi. Per a fer-ho tal i com ens agrada , vaig preparar una mica de material. 

Com explicar als peques que és un eclipsi solar ?

Vaig trobar una proposta que em va seduir ...  una maqueta que semblava fàcil de fer  i encara més d'explicar: el moviment de la terra respecte al sol i el de la lluna respecte a tots dos. 

Li vaig preguntar al David si volia que en féssim una per ell i l'altra pel seu amiguet i li va entusiasmar la idea, vam anar a comprar el material que ens faltava (boles de forexpan i filferro una mica gruixut) i ...mans a l'obra: la nostra versió de la maqueta estava en marxa !!

Ho vam complementar amb un petit lapbook , recull de vàries idees que em semblaven bàsiques i ben explicades:

Un parell de petits vídeos ens van ajudar a visualitzar el què estava passant ...

En  aquest petit desplegable es veu molt bé que és un eclipsi parcial . Ho vam complementar amb dos cercles, un groc i un blanc , per poder comprovar movent-ho nosaltres mateixos com la lluna passa davant del sol i per tant no el deixa veure totalment .

Però ... com és que la lluna, essent molt més petita que el sol, el pot tapar ? Experimentem amb la distància i el tamany dels cossos. Vam arribar a la conclusió de que el tapa perquè és més a prop nostre.

Com el vam mirar ? Tot i ser conscients que no era l'ideal, vam agafar uns vidres de soldador de gairebé la màxima protecció. Els hi vaig enganxar un palet de gelat per a que fos més fàcil , no s'embrutés tant i poder tenir una visió més nítida. Ho van fer molt bé, amb molts cura i protegint-se tota l'estona els ulls amb el vidre. 

Per poder fixar-nos en com la lluna ( i la terra , però això ja és més complicat) es va movent , teníem també la seqüència de l'eclipsi tal i com es va veure el 20 de març a Espanya. Ells anaven mirant i  comprovant quina els hi semblava que era la posició correcta .

Vam utilitzar també el globus terraqui, lots, una làmpada, etc per  comprovar l'ombra que projecta la lluna sobre la terra quan hi ha un eclipsi, per veure la rotació i translació del planeta i el seu satèl·lit...

Un parell de capses de folis transformades ens van permetre guardar tot el material . Tots dos els van portar a classe ( van al mateix curs i cole en diferents aules ). Havíem avisat a les mestres que no anirien a l'escola a  primera hora perquè ens quedaríem veient l'eclipsi i que, si volien , portaríem el material per a que ells mateixos ho expliquessin. Els hi va encantar la idea. Que bé !!

Us asseguro que m'agrada moltíssim enfocar l'aprenentatge des d'aquesta manera de viure'l , en gaudeixo  preparant-lo , buscant idees i pensant en el material, les propostes, admirant tot el que d'altres companys/es comparteixen a la xarxa ( gràcies, merci, thank you!!)  , pensant en els infants i que se'l puguin fer seu, que siguin ells els qui li donin el sentit, i marquin el ritme del seu propi procés. Enfocat des de la llibertat i la creativitat ( modestament parlant) per a que ells i elles n'esdevinguin els protagonistes . Crec que és lo meu. 

Un matí molt maco, en sintonia amb l'univers, si més no, amb la petita part que podem veure ...  i amb tot allò que és important per a nosaltres : ser capaços d'admirar i aprendre de les meravelles que ens envolten, fent-ho de manera propera, senzilla  i significativa i, sobretot, en la millor companyia!! Gràcies Montse i Isaac perquè hem gaudit i aprés molt !!!

Ara fins la propera experiència ....

Una abraçada !!

3,2,1: ens enlairem ! (Coet de cartró)

Sabeu què ens ha passat avui? 

El David i el papa han anat al teatre, i quan jo era a casa, han trucat al timbre: qui deu ser ?

Uau! quina sorpresa: eren els Reis de l'Orient i preguntaven pel David.
Perquè ja ho sabeu:

Els Reis de l'Orient porten coses, porten coses....

Es veu que han estat fent  una joguina per ell al seu taller  i fins avui no l'han acabat. Moltes gràcies Reis !

