Fa uns dies vam anar a passar el cap de setmana al Pirineu d'Osca . Havíem vist per internet que hi havia un parc natural que ens feia bona pinta , i com que els paisatges valen la pena, cap allà que ens hi vam anar , en concret cap a Piedrafita de Jaca, a visitar el parc faunístic de Lacuniacha
“Lacuniacha” es un parque natural, un bosque en pleno corazón del Pirineo Oscense al que flora y fauna lo convierten en un espacio animado situado en un entorno privilegiado,
El Parque está situado en el término municipal de Piedrafita de Jaca a 2 Km. de su casco urbano y a 1380 m. de altitud. Ocupa 30 hectáreas del bosque conocido como “La Pinosa” y se convierte en un incomparable balcón desde el que se pueden disfrutar de unas maravillosas vistas del valle y por supuesto de Peña Telera y de toda la sierra de La Partacua.
El Parque ofrece al visitante un recorrido de entre 2 y 3 horas de duración, a través del monte, sin perjuicio de que se prefiera ir a pasar el día, puesto que existen zonas de descanso y un quiosco-bar
Les imatges valen més que les paraules .....
Els animals estan en semi captivitat , en espais grans, en el seu entorn natural ...
Un recorregut circular d'uns 5 kms en plena natura, en plena tardor ... ens fixem en la varietat d'arbres, de fulles, d'arrels , de sorolls, de colors ....
I aquestes cares tan somrients ? Hem trobat els cérvols que ens venen a saludar, majestuosos, silenciosos , tranquils ...
Observem, ens observen ... un moment màgic !!
Però us confesso que tenia sentiments ambivalents , per una banda em sentia privilegiada, agraïda , admirada de poder-los tenir tan a prop i d'aquella manera tan integrada. Per l'altra un sentiment de certa tristesa perquè no deixen de ser animals no lliures ....
El linx, que en va sorprendre .... és que em va recordar en Garfield !! no se si deu ser l' espècie, que el veig gras, que estava tan quiet ....
Mil espais on jugar ...
Bisons , sí, sí ... com a l'Oeste americà ...
Alimentant una cabreta ...
Tot i que hi havia gent , al ser tan gran i poder anar al nostre ritme, la major part de l'estona vam estar sols , cosa que és d'agrair . no m'agrada visitar llocs així envoltada de gent que no conec, necessito silenci , respecte , estar amb gent que ho viu com nosaltres ...
Cabirols, daines, rens ... tots menjant amb tranquil·litat i sense adonar-se'n que la nostra presència ( o almenys això semblava , jeje)
Llops ....
Continuem descobrint , correm, ens aturem, escoltem, cerquem ....
Cavalls Przewalski, 12.000 anys d' antiguitat!!
I cabretes ...
Val la pena visitar-lo. Sembla que els osos estan a punt d'arribar , així què haurem de tornar-hi !!
Un passeig maquíssim , tot i que en sortir d'allà va començar a ploure i no va parar en tot el cap de setmana, però si més no , vam tenir sort i el parc sí el vam poder gaudir.
Tot i que teníem una bona llista de coses per veure i visitar , ens vam quedar a l'apartament perquè plovia força, després d'una petita visita al Palau de gel de Jaca.
Al'endemà anem cap a Villanúa , a visitar las Cuevas de las Güixas .
Mireu. mireu aquí
El origen de estas cavidades la sitúan algunos estudiosos en la última glaciación, la cual dio paso a una etapa de deshielo con la puesta en circulación de grandes masas de agua que comenzaron a formar estas grutas y que, poco a poco, han configurado este espectacular escenario subterráneo. El camino por el que se accede a ella se desarrolla por un tramo perteneciente al trazado histórico del Camino de Santiago, un tramo que es, por cierto, uno de los mejores conservados y técnicamente mejor construidos.
Las cuevas han servido de refugio para diversos grupos humanos desde el neolítico siendo también lugar de reunión para brujas y sanadoras según cuentan las leyendas de la zona, además de calabozo o refugio de militares en diferentes épocas de nuestra historia.
La visita comença al centre d'interpretació , al costat de les coves. A la sala de baix hi ha una mostra de tot el que trobarem en la cova de veritat , i la guia ens ho va explicant molt i molt bé.
Un cop les explicacions , per un caminet de fora i sota la pluja accedim a les coves.
La guia que ens acompanya ho fa molt bé, hi ha força nens i nenes, s'adreça molt a ells per a preguntar-los-hi coses, per a explicar de manera que la puguin entendre bé... Un encant de noia.
Les explicacions bàsicament són les que he posat en la lletra petita cursiva, que he tret de la mateixa web.
Cau aigua de les estalactites !!! no havia estat en cap cova que hi caiguessin gotes tan grans ! El David s'ho ha passat pipa, ha sortit amb la caputxa ben molla, li encantava que li caiguessin al cap !!
La part més bonica ha estat una en la que no ens permetien fer fotos, ni fer cap soroll, havíem de passar en silenci absolut per la part de la cova on hi havia els muricecs ! Quina preciositat, quina impressió . Ens ha encantat .
I un cop a fora , anem amb compte de no relliscar perquè està tot ben moll i hi ha moltes pedres.
Hem aprés moltes coses del món soterrani , sembla mentida que tot això, i més sigui a sota dels nostres peus.... Quantes coses ens queden per descobrir !
Un dinar calent i tornem cap a Lleida , que ens queda un bon tros. Però ha valgut la pena .
Bon inici de setmana !!!
