Moments de tendresa II: amb pocs minuts de vida

Aquest matí, acaronant la vida acabada de nàixer :

Bon diumenge a tothom !!

Moments de tendresa I

Bon diumenge a tothom !!!!

Manipulació mediàtica: el gran poder

Fa unes setmanes que sento una barreja de tristesa, decepció, indignació, impotència  ... per tot el què està passant . Continuo implicada en grups que intenten organitzar-se per tal de demanar que els drets que ens estan essent trepitjats es restableixin de tal i com ha de ser , però no acabo de trobar-me a mi mateixa  o de trobar el meu lloc en aquesta lluita ... la gent no es mobilitza, els grups de " protesta" continuen essent endogàmics, els escàndols polítics es multipliquen dia a dia...  És la primera vegada que sento aquest desencís i aquesta mena de solitud.

Feia temps que volia compartir des d'aquí una reflexió que a mi en el seu moment em va ajudar molt a adonar-me'n que, realment , des dels poders fàctics existeix una estratègia planificada, estudiada, objectiva, per a fer de les persones éssers individualistes, temerosos,  desconfiats... Personalment crec que la persona humana és tot el contrari, i que la capacitat de bondat, de generositat, de solidaritat , de discerniment entre el què és just o no , és molt potent, innata, que cal treballar-la i mantenir-la certament , per això, els grans poders político - corporatius esmercen tants esforços en que no puguem desenvolupar la nostra capacitat , el nostre poder, de viure en llibertat i estimant.  No se si esteu d'acord . 

El text que tant em va obrir els ulls i que en aquests dies està essent de rabiosa actualitat  és 

" Les 10 estratègies de la manipulació mediàtica"  de l'incomparable Noam Chomsky . 

Us convido a llegir aquest petit resum, us el recomano ja que penso que ens pot ajudar a tots i totes a tenir més eines per a esdevenir persones crítiques i que no " ens venguin la moto" .  Aquí hi ha l'enllaç. 

1. La estrategia de la distracción.

El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción, que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las elites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes. La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética. “Mantener la atención del público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real "

No tindrà res que veure aquí tot el marketing que tant ens fa dependre de coses materials, del nostre aspecte físic , de fer-nos somiar en comprar, comprar, comprar ...?

2. Crear problemas, después ofrecer soluciones.

Este método también es llamado “problema-reacción-solución”. Se crea un problema, una “situación” prevista para causar cierta reacción en el público, a fin de que éste sea el mandante de las medidas que se desea hacer aceptar. Por ejemplo: dejar que se desenvuelva o se intensifique la violencia urbana, u organizar atentados sangrientos, a fin de que el público sea el demandante de leyes de seguridad y políticas en perjuicio de la libertad. O también: crear una crisis económica para hacer aceptar como un mal necesario el retroceso de los derechos sociales y el desmantelamiento de los servicios públicos.

No cal comentar res més .....

3. La estrategia de la gradualidad.

Para hacer que se acepte una medida inaceptable, basta aplicarla gradualmente, a cuentagotas, por años consecutivos. Es de esa manera que condiciones socioeconómicas radicalmente nuevas fueron impuestas durante las décadas de 1980 y 1990: Estado mínimo, privatizaciones, precariedad, flexibilidad, desempleo en masa, salarios que ya no aseguran ingresos decentes, tantos cambios que hubieran provocado una revolución si hubiesen sido aplicadas de una sola vez.

Així doncs... podem esperar en que cada cop anirà més ....

4. La estrategia de diferir.

Otra manera de hacer aceptar una decisión impopular es la de presentarla como “dolorosa y necesaria”, obteniendo la aceptación pública, en el momento, para una aplicación futura. Es más fácil aceptar un sacrificio futuro que un sacrificio inmediato. Primero, porque el esfuerzo no es empleado inmediatamente. Luego, porque el público, la masa, tiene siempre la tendencia a esperar ingenuamente que “todo irá mejorar mañana” y que el sacrificio exigido podrá ser evitado. Esto da más tiempo al público para acostumbrarse a la idea del cambio y de aceptarla con resignación cuando llegue el momento.

Hi ha algun dia que no sentim això a les notícies ? 

