Un altre esplai: aquest ple d'esperança

Aquest curs va començar com a mestra  a l'escola del David una noia que coneixia de fa molt de temps en tots aquells moviments " cristianillos" de joves , la Francis.  Feia molts anys que no ens havíem vist, em va fer molta il·lusió retrobar-la allí.

Un dia, fa uns mesos,  em va dir que havia començat un projecte nou en una parròquia que no era la seva. Aquesta funciona molt bé, amb una comunitat molt implicada en ella i en el barri  i amb varis grups: esplai, joves, gent gran , etc, etc.

Em va comentar que havia vist que en un dels barris de Lleida, existia la necessitat de donar acollida, reforç, un espai de recolzament i trobada als infants , ja que no n'hi havia cap i la parròquia d' allà no ho oferia per manca de recursos . La particularitat és que es tracta d'un barri on viuen les persones amb més necessitats econòmiques de la ciutat , molta gent a l'atur, molta immigració, famílies desestructurades degut a aquestes condicions, gent en risc d'exclusió i amb mancances , fins i tot nutricionals.

Al veure això va decidir implicar-se i crear dues activitats de cara als infants  , una els divendres al vespre de reforç escolar i un altra dissabte a la tarda d'esplai . A més a més, ha implicat un grup de mares per tal de preparar als infants berenar i sopar per endur-se'n a casa en una bossa i que es finança d'aportacions voluntàries .

Li vaig dir que jo podria, de tant en tant, anar a col·laborar . No em volia comprometre sempre, perquè mai se com estaré de salut. 

Dissabte hi vaig anar. Hi ha dies que hi ha 100 nens i nenes , aquell dia la proposta era fer manualitats amb pals de gelat . Aquesta era la proposta que es veia " físicament" . La més important però, era la que no es veia : infants treballant junts, il·lusionats, desenvolupant la seva creativitat , els pocs recursos que tenien ... a més a més amb ben pocs monitors , que no donàvem l'abast a repartir material atendre les seves demanades , valorar la seva feina ... Infants amb la seva pròpia història de dolor , que no haurien d'estar vivint i que es manifesta en el seu comportament, en els seus sentiments, pensaments, dificultats d'aprenentatge , de gestió de les emocions... 

Vaig sortir ben tocada . 

No és fàcil atansar-nos a situacions de dolor ... però ... què és el més just? el que més ens omple? el que més transforma el món? 

Vull tornar-hi. Més informada, més oberta, més participativa, ni que sigui poquets dies al curs . Vull recolzar la feina d'aquesta noia , mare de família, que està donant una part de la seva vida per a que aquests nens i nenes puguin gaudir,  si més no , d'uns moments esperançadors en el seu cap de setmana , encara que el que vegi em pugui entristir i indignar... se que no puc quedar-me només en la meva zona de confort . Sóc una persona petita, fent coses petites amb d'altra gent petita (i molt gran de cor )  ... però em crec el que diu Galeano.

Coneixeu més experiències esperançadores ?

Els camins més perillosos per anar a l'escola, al 33

Hola !!!

Avui una entrada rapideta per a compartir un esdeveniment que acabo de conèixer.  TV3 , al Canal 33, comença a emetre un documental de 5 capítols titulat 

"Els camins més perillosos per anar a l'escola" .

No he trobat massa informació , però penso que pot ser el mateix que vaig veure fa un temps en un altra cadena , a hores intempestives de la matinada , en un canal de documentals. Em va impactar molt conèixer la duríssima realitat de tants infants en el món per poder acudir a l'escola, en condicions realment perilloses i angoixants que hauríem de poder canviar entre tots i totes, començant per conèixer-les , denunciar-les i demanar  actuacions institucionals  urgents .

Penso que és important poder veure-ho i fer el discerniment amb els nostres fills i filles , poder comentar-ho, parlar-ne des de la pròpia responsabilitat i capacitat de fer que les situacions injustes canviïn .Aquells infants ens necessiten per complir els seus somnis i drets per una educació i vida dignes, a l'igual que els nostres fills/es poden fer-ho, ells també n'han de poder. 

Us deixo aquí una petita sinopsi de la pàgina de TV3

La sèrie documental "Els camins més perillosos per anar a l'escola"

Tots sabíem el camí per anar a l'escola. El fèiem cada dia. Però no era pas com aquests. En aquesta sèrie, acompanyem nens i nenes que viuen en poblets aïllats en zones remotes i hostils, mentre recorren els camins més perillosos del món per anar a l'escola. Tot per tenir l'oportunitat de formar-se i tenir una vida millor. Acompanyem els nens per aquests camins, metre ens parlen de les seves experiències i els seus somnis. I els pares ens expliquen la seva angoixa pensant en el que els espera als seus fills. També veiem els llocs on viuen i les seves condicions de vida.

Els 5 capítols dels camins més perillosos per anar a l'escola estan dedicats als nens que viuen als llocs més recòndits i extrems del planeta: a les altes muntanyes del Nepal, a la Sibèria extrema, a l'Himàlaia indi més gèlid, al mig de l'immens llac Titicaca i a la salvatge sabana de Kènia.

