Alta muntanya: el Circ de Colomers

Aquest cap de setmana hem estat en un els indrets més macos de la geografia catalana: la vall d'Aran. Ens varem afegir a la  proposta que ens van fer fa unes setmanes el Salva i la Mercè: hem anat a fer el circuit curt del Circ de Colomers, un ruta entre llacs , no massa difícil per excursionistes avançats (cosa que no som , jeje) però tota una aventura i un repte per a  nosaltres !

El circ lacustre de Colomèrs, a la Val d'Aran i dins de la zona de protecció del Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici, és un dels llocs més fascinants i preciosos de Pirineus, un massís d'altes i escarpades muntanyes disposades en cercle que ronden els 3.000 m d'alçada i envolten, com a un preciós tresor de la natura, una de les majors concentracions d'estanys del Pirineu. L'accés el realitzarem per la vall del riu Aiguamòg, un magnífic paisatge granític replet de densos boscos de pi negre d'una bellesa incomparable ( font) 

Un petit aperitiu del que ens hem trobat és aquest :

Gairebé ja a dalt , davant el refugi de Colomers ,2.135 mts. 

I aquesta és , més o menys, la ruta que hem seguit. Hi ha un total de 4,5 km 

Refugi de Colomèrs, llac Major, estanys Mòrt, Garguilhs de Jos i Plan, llac Long, Coret deth Clòto, refugi de Colomèrs.

Colomèrs es troba al sud-est de la Val d'Aran i a la fita amb l'Alta Ribagorça. La ruta ascendeix la preciosa Vall d'Aiguamòg fins assolir el refugi de Colomèrs, la part més dura per la costera del trajecte. A partir d'aquest punt hi ha un parell de rutes circulars que recorren els llacs, una més llarga que l'altra i ambdues pràcticament sense costera. La ruta, per tant, és prou senzilla i apta per a qualsevol persona sempre i quan compte amb un mínim estat físic, donada la llarga distància a recórrer ( font) 

Trobem les primeres capes de neu ...

Poc a poc, cap amunt !!

Comencem la ruta costeruda

Arribem al refugi i ...

...segona pujada forteta

El paisatge ja és de somni ....

Una aturadeta per esmorzar en "plan pim pam." La previsió del temps dóna tempestes així que no ens podem entretenir massa.

Quin efecte més curiós... la calor que feia, el fred de la neu... una experiència sensorial ben atípica.

Val a dir que els nens s'han aturat en totes i cadascuna de les plaques que hi havia per jugar , qui els havia de dir que en ple mes de juny jugarien a tirar-se boles de neu ! s'ho han passat en gran !!

Continuem la ruta enmig de rierols... l'aigua està gelada !!!

Cal fixar-se molt bé en les marques grogues del camí que seguim, la ruta curta dels llacs, no està massa ben indicat i estan mig esborrades . De fet, tots els cartells que hem trobat estaven per terra i els llacs no estan indicats amb el seu nom .

Arribem a Estany Llonc , el lloc ideal per dinar. Ens comencem a donar pressa perquè s'està ennuvolant  i la muntanya no té temps llargs, en un moment pot caure una bona tempesta , no em fa res mullar-me, però caminar sota la pluja per aquí dalt pot ser perillós, cal ser prudents.

Uns bons entrepans i comencem la tornada !!

Tot i l'excursió ells encara estan plens d'energia ...

Just arribar als cotxes ha caigut la tempesta !! ens ha anat de ben poc!!

Un cop arribats a casa, una estona per descansar , sopar , veure el final de la Champions i ... fins l'endemà !!

Decidim anar a visitar el Santuari de Montgarri . abans ens aturem a la pista d'esquí de Baqueira , on trobem els cavalls que pugen a pasturar.

Descobrim la pedra tan típica de la Vall: la pissarra, i ens aturem a observar com és, les seves plaques.. forma part de totes les taulades .

Un altra descoberta : quin munt de capgrossos!! ben aviat seran granotes o gripaus ...

Aigua fresca, aigua amb vida ...

Un cop arribats al pàrking per camí de pista , baixem cap al Santuari de Montgarri  , per un camí preciós.