5. Dirigirse al público como criaturas de poca edad.

La mayoría de la publicidad dirigida al gran público utiliza discurso, argumentos, personajes y entonación particularmente infantiles, muchas veces próximos a la debilidad, como si el espectador fuese una criatura de poca edad o un deficiente mental. Cuanto más se intente buscar 

engañar al espectador, más se tiende a adoptar un tono infantilizante. ¿Por qué? “Si uno se dirige a una persona como si ella tuviese la edad de 12 años o menos, entonces, en razón de la sugestionabilidad, ella tenderá, con cierta probabilidad, a una respuesta o reacción también desprovista de un sentido crítico como la de una persona de 12 años o menos de edad”

6. Utilizar el aspecto emocional más que la reflexión.

Hacer uso del aspecto emocional es una técnica clásica para causar un corto circuito en el análisis racional, y finalmente al sentido crítico de los individuos. Por otra parte, la utilización del registro emocional permite abrir la puerta de acceso al inconsciente para implantar o injertar ideas, deseos, miedos y temores, compulsiones, o inducir comportamientos…

7. Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad.

Hacer que el público sea incapaz de comprender las tecnologías y los métodos utilizados para su control  “La calidad de la educación dada a las clases sociales inferiores debe ser la más pobre y mediocre posible, de forma que la distancia de la ignorancia que planea entre las clases inferiores y las clases sociales superiores sea y permanezca imposibles de alcanzar para las clases inferiores”

Ens mirem la LOMCE i d'altres lleis sobre el sistema educatiu? perquè no ens pregunten a les famílies, als mestres, als equips docents docents , als nens i nenes , joves ,  etc qui és el tipus d' educació que volem que rebin els nostres infants ? Quin societat volem construir? 

8. Estimular al público a ser complaciente con la mediocridad.

Promover al público a creer que es moda el hecho de ser estúpido, vulgar e inculto, malhablado, admirador de gentes sin talento alguno, a despreciar lo intelectual, exagerar el valor del culto al cuerpo y el desprecio por el espíritu…

Gran hermano i tans d'altres " programes" de la tv ? 

9. Reforzar la autoculpabilidad.

Hacer creer al individuo que es solamente él el culpable por su propia desgracia, por causa de la insuficiencia de su inteligencia, de sus capacidades, o de sus esfuerzos. Así, en lugar de rebelarse contra el sistema económico, el individuo se autodesvalida y se culpa, lo que genera un estado depresivo, uno de cuyos efectos es la inhibición de su acción.

Us sona allò de " hemos vivido por encima de nuestras posibilidades?"  Qui de nosaltres no hagués volgut pagar el preu just pel seu habitatge ? 

10. Conocer a los individuos mejor de lo que ellos mismos se conocen.

Gracias a la biología, la neurobiología y la psicología aplicada, el “sistema” ha disfrutado de un conocimiento avanzado del ser humano, tanto de forma física como psicológicamente. El sistema ha conseguido conocer mejor al individuo común de lo que él se conoce a sí mismo. Esto significa que, en la mayor parte los casos, el sistema ejerce un control mayor y un gran poder sobre los individuos, mayor que el de los individuos sobre sí mismos.

Tal i com va dir el gran M. Foucault "El  poder més gran és aquell que no es veu" 

I tot això per no parlar de la cultura de la por imposada, un imaginari social creat artificialment dirigit al control social.  La por de l'altre diferent a mi  (diferent?) que ens paralitza, que ens fa estar a la defensiva i sempre " en contra" d'algú. I jo em pregunto ... però perquè? 
Heu vist el famós documental "Bowling for Columbine" de M. Moore ? Us el recomano. 



  

I , en aquesta línia, estimular el pensament únic .... personalment em fa l'efecte  que és una pràctica tan arrelada que els mateixos grups solidaris no saben avançar en el pensament i l'acció plural ..... i que el " no amb l' altre perquè es ..... creient, ateu, sindicalista, de dretes, d'esquerres, de ... , de ...." ens està fent un gran mal : divideix i guanyaràs . No és això el que deuen voler els nostres dirigents? 

Recordeu el gran poema de Niemöller (1945)?

“Primero vinieron por los comunistas y no dije nada porque yo no era comunista. 

Luego vinieron por los judíos y no dije nada porque yo no era judío. 

Luego vinieron por los sindicalistas y no dije nada porque yo no era sindicalista.