Diumenge, 12 d'abril, a les 21.45, el canal 33 emet el primer capítol de la sèrie documental "Els camins més perillosos per anar a l'escola" amb un grup de nens nepalesos com a protagonistes.

Al Nepal, un grup de nens baixen del seu poblet per camins de muntanya, travessen cada dia un riu d'aigües braves amb una cistella rovellada que penja d'uns cables dubtosos i després fan autoestop per arribar a l'escola de la ciutat. Els atrotinats camions que els recullen sovint tenen accidents. En el viatge de tornada els tocarà repetir aquest trajecte esgotador i perillós, i aquest cop costa amunt, per postres.

Que l'emeti TV3 ja és una petita garantia. No sóc massa de tele, però jo me'l miraré . I vosaltres ?
(Imagino que també es podrà veure a la carta )

Bon diumenge a tothom !!

Compartint valors: l'esplai

Una de les coses que més tenim presents com a pares és que no som els únics que hem de participar de manera activa en l'educació del David, tan a nivell d'aprenentatge cognitiu com del de valors. Evidentment creiem que som la base fonamental en ella, això  sense cap mena de dubte, però ens agrada pensar en els altres com a font d'enriquiment , amb els que compartir mútuament amistat, experiències , activitats i créixer tots plegats.

Una de les parts més importants són els nostres amics, aquells amb els que anem compartint el nostre camí ja des de fa anys, i d'altres que ens anem trobant en cruïlles i amb els que comencem a caminar .

Però d'altra banda també volíem cercar els espais per a que el David pogués viure els valors en els quals nosaltres volem créixer i fer-ho amb un grup diferent, nou, amb una comunitat sòlida al darrera que estigués oberta a la família, a la societat i als desafavorits.

No ens va costar gaire triar, ho vam tenir molt clar . Coneixíem l'experiència d'una de les parròquies de Lleida on podíem compartir tot allò que cercàvem : espais de reflexió, esplai . grups de joves, grups de famílies, grups de solidaritat  i una espiritualitat amb la que combreguem totalment i que, a nivell personal ha estat molt important en la meva vida : la parròquia de Sant Ignasi , de la comunitat jesuïta .

Després de preguntar-li el vam apuntar a principi de curs a l'esplai. No vam haver ni de fer l'entrevista. El director ja ens coneix perquè ha fet de monitor vàries vegades al nostre grup de famílies i jo mateixa he fet d'acompanyant d'alguns nois i noies dels grups de joves que ara són monitors a l'esplai. 

I què és això de l'esplai? perquè és important per a nosaltres ? 

Millor us ho expliquen ells amb les seves paraules, que podeu trobar en aquest link al seu ideari Us convido a llegir-lo. 

L'equip de monitors i monitores, maquíssim, dediquen hores i hores a preparar amb il·lusió activitats plenes de valors educatius. I no cobren res per fer-ho . Comparteixen el seu temps, les ganes, el seu treball per donar sentit a un espai de lleure per als infants, on treballar la solidaritat, el joc, la senzillesa , la creativitat ... Hi van cada dissabte de 16h a 18h i alguns caps de setmana marxen de colònies, la franja d'edat és de 5 a 16 anys , i tenen la possibilitat de continuar després , fins i tot com a monitors /res. 

Unes de les riqueses que té la parròquia i  que més ens agraden són les causes socials a les quals hi està lligada i en les que fan participar activament als infants i joves , des d'una visió no només de col·laboració,si no de crítica social i de reflexió sobre com nosaltres hem d'actuar. Per una banda la vinculació més que estreta amb la Fundació Arrels , d'atenció a persones sense llar, d'altra la col·laboració amb en Rafa Sivatte sj, i les beques per a estudiants sense recursos de El Salvador , des de fa poc també amb el Sudan del Sud , on l' Alvar fa uns mesos que hi és, enmig d'una dura realitat.... Ens en adonem de la situació d'injustícia que viuen moltes persones en el món i actuem en conseqüència, mà a mà amb aquells que intenten tirar endavant projectes de creixement personal i social. 

També ens agrada l'espiritualitat ignasiana , que té profundes arrels en la psicologia humana i en la fe en un Déu viu que ens esperona a canviar el món .Hi ha una comunitat molt maca , implicada amb la parròquia i d'altres realitats , cosa que enriqueix la trobada .

El David n'està encantat . S'ho passa bé i, tot i que no explica mai gaires coses, sempre ve amb alguna novetat de l'esplai o amb alguna reflexió que els hi han fet ....  I nosaltres.... doncs ja us ho podeu imaginar ...Més no podem demanar !

Em ve a la ment ara aquell proverbi africà:

"Cal tota una tribu per educar a un infant". L'esplai forma part de la nostra tribu .

Vosaltres també en teniu de tribu ? La cerqueu? 

Bon diumenge a tothom !!