Les Açors: una meravella

Increïble vaig pensar. Yolanda, eres una crack!! no sólo has acertado nuestro viaje, si no que incluso le has puesto nombre a una de las fotos, cosa que yo no recordaba. Pues ara tí nuestro jabón natural. ¿me envias un mail con tu dirección ? caminemplegats@gmail.com.

Doncs sí, vam passar una setmana a l'illa més gran de les Açors .

Una experiència meravellosa que no m'ha deixat indiferent : natura, silenci, respecte, vida en majúscules, i, sobretot una interpel·lació a un altre estil de viure .... 

 Com sabeu són  un conjunt d'illes volcàniques en plena dorsal atlàntica. Això ha estat una font d'aprenentatge significatiu i real , de mil i una preguntes , de descobertes fascinants sobre la Terra, com ja us explicarem. 

Sao Miguel és impressionant . Hem descobert que té tan a prop el magma que hi ha punts en que podem sentir i veure la seva escalfor, com ara a

Fumarolas- caldeiras das Furnas en Povoaçao

Un dels indrets on més es manifesta l'activitat vulcanològica de tot l'illa , l'aigua bull literalment als nostres peus. Han fet diferents forats a terra, especialment preparats per a introduir olles per fer el típic cozido das Furnas, que es cou amb l'escalfor natural de l'aigua i després es pot degustar en els diferents restaurants del poble.

Veieu com bull l'aigua?

Colguen a dins les olles i al cap d'una estona les venen a buscar. Cozido fet i a punt per a ser menjat.

Aquí teniu un vídeo de com ho fan:

El paisatge que ho envolta és preciós ....

Al poble de Furnas trobem les caldeiras , on també podem apreciar l'olor tan intensa que desprenen els gasos terrestres ...

Termas da Ferraria, una piscina termal al mar  

Enmig d'un paisatge típic de Lanzarote, tan únic i irrepetible, pla de pedra volcànica,  trobem al mar  la piscina termal de Ferraira, on l'aigua fresca es barreja amb la calenta a través d'una sortida que aquesta té des de les profunditats de la terra, i on surt a altes temperatures. Barrejada amb l'aigua del mar arriba a uns 36º-38º.

Vam dedicar força estona a veure les particularitats de les pedres volcàniques, colors, textures, pes ( i perquè pesen tan poc), formes ( com és que són així?). 

Caldeira Velha

Novament les aigües termals ...aquesta vegada una piscina d'aigua ferrosa enmig d'un indret paradisíac

L'aigua surt a uns 90º de dins la terra , la podem veure bullir i tot.
Uns metres més abaix, barrejada amb un petit torrent, arriba a una temperatura
més que agradable

Mirador de Sta. Iria

Parc natural Ribera dos caldeiroes

Una petita i fantàstica excursió

Mirador do cerrado das Freiras

Caldeira das sete cidades 

lago verde, lago azul

aquests paisatges estan formant part dels meus somnis de manera recurrent ,
no és d'extranar oi?

Illa de Vila Franca de Campo

Una illa que és en realitat el cràter d'un petit volcà. Et porten en barca, que surt i recull gent cada hora.

Molinhos da Riberira Funda 

Lagoa do Congro

El darrer dia, la darrera excursió que vam gaudir al màxim , tot i que plovisquejava. Una excursió d'uns 30 minuts fins arribar al lago do congro. El camí més preciós que mai he vist!

Novament un llac en un cràter ... ho trobo tant fascinant ....

També vam visitar el museu vulcanològic, que en realitat és una exposició de minerals i ens va decebre una mica, tot i que  el vam explorar al màxim 

No vam poder fer tota l'illa , tot i que és petita . El temps no acompanya gaire, plou una mitja de 15 dies per mes, però repartit durant tot el dia, és a dir, que tant aviat fa sol, com comença a ploure en 10 minuts, para i hi ha boira .... per això la natura és tan increïble .

No podem posar fotos de tot el que vam veure... us ho recomanem : SÍ, SÍ i SÍ.

Peròooooo... només si us agrada aquest tipus d'experiències. 

