Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris psicologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris psicologia. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de febrer del 2013

Manipulació mediàtica: el gran poder





Fa unes setmanes que sento una barreja de tristesa, decepció, indignació, impotència  ... per tot el què està passant . Continuo implicada en grups que intenten organitzar-se per tal de demanar que els drets que ens estan essent trepitjats es restableixin de tal i com ha de ser , però no acabo de trobar-me a mi mateixa  o de trobar el meu lloc en aquesta lluita ... la gent no es mobilitza, els grups de " protesta" continuen essent endogàmics, els escàndols polítics es multipliquen dia a dia...  És la primera vegada que sento aquest desencís i aquesta mena de solitud.



Feia temps que volia compartir des d'aquí una reflexió que a mi en el seu moment em va ajudar molt a adonar-me'n que, realment , des dels poders fàctics existeix una estratègia planificada, estudiada, objectiva, per a fer de les persones éssers individualistes, temerosos,  desconfiats... Personalment crec que la persona humana és tot el contrari, i que la capacitat de bondat, de generositat, de solidaritat , de discerniment entre el què és just o no , és molt potent, innata, que cal treballar-la i mantenir-la certament , per això, els grans poders político - corporatius esmercen tants esforços en que no puguem desenvolupar la nostra capacitat , el nostre poder, de viure en llibertat i estimant.  No se si esteu d'acord . 




El text que tant em va obrir els ulls i que en aquests dies està essent de rabiosa actualitat  és 
" Les 10 estratègies de la manipulació mediàtica"  de l'incomparable Noam Chomsky . 


Us convido a llegir aquest petit resum, us el recomano ja que penso que ens pot ajudar a tots i totes a tenir més eines per a esdevenir persones crítiques i que no " ens venguin la moto" .  Aquí hi ha l'enllaç. 




1. La estrategia de la distracción.



El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción, que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las elites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes. La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética. “Mantener la atención del público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real "


No tindrà res que veure aquí tot el marketing que tant ens fa dependre de coses materials, del nostre aspecte físic , de fer-nos somiar en comprar, comprar, comprar ...?






2. Crear problemas, después ofrecer soluciones.



Este método también es llamado “problema-reacción-solución”. Se crea un problema, una “situación” prevista para causar cierta reacción en el público, a fin de que éste sea el mandante de las medidas que se desea hacer aceptar. Por ejemplo: dejar que se desenvuelva o se intensifique la violencia urbana, u organizar atentados sangrientos, a fin de que el público sea el demandante de leyes de seguridad y políticas en perjuicio de la libertad. O también: crear una crisis económica para hacer aceptar como un mal necesario el retroceso de los derechos sociales y el desmantelamiento de los servicios públicos.

No cal comentar res més .....








3. La estrategia de la gradualidad.

Para hacer que se acepte una medida inaceptable, basta aplicarla gradualmente, a cuentagotas, por años consecutivos. Es de esa manera que condiciones socioeconómicas radicalmente nuevas fueron impuestas durante las décadas de 1980 y 1990: Estado mínimo, privatizaciones, precariedad, flexibilidad, desempleo en masa, salarios que ya no aseguran ingresos decentes, tantos cambios que hubieran provocado una revolución si hubiesen sido aplicadas de una sola vez.

Així doncs... podem esperar en que cada cop anirà més ....






4. La estrategia de diferir.


Otra manera de hacer aceptar una decisión impopular es la de presentarla como “dolorosa y necesaria”, obteniendo la aceptación pública, en el momento, para una aplicación futura. Es más fácil aceptar un sacrificio futuro que un sacrificio inmediato. Primero, porque el esfuerzo no es empleado inmediatamente. Luego, porque el público, la masa, tiene siempre la tendencia a esperar ingenuamente que “todo irá mejorar mañana” y que el sacrificio exigido podrá ser evitado. Esto da más tiempo al público para acostumbrarse a la idea del cambio y de aceptarla con resignación cuando llegue el momento.

Hi ha algun dia que no sentim això a les notícies ? 




