1er cop d'alta muntanya: a l'Estany de Colomina !!

Aprofitant que farà bon temps al Pirineu ( aquest estiu no els para de ploure ...) decidim anar cap al Pallars Jussà per pujar al telefèric de la Vall Fosca, el d'Estany Gento ( recorregut de 700mts, amb 450 de desnivell en 14 minuts)  i fer la ruta cap l'Estany Colomina.  Aquest forma part de la famosa i dura travessa  Carros de foc (L’ itinerari de Carros de Foc uneix els nou refugis guardats que hi ha dins del Parc Nacional d’Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici. La travessa discorre en la seva totalitat per un terreny d’alta muntanya, a on els blocs de granit, pedreres i camins es barregen en un recorregut que salva un desnivell acumulat de 9.200 m. i 55 km. de distància)

Així doncs, arribem a primera hora per pujar-hi. 14º!! més de 20º de diferència amb la plana de Lleida  , sort que anem ben equipats !

Primer de tot agafem el telefèric, el segon de la nostra vida familiar, el primer va ser el de Canillo (Andorra).

I comencem a pujar suaument , gairebé ni es nota que ens movem.

I , un cop a dalt, a caminar!!

És camí d'alta muntanya. aquest amb molt de granit. Anem observant totes les pedres, que diferents que són a les que vam trobar dies abans a les cales d'Alacant! 

Trobem petits insectes autòctons, com el llimac de muntanya. EP- gràcies a  La bichera  rectifico: el llimac és un mol·lusc !!! Gracias guapa!!

Els núvols baixos ens acompanyen tota l'estona ....

També hi ha un petit tram de via verda, seguint la que transportava materials i treballadors cap a principis del 1900 , per construir connexions, canonades, fer preses per augmentar la capacitat d'aigua. Tots els llacs estan interconectats i tota l'aigua arriba a l'Estany Gento. Aquí podeu trobar una mica de la seva història. 

Ens fixem bé en les senyals que ens indiquen el camí: blanques i vermelles del GR11, (gran recorregut)  algunes blanques i grogues d'algun PR ( petit recorregut),

 i sobretot moltes fites, pedres acumulades unes a sobre de les altres per excursionistes que coneixen el camí i ens indiquen per on anar. El David ha volgut contribuir vàries vegades a posar-ne unes quantes per indicar el bon camí. Aviat tindrem un petit gran expert muntanyenc jeje.

 mirem als mapes on som ....

Després de dues hores de fort camí ( és  1h10' en teoria, caminant a ritme d'adult, però aquí anàvem sobretot a ritme de mama, la presente, que va poc a poc, i del David que anava a espatlles del papa), arribem al Refugi de Colomina . Aprofitem per prendre en el petit servei de bar que tenen un cafè amb llet i una lleteta amb xocolata. 

Just al costat , l'objectiu de la nostra excursió: l'Estany Colomina !!A 2.400 mts,  un llac d'origen glacial, fa milions d'anys que és aquí!!

Què us sembla: ha valgut la pena ? 

M'ha encantat aquest moment,  quina bellesa, quin silenci .... 

Campions !!!!

Hem tingut la sort d'haver triat primera hora per pujar-hi i així estar sols, ens hem trobat uns pocs excursionistes que feien els Carros de Foc i no s'aturaven gaire. De baixada si que ha començat a pujar tota la " tropa", molta gent de cop.

Una estona de relax, joc, admiració ... heu vist quin aigua tan transparent ? estava més que gelada !!

A veure qui és el primer en trobar-lo al mapa  !!!




Heu vist quina meravella ?

Una estona després comencem el camí de tornada, ara sí, no tant a sobre les espatlles del papa, que baixar sempre és menys cansat ... Hi ha trossos del camí més fàcils, però gairebé tot és ple de pedres : un nou repte  a superar !

Comencem a veure l'Estany Gento, ja ens estem apropant al telefèric ....

Esperem una estona el nostre torn de baixada , aprofitem per mirar detingudament com funciona: la gran politja , les sirgues ... Fa temps vam comprar unes quantes politges, crec que serà un bon moment per a fer-les servir ...

Val a dir que jo he arribat esgotada, però contenta , l'esforç ha valgut la pena .

El David com si res... quina energia i força la dels nostres infants ...

Bon inici de setmana!!!

S.O.S. plaquetes !!!

Avui de bon matí hem sortit a fer un tomb en bici. Bé doncs, jo no se si ha estat la son que arrossego ( el David té otitits i estem passant unes nits força dures ), que no en se gaire, que els pantalons em tibaven i no podia pedalar bé  o tot plegat que m'he fotut una bona castanya en una baixada de les guais .

