L'altre dia vam anar al nostre viver preferit a comprar de nou plantetes aromàtiques. Algunes se'ns havien mort, d'altres espigat massa ... així què cal renovar-les !
Hem decidit anar a casa del padrí a trasplantar-les , fer-ho al balcó de casa significa més enrenou , perquè sempre cau terra abaix, i no volem perjudicar els veïns , a més allà podem reguardar-nos una mica del vent que fa i treballar la mar de bé.
Comencem per preparar la terra , primer el compost . Bé, no, primer una rosa per la mama , aiiiiiii, que me'l menjo a petons!!!
Després el barregem amb una mica de terra de l'hort
S'han de desfer bé els grumolls de terra més compactada, així quedarà més fineta .
El David m'ha sorprès molt , ja que ell mateix ha anat a buscar el rasclet gran , res del petit . I mira que és més incòmode per ell , però sense que ningú no li digués res, l'ha localitzat i l'ha ant a buscar expressament (jo no sabia ni on era!).
La veritat és que sense dir-li res, ha parat molt de compte , sap que és un estri que pot fer mal , així que poc a poc, l'ha fet servir per a aconseguir el nostre objectiu.
La veritat és que sense dir-li res, ha parat molt de compte , sap que és un estri que pot fer mal , així que poc a poc, l'ha fet servir per a aconseguir el nostre objectiu.
Barregem la terra de l'hort amb el compost
Ara hem de triar quins testos van millor per a cada planta , anem provant : aquest és massa petit perquè el romaní es un arbust i es fa molt gran . tenim dos de julivert a, així que millor una jardinera llarga ...
Cal omplir els testos de terra ( sort que no ho hem fet a casa , si no l'Òscar, el nostre veí de baix - que és la mar de maco i no s'ha queixat mai de res-, ens hagués fet anar a escombrar la seva super terrassa., jeje.
Posem el julivert i el colguem de terra fins a tapar les arrels ...
Ara el romaní ... no tenim pressa , no cal còrrer . Podem gaudir de tot el procés , a més a més no fa gaire vent i estem súper bé de temperatura.
I així totes les que havíem comprat.
Ara ja són a casa nostra, les hem regat bé i només ens cal esperar que es facin ben maques.
Poc a poc ja podrem anar recollint-les per a cuinar, per a fer oli aromàtic, etc . Això és quelcom que realment m'encanta , agafar les pròpies herbetes ben fresques i cap a la cassola o la paella .
De moment tenim : orenga ( que aquesta sí ens dura des de l'any passat), alfàbrega de fulla gran , sàlvia, romaní, julivert, estèvia i espígol.
Cadascuna amb la seva olor, que anem redescobrint, recordant, amb les seves propietats, amb les seves característiques. Observem , olorem, toquem ,sentim , tastem ... no cal anar massa lluny ni gastar massa diners per a omplir-nos de sensacions meravelloses .
Ens falta el timó , però com podeu comprovar a casa del padrí en tenim molt , igual que de menta .
En aquesta entrada podeu veure el què vam fer l'any passat amb les plantes : des de plantar-les a fer oli aromàtic o paper reciclat amb espígol.
També he trobat una web ben curiosa on parlar de manera extensa sobre diferents plantes medicinals , tot fent també esment a anècdotes històriques. És aquesta .
D' aquí he tret les imatges per a fer els cartellets amb els que hem batejat les plantetes. Totes amb el seu nom i el dibuix corresponent. Un dia podem treure-les i jugar a endevinar quina és quina !
Però : què feia mentrestant la mama, a banda de les fotos ?
No s'aprecia massa bé , però m'he passat un bona estona , entre el foc i les brases, escalivant pebrots i albergínies. Ens encanten !!!
Ja tenim la nostra ració setmanal .
Bon inici de setmana!!!
















