Una cosa que ens va agradar moltíssim és que l'esperit consumista no ha arribat i ens agradaria que no ho fes en molt de temps : no hi ha grans superfícies, ni hotels a la costa, ni xiringuitos , ni discoteques, ni botiques de souvernirs, ni restaurants a dojo .... i això no agrada a tothom . A nosaltres sí, molt. Aposten per un turisme respectuós i sostenible, malgrat això disminueix considerablement els seus ingressos econòmics, així doncs, és molt d'agrair.

La sensació d'estar allà i veure i viure la natura sense tot allò que estem acostumats d'un turisme agressiu és impagable . Anar allà és voler fer una experiència de senzillesa, respecte, silenci, contemplació, descoberta, de deixar-te meravellar , d'agrair i adonar-te del meravellós planeta que tenim i del mal que li estem fent, a ell i a nosaltres mateixos.

El David ha gaudit de totes i cadascuna de les excursions i  visites, ni ell ni nosaltres hem trobat a faltar res . Al contrari, hem aprés tant que ha estat tot un regal.  

Hi tornarem . Hi ha hagut un abans i un després d'aquest viatge , us ho asseguro.

Petonets !!

De vins i solidaritat

Diumenge passat, teatre de Cervera, 1.700 localitats venudes, ple a vessar. A punt de començar la funció sento : Camino ? em giro i ... ostres ! Pablo !! ( ara Pau) . Uns des de Vallbona i els altres des de Lleida... i amb seients un al costat de l'altre .Coincidència de les grosses ! Un moment maco, de posar-nos al dia ràpidament ... quant feia que no ens veiem ? just un any. Vaig conèixer al Pablo (que fa un temps es va catalanitzar el nom i a mi em costa un  munt dir-li Pau, però ho intento) en un "camp de treball de solidaritat amb el tercer Món", al 92 ( òndia que ja són anys, eh?, jeje). Des de llavors hem anat sabent poqueta cosa uns dels altres , tot i que ens teníem localitzats i amb un sentiment mutu  de sentir-nos propers.

I, on para el Pau? doncs fa anys que és un pilar fonamental d'un projecte solidari preciós, un somni d'una persona (en Carles d'Ahumada) que es va fer realitat amb molt d'esforç i amb molta il·lusió, tenint-ho gairebé tot en contra : la cooperativa l'Olivera, dedicada a fer vins i olis ecològics de qualitat,  reconeguda internacionalment , a més a més es tracta d'una cooperativa d'integració social que incorpora persones amb dificultats- disminució psíquica-  que participen activament en tot el procés,des de el cultiu i la verema de les vinyes i oliveres, fins a l'emmagatzematge , l'etiquetat .. tot ho fan allà.




L'any passat, després d'haver-nos trobat amb en Pau ( també al teatre) , ens va convidar a fer-hi una visita, ja que l'Olivera n'organitza cada cap de setmana.

Però havia de ser una visita " diferent", d'amics que comparteixen uns ideals.

Vam anar amb una família amiga en comú, també del camp de treball. I , evidentment, els nens. La nostra idea era la de compartir feina amb ells, així que vam estar unes 4h al camp, entre vinyes, veremant.


En Pau ens explica tot el procés. Abans ja havíem explicat als nens en què consistia el projecte i com era el col·lectiu que hi treballaven, això era el que consideràvem més important .

Ens reparteixen les eines i ens posem ràpidament mans a l'obra.



Des dels més grans als més petits , ben concentrats que s'ha de fer el millor possible.

Vam ser-hi unes 3h , després vam anar a fer les visites als cellers. 

Ens van explicar com funcionava tot el procés:

Una visita molt interessant , sempre ens agrada conèixer processos de producció , i sobretot d'aquesta mena, quan el què els mou és un projecte social, una manera alternativa i convençuda de fer les coses ben fetes.

Vam dinar amb la comunitat, ells hi viuen allà, és casa seva i ens van acollir , junt amb un grup internacional de voluntaris.

I després, en Pau, que té un amor incondicional per les criatures, ne's pare de dos, els va alegrar la sobretaula fent-los-hi uns tomets en moto .

