Acollim una tortuga !! (i lapbook)

Les colònies familiars també tenen la seva pròpia mascota, ja que una de les famílies s' endú la seva tortugueta per passar els dies plegats . Val a dir que és l'estrella durant tota la setmana i que , com no podia ser d'una altra manera, el David és un dels seus incondicionals. 

Doncs bé, diumenge passat , el dia de recollida, se m'apropa el Joan i em diu: escolta , com que veig que el David n'està tant, que et sembla si us l'enduieu 15 dies ? primer de tot sorpresa inicial: - I el Pau ( el seu fill de 9 anys ) , que dirà ? - Ja ho hem parlat i li sembla bé . A més a més ja se que fareu un projecte o similar....  ( és que és seguidor del bloc  ;-)  )  Continua la sorpresa i sorgeixen un munt de dubtes : què menja, com la cuidem, què li agrada ....? Li diem al David i ell content . El papa estorat: i si li passa alguna cosa ? . Però com que ell n'havia tingut una durant 15 anys , ens podem fiar , que té experiència. 

Però tan el Joan com l'Elisa ens tranquil·litzen, mentrestant el Pau ens explica tot el que hem de saber: dieta, com l'hem de cuidar .....

Bé doncs, cap a casa !!!

Primer de tot li hem de preparar un terrari, perquè la tortuga,  que es diu " Comtú" ( oi que és un nom genial????) es trobi el més a gust possible. M'he passat hores davant l'ordinador buscant i rebuscant com podia estar millor. Comtú és una tortuga de terra, de l'espècie Testudo graeca que va arribar a mans del Joan i l'Elisa a través d'un altra família de les colònies, ja que les seves havien criat.

Durant aquests dies hem millorat el seu cau, canviant el tipus de terra que primer li havíem posat, la forma del terrari .... 

Us ho expliquem !!!

A casa tenim una bona col·lecció  de pedres, branques, fulles .... quin bon us que els hi hem pogut donar ara, i quin orgull saber que les vam recollir nosaltres ! Aigua, pedres, terra , menjar.....

A l'endemà vam canviar la terra per una que podia ser més adient, més seca. El papa en va portar de l'hort. També hem canviat el terrari, tot fent anar un calaix que ens vam trobar junt amb d'altres mobles  a la vora d'un contenidor ( ben net, eh??) d'uns veïns que s'estaven canviant el dormitori. 

Terra nova, escorça d'una surera que vam agafar l'estiu passat a l'Alt Empordà , branquetes amb les que fer un teulat per a que pugui jeure a l'ombreta....

I ... com aprenem sobre les tortugues ?

Feia temps que volia fer un lapbook i a principis d'estiu en vaig estar buscant informació. La vaig recopilar en el nostre tauler de pinterest , aquí .  Què és un lapbook ? aquí,  aquí  .... És una manera senzilla, creativa, divertida  de recollir informació sobre un determinat tema , en format de llibret, de desplegable ... Hi ha mil i una idees de com fer-los. 

Nosaltres vam utilitzar un llibret de propaganda. Cartolines, cel·lo, pegament, folis de colors, tisores .... i un munt de fotos que vaig anar buscant a la xarxa.

Preparats ? llestos ? ja !!!

Es tracta d'anar pensant quines preguntes ens volem contestar .... Anem fent-ho en forma de pestanyes, sobres, enganxant les fotos directament , enumerant les sèries ....

I quina millor manera d'aprendre ,  que , un cop acabat , li puguem explicar al papa quan arriba de treballar: 

Les tortugues no tenen dents, tenen una mena de bec . Vam trobar l'explicació en pictogrames en un bloc o web del que no puc trobar la referència: ho sentooooooooooooooooo!!! Si algú de vosaltres el sap, si us plau, m'ho dieu, que l'afegiré.