Aprofitem per remullar-nos els peus a la Noguera Pallaresa, que freda !!

I de tornada... pugem els 240 esglaons que abans havíem baixat ...

Un cap de setmana de renovades energies !!!

He anat depressa fent l'entrada. Aquí podeu trobar més informació :

http://www.actur.com/actividades/apie/colomers.php

http://penjatsperlaran.com/penjats-per-laran/circ-de-colomers/

circuit curt:

https://lesrutesalpina.wordpress.com/2014/07/11/val-daran-circuit-curt-del-circ-de-colomers/

I, per acabar, una vista de la vall, impressionant, maquíssima, val la pena aturar-se per contemplar i gaudir d'una petita part de l'increïble planeta en el que vivim i que tan poc agraïm ...

Bon inici de setmana a tothom !!

Excursió recomanada: el Tossal de la Baltasana

Havíem decidit que avui faríem una excursió que ens havia recomanat el padrinet Jordi , el Tossal de la Baltasana, en terra de Prades.

He de dir que ni per al David ni per a mi era un bon dia per a fer-ho ... quina nit més fotuda! el pobre David s'ha queixat un munt d'estona i això no és normal en ell, a més no ens sabia dir perquè. Finalment ens ha dit que tenia mal de cap i li hem donat una mica de paracetamol, perquè ja portava un parell d'hores d'aquella manera, tot i així ha continuat queixant-se, pobret. I jo, com no, m'he desvetllat des del primer moment i crec que devien ser les 5 de la matinada quan he aconseguit adormir-me. 

O sigui, que jo " destrosailla" , però endavant, tot i que sabia que no podria caminar com d'altres vegades, que no és que sigui precisament el Lillian Jornet, però xino-xano vaig fent.

Hem arribat  Prades i allà hem deixat el cotxe, en l'aparcament que hi ha tot just entrar al poble . Des d'allà hem seguit les instruccions d'un magnífic blocaire, al que li tornem a donar les gràcies des d'aquí , perquè sempre ens són d'una gran ajuda. Les podeu consultar en el seu bloc: http://conlosnenesacuestas.blogspot.com.es/ i el del Tossal, en concret aquí : 

http://conlosnenesacuestas.blogspot.com.es/2013/04/tossal-de-la-baltasana.html

La cima del Tossal de la Baltasana hace de límite entre las comarcas del Baix Camp y la Conca de Barberà, convirtiéndose de ese modo en el techo de ambas. La excursión es muy bonita e ideal para hacer con niños. Si hemos llegado temprano a Prades, la ruta no dura más de tres horas, podemos comer en alguno de los restaurantes del pueblo y aprovechar para visitarlo, porque merece la pena.

L'excursió ja comença en un bosquet preciós, roures, pins que ens donen ombreta tot i que no fa massa sol.

Anem seguint les marques del GR i descobrint-les entre enormes roques, arbres ... és un bon exercici de motivació quan costa caminar, jeje. a veure qui és el primer que en troba la següent !!

Petits tresors diferents ... hem trobat pedres que encara no teníem : plenes de vetes , brillants, de formes  gairebé esfèriques .. com no podia ser d'un altra manera ja en tenim unes quantes  a casa !!

Si estem atents al que ens envolta encara en descobrim més de tresors ... se'n aguditzen els sentits, al vista, la oïda ... trobem papallones ! 

N'hem trobat una que, pobreta, ja es devia estar morint, perquè fins i tot s'ha deixat agafar ... això ens ha permès observar-la , sentir les seves ales , veure els seus moviments ...

També hem anat fixant-nos en la quantitat de diferents verds que hi ha al nostre entorn !! Tinc pensada una activitat respecte a això per quan arribem a casa, però millor un altre dia ....

El camí és maquíssim ... continuem seguint les fites i marques del GR, i d'altres de color verd que també anem trobant. Com veieu és un espai protegit , una destacada roureda del roure reboll. , que pel que sembla no hi han gaires a Catalunya. 

El dia, tot i que no havia previsions de pluja , comença a ennuvolar-se. Queda poc per arribar al Tossal, però decidim quedar-nos a dinar una mica resguardats del vent que bufa. 