Va ser una jornada fantàstica , els nens van fer moltes preguntes de tot tipus, van sortir contents i satisfets d'haver treballat tant. I nosaltres també, sobretot perquè viuen amb molta naturalitat aquests tipus de propostes , que aposten per una economia sostenible i inclusiva, que implica la nostra solidaritat i reconeixement.

Val la pena, tant pel vi, que és boníssim ( i això que jo no bec alcohol) , per l'oli ( mmmm), com per tots els somnis i esforços que hi ha a l'Olivera .

A Barcelona, des del 2010, també hi tenen la seva " rèplica" a Collserola, a Can Calopa, també amb llar residència i centre especial de treball , on el·laboren el vi de l'ajuntament. 

Aquí el link al seu facebook.

Us convido a fer-hi una ullada , estic segura que us agradarà molt la proposta . Ah, i sempre podeu fer una comanda de bon vi i oli, no se... per celebrar les properes festes de Nadal, per exemple? 

I, com que segur que teniu 3 minuts podeu mirar aquest vídeo de la xarxa d'economia solidària, on en Carles us ho explica en primera persona. Us enamorarà.

Tres minuts més ? sí, segur que sí: aquí podeu veure a l'encantadora comunitat que hi viu i hi treballa.Ara sí que hi caureu rendits i us acabarà de convèncer...

Bon cap de setmana solidari i sostenible a tothom !!!

Per Aylan: humanitat i justícia des d'Avazz

No tinguem por d'acollir d'aquells que fugen de la por, la mort i el patiment extrem. 

Si se us trenca el cor veient la fotografia d'Aylan, deixeu desvetllar la vostra consciència , afegiu-vos a la demanda d'Avaaz per a recolzar persones valentes com Ada Colau i Manuela Carmena creant ciutats d'acollida solidàries i veritablement humanes.

Per Aylan i pels milers de persones que pateixen de manera extrema . Deixem un món millor per a tots.

Signem .

Petició d'Avaaz

Queridos amigos y amigas, Aylan se ahogó ayer tratando de llegar a Europa junto con su madre y su hermano de 5 años. Eran sirios, y como muchos otros huían de los islamistas.  Se ahogaron mientras nuestros Gobiernos justifican su vergonzosa inacción retratando a los refugiados como una peligrosa marabunta a punto de devorar Europa.  Por suerte nuestras ciudades están despertando.  Dentro de 24 horas un primer grupo de alcaldes liderados por Ada y Manuela se reunirá para valorar cómo puede ponerse en marcha una red de ciudades de acogida. Con la fuerte presión internacional a la que Rajoy está sometido, la ola de esperanza levantada por las alcaldesas será imparable si de manera espontánea comienzan a unirse cientos de miles de ciudadanos.  Hay que construirlo casi todo, se necesitarán voluntarios, fondos y familias de acogida. Pero la diferencia es que ya no vamos a esperar a que lo haga Rajoy o Jorge Fernández. Vamos a unirnos a esos líderes que salieron de las elecciones diciendo que otro país es posible, y vamos a lograrlo.  Únete y te contactaremos durante las próximas semanas para ponernos en marcha. Por Aylan.  https://secure.avaaz.org/es/refugiados_sos_voluntarios_aylan/?bZTrvab&v=64381 Sólo en la última semana: Decenas de muertos en las costas de Libia tras nuevos naufragios. Al menos 70 inmigrantes muertos por asfixia en un camión en Austria. Hungría utiliza gases lacrimógenos y estudia cómo utilizar al ejército contra los inmigrantes. Todas estas familias merecen una vida digna, y nosotros podemos ayudarles. Firma y comparte para que sus sueños de una vida a salvo se hagan realidad.  https://secure.avaaz.org/es/refugiados_sos_voluntarios_aylan/?bZTrvab&v=64381 Lo sentimos muchísimo, Aylan. Patricia y el resto del equipo de Avaaz MÁS INFORMACIÓN: Colau plantea que Barcelona acoja a refugiados de la guerra en Siria (Eldiario): http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/08/29/catalunya/1440851134_397402.html Barcelona crea un registro de familias que se ofrecen para acoger refugiados (Eldiario): http://www.eldiario.es/catalunya/Barcelona-registro-familias-ofrecen-refugiados_0_426257796.html Al menos 70 inmigrantes mueren asfixiados en un camión en Austria (El País):http://internacional.elpais.com/internacional/2015/08/27/actualidad/1440675263_469627.html Decenas de muertos en la costa de Libia tras nuevos naufragios en el Mediterráneo (BBC Español)http://www.bbc.com/mundo/noticias/2015/08/150828_migrantes_muertos_naufragio_mediterraneo_libia_uwar... Hungría saca lacrimógenos ante la estampida de miles de refugiados (La Información): http://noticias.lainformacion.com/mundo/hungria-saca-lacrimogenos-ante-la-estampida-de-miles-de-refu...