Luego vinieron por los católicos y no dije nada porque yo era protestante. 

Luego vinieron por mí, pero para entonces ya no quedaba nadie para defenderme ”

És de nit , molt tard , m'envolta el silenci, tret de la  respiració del David i el Ramon que dormen  tranquil·lament, un camió de la brossa al carrer del costat i la companyia d'algunes ( poques) llums en els edificis veïns . 

Sento tristesa, ràbia , decepció, desesperança, solitud ..... però sento també que acabaré trobant aquell lloc,aquell espai de treball per un món millor on en el dia a dia , amb la gent propera pugui continuar treballant , colze amb colze, amb tots aquells i aquelles que necessiten com jo, com vosaltres , contribuir a  retrobar-nos amb la nostra dignitat i la nostra veritable essència: SER . 

Bona nit . 

Estic malaltet, vull una abraçada ( i un altra, i un altra ...)

El David és un nen que no acostuma a posar-se malalt, de fet l'hivern passat va deixar d'anar a l'escola bressol només 3 o 4 dies, i això en la ciutat en la que vivim , que passa d'unes temperatures agradables a un fred de nassos en 24h , és tota una proesa!

 Avui fa 7 dies que no va a cole perquè està " malaltet". Quan el vaig anar a buscar a la seva classe dilluns passat ja vaig veure que no estava bé, el trajecte fins al bus, que habitualment fa caminant o bé corrent va ser una petita tortura per ell, ja que no deixava de plorar i de demanar-me abraçades cada dos o tres minuts. Quan vam arribar a casa la febre ja li havia pujat, així doncs una petita dosi de paracetamol, no va voler dinar ni res i cap al llit ! No es va adormir però vam estar 4 hores de rellotge estirats, no em va deixar ni un segon, "abraçada mama, abraçada " , i tant que sí ! les que calguin ! Dins meu pensava que es devia trobar ben malament per estar al llit sense voler aixecar-se (cosa insòlita ) i per necessitar estar tota l'estona abraçat. Cada dit ens adormim així, abraçats, una estona amb mi, una estona amb el papa, una estona amb els dos , una agafats de la mà, però hi ha estones que vol estar sol, sense tocar-nos.

Han estat dies en que ha necessitat molts " mimos" , seguint el ritme de la malaltia, estem xafadets, volem estar estirats al sofà, abraçats , hem vist alguna peli xula, hem apagat i encès la TV  quan hem volgut, hem tornat cap al llit quan hem tingut ganes ... 

És curiós com ha integrat el concepte " estic malaltet" i el que comporta: estic espantat, estic trist, tinc mal, no tinc gana, vull una abraçada ... Hem procurat ajudar-lo a posar-hi nom al que anava sentit, tan estrany , tan nou, per ell ... i que pogués expressar-ho quan ho necessités. Hem acollit el seu plor dient-li que l'enteníem i que plorés el que necessités, que erem amb ell en tot moment. Hem respectat la seva manca de gana , el cos és savi i ens diu el que necessita, això sí: tot un arsenal de diferents opcions alimenticies, que pogués triar el que li vingués de gust, dins d'allò que consideràvem més adient.  

Ens ha fet peneta veure'l xafadet, però la veritat és que és tot un valent i molt bon malalt. Hem descobert que sap escoltar el seu cos: jo ,que sóc de mimar els malalts ,li vaig comprar xuxes i xocolata per aquells moments en que li vinguessin de gust, almenys que tingués una petita alegria.  . Tot i que sempre se'n deleix,  no els ha menjat dient:  " no mama, ara no en vull " . Això m'ha encantat, penso que el saber escoltar i fer cas del que el cos demana o no , és tota una saviesa. 

Doncs això : nits de poc dormir, entre abraçades, plors, neguits, mimos, dolor, paracetamol ... i dies de ritme diferent, més lent, més calmat....

Això sí, estar malalts no vol dir estar avorrits i  , tal i com teníem ganes , hem fet diferents coses, totes a casa, perquè el temps no acompanya per sortir ( boira, fred, pluja, foscor  ... ja arriba l'hivern ...).  I més coses, on no venien de gust les fotos.... I estem aprenent cançons en anglès que li encanten, que bo !!

Doncs sí, continuem amb el constipat (jo també estic " tocadeta" ) però sense febre.

