escultures amb gel: experiència fallida ?

Feia temps que, per diverses webs i blocs, havia vist la proposta de fer escultures amb gel i m'havia cridat molt l'atenció. Després de veure les entrades de Inma , Maribel, i Nitdia per a fer escultures i pintar amb els glaçons em vaig animar. Es una proposta molt maca, sensorial sobretot: temperatura, textura, procés de solidificació i liquació ...

Podem dir que la nostra experiència ha tingut tres fases.

Una primera, un atansament al món del " gel " la vam fer amb colorants alimenticis , les bosses per a fer glaçons, diversos estris i al balcó de casa :

El dia abans vam omplir les bosses amb aigua i una mica de colorant,
les vam posar tots dos junt al congelador i... a esperar !

Feia molt que no practicàvem la " pinça ", costa una mica, eh?
sobretot amb glaçons : " que s'escapen " , diu el David. 

S'ho ha passat pipa tot trasvassant aigua, glaçons ....

Però ... al cap d'una bona estona els glaçons han començat a " volar"
i a xocar contra el terra, embrutant-la i caient l'aigua abaix..... 

El que té viure en una casa amb veïns és que s'han d' acurar molt determinades coses que en cas d'estar sols no ens molestarien, però que potser sí a la resta de gent . Per a mi el tema del respecte comunitari es primordial, no costa res adaptar les activitats que fem de manera que molestin a ningú. Així que, abans que comencessin a caure els glaçons a la terrassa del veí de baix i fer-li un " collage" multicolor, hem acabat l'activitat, tot dient que la propera la faríem al patí del padrí, que allà no hi ha problema per a fer el que vulguem!

La segona part de la nostra experiència ha estat doncs, al patí del padrí.

Primer hem posat una mica de tempera en ampolles d'aigua i les hem sacsat bé, les hem abocat en gerres per a que sigui més fàcil vessar-les . Hem fet els 3 primaris :

Hem omplert les glaçoneres ( sí, sí, són les de l'Ikea, jejej).
Primer no ho ha volgut fer sol i m'ha demanat ajuda 

Poc a poc s'ha anat animant, primer amb les recipients més grans ....

I després amb els més petits .... al seu ritme.

També hem utilitzat una ouerera d'ous de guatlla per tenir glaçons de
diferents tamanys i formes. 

De tres colors ens han sortit diversos: taronja, lila, verd ....
 Tot cap al congelador !! ai! quines ganes de que es glaci !!!

 Després de dinar hem reentomat l'activitat....  però ohhhhhhhhh, encara no estaven prou glaçats !!

Hem intentat fer les escultures afegint-hi sal però no ens hem sortit... 

Escultures no i pintar no pinten massa, però ens ho hem passat la mar de bé

Hem agafat els gots petits que eren els més glaçats... però no
se'ns han enganxat uns amb els altres malgrat hem afegit la sal...
 Haurem d'esperar a que estiguin del tot fets ?

Doncs esperem, tercer intent al cap d'una setmana :

Treiem els glaçons i els aboquem al paper ...

no hi ha hagut manera .... posem la sal  ... i no s'enganxen !!
Què fem malament ? quin misteri ....

Hem estat una bona estona jugant, tocant, .... al final, aquí sí !!! llançament de glaçons al terra !!! El David ha al·lucinat quan queien a terra !! alguns es trenquen d'altres no.... De fet, amb tots els que teniem ha donat per a molts llançaments.

Ens ha agradat molt l'experiència de joc, segur que la repetirem. Això sí, hem d'esbrinar perquè no se'ns han enganxat els glaçons uns amb altres .... Suggeriments ?

Bon inici de  setmana a tothom !!

Vida pràctica: arrebossem peix

Un dels pilars fonamentals de la metodologia montessori és el de la vida pràctica , us deixo unes petites ressenyes que he trobat aquí : 

QUE SON LOS EJERCICIOS DE VIDA PRACTICA?

Los ejercicios de Vida Practica son aquellos que ayudan al nino a ser mas independiente, y tienen que ver con el cuidado de su persona, de su entorno, modales y buenas costumbres, y reglas sociales. El proposito es que el nino adquiera auto-estima, y sea un miembro util del grupo en el que vive y de su sociedad.