Un altre esplai: aquest ple d'esperança

Aquest curs va començar com a mestra  a l'escola del David una noia que coneixia de fa molt de temps en tots aquells moviments " cristianillos" de joves , la Francis.  Feia molts anys que no ens havíem vist, em va fer molta il·lusió retrobar-la allí.

Un dia, fa uns mesos,  em va dir que havia començat un projecte nou en una parròquia que no era la seva. Aquesta funciona molt bé, amb una comunitat molt implicada en ella i en el barri  i amb varis grups: esplai, joves, gent gran , etc, etc.

Em va comentar que havia vist que en un dels barris de Lleida, existia la necessitat de donar acollida, reforç, un espai de recolzament i trobada als infants , ja que no n'hi havia cap i la parròquia d' allà no ho oferia per manca de recursos . La particularitat és que es tracta d'un barri on viuen les persones amb més necessitats econòmiques de la ciutat , molta gent a l'atur, molta immigració, famílies desestructurades degut a aquestes condicions, gent en risc d'exclusió i amb mancances , fins i tot nutricionals.

Al veure això va decidir implicar-se i crear dues activitats de cara als infants  , una els divendres al vespre de reforç escolar i un altra dissabte a la tarda d'esplai . A més a més, ha implicat un grup de mares per tal de preparar als infants berenar i sopar per endur-se'n a casa en una bossa i que es finança d'aportacions voluntàries .

Li vaig dir que jo podria, de tant en tant, anar a col·laborar . No em volia comprometre sempre, perquè mai se com estaré de salut. 

Dissabte hi vaig anar. Hi ha dies que hi ha 100 nens i nenes , aquell dia la proposta era fer manualitats amb pals de gelat . Aquesta era la proposta que es veia " físicament" . La més important però, era la que no es veia : infants treballant junts, il·lusionats, desenvolupant la seva creativitat , els pocs recursos que tenien ... a més a més amb ben pocs monitors , que no donàvem l'abast a repartir material atendre les seves demanades , valorar la seva feina ... Infants amb la seva pròpia història de dolor , que no haurien d'estar vivint i que es manifesta en el seu comportament, en els seus sentiments, pensaments, dificultats d'aprenentatge , de gestió de les emocions... 

Vaig sortir ben tocada . 

No és fàcil atansar-nos a situacions de dolor ... però ... què és el més just? el que més ens omple? el que més transforma el món? 

Vull tornar-hi. Més informada, més oberta, més participativa, ni que sigui poquets dies al curs . Vull recolzar la feina d'aquesta noia , mare de família, que està donant una part de la seva vida per a que aquests nens i nenes puguin gaudir,  si més no , d'uns moments esperançadors en el seu cap de setmana , encara que el que vegi em pugui entristir i indignar... se que no puc quedar-me només en la meva zona de confort . Sóc una persona petita, fent coses petites amb d'altra gent petita (i molt gran de cor )  ... però em crec el que diu Galeano.

Coneixeu més experiències esperançadores ?

Xavi, em deus una cançó

Fa uns dies va sonar el telèfon. Era el Xavi, el meu amic capellà ( bé, en tinc varis d'amics capellans, però el Xavi és el Xavi) .

Em demanava un testimoniatge ( "perquè sóc cristiana ?") davant de 80 joves de Lleida.( ell és actualment el delegat de joventut del bisbat)  Jooooooo? però que dius? ja saps el què m'estàs demanant??????? I em vaig posar a riure.  així, a "carcajadas" , que fins i tot jo, tan discreta, em vaig sorprendre de mi mateixa.  I ell, ben seriós :

-Si tu. Perquè no?  