5. Dirigirse al público como criaturas de poca edad.

La mayoría de la publicidad dirigida al gran público utiliza discurso, argumentos, personajes y entonación particularmente infantiles, muchas veces próximos a la debilidad, como si el espectador fuese una criatura de poca edad o un deficiente mental. Cuanto más se intente buscar 
engañar al espectador, más se tiende a adoptar un tono infantilizante. ¿Por qué? “Si uno se dirige a una persona como si ella tuviese la edad de 12 años o menos, entonces, en razón de la sugestionabilidad, ella tenderá, con cierta probabilidad, a una respuesta o reacción también desprovista de un sentido crítico como la de una persona de 12 años o menos de edad”




6. Utilizar el aspecto emocional más que la reflexión.

Hacer uso del aspecto emocional es una técnica clásica para causar un corto circuito en el análisis racional, y finalmente al sentido crítico de los individuos. Por otra parte, la utilización del registro emocional permite abrir la puerta de acceso al inconsciente para implantar o injertar ideas, deseos, miedos y temores, compulsiones, o inducir comportamientos…




7. Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad.

Hacer que el público sea incapaz de comprender las tecnologías y los métodos utilizados para su control  “La calidad de la educación dada a las clases sociales inferiores debe ser la más pobre y mediocre posible, de forma que la distancia de la ignorancia que planea entre las clases inferiores y las clases sociales superiores sea y permanezca imposibles de alcanzar para las clases inferiores”

Ens mirem la LOMCE i d'altres lleis sobre el sistema educatiu? perquè no ens pregunten a les famílies, als mestres, als equips docents docents , als nens i nenes , joves ,  etc qui és el tipus d' educació que volem que rebin els nostres infants ? Quin societat volem construir? 






8. Estimular al público a ser complaciente con la mediocridad.

Promover al público a creer que es moda el hecho de ser estúpido, vulgar e inculto, malhablado, admirador de gentes sin talento alguno, a despreciar lo intelectual, exagerar el valor del culto al cuerpo y el desprecio por el espíritu…

Gran hermano i tans d'altres " programes" de la tv ? 






9. Reforzar la autoculpabilidad.


Hacer creer al individuo que es solamente él el culpable por su propia desgracia, por causa de la insuficiencia de su inteligencia, de sus capacidades, o de sus esfuerzos. Así, en lugar de rebelarse contra el sistema económico, el individuo se autodesvalida y se culpa, lo que genera un estado depresivo, uno de cuyos efectos es la inhibición de su acción.

Us sona allò de " hemos vivido por encima de nuestras posibilidades?"  Qui de nosaltres no hagués volgut pagar el preu just pel seu habitatge ? 




10. Conocer a los individuos mejor de lo que ellos mismos se conocen.


Gracias a la biología, la neurobiología y la psicología aplicada, el “sistema” ha disfrutado de un conocimiento avanzado del ser humano, tanto de forma física como psicológicamente. El sistema ha conseguido conocer mejor al individuo común de lo que él se conoce a sí mismo. Esto significa que, en la mayor parte los casos, el sistema ejerce un control mayor y un gran poder sobre los individuos, mayor que el de los individuos sobre sí mismos.

Tal i com va dir el gran M. Foucault "El  poder més gran és aquell que no es veu" 




I tot això per no parlar de la cultura de la por imposada, un imaginari social creat artificialment dirigit al control social.  La por de l'altre diferent a mi  (diferent?) que ens paralitza, que ens fa estar a la defensiva i sempre " en contra" d'algú. I jo em pregunto ... però perquè? 
Heu vist el famós documental "Bowling for Columbine" de M. Moore ? Us el recomano. 



  






I , en aquesta línia, estimular el pensament únic .... personalment em fa l'efecte  que és una pràctica tan arrelada que els mateixos grups solidaris no saben avançar en el pensament i l'acció plural ..... i que el " no amb l' altre perquè es ..... creient, ateu, sindicalista, de dretes, d'esquerres, de ... , de ...." ens està fent un gran mal : divideix i guanyaràs . No és això el que deuen voler els nostres dirigents? 

Recordeu el gran poema de Niemöller (1945)?