Cada una de las actividades de la Vida Practica tiene un doble proposito, pues mietras se le ensenan al nino actividades de la vida diara, a la vez tambien se desarrollan otras funciones como la coordinacion viso-motora, aumentar la concentracion, y trabajar ordenadamente siguiendo paso a paso una secuencia.

i aquí :

Los ejercicios de vida practica son actividades que el niño ve que los adultos realizan en su casa y por esta razón está familiarizado con ellos. Se ha dividido en 2 grupos: Cuidado del  medio ambiente y cuidado de si mismo. Las edades comprendidas entre los 2 y 4 años y medio son las adecuadas para estas actividades ya que es la edad en la cual  se manifiesta la necesidad de imitación de los adultos.

-Cuidado del ambiente: aquí les podemos proporcionar actividades como mover una silla, una mesa; colgar prendas de vestir en un perchero; abrir y cerrar puertas y ventanas, cajones, candados; doblar servilletas en triangulos, cuadrados, rectangulos; verter agua, arroz, lentejas; lavar y secar una mesa, silla; lavar los utensilios de la cocina como ollas, platos, vasos, tazas, cucharas;  sacudir el polvo con un paño o plumero; barrer con escoba; brillar objetos de metal;  poner la mesa y ayudar en la cocina moliendo el café; trabajar en el jardín recogiendo frutas y verduras, arrancando malas hierbas, recogiendo hojas secas; dar de comer a los animales gallinas, peces. Para facilitar la ejecución de estos ejercicios se recomienda tener escoba y la pala a la medida del niño, una jarrita, un cubo pequeño, un sitio para lavar, un bol pequeño, una pequeña regadera, delantal de goma, un cestito, bandeja., recordemos que nosostros NO enseñamos, el niño APRENDE. Lo que si hacemos es proporcionarles materiales, espacios y experiencias positivas para que ellos puedan desarrollar al máximo su potencial.

És a dir, que aquelles propostes que els hi puguem fer als peques de caire " cassolà" van molt més enllà que el simple aprenentatge de "com " es fan , per esdevenir tota una experiència de paciència, observació, concentració, aplicació d'altres àrees  montessorianes com les matemàtiques, la lectoescriptura, la sensorial.....  a banda, tal i com diu l' anterior ressenya, i que jo trobo fonamental, de ser una base per a la seva independència, autoestima, augmentant la seguretat en ell mateix, descobrint les pròpies capacitats i també les limitacions ....

Nosaltres intentem, ja des de fa temps que el David sigui un més en les tasques més " cassolanes " : cuinar, netejar, etc. A vegades són propostes amb èxit, a vegades no tant ... Gràcies a lo poc que sabem sobre aquesta  metodologia , procurem donar un matís "montessorià" a les propostes que li fem. Trobo que cada vegada ens surt de manera més fluida i natural i això m'agrada ...

Us posem un exemple del que fem ?  l'altre dia vam fer peix arrebossat per sopar .

Primer de tot el vam anar a comprar, no ens vam endur la càmara per fer fotos, llàstima perquè la peixatera era la mar de maca . Cada vegada que anem al " super" és visita obligada el anar a veure els " peixets " i mirar si hi ha pop, gambes , peixos grans , petits ... al David li encanta fer-ho. ( Això sí, després hem d'anar a la secció " pilotes " !). 

Comencem ?

He tallat els filets del peix a trossos més petits ( avui toca panga ).

Els hi posem sal (  la quantitat de sal és una de les coses que hem d'anar treballant amb el David, els hi posa muntanyes de sal a les coses !!! Primer vaig pensar en donar-li un saler per a evitar-ho ... però crec que és millor tenir paciència i anar controlant fins que ho faci bé per ell mateix ... al cap i a la fi, podem espolsar el que ens sobri ...) Poquet a poquet doncs.

En una safata hem abocat pa ratllat i passem els trossos del peix salat per ell. Arrebossem bé els trossos per totes bandes. 

Batem els ous. Aquesta és una de els coses que més li agraden al David, de fet és una de les primeres que va aprendre a fer, abans de fer 2 anys. Li encanta. Em va demanar ajuda al final, per això queda tant homogeni. 