- Doncs ... perquè no diré res del que suposadament volen sentir... 

Però l'amistat és el que té .

Avui davant de 70-90 adolescents i joves ja em teniu a mi i  al Joan parlant de la nostra fe. La veritat és que m'he trobat molt a gust, ens han escoltat, ens han fet preguntes, m'he pogut retrobar amb vells amics que feia temps que no veia ... i ha estat un moment per al discerniment personal molt maco.

Bé doncs, i...perquè us explico això?
Paral·lelament aquests dies ha retornat a la meva vida una cançó emblemàtica, que em porta bellíssims records del camp de treball de solidaritat amb el tercer món , al que vaig anar i organitzar durant varis anys, la lletra de la qual se'm feia molt i molt present . Quina ? " Yo te nombro, libertad".

Aquesta setmana l'he anat escoltant dia rera dia, al tancar els ulls anaven passant per la meva ment tantes situacions, tantes persones solidàries, amics i amigues, d'altres només coneguts , implicades des de les arrels en situacions difícils i injustes , els tenia tant presents com si les pogués tocar amb les mans, Ostres, quina enyorança que m'ha agafat .... Potser torno a estar en " etapa guerillero- reivindicativa"? Ara que hi penso... l'he deixat mai del tot? ;-)

I, com en aquestes imatges també apareixia el Xavi tocant la cançó amb la guitarra en el camp de treball de solidaritat , anys enrere, em vaig dir "li demanaré que me la toqui, ja el convidaré a sopar i concert personalitzat !!" Toma ya. 

Doncs avui,(després que m'afalagués per la feina feta com només ho fan els bons amics), li he dit: 

- Xavi em deus una cançó... 

Pagaria per tornar a veure la seva cara . "Glups" o " tierra trágame "és poc per descriure-la. ...jejeje. Pos sí nen, ja pots començar a assajar.

Ell no recordava ni tan sols la cançó. Mare meva , però...que tindrà el cervell masculí? 

És igual. Xavi, " corasón" . me la deus. I a més, posats a demanar ,  una versió en concret , aquesta,d'un grup anomenat Sanampay .

Davant la incertesa i el " de que canción me hablassssssssss?" . m'ha preguntat si també podria venir el Quino en la seva salvació, si home , sí, cap problema, el Quino que també  vingui, toqui i canti, millor encara . I a més segur que amb aquell parell riurem una bona estona.

Doncs aquesta és la cançó que em deu el Xavi 

( podeu trobar la lletra a l'etiqueta de " mostra'n més" o aquí ) 

La coneixeu? 

Ja gravaré el meu concert personalitzat i el penjaré aquí ... a veure si encara el faré famós jejejej....

Bon inici de setmana a tothom !!!


P.D. : Laia R. , tu que de tant en tant et llegeixes el bloc: quan quedem amb els guitarreros, si vols t'aviso i t'hi apuntes !! 

Galeano ... la llum de l'utopia

Tot just acabava de publicar una entrada que he esborrat.

M'acabo d'assabentar .

Em dol. Molt.

I em cauen les llàgrimes mentre escric.

Gracias , Eduardo, por enseñarme  hacia dónde caminar.

Gracias por existir y decidir dedicar tu vida a la búsqueda de la justicia y la igualdad.
Por tu poesia, por tus palabras que siempre me han empapado cual tomenta.

Empiezo  ya a echarte de menos, porque has ido formando parte de este blog desde que nació.

http://caminemplegats.blogspot.com.es/2012/12/nadal-pel-dret-somiar.html

http://caminemplegats.blogspot.com.es/2012/05/blog-post.html

http://caminemplegats.blogspot.com.es/2012/04/davant-la-crisi-transformem-el-mon-i.html

http://caminemplegats.blogspot.com.es/2015/01/moltes-gracies.html

La utopía llevará siempre tu nombre.

Els camins més perillosos per anar a l'escola, al 33

Hola !!!

Avui una entrada rapideta per a compartir un esdeveniment que acabo de conèixer.  TV3 , al Canal 33, comença a emetre un documental de 5 capítols titulat 

"Els camins més perillosos per anar a l'escola" .