Au, doncs vinga, a curar les ferides ...

Primer de tot aigua , que ja me l'he posat en quan he caigut. A casa he rebut les millors atencions mèdiques :

Observem què ha passat : se m'ha aixecat la pell amb la rascada, en conseqüència m'ha començat a sortir una mica de sang. Hem recordat que les plaquetes comencen ja a fer la seva feina i que ja estan venint a tancar la ferida ( ho havíem parlat ja fa un any o així ).

Primer de tot ben neta , amb molt de compte !!

La de l'espatlla ...

La del genoll :

I un bon raig d'aigua amb sabó , millor a la dutxa !!

Anem a tallar un trosset  de l'aloe que és a casa nostra des de fa 7 anys, portat directament de Lanzarote. I l'apliquem directament  a la ferida 

Tornem a mirar el llibret que ens explica que  les plaquetes són uns petits components de la sang que s'encarreguen d'anar ben ràpidament a tancar les ferides quan s'obren per evitar que marxi massa sang i que es curi aviat .

Us adjunto les imatges , són molt simples, però en el seu moment li van cridar l'atenció i vam estar força dies parlant-ne.

Components de la sang:

Com actuen les plaquetes en les ferides: 

Sense voler-ho, aprenem de manera significativa sobre aquest fet , a més  a més, ens cuidem els  uns als altres i ho intentem fer de la manera més natural i senzilla possible  ( no calen tants potingues químics com els que ens acribillen per la tele i a les farmàcies ) .

Ara a deixar que les plaquetes actuïn , i a que se me passi el iuiu de la caiguda, que he vist les estrelles, jjeejejj. Sort dels meus cuidadors !!

Bon cap de setmana a tothom !!!

Política i esperança? (Compromís social I)

"Tots els polítics són iguals ! uns corruptes i aprofitats pel propi benefici " Aquesta era la conclusió a la que s'arribava ahir a la nit en un sopar al que hi vam anar. Em nego a creure-ho i així ho vaig dir repetides vegades. No, no, no i no. No pot ser que tothom que s'hi dedica a la política sigui un corrupte, un aprofitat, un egoista ...

Certa i malauradament és al que estem acostumats i, si bé a tot arreu n'hi ha de tot, és massa gran i profunda la corrupció i injustícia   en la que vivim per a poder re-creure en la política com a servei a la ciutadania .

Però crec que aquest pot ser un bon moment per a re-esperançar-nos . No se si és  la necessitat interior que tinc d'aferrar-m'hi a que les coses poden canviar  o la ràbia i impotència que em genera la situació política local, nacional , estatal i mundial, que m'ofega i em fa sentir massa vegades que tota acció és inútil . No vull sentir-me així, i precisament així és com m'he sentit aquest darrer any i mig, massa temps, massa desesperança.

I fa unes setmanes ...  eleccions europees i la gran sorpresa: "Podemos" té 1.200.000 vots i 5 escons al Parlament Europeu.  Una formació política nova, fresca , d'esquerres de veritat, transparent  , amb militants amb idees clares i , pel que sembla, ganes d'implicar-se veritablement en retornar la dignitat a la política i a la ciutadania. Podemos, Equo i d'altres partits més petits més locals, com el lleidatà " Lo Comú de Lleida " , nascuts des dels indignats i d'altres moviments socials , intenten lluitar per la recuperació dels drets fonamentals que ens estan essent robats : educació, sanitat, justícia, dret a opinar .... Una recuperació de la DEMOCRÀCIA en majúscules. 

Aquest és doncs , segons el meu criteri, el moment ideal, per començar a reflexionar, a conèixer els seus programes , per participar - en la mesura del possible- en les assemblees, per dir la nostra , preguntar, escoltar ....  Gràcies al seu compromís i al nostre recolzament, potser les coses poden començar a canviar, ni que sigui una mica.

He sentit l'alè de l'esperança gràcies a ells i a tota la gent que els va votar, fins al punt de replantejar-me el meu vot fidel al mateix partit des de fa més de vint anys . Crec que una part de la ciutadania  està, lògicament, adormida i mirant-se el propi melic, però també crec que aquells que encara no hem llançat del tot la tovallola podem ser l'espurna que els faci despertar i ser cada vegada més els que reclamem que la política ha de ser per a construir un món millor, més just , on tothom gaudeixi de les mateixes oportunitats . Dir que prou, que no, que ja s'ha acabat la mala " política" , que volem recuperar la nostra dignitat .