Poquet a poquet, tot anirà seguint el seu procés, lluitant contra el virus també ens fem més forts !!

Una abraçada !!

Avui fa una setmana ...

...que el David va al cole " del grans". 2 línies de 27 nens i nenes  cadascuna.

Com diem per aquí... feliç com un anís

Com ha anat ? 

Doncs la mar de bé, des del primer moment ni una llàgrima, ni un emprenyament, ni demanar  per la mama o el papa.

Només entrar a la seva classe per primera vegada ja va anar directe cap a la capsa dels cotxes, camions, etc, etc En va treure uns quants i va començar a jugar-hi. La seva mestra, la Núria, diu que tot el matí ha estat integrat, com si hagués anat de tota la vida a aquella escola, i així durant tota la setmana.

Ha anat uns dies només al matí (9h- 12.30h) , perquè com que a la tarda fa unes 2h de migdiada, li volíem anar escurçant poc a poc.  Des de dimarts hi va també de 15h a 16.30h ( una mica punyeta d'horari, que el cole està a 1,5 km de casa i jo no condueixo, però que hi farem....).  També content, rialler, tranquil ....

Cada matí quan el deixo ell entra a la classe, jo li dic "David, un petó, que marxo " em fa un petonet mentre continua jugant, no sigui cas que perdi cap minut, jejej. "Adéu mama", "Adéu David bonic , fins després" .

Doncs sí, a vegades ens agrada dir que sembla que  és un nen "carpem diem " que significa " gaudeix, aprofita, conrea el moment present ".

Sabem que el procés pot tenir daltabaixos, però intentarem ser al seu costat de la manera més respectuosa que puguem ( i sapiguem) i acompanyar-lo en les seves emocions siguin les que siguin . A veure si ens en sortim si arriba el moment.

David i els animals , el petit príncep i la guineu

El David sent una gran atracció cap als animalets. Li agraden molt , però no sempre ha estat així. Tenia 1 any i dos mesos quan els hi va perdre la por, davant d' aquesta vam prendre una postura que no sabíem si era o no encertada, però que era la que ens sortia de dins.

Primer de tot respectar el seu sentiment ( imagineu-vos com veuen ells un ruc en tamany proporcional al d'una persona adulta !!! peazo animal , no?). Així que no forçar cap encontre que li fes angoixa , però altra banda tampoc fugir-ne'n.  Com ho podíem fer donant-li sentit ? no volíem obligar però no volíem reforçar-li la por sense voler, no se mi m'explico.... En vam parlar molt, buf, no estàvem massa segurs per allò del que uns diuen i els altres diuen el contrari.... i si el traumatitzem ?, ai, ai....

Vam recordar el text del Petit Príncep i la guineu ( català)  ( castellà) . Gran llibre !! Quantes bones reflexions, i que maco és, oi?

Ens vam quedar amb dues idees principals: cal "crear llaços", començar a relacionar-se  des del respecte poc a poc i des de l'estimació. En un altra entrada ho explicarem millor.

I la veritat és que va anar molt bé, ara no té cap tipus de por als animalets, al contrari ! Creuarem els dits ! no se que passarà el dia que tingui una mala experiència amb ells... de totes maneres allà estarem nosaltres !

Ahir a la tarda el papa va portar a casa un conillet, en tenen uns quants a casa del padrí, per l'autoconsum. Tenim doncs, l'oportunitat de veure'ls des de que neixen ! Quina coseta més tendra i fràgil !!

Hi ha hagut una progressió molt maca de la relació del David amb els conillets ,de descoberta, de tendresa, també de risc ( per al conills , pobrets meus, jo pateixo per ells, em fa patir que els magregi, encara que el papa diu que no passa res... no se, pregunta-li al conill , a veure que et diu....). és que els agafa per les orelles i els fa giravoltar ! ai !! no si us plau !!. Per això li remarquem que són petitets, que no són joguines encara que pot jugar amb ells, que els ha de cuidar, tractar amb molt de compte, no apretar-los massa per no fer-los-hi mal. En fí, un moment molt maco però jo vaig estar tota l'estona amb un ai al cor,  i a la boca un " compte David , compte que li pots fer mal ". I això que ho fa molt respectuosament, però és que té molta força!