Un coet espacial fet amb material reciclat! i de la seva mida !

Està  construït amb cartrons ,  aquí  podeu trobar la idea de l'estructura. Fer un coet per dins no és fàcil, no , perquè és clar... habitualment no hi pugem en cap així que cal  anar pensant, cercant per internet, veient fotos i dibuixos de com pot ser un coet per dins, imaginant, intuint ...

Té dues "pantalles" en les que podem veure quin és el nostre destí, el podem canviar si volem: la Terra, Saturn, Júpiter .... Això és el que més li ha agradat, com ja sospitava jo. 

També hi ha un telescopi, per veure els estels més llunyans ....

Un volant fet amb tubs de plàstic i de cartró, un velocímetre fet amb cds on es pot graduar la velocitat i anar poc a poc o molt ràpid, segons la situació ho requereixi....

També hi ha gomets a modus de botó amb nombres, lletres que podem relacionar amb les destinacions tot fent diferents combinacions com ara: apreto el 1 i el 6, em surt un 16 i anem cap a Mart .... brum, brum.....

També hi ha una palanca ( que ja hem de portar al taller perquè no ha durat gaire) feta amb cartró que ens enlaira o ens aterra, per exemple ;-)

Uns ulls de bou que fan de finestres al cel estelat, una d'elles es pot obrir i tancar .

Diferents botons que poc  a poc anirem descobrint per a que ens podrien servir, lo bo que tenen és que podem inventar-nos qualsevol utilitat...Ja va bé, perquè el David , de joc simbòlic res de res ....  A veure si el coet pot esdevenir una eina per a que gaudeixi fent volar la seva imaginació.

Ja ens hem posat còmodes i el comandant ha agafat una cadira espacial per a poder conduir millor.

Hem quedat que anirem millorant el coet amb noves prestacions, per exemple, haurem de posar un dipòsit per a la benzina (ecològica és clar) per que si no no podem volar .

No tinc fotos del pas a pas perquè  diguem que m'ha donat una mica de feina el coet en qüestió i no em venia de gust estar pendent de la màquina de fotos , jejej.

 He passat uns quants dies soterrada entre cartrons, material per reciclar, forro de diferents colors i mides, capses, pegament, cinta americana ... Aquesta tarda encara empegava, posava brides, folrava, era el termini que m'hi havia posat.

Quines ganes d'acabar-lo que tenia  Però estic contenta del resultat!

Espero que li agradi i que puguem passar-hi unes bones estones recorrent l'univers . 

Us apunteu al proper viatge espacial ? Us convidem encantats!!

Una abraçada i bon diumenge !!!

De la Terra al mapa-mundi

Ja sabeu que al David li agraden molt els planetes, fa dies però que està interessat en la Terra en concret.

Així doncs hem aprofitat un recurs extraordinari que segur que coneixeu que és el Google Earth: és un programa impressionant d'informació presentant un globus virtual terraqüi, amb diferents nivells i continguts de mapes geogràfics i  disposa d'una interfície d'usuari amb zoom , amb el que es pot anar des  de la visió general del planeta al lloc on viviu vosaltres. A més de la Terra i els seus països podreu veure el fons del mar, planetes com Mart o Saturn, la Lluna, el cel estelat, nebuloses, monuments ...Fa anys que el tenim instal·lat (és gratuït ) i és una passada. Us el recomanem!

Des d'aquí podeu anar atansant-vos fins arribar al vostre carrer  amb
l'aplicació street viewer. Molt fàcil i és impressionat.

Hem recuperat després d'uns mesos d'estar a la prestatgeria el globus terraqui ( fa una pila d'anys que el tenim !!). Fa dies que el David i el papa se'l miren a la nit ,al llit, abans de dormir, tot mirant on són els països, on viuen els pingüins, els cangurs , els elefants ...  

Com que té llum interna és molt maco de mirar a les fosques. 

També tenim un mapa mundi de la projecció Peters ( que és la que té una proporció més justa  de la mida dels continents i sense projecció eurocèntrica) . Però fins ara, ni se l' havia mirat.