No he trobat massa informació , però penso que pot ser el mateix que vaig veure fa un temps en un altra cadena , a hores intempestives de la matinada , en un canal de documentals. Em va impactar molt conèixer la duríssima realitat de tants infants en el món per poder acudir a l'escola, en condicions realment perilloses i angoixants que hauríem de poder canviar entre tots i totes, començant per conèixer-les , denunciar-les i demanar  actuacions institucionals  urgents .

Penso que és important poder veure-ho i fer el discerniment amb els nostres fills i filles , poder comentar-ho, parlar-ne des de la pròpia responsabilitat i capacitat de fer que les situacions injustes canviïn .Aquells infants ens necessiten per complir els seus somnis i drets per una educació i vida dignes, a l'igual que els nostres fills/es poden fer-ho, ells també n'han de poder. 

Us deixo aquí una petita sinopsi de la pàgina de TV3

La sèrie documental "Els camins més perillosos per anar a l'escola"

Tots sabíem el camí per anar a l'escola. El fèiem cada dia. Però no era pas com aquests. En aquesta sèrie, acompanyem nens i nenes que viuen en poblets aïllats en zones remotes i hostils, mentre recorren els camins més perillosos del món per anar a l'escola. Tot per tenir l'oportunitat de formar-se i tenir una vida millor. Acompanyem els nens per aquests camins, metre ens parlen de les seves experiències i els seus somnis. I els pares ens expliquen la seva angoixa pensant en el que els espera als seus fills. També veiem els llocs on viuen i les seves condicions de vida.

Els 5 capítols dels camins més perillosos per anar a l'escola estan dedicats als nens que viuen als llocs més recòndits i extrems del planeta: a les altes muntanyes del Nepal, a la Sibèria extrema, a l'Himàlaia indi més gèlid, al mig de l'immens llac Titicaca i a la salvatge sabana de Kènia.

Diumenge, 12 d'abril, a les 21.45, el canal 33 emet el primer capítol de la sèrie documental "Els camins més perillosos per anar a l'escola" amb un grup de nens nepalesos com a protagonistes.

Al Nepal, un grup de nens baixen del seu poblet per camins de muntanya, travessen cada dia un riu d'aigües braves amb una cistella rovellada que penja d'uns cables dubtosos i després fan autoestop per arribar a l'escola de la ciutat. Els atrotinats camions que els recullen sovint tenen accidents. En el viatge de tornada els tocarà repetir aquest trajecte esgotador i perillós, i aquest cop costa amunt, per postres.

Que l'emeti TV3 ja és una petita garantia. No sóc massa de tele, però jo me'l miraré . I vosaltres ?
(Imagino que també es podrà veure a la carta )

Bon diumenge a tothom !!

I el compromís social? L'escola de pares i mares

Des de que era adolescent, que mai he pogut estar-m'hi de braços creuats davant tot allò que no m'agradava del món. D'una manera o un altra sempre he sentit la necessitat d'implicar-me en aquells grups que postulaven envers les causes que jo creia importants . Asseguro que això és el que més ha enriquit la meva vida gràcies a totes les grans persones, testimonis ferms, causes i projectes, experiències, compromisos que he conegut .

Aquests dos darrers anys però, han estat de força sequera i decepcions ,algunes lo suficientment grans (afegides a la circumstància de la malaltia i el seu gran toc de realisme) com per a qüestionar-me seriosament si continuava valent la pena  comprometre'm en res, malgrat hi veiés que podia ser important  . I no només  per si els projectes eren o no reeixits , si no per les persones que hi havia al darrera o al davant i la manca de sintonia . Un altre dia ja ho explicaré ... potser quan em passi del tot la tristesa perquè hi ha hagut gent que m'he estimat molt.

Però ara fa uns dies que estic volant. No és que hagi decidit anar-me'n al Carib o estigui sobrevolant l'Amazònia , que ja m'agradaria. Estic volant  en nuvolets de colors, més " happy flower" encara que la Heidi. Així,  tot lo "cursi" que pot arribar a sonar.  