Aquí us deixem un petita selecció dels moments viscuts amb els conillets :

El primer cop que toco un conillet ... no les tenia totes , no

Ahir a la tarda - vespre  ...

A l'undemà al matí el conillet va tornar amb la seva mama i els seus germanets. Un dia d'aquests els anirem a visitar !

Correfoc, petards , firetes !! superem la por

El David és un nen valent però també és molt prudent , la qual cosa fa un tàndem molt bo.

No és doncs un nen que tingui por habitualment. però hi dues situacions que li han costat una mica d'afrontar. Una d'elles en la que es bloquejava, s'espantava i plorava (cosa que no acostuma a fer) han estat els sorolls forts: petards, música forta tipus concert, sentir d'altres nens plorar o cridar ....

pinzellades al món

Hem optat per acompanyar aquests moments de la manera que ell ens demanava ( o que creiem que ens demanava) : sempre agafant-lo en braços, acollint la seva por, parlant-hi a cau d'orella, explicant-li que era allò que sentia,  que nosaltres érem allà amb ell, que faríem el que necessités, marxant del lloc si estava molt espantat, retirant-nos de la gent o d'allò que l'espantava, tot amb molta calma i suavitat  ... Ens sabia molt de greu veure'l patir.

No li hem dit mai: no passa res, no t'espantis ....  la por no és una emoció que es controli fàcilment, ni en nens ni en adults.Tot l'organisme reacciona, sobretot fisiològicament ,davant el que considera un perill, s'accelera la respiració, el batec del cor, augmenta la transpiració , s'eriça la pell .... ens preparem inconscientment per la fugida o l'afrontament , és l'instint més primari de supervivència. És l'emoció més forta  que podem sentir, i no es gens agradable.

Els adults,  en la major part dels casos, la sabem identificar  i no deixar-nos endur per ella. Però els nens no, això s'aprén fruit de l'experiència i de l'acompanyament, de que no es sentin abandonats, de que els ajudem a que sàpigin perquè es senten així i que som al seu costat, a no negar mai l'emoció que senten ni el perquè, a ajudar a retornar el seu organisme a la normalitat transmetent la nostra calma, el nostre suport.

Li hem explicat suaument, dolçament mentre l'abraçàvem : mira , ara t'has espantat i per això et batega el cor molt fort, tens ganes de plorar, vols marxar correns ....és normal, perquè hi ha una música molt , molt forta... aquest soroll tant fort són els petards, però estan molt lluny i no ens fan mal....  aquests nens ploren però la seva mama és amb ells cuidant-los .... plora el que necessitis, jo sóc aquí amb tu ....  si vols marxar marxem de seguida .... fem allò que vulguis fer ...som aquí, som amb tu. ....T'estimem molt.

Hem estat testimonis privilegiats del seu procés en aquest aspecte . L'any passat, a la Festa Major,  s'ho va passar malament només entrar a les firetes .... i vam marxar de seguida . Ni petards, ni música, ni focs .... No passa res, a casa ens ho passarem d'allò més bé. .

Aquest any, tot havent treballat aquest tema durant tot l'any poc a poc, aprofitant determinats moments, respectant-los , acollint-los i donant-li suport i eines per a superar-los , de recolzar el seu esforç, les seves ganes de superar-ho, d'entendre el que li passava , de seguir la seva curiositat, de gaudir de coses que l'interessaven però que l'espantaven...

Al correfoc dels grans  ! no ha deixat d'aplaudir...

.... tatxan !!! Hem gaudit tots plegats de la nostra festa major !!! Focs d'artifici,  correfocs i diables , petards, firetes, música .... Amb naturalitat, tot ha anat fluint , sense forçar res ...

Ens ho hem passat d'allò més bé, hem aplaudit, hem corregut, hem ballat, hem pujat ( ha pujat) als cotxets de les firetes , ha plorat perquè en volia més ..... Ens ha fet respecte, però no por. És un valent, sí senyor !

Al correfoc dels petits

Així doncs !!! Bona Festa Major !!



Comença la Festa Major: castell de focs ! Pum, pum ,pum !!!

aquesta moto em va una mica gran ....

rum, rum...ni no, ni no... m'agrada conduir !!!

T'ho has passat bé ? Síiiiiiiiiiiii !!! Vull més, vull més , vull més ..... uf David, que els pares ja tenim una edat ....