Primero vinieron por los comunistas y no dije nada porque yo no era comunista. 
Luego vinieron por los judíos y no dije nada porque yo no era judío. 
Luego vinieron por los sindicalistas y no dije nada porque yo no era sindicalista.
Luego vinieron por los católicos y no dije nada porque yo era protestante. 
Luego vinieron por mí, pero para entonces ya no quedaba nadie para defenderme ”



És de nit , molt tard , m'envolta el silenci, tret de la  respiració del David i el Ramon que dormen  tranquil·lament, un camió de la brossa al carrer del costat i la companyia d'algunes ( poques) llums en els edificis veïns . 


Sento tristesa, ràbia , decepció, desesperança, solitud ..... però sento també que acabaré trobant aquell lloc,aquell espai de treball per un món millor on en el dia a dia , amb la gent propera pugui continuar treballant , colze amb colze, amb tots aquells i aquelles que necessiten com jo, com vosaltres , contribuir a  retrobar-nos amb la nostra dignitat i la nostra veritable essència: SER . 



Bona nit . 




dimecres, 19 de setembre del 2012

Avui :Sant Tornem-hi !!



Doncs sí, avui comencem un nou semestre a la UOC que enfronto amb il·lusió i una mica de mandra, tot s'ha de dir.
Fa uns anys que vaig començar psicologia a la UOC per tal de anar fent-la poquet a poquet. Sóc una enamorada de la psicologia social, aquella que estudia la relació entre les persones i els grups, les dinàmiques que es generen a nivell social, com els individus influeixen en elles i com en  són influenciats ( i/o manipulats) , perquè, com , quins agents intervenen, quines emocions, sentiments, pensaments  ... 
En fí, com entre tots "construïm"  la societat


Ja fa molts anys que m' interessa, recordo quan de joveneta, encara al cole, quan ens van explicar el genocidi nazi jo no podia entendre com tot un poble es va deixar influenciar de tal manera per una persona, al meu entendre un malalt mental, i fer-se còmplice en l'assassinat, tortura i extermini de milers d'innocents tan sols pel fet de ser d'una altra cultura i raça . Malauradament no és l'únic que s'ha donat en la història (fa uns anys  vaig poder conèixer personalment les comunitats indígenes maies de Guatemala , exemple de pau i convivència respectuosa, que van patir extermini durant el temps de la violència i que encara avui en dia, després del suposat Tractat de Pau  , pateixen tortura i reaccions violentes per una altra part de la població que els considera inferiors , no tenen drets com els altres i són menyspreats) . I tantes i tantes coses : 
l' apartheid, les lluites de poder, els conflictes "religiosos" que es donen arreu del món i que fomenten l'endogàmia i l'odi ... i sobretot, el que més em revela i indigna: la fam, les malalties que poden ser guarides i que maten, minut rera minut milers de nens i  adults. No, no pot ser, no m'hi vull creuar de braços. 


Les actituds violentes cap a aquells que no són "com nosaltres" ( i que sí que ho són, per suposat ) s'han anat, i es van repetint , dia a dia. Des de llavors he estat interessada en tot això i , sobretot, en la capacitat de discerniment i acció cada persona per evitar que actituds com aquestes es donin. En aquest sentit la perspectiva socioconstructivista de la UOC m'agrada molt . Cadascú de nosaltres tenim l'oportunitat de fer d'aquest món un món millor, cadascú des d'allà on consideri oportú, des d'on vulgui i pugui, cada gra de sorra és important i imprescindible, no creieu?
Així ho creiem nosaltres com a família, amb el Ramon i d'altres amics i amigues, sols no ho podem fer, molt millor la comunitat, el grup, la tribu... com li vulguem dir .