Trobava molt a faltar la trobada personal, bonica, de tu a tu, amb persones que es vulguin implicar en una causa comú, necessària, que ens afavoreixi a nivell personal i social, però  .... no únicament "anant per feina" si no compartint allò que és important per a nosaltres, escoltant-nos, saber que volem col·laborar juntes per un bé comú, però prioritzant la trobada ( ni que sigui virtual), i, per damunt de tot,  la persona  i l'amistat. Que tinguem el regust de " m'importa el projecte comú però també m'importes tu, i t' ho demostro"

I màgicament quan les persones ens trobem en sintonia tot va fluint , no?

Imatge d'en Joan Turú

Ja fa molt de temps que tenia el somni de crear una escola de pares i mares centrada en l'educació en valors . Perquè ? doncs per vàries raons : veig que al meu voltant , i en mi mateixa evidentment, hi ha diferents inquietuds al voltant de la criança i l'educació dels infants . També feia temps que en parlava a l'escola i a l'AMPA, però no sentia que fos el moment per vàries raons. Vaig voler engegar-ho a principis de curs, però a l'estar tan xungueta ho vaig deixar còrrer. A més no volia tenir la sensació de trobar-m'hi sola , perquè és quelcom que no tindria sentit en un projecte així, ni la  d'anar arrossegant o estirant a la gent, cosa que no m'agrada gens.

Al trobar-me més bé, m'ho vaig tornar a plantejar, sobretot perquè veia a l'escola pares i mares que, amb la seva manera de fer, també podien estar interessats en quelcom així. Es va afegir que algunes mares amigues, i la mateixa directora, m'havien parlat d'alguns conflictes que s'estaven donant a l'escola, tipus bulling, i jo penso que això és inadmissible. I vaig anar dient, preguntant .....

Imatge d'en Joan Turú

Aquest Nadal, a més a més el dia de Reis , vaig tenir la primera trobada amb una mare encantadora per parlar del tema: també li engresca la proposta  i és una persona molt, molt vàlida i coherent, a banda de dolça i acollidora. Vaig arribar a casa volant  en el primer nuvolet de colors jeje.
Aquests darrers dies he anat quedant amb més  gent, en plan " fer un cafetet" . Mares a les que els hi he proposat de " tu a tu", escollides arrel del que he pogut veure en la manera tan deliciosa que tracten als seus fills i filles. Totes elles m'han dit que sí. Més nuvolets. En concret ja som 11 famílies en el grup "promotor".

Així doncs neix un brot . totes coincidim en el mateix, aquest projecte ha de servir per aprofundir en  l'educació en valors : el respecte, el diàleg, la igualtat, l'amor incondicional, la convivència pacífica.... i potenciar-ho a tota l'escola, arribar a tothom i que, en aquells casos en que hi ha infants que pateixen, puguem donar una mica de llum . Ens importa més això que qualsevol altre aprenentatge.



També vol servir per potenciar les relacions entre nosaltres de manera positiva i constructiva , ajudar-nos a obrir el ulls davant les dificultats, a reflexionar i saber com podem afrontar-les el millor possible i tot amb l'objectiu de ser més feliços , nosaltres, els nostres fills i filles i tota la comunitat educativa . Sembrant llavors de futur, acompanyant en el seu creixement personetes amb ulls i cors ben oberts per a construir un entorn millor per a tothom.

No se cap a on anirà ... però només pel viscut aquests dies, ja ha valgut la pena engegar-ho.

Imatge d'en Joan Turú

Imatge d'en Joan Turú

En fi, van sorgint moltes idees , però sobretot el que és més important per a mi: una manera molt clara de voler tirar-ho endavant : des de l'amistat i les relacions personals positives  . Tenint clars els objectius que volem aconseguir, però sempre tenint les ganes de preguntar-li a l'altre. com estàs? i dedicant un temps, per petit que sigui, a escoltar i compartir plegats . Perquè si no ens importem com a persones , úniques i irrepetibles,  i ens ho demostrem, no hi ha projecte social que valgui. No cal que siguem els millors amics, evidentment, simplement  saber que , aquells que col·laborem per tirar-ho endavant som persones amb un cor que vol i necessita compartir.