L'altre dia va veure un mapa mundi per internet i va cridar " la Terra mama" !!. Vaig pensar: ja és el moment de presentar-li els mapes !Avui hem aprofitat que estàvem els tres junts per anar a la biblio i agafar llibres, entre d'altres aquests de geografia:

"Mi primera vuelta al mundo. Atlas ". Ed. SM. M'ha agradat molt, hi ha
mapes senzills,  amb dibuixets dels animals , vegetació, etc que podem
trobar a cada continent

"El meu primer atles il·lustrat". Ed. Beascoa
En aquest he trobat aquest dibuix tan gràfic de com passar del globus
terraqui al mapa mundi: veieu el dibuix de l'esquerra amb la taronja?
També està bé, però és una mica per a nens més grans.

Hem començat per mirar els llibres i veure si trobàvem el continent al globus.
Ei, és aquest l'Africa ? sí, sí 

Ens hem fixat en els animalets que viuen a cada continent: lleons, elefants,
jaguars, camells, ossos polars ...

Aquest moment m'ha encantat!! Ell tot sol ha volgut buscar " la terra de
 la neu"com li diu ell als Pols Nord i Sud. I els  ha trobat, tant al globus
 com al mapamundi, estava super content!!

Ens fixem que hi ha dos " terres de la neu", dos pols, un a dalt
 ( Nord) i un abaix ( Sud) . pregunto: quin animal viu a la terra de la neu,
al Pol Nord ? L'os polar !! Sí, senyor !! molt bé. 

Per casualitat hem agafat un conte molt boniquet sobre un osset polar
i la seva mama . L'ossos estan fets d'una roba molt suau. El llibre es diu
"Blanquet" de Piers Harper i ed. Joventut.
Ens hem fixat que viuen a la neu, que fa molt fred, que els senyors
que hi viuen ( esquimals) van molt abrigats ... 

Després de no haver-se'l mirat mai, se'n ha anat cap al mapamundi Peters
i ha començat a preguntar : què posa aquí ? que posa aquí ?
aquí posa Brasil, aquí posa Canadà, aquí India ...

Ha  dit que per anar d'una terra a una altra ( d'un continent a l'altre volia dir)
s'ha d'anar amb avió, per tant hem agafat el conte dels avions ,
que ens explica com són per dins, com és un aeroport, qui és el capità...

I després he tornat a al·lucinar. Ha agafat una làmpada que tenim a sobre
d'una tauleta a prop d'on hi havia el globus , l'ha posat a Terra amb molt
de compte i ha dit "Mira mama, llum a la terra que gira" .
 Em sembla que ha degut recordar com ens ho va explicar la noia del
 Cosmocaixa, la del Planetari bombolla , perquè ho va fer molt semblant
a això. Que guai !!

Estic contenta ... no acabava de trobar la manera que m'agradés de com presentar-li al David aquest tema, i ha vingut tot rodat, fàcil, gratuït, senzill, sensorial, reaprofitant recursos , incorporant el joc, la recerca, aprenent paraules noves, passant-ho bé, rient ...

Ara em toca pensar com continuar , però ja tinc unes quantes idees que em bullen al cap, així què , endavant amb la geografia, jeje.

PAM i més fòssils

PAM ? Doncs sí. PAM ..... és a dir : Parc Astronòmic del Montsec :

Aquest diumenge, aprofitant que arriba el temps ideal per a fer excursionetes van atansar-nos al Montsec per fer dues cosetes, una visitar el PAM i veure la projecció infantil "Galaktos" (+3 anys) que explica a través d'uns dibuixos animats què podem trobar per la Via Làctea: nebuloses, estels , etc ... I l'altra anar a buscar petxines fossilitzades. 

El PAM, aprofita unes característiques úniques, que fan del Montsec, el lloc més adequat de Catalunya per a la instal·lació d'uns centres amb les particularitats de l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) i del Centre d'Observació de l'Univers (COU).