Des dels 16 anys ( ui! tants ? ;·) ) estic compromesa en organitzacions laiques i d'Església relacionades amb la defensa dels drets humans , de la igualtat ( de gènere, social, cultural ...) , de la llibertat ... això m'ha fet conèixer persones fantàstiques (des d'aquí la meva admiració i agraïment a cadascun d'ells i elles) amb opcions de vida admirables, dedicades als més pobres, als que més pateixen, persones , algunes d'elles, que hem acollit a casa nostra, que han patit tortura, amenaçades ells i les seves famílies de mort o segrest . He conegut projectes en defensa dels drets humans dels que els seus líders han estat assassinats uns dies abans . 
He tingut als meus braços persones que al cap d'una setmana han mort de fam, tot ossos i pell, he pogut admirar totes aquelles persones que dia a dia, van deixant la seva vida per ajudar i defensar els més dèbils i ho fan amb alegria i esperança, he pogut estar amb ells i elles tot col·laborant ( una mica molt petitona) a Calcuta amb les missioneres de la Caritat de Madre Teresa ( als Sishu Bhavan-orfanats- a la leproseria  i a la casa dels moribunds) , a Guatemala amb les comunitats indígenes maies massacrades , a Meghalaya ( India del Nord) en plena selva , amb comunitats de cecs .... De totes aquestes experiències he aprés molt, han canviat la meva vida, m'han fet veure que tots i totes tenim una responsabilitat en el patiment dels altres, siguin qui siguin , estiguin on estiguin. Des d'allà i des d'aquí. 


Us deixo aquí una cançó que parla de la pau : "Deseo Paz ", " Desitjo Pau " i que a mi m'agrada molt, molt , del grup Kairoi. Espero que també us agradi a vosaltres.

En castellà : DESEO PAZ , en català: "Desitjo Pau "  canço i lletra )


Basta ya de violencia
no puedo aguantarlo más,
basta ya de matanzas,
las muertes no nos dan la paz.



Basta ya de fusiles,
negocio de quien vende más,
basta ya de mentiras,
escucha, deseo paz.



PAZ, PAZ, A LA GENTE

QUE SUFRE EN SOLEDAD,

Y QUE VIVE SIN TENER PAZ, PAZ.

PARA EL MUNDO QUE LLORA DESEO PAZ.




Basta ya de torturas,
la ley del que puede más,
basta ya de cadenas
que aten nuestra libertad.

Basta ya de miserias,
los ricos no me entenderán, ¿verdad?
Basta ya de injusticias,
Escucha, deseo paz.


I com no, " Cançó sense nom" , de l'estimat Lluís Llach.
                                                         


On vas amb les banderes i avions 


i tot el cercle de canons



que apuntes al meu poble? 



On vas amb la vergonya per galó, 

i en el fusell, hi duus la por, 





que apuntes al meu poble? 



On vas quan ja l'infant 

no vol jugar 

perquè el carrer 

vessa de sang 

i ets tu qui l'omples? 



On vas quan ja l'infant 
no pot mirar 
ni el blau del mar 
ni aquell cel clar 
i ets tu qui el borres


Canción sin nombre

¿Dónde vas con las banderas y aviones
y todo el círculo de cañones
que apuntas a mi pueblo?

¿Dónde vas con la vergüenza por galón
y en el fusil llevas el miedo
que apuntas a mi pueblo?

¿Dónde vas cuando ya el niño
no quiere jugar
porque la calle
rebosa de sangre
y eres tú quien la llena?

¿Dónde vas cuando
ya el niño no puede mirar
ni el azul del mar,
ni este cielo claro
y eres tú quien lo roba?

¿Dónde vas con las banderas?
¿dónde vas con los aviones?
¿dónde vas, dónde vas?
¿Dónde vas con los fusiles?
¿donde vas con los cañones?
¿Dónde vas, dónde vas...?






Tenia molt clar des del principi que m'hi volia dedicar a la psicologia social , crec que és la meva vocació, però per una circumstància familiar especial fa dos anys que vaig decidir que m'especialitzaria en psicologia de l'educació



Així doncs, avui comença el semestre !!!  4 assignatures, poquet a poquet. Dues que se que gaudiré molt, de la meva "passió", jeje : " Psicologia de les relacions de l'autoritat i el poder " ( aquesta, aquesta !!) i "Fonamentts culturals i semiòtics del desenvolupament humà". Un altra que també tinc ganes, més aprop de la psicologia clínica "Psicopatologia" i l'altra que em fa una por , perquè és més de números i mates , "Psicometria" .





¡ Pos eso !
¡Vamos a ello !