Quants anys tenen les tortugues ? Com que, per molt que els hi preguntem no ens contestaran, haurem de ser ben espavilats : els anys de la tortuga es saben contant el nombre de línies concèntriques que tenen les cel·les . després hi ha d'altres coses a tenir en compte : tamany de la closca, dany que hi pugui tenir aquesta... 

I ... què mengen ? hem diferent entre les tortugues terrestres i les marines...
On va cada imatge ?

Tenen ossos? síiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Són grans, petites, de quin tamany són ? De tots els tamanys!!! La darrera foto no es veu bé , però és una tortuga del tamany d'un cargol !!

Com ponen els ous?  Fan un forat a terra, posen el " culete" i els ponen. Hem vist encuriosits, com les tortugues marines, un cop han trencat la closca de l'ou, surten i se'n van corrent cap al mar , no sigui cas que se les mengi algun altre animal, com els crancs o ocells de mar.

I que fa estant en el mar ? doncs hem vist aquests documental, preciós i molt interessant :

El viaje de la tortuga (2009) 

És una mica llarg, però el podeu veure en diferents vegades ....

Doncs ja veieu .... una setmana d'aproximació al món de les tortugues i dels lapbooks, que era el primer que fèiem, crec que en vindran uns quants més a partir d'ara .....

Joa, Elisa, Pau : moltes gràcies per l'oportunitat i la confiança !!!! Aviat Comtú tornarà a ser a casa vostra  havent-nos regalat tots uns dies d'aprenentatge significatiu !!!

Bon diumenge a tothom !!!!

Jocs cooperatius

Hem passat aquesta setmaneta de colònies familiars. Un altre dia us explicaré de què va ... Ens ho hem passat d'allò més bé, jugant, compartint, creant, imaginant, cuinant , treballant ,recollint ... ,  cada dia estava preparat per dues o més famílies que proposaven jocs i activitats vàries , tot selfmade.

Ara això sí,  ahir estava esgotada , em feia mal tot ... si és que ja tenim unes edats que ja no es pot fer segons què .... jeje.

Una de les coses que vaig preparar van ser unes proves de jocs cooperatius que es podien adaptar a diferents edats .  M'encanta preparar coses per la canalla d'aquest estil, fugint de la competició i del cercar guanyar l'altre. En aquest tipus de jocs, si no col·laborem, no ens en sortim ....

Si busqueu per la xarxa en podreu trobar molts . Jo els volia facilets, per allò de l'adaptació ja que a les colònies hi ha nens i nenes des dels 3 anys als 13. Cada pare i mare que feia les proves els podia adaptar, allargar , modificar com cregués més convenient .....

Us explico els que vaig proposar i uns quants més per si durant aquests dies que ens queden de vacances voleu jugar-hi .

La galleda dels productes tòxics 

Com veieu tenim una galleda amb unes pilotes a dins que són ni menys ni més productes tòxics que han de ser abocats en un altra galleda sense tocar-la , per això utilitzem 8 cordes i un cercle de seguretat marcat a terra en el qual no podem entrar a risc de quedar fregits per la radiació i en conseqüència eliminats .

Compte que no és gens fàcil !!!!

Les palletes a terra

Palletes, cubs, llapis amb goma ... tot ens pot servir, es tracta de fer una filera a terra i mirar d'aixecar-les amb un sol dit el més amunt possible.

Estructures amb gots de plàstic 

Es tracta de construir una figura que el qui porta el joc pot proposar amb gots de plàstic. Però no es poden tocar amb les mans en cap moment si no amb un artilugi que consisteix en una goma de pollastre i 4 cordills .

i els nostres peques ....

Caminar sense que es trenqui el cuc 

Aquesta la proposta a la xarxa 

Aquesta la nostra versió : 

Fem còrrer una pilota per un tub sense que caigui a terra 

Igualment amb un cub ple d'aigua 

Passar un cèrcol ( hulahop) d'un a l'altre sense soltar-se de les mans 

Aquest de la roda és molt bo

Podeu trobar com s'hi  juga al minut 0,58 a l'1 i poc, del següent enllaç del youtube. 