El Centre d'Observació de l'Univers (Àger) és un gran multiespai lúdic amb l'objectiu de convertir-se en el centre de referència de la docència i divulgació de l'astronomia i la geologia a Catalunya, és un nexe d'unió entre el públic i el coneixement científic, acostant el visitant a l'apassionant món de la ciència i al descobriment de l'entorn del Montsec. 

Guau !  Hi són tots !! que grans !

També ens intenten explicar la formació de la Terra a través de la geologia de la Serra del Montsec. toquem, mirem, descobrim, colors, textures, botons que s'apreten i s'encenen llumetes a la maqueta de la muntanya... Gaudim ....

Aquí, el trencalòs . Fa impressió, oi ?
És la rèplica d'un niu, però penseu que aquest voltor és força més gran que aquest de " mentida ".
Ai! quin  respecte em fan aquests animals ...

I on es projecta el film ? Aquí, a l'ull del Montsec:

L'Ull del Montsec és una instal·lació multimèdia excepcional, consistent en un planetari digital multimèdia que permet tant la recreació del cel actual com de qualsevol època, així com la reproducció de pel·lícules de format cúpula completa que permeten mostrar al visitant aspectes diferents dels purament astronòmics, projectats en una cúpula de 12 metres de diàmetre.

El David, encara que per la foto no ho sembli ,ha estat tota l'estona assegut  a sobre del seu papa. La veritat és que les cadires són molt còmodes per poder mirar la cúpula.
Hem tingut moltíssima sort : hem estat sols !! ( potser sona una mica antisocial però així hem pogut anar comentant el que veiem sense por de molestar a ningú) .

Quan ha acabat la projecció s'ha obert la cúpula i hem pogut veure el cel !!

Aquesta vegada hem anat de dia, però les projeccions a la nit, quan s'obre i veus tot el cel estelat, són magnífiques . Els peques es queden al·lucinats quan veuen que tota la cúpula va desapareixent dels seus caps poc a poc fins que només hi ha el cel per sostre. 

Si us atanseu per aquí us ho recomanem, és una experiència que val la pena per a petits i grans, les projeccions estan molt ben fetes i explicades, no són del tot infantils, però nosaltres sempre hem anat amb nens i la mar de bé. Al cap i a la fi, mirar estels ens agrada a tots, no? 

Tota la sala per nosaltres, quin privilegi !

Després el Joan, en una " classe particular" ( perquè no hi havia ningú més ) ens ha explicat coses molt interessants del sol, però s'ha quedat el papa a escoltar-ho tot mentre nosaltres fèiem una mica de descoberta de l'entorn.... Som a l'exterior, al  Parc de telescopis. 

Hem pogut veure d' aprop un telescopi que projecta en directe les imatges del sol en una pantalla d'ordinador. Llàstima que hi havia núvols, però hem vist alguna flamerada i taqueta solar , però és clar, no podem anar a netejar-la perquè el sol " crema".

 És el mateix telescopi que fan servir per observar els estels, la lluna , etc a la nit. El Joan, que n'és l'expert, ens ha dit que la millor observació de la lluna és quan aquesta està en quart creixent ( en lluna plena no !!). 

Com ja us hem dit no era la primera vegada que hi anàvem... com passa el temps !!!

Hem aprofitat per atansar-nos a un petit lloc on hi ha moltes petxines fossilitzades i es poden agafar sense problema. No se, em fa l'efecte que de tant gratar, perquè es fan moltes excursions escolars "arqueològiques" un dia igual surt per allà un tauró prehistòric... no?

Aquí, sí, aquí és: hi ha muntanyes de petxines...
com han pogut arribar fins aquí? jeej. Ja ho descobrirem d'aquí uns anys .

Hem portat un kit casolà d'arqueòleg, jejej: tisores, brotxes, pala petita ....

Ja ha sortit !!! compte ! que no es trenqui !!

 I com sempre hem trobat un bon raconet, a l'ombra que ara si toca el sol, aquesta vegada al preciós poble d'Àger, per dinar els entrepans que ens hem endut. I avui un extra, portem : Orxata !! mmmmm

I de camí de tornada la mama i el David s'ha quedat ben adormidets al cotxe ....

Un bon matí de diumenge.