Entrepans, fruita i vistes meravelloses !!

Arribats a aquest punt tot ha començat a canviar... la muntanya ja se sap ... Han començat a caure gotes i hem decidit fer el camí de tornada ... 

A mi m'agrada caminar sota la pluja, molt.  però avui, suposo que per no haver dormit, estava gelada i tenia ganes d'arribar al cotxe. Ha començat a ploure de valent i fins i tot ens ha pedregat!! Tota una aventura!!!

Això és el que ens esperava a dalt :

Això de tornada:

I aquest és el recorregut sencer 

Hem acabat ben xops ja que ben bé hem estat una mitja hora, o més , sota la pluja . No hem pogut acabar  l'excursió , però queda pendent per un altre dia ,  a veure si a més a més, algú s'apunta , que és molt bonica.

Bon inici de setmana !!

Excursió recomanada : Els calaixos de l'Ereldo

Aquest divendres al matí hem anat d'excursió , és estrany el cap de setmana que no sortim a fer-ne alguna .

Aquesta vegada hem anat novament a Vilanova de Prades, volíem retornar a la Punta del Curull, a fer una part que no havíem fet, els Calaixos de l'Ereldo . 

Una mica d'informació:

El camí als Calaixos de l'Ereldo i la Punta Curull és una excursió circular amb inici i final a Vilanova de Prades. a llarg del trajecte es podran veure roques singulars i coves als Calaixos de l’Ereldo. La ruta passa també pel sostre de la serra de la Llena, un dels 100 cims de Catalunya que la FEEC promociona. Aquesta muntanya és un lloc ideal pels amants de l’escalada i ofereix unes esplèndides vistes de la serra del Montsant, la plana de Les Garrigues i les muntanyes de Prades. La caminada es completa fins a l'ermita de Sant Miquel de la Tosca del Vilosell.

Aquí teniu tota la informació detallada , pas a pas, punt per punt. 

És tracta d’una bonica excursió per fer en família de poc més de 5,5 quilòmetres amb punt de sortida i arribada des de Vilanova de Prades, i que ens permetrà gaudir d’un lloc sorprenent i laberíntic envoltat de singulars roques i coves als Calaixos de l’Ereldo; i transcorre pel sostre de la serra de la Llena, un lloc ideal pels amants de l’escalada i que ofereix unes esplèndides vistes de la serra del Montsant, la plana de Les Garrigues i les muntanyes de Prades.

Començo a posar fotos des dels mateixos calaixos :

1,440 Km (991 m). Els Calaixos de l’Ereldo. Passem entre unes roques i continuem resseguint la cinglera avall en una zona boscosa de roures i alzines. El camí es complica i convida a explorar entre les esquerdes de les roques i racons i raconets. És molt important seguir les marques de ferradura grogues per no despistar-nos.

A uns 100 m arribem a una zona amb uns grans blocs de roca conglomerada i girarem cap a l’esquerra. Passarem entre roques i de nou girarem a l’esquerra que ens durà a l’entrada de la cova dels Calaixos.

Com veieu és una aventura !! Ens encanten aquest tipus d'excursions , de descobertes .. hi ha tot un misteri en saber què hi ha més enllà, la incertesa de si podrem arribar , el saber que hem d'esforçar-nos i estar a l'aguait de no perdre el camí ni les pistes ...

1,580 Km (982 m). Cova dels Calaixos de l’Ereldo o de l’Home Fe. Per entrar a la cova ens hem d’ajupir uns pocs metres i un cop dins ens podem posar drets. No necessitem cap llanterna. És la cova de l’Home Fe coneguda popularment com la cova dels Calaixos. Segons conta la llegenda, durant les guerres carlines un home s’amagava en aquest forat i de tant en tant sortia i des de damunt la roca del Sentinella 1 es posava a cridar: “Gent de Vilanova, tingueu fe, que la guerra s’acabarà”. I des d’aleshores li van dir l’Home Fe.

I, per fi, arribem a la Cova dels Calaixos .

Mireu com cal entrar a la Cova , arrossegant-nos per terra !! a més , tret del David, no ens hi podem posar de peu . Encara més emocionant, més misteri, més aventura ...