Intentar que la pilota no caigui per cap forat ...

N'hi ha moltíssims per la xarxa !!

Amb aquesta classe de jocs ens en adonem que el treball en equip no és fàcil ja que tots tendim a buscar el nostre propi benefici, estem acostumats a jugar per guanyar , no és fàcil coordinar-nos i tirar-ho endavant ... això sí, un cop que ho aconseguim la satisfacció pot ésser més gran, depen del que ens hagi costat cedir, negociar , etc, etc ...

Personalment penso que són una gran eina, no ja per la reflexió sobre el seu desenvolupament , si no per saber com vivim cadascú el joc: què ens costa, quin rol hi juguem, com vivim l'encert i el fracàs comú, el de l'altre ,  el propi, com reaccionem .... Per això és molt positiu tenir després una estona per a la reflexió individual i en grup, en la qual poder parlar amb maduresa, de manera assertiva ( que tant ens costa !!) , escoltar, acollir, valorar , no jutjar .... per arribar a les conclusions sobre el que és millor per a tots, allò que està tan de moda sobre " el bé comú". 

 Són un mirall del qual aprendre sobre nosaltres, no us sembla ?

Abraçades i bon final de l'agost per a tothom !!!

Ceres per a tèxtil

Aquests dies estic preparant ,junt amb uns amics, diverses activitats a fer per a canalla de diferents edats . Aquest any tornarem a pintar en tèxtil, sempre hem fet samarretes amb pintura acrílica .

Van proposar una alternativa : bosses. Ok. I vaig pensar: i nova tècnica ? Ceres per a tèxtil !!

Per si un cas primer les he provat en una samarreta ( les bosses seran més fàcils de pintar ) .

He tret una plantilla d'internet , una D de David , l'he imprès i l'he col·locat entre la samarreta per poder-la calcar i ... a pintar amb les ceres !!

No és difícil de pintar però cal tenir cosetes en compte: els dits s'embruten molt i al final acabes tacant la samarreta si no vas amb compte, així que: aneu mirant-vos les mans de tant en tant !! Com que es desfan fàcilment és fàcil tacar-se.

Després cal posar-hi un foli en blanc a sobre i planxar. Veureu com part del dibuix (poc) es queda al paper. La primera vegada m'havien quedat petits espais sense pintar així que li he donat un altra capa amb el blau fort i l'he tornat a planxar amb un foli net. Vigileu perquè si no es pot tacar la planxa o la samarreta. 

Els nens i nenes podran pintar amb plantilles o a mà alçada, com vulguin. Ja us ho explicarem!!

Bon finde llarg a tothom !!

Excursió recomanada: els Gorgs de la Febró

De manera totalment improvisada, gràcies a un comentari de dissabte al  vespre del padrinet Jordi,  el mati de diumenge sortim cap a una excursió que promet: els Gorgs de la Febró.

Les fotos trobades a internet són tota una temptació ....

Ens dirigim cap a la Febró, on ja hi havíem anat fa uns anys a veure els Avencs. Aquí podreu trobar la ruta a peu  per accedir als Gorgs, està molt ben explicada . Només cal seguir la ruta del GR7 direcció Arbolí. Com que , gràcies a la sortida al Colomina, ja coneixem quines marques ens ho indiquen  ( blanques i vermelles) , només ens ha calgut buscar-les, tot i que el camí no té pèrdua. El David ha gaudit un munt fent-ho!!

Al cap d' una estona de baixar ens trobem el  primer toll . Maquíssim !! Ara, no us deixeu enganyar per les fotos: estava ple de gent !!! Amb el photoscape vaig retallant-les, almenys sembla que em faci la il·lusió d'haver estat més sols, jejje.

L'aigua freda, freda, això sí, sembla que als meus homes no els hi preocupi gens ni mica. Jo no m'he banyat evidentment, amb " l'excusa " de que tinc una ferida en un peu i no em volia mullar l'embenat ... L'aigua freda i jo no ens avenim gaire ...