Em sento agraïda i per tant reflexionant què és el que puc fer a partir d'ara per a recolzar aquestes iniciatives i a les persones que les tiren endavant pel bé comú. Des de les meves possibilitats, des de la meva realitat , des de les meves limitacions, però també des dels meus principis, que són molt importants per mi.

I vosaltres .... us afegiu a pensar-hi? Si no és amb tots , no podrem canviar veritablement res. Plagiant el Capità Enciam podríem dir que " les petites ajudes són poderoses" .

Qui m'inspira ? Per sort moltes persones .... també lectures, cançons, testimonis ... Avui en trio tres, un altre dia més. 

Ell, com no . Us la dedico , perquè se que somiem el mateix món  , gaudiu-la!!!

JO HI SÓC SI TU VOLS SER-HI

L'estimat José Antonio Labordeta , testimoni fidel  :

HIMNO A LA  LIBERTAD 

Chomsky, imprescindible: 

Article en PDF: Democracia y Mercados en el Nuevo Orden Mundial

UN MUNDO DIFERENTE 
NO PUEDE SER CONSTRUIDO POR GENTE INDIFERENTE
Dr. Peter Marshall

I tants d'altres propers i llunyans ...

On volem ser-hi ? què volem per als nostres fills i filles ?
Estem esperançats i esperançades ?
Volem re- construir la democràcia i treballar per veritables polítiques socials ?
Ens creiem necessaris/es  i imprescindibles per a aconseguir-ho?

Jo ara  , de nou, sí.

I vosaltres ?

Bon cap de setmana per a tothom !!

Pedres i art

Fa uns dies hem estat a la Costa Blanca, que no coneixíem  i ens ha encantat. Bé, una part ja que és terra de gran contrast , on conviuen cales verges i platges  abarrotades de gent que només cerquen sol , "juerga" i alcohol.

On hem anat nosaltres ? evidentment a les primeres : cales petites, precioses, algunes minúscules, d'aigües transparents, on hem gaudit d' una estona gairebé sols. Hem buscat aquelles que no tenen sorra, que no ens agrada gaire, amb pedres de tots tamanys: grava , còdols, roques ....

No sabíem que hi havia zones que ens poguessin arribar a agradar tant .....

Hem vingut carregats de records .... sense passar per cap botiga de souvenirs !

Hem recollit pedres i més pedres de les diferents cales on hem estat ....

Com podeu veure les pedres són totes diferents, cada grup ens parla d'un tipus de cala, ens explica la seva història, els seus colors, la seva forma, textura ... m' encantaria saber llegir el seu llenguatge !!.... Algú de vosaltres el sap ? 

Ocres, blancs, liles, negres i grisos, ovalades, rodones , amb vetes, sense ..... que ens diuen ? d' on han vingut? perquè ?

Unes quantes ja estan guarnint el nostre bany ... Nosaltres només les hem portat, el veritable artista és el mar.

Aquestes ja estan essent motiu de transformació , en que les podem convertir ? com es transformaran em jocs, art, creativitat? Són tan maques, tan inspiradores ....

Ja tenim moltes idees, algunes d' elles ja les estem duent a terme.

Com a avançament us deixo unes quantes propostes que hem trobat a la xarxa  i que també podeu trobar al nostre taules de pinterest , junt amb d'altres.

Cliqueu a les fotos per trobar la referència .....

Pedres conta-contes : escrivim una història? Particularment aquesta proposta m'encanta !!

Un dominó ?

Tres en ratlla o tic-tac-toe ?

Uns cargolets ?

Quadres originals ....

Pintades en varis estils ....

Fem un poble ...

Amb habitants curiosos ...

Son genials, a que sí?

Amb ganxet (crochet ) ( aquestes ja les he fet !! o intentat si més no, jejejej)

Per fer collarets ....

Quin munt de propostes !!!!!

I no ens podem deixar una que ens encanta el doble que les altres !!! Es tracta de la proposta de l' Àngela i les seves pedres felices, que podeu trobar en el seu preciós bloc " Encenent la imaginació" .

És aquesta d'aquí : 

Llegiu, llegiu, que segur que també us engresca!!! 

Àngela : vam pensar en tu mentre les recollíem de les cales i ja en tenim de preparades per a ser "alliberades".  Ja us ho explicarem amb més detall!!

Ja veieu ... la natura continua inspirant-nos, obrint la nostra ment i potenciant la nostra  creativitat .... 

Ara tots a buscar pedres !!!!!

Abraçades !!!