El petit explorador que no té por de res ...

I, un cop acabada , cap al camí de tornada i novament a pujar a la Punta del Curull.

Ens ha encantat!!!! Si us animeu, us la recomanem 100% 

Bon inici de setmana!!

Excursió recomanada : la Cova del tabac, La Noguera

Aquest desembre vam fer una excursió que ens va agradar molt i que ben segur repetirem . Vam anar des de la presa de Camarasa fins a la Cova del tabac, a la comarca de la Noguera. Té un recorregut d'uns 4 kms i un desnivell de 300mts, assumible però amb indrets que cal estar una mica "al tanto "si anem amb nens petits . Ara us ho expliquem .

Aquí podeu trobar específicament com arribar fins al lloc exacte de sortida, a la presa de Camarasa , des d'on comença el camí, que no té pèrdua, ja que està molt marcat. 

Deixem el cotxe i comencem l'aventura !!

Com sempre anem aturant-nos a descobrir els petits detalls que ens ofereix la natura i del que tenim molt a aprendre !!  En aquest cas els bolets que en diem  pets de llop", que a l' apretar-los fan un pet certament i trauen de dins un polsim, les llavors que s'aniran escampant per tot arreu gràcies als animals que els xafin . 

L'entorn, com sempre, preciós, els voltors, novament, ens acompanyen.

Pas a pas, anem fent el petit cim .

Això sí, comencem a trobar reptes: per poder pujar bé hi ha escales, cadenes ... El David en quant ho ha vist ha dit: jo sol, jo sol !! Endavant doncs !!!

La veritat és que és força valent i prudent, però per si un cas, estem apropet , per si cal un cop de mà... Intentem reforçar la seguretat que té en ell mateix , però demostrant que estem a l'aguait i que pot confiar en que l'ajudarem si cal.

Un darrer esforç, que gairebé estem acabant !!! Decebut ens deia : i no hi ha més cadenes ? . Ell encantat de la vida amb l'aventura. 

Conforme anem pujant el paisatge és més maco .... un plaer pels sentits .

Quines vistes oi?

Més escales i ..... ja es veu la cova !! En un hora i mitja hem arribat, està prou bé.

Què ens diuen de la Cova del tabac? Perquè es diu així? Estava habitada ?

És una cavitat de 180 mets de fondària ,reconeguda com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. En temps prehistòrics havia estat habitada i s'havien trobat pintures rupestres fins i tot , molt deteriorades a hores d'ara, sobretot pels graffitis que determinades persones sense massa consciència han anat posant a les parets de la cova . Aquí trobareu més informació . Quan el David va veure els graffitis va dir " Molt malament " .

Anem amb lots, però no il·luminen gaire bé, a més a més ens hem descuidat els frontals , però sí hem portat una lleteta amb xocolata ben calenta i cafè amb llet pels papis.

Descobrim formes, colors , textures ... totes noves i plenes de " misteri": com s'han fet ? Doncs amb una lenta, molt lenta barreja de temps, aigua, minerals ....

Hem trobat també petites gotes d'aigua caient d'estalactites en formació, que bé poder-ho veure de tant a prop !!! Un moment per a la contemplació en silenci .... 

Les fots a dins la cova no ens han quedat gens bé, així que us en copio unes quantes que he trobat a la xarxa:


Una explicació molt interessant sobre les seves cúpules i les concavitats semiesfèriques . Que bé trobar tanta gent que en sap i comparteix els seus coneixements per la xarxa ! Per que jo ni idea...

Oi que és xula ? llàstima que a dins no ens hi veiéssim gaire ...



Al cap d'una estona, comença a fer fred i llavors decidim tornar a baixar.... El David content de retrobar les escales, les cadenes ... era jo la que no estava tan segura de mi mateixa ni en la força de les meves mans per a baixar .... ja em veia als bombers fent mans i mànigues per a rescatar-me jeje.

Ens aturem a contemplar de prop la presa ....

gaudir del bosc .... i aprendre sobre les arrels i els arbres .....

Una excursió que us recomanen !!!!!

Bon cap de setmana a tothom !!!