Idíl·lic oi?

Al costat del primer toll dos més de petitets ... cal anar en compte al passar d'un a l'altre, les roques rellisquen molt .

Si mireu  la proposta de ruta de senderisme veureu que hi ha diferents gorgs pels quals anar passejant d'un a l'altre , amb calçat adient, és clar. Hem decidit que hi tornarem mes endavant, ni que sigui en un altra època de l'any per a poder-ne gaudir de la resta, potser quan el David sigui una mica més grandet i pugui fer el camí d'un  a l'altre més fàcilment o potser no i aquesta mateixa tardor hi tornem ....

Un bon matí !!!

Bon inici de setmana a tothom !!

Com es cullen les pomes ?

Avui estic cansada, ha estat  un dia intens, tant a nivell físic però sobretot psíquic.  Tinc vàries coses al cap de preparació d'activitats, esdeveniments de projectes diferents i se'm van acudint idees, propostes, preguntes, recordatoris.... de manera espontània, com a bolets que van sortint: pim ,pim ,pim  . Com que sóc una despistada gasto molta energia en intentar recordar tot el que em passa pel cap i això em deixa K.O. A vosaltres us passa també ? Sort que en un parell de setmanes estaré més "despejada " jeje.

Una de les coses que hem fet avui és la següent, aprofitant la collita de la poma Ga·la hem anat al camp, novament, a aprendre de manera significativa i investigar com es cullen tantes i tantes pomes !! Avui de la mà del Jaume, un encant de pagès jove,  que ens ho ha ensenyat tot amb detall i d'una manera pedagògica, remarcant molt el gran esforç que suposa que puguem menjar i gaudir d'una bona fruita.

Cap allà a les 15h, amb tot el batec de sol, els hem anat a acompanyar i a conèixer el procés. 

Us ho expliquem !!

Primer de tot ens trobem amb una gran màquina i un palot ple de pomes ....  com funciona ?

El més important de tot: gràcies a la ma d'obra, les persones que van collint la fruita dels arbres i que fan una gran feina, molt poc valorada . En aquest cas una família romanesa contractada pel Jaume. 

Les pomes es cullen dels arbres i es posen a la cinta transportadora.

Totes les pomes es poden collir ? No!! Només les que fan la mida  i per això ens ensenyen el "truqui " que tenen. Una mida que marca el diàmetre de la poma a collir: no ha de passar pel forat. Evidentment no es fa amb totes les pomes, perquè ja es veu prou bé, però en cas de dubte, fàcilment ho podem saber.

Mirem bé com funciona la màquina , les pomes pugen per la cinta transportadora , que les va abocant al palot amb un sistema que impedeix que se'ls hi donin cops, amb una sèrie de rodets de pues de goma de diferents tamanys  .

 El David ho ha investigat tot, no s'ha perdut un detall de la màquina, ni del procés...

Totes les pomes són iguals i van al mateix lloc ? No. Les que estan tocades, amb algun copet i no les volen a les botigues, es posen a una cinta diferent: la que farà els sucs !!! Les altres es supervisen a mà, amb molta cura .

Ens fixem que a ma dreta i esquerra tenim dues fileres d'arbres però les pomes són ben diferents !! Unes són grans, vermelles ...les altres verdes i petites ... com és ? perquè són dues varietats , les primes són gal·la i es cullen ara, les segones són fuji i encara els hi falta un temps, fins a l'octubre no les podrem collir.
Totes dues varietats boníssimes !!!

El Jaume ens ha dit que no podíem marxar d' allà sense una bona capsa (o les que volguéssim) de pomes, quin privilegi, collides per nosaltres mateixos !!! De l'arbre a la taula !

Upa, com pesa !!!!!

Jaume, moltes gràcies !!!

Tinc unes ganes de fer aquell pastís de poma tant bo .... segur que aquesta setmana que ve en cau un a casa nostra !!

Bon diumenge a tothom !!