Ja us aniré explicant més coses. I tant que ho faré, no us en escapareu , jeje. De moment ja estem fent una biblioteca de l'AMPA amb préstec de llibres sobre educació en valors i jo estic muntant un web que anirem donant forma entre tots i totes .  Quan el tinguem consensuat penjaré el link : hi podreu trobar vídeos, llibres, articles, propostes, totes sobre educació respectuosa i en valors.

També us volia demanar ajuda : en sabeu d'alguna experiència reeixida o no? ( de tot es pot aprendre). Que ens proposaríeu? alguna idea ?


Ara us deixo, que és tard i ja no arribo al conte familiar , però sí a fer abraçades d'anar a dormir ....

Imatge d'en Joan Turú

PD: podreu trobar més imatges d'aquest genial i compromès artista a: http://joanturu.blogspot.com.es/
Passegeu-vos-hi. Us encantarà

Bona nit ... de colors !

Nosaltres també hi érem!

http://www.europapress.es/nacional/noticia-diada-2014-fotos-20140911180741.html

En concret, tal i com vam explicar aquí , recolzant el Procés Constituent : volem un país independent sí, però basat en la justícia social i la igualtat de drets i oportunitats.

A l'igual que vaig fer l'any passat, novament: Gràcies !!!

Per la manifestació respectuosa, pacífica i festiva, però reivindicativa d'una part del poble català. 

Em sento i em sentiré sempre  orgullosa del nostre petit gran país i d'una ciutadania que , per sobre de tot, creu en la lliure expressió , el respecte cap als altres i el desig de democràcia .

Cap insult, cap aldarull, cap mena de violència .. ni de part d'uns ni dels altres.
Festa, complicitat , sentiment de pertinença  , somriures de satisfacció malgrat les hores al sol i el cansament, mirades d'orgull de pertànyer a un poble que es manifesta en pau  ...

Avui em quedo amb una de les meves cançons preferides, de fet, des de fa anys és el to de trucada del meu mòbil ( malgrat no l'utilitzo gaire, tot s'ha de dir ...)  :

Que no s'apagui la llum

de Feliu Ventura , cantada amb Lluís Llach. 

Gràcies a tots i totes !!!

Intercanvi de material escolar . Banc de temps de Lleida

L'Anna , des del Banc de temps de Lleida (una iniciativa que val molt la pena ,  un altre dia us ho explico amb més detall ) ens fa arribar aquesta bona, boníssima  proposta :

INTERCANVI DE MATERIAL ESCOLAR

Deixa el que no facis anar, 

emporta't el que necessitis 

(colors, estoig, llibretes, material fer fer esport o activitats extraescolars...)

Tothom hi és convidat. 

Fes-ho córrer!!

 Ens trobarem dissabte 6 de setembre de 10 a 13h. 

Al carrer  Pau Claris 12- 
Ateneu Popular de Ponent 

Busqueu una estoneta per mirar-vos el web del Banc de temps , com funciona, que és ,ofertes, demandes... La seva filosofia, com la de molts i moltes de nosaltres , és la de poder crear alternatives a un món que es mou només per diners, oferint una possibilitat real , concreta , d'intercanviar serveis basant-se en l'aportació de temps dels sòcies i sòcies. 

En les seves paraules:

És un sistema d'intercanvi de serveis per serveis. Proposa l'avantatge de fomentar les relacions socials i la igualtat entre diferents estrats econòmics. En ell el temps de cada participant es valora per igual, tant si ell / ella és un principiant o un expert àmpliament capacitat i a més és una eina per revitalitzar la vida de la comunitat.

La salut de les comunitats depèn de la creença que les accions del present tenen gran significat per al futur. La més efectiva i eficient manera de construir capital social és generant reciprocitat d'una manera més àmplia. D'aquesta manera, la confiança i els compromisos cívics es reprodueixen automàticament.



De veritat, val molt la pena . Jo aviat m'hi faré sòcia. No me'n havia fet encara perquè pensava que no tenia res a oferir ni a aportar  , però tot mirant les demandes he vist que sí puc ajudar a algú en una cosa concreta.


En una propera entrada us ho explico !!!