Posem el peix passat pel pa ratllat a l'ou. Intentem donar-li la volta amb les pinces, amb la ma no, perquè amb l'ou cru millor no ens arrisquem, a banda que ens pringuem molt i això al David no li agrada gens. Li ha costat , això de les pinces grans no va massa bé ...

La part que em toca mi ja està fent-se : coure el peix amb una mica d'oli. Mentre es al foc fem el complement: albergínia escalivada amb una mica d'oli i sal: mmmmm. Es curiós. L'albergínia tal qual no se la vol menjar de cap manera , diu que no li agrada. Ara, només que la passem per la batedora ( lo mateix mateix) se la menja a cullerades i sempre en demana més !!!

Posem oli d'oliva verge , l'albergínia i una mica de sal en el got de la batedora . Ho triturem

El David ho vol fer tot sol. Val a dir que quan agafa aquest estri jo no em separo un milimetre d'ell, ja que la temptació de tocar-lo en funcionament és molt gran.

Posem una cullerada del " paté " en cada plat, mama , papa i David. Els comptem. Distribuim quantitats, pel papa gran : posem 5 cullerades, la mama mitjà  : posem 4, el David petit : 3  ( però com que li agrada tant n'ha posat més, jejej). He abocat la pasta en un plat per a que ho pugui fer ell, del got de la batedora és molt més difícil.

Posem un tros de peix a sobre de cada cullerada de pasta. Hem agafat les pinces grans ( les petites no les hem trobat ) i li costava molt agafar-los, m'ha demanat ajuda. Després he pensat que se li hagués ofert una forquilla normal i corrent potser ho hauria pogut fer tot sol,  ja provarem un altre dia ...

Ho adormen una mica ? Aquesta part l'he fet jo, que ell ja s'havia cansat . Crec que tampoc li hagués agradat massa, ja que era una mica més difícil.

Ja tenim el nostre sopar!!

I la nostra petita experiència de vida pràctica on a banda d'aprendre a arrebossar peix experimentem una mica de química al veure el procés de coure els aliments, tot comparant textura, olor, gust quan està cru de quan està cuit, una mica de lectoescriptura; repassem noms , de matemàtiques; comptem quants trossos posem, relacionem tamanys i quantitats .... i sobretot, crec jo, fem un pas més en la seva independència i seguretat en ell mateix, tot tenint prudència però confiant en allò que pot fer i en com ho pot fer ...

Poquet a poquet .... i a sopaaaaaaaaaaaaaaaaaar !!!!

Bon profit !!   

Paper marbrat amb escuma d'afaitar

Fa temps vaig veure en aquesta entrada : http://www.thechocolatemuffintree.com/2012/03/shaving-cream-marbled-rainbows.html una proposta que em va agradar molt. Es tracta de fer paper marbrat amb escuma d'afaitar. No m'esperava , ni molt menys, que ens quedessin els resultats tan macos que surten a la proposta anterior, però hem passat una bona estona tot descobrint una nova tècnica i el que aquesta porta en sí: noves textures, barreges de colors ... treballem doncs psicomotricitat fina, part artística amb diversió assegurada, ja que ens agraden les coses noves i diferents del que fem habitualment .

Què necessitem ? 

- Pintura de colors: tempera, acrílica, el que vulgueu.

- Escuma d'afaitar ( la marca blanca del Schlecker (AS) és la més barata - amb  diferència- de les que he trobat .

. una safata

-  algun estri tipus pal, pinte, etc 

- espàtula o quelcom per fer anar com a tal

-paper per pintar

Posem l'escuma a la safata.

Afegim la pintura de diferents colors 

Blau ....

Groc, vermell ....

Verd ...

"Pentinem" la pintura i l'escuma tot fent " aigues " amb les dues ...

Posem a sobre de la barreja un paper de manera que absorbeixi una part d 'aquesta, apretem bé per tots costats per a que quedi ben impregnat. 

L'aixequem poquet a poquet : l'escuma i la pintura queden impregnades en el paper !

 Ara cal retirar la escuma amb una espàtula o quelcom similar : un tros de cartró pot servir ...

Podem netejar l'espàtula en una paper i veure com queda el resultat ... o tornar-la a posar a la safata per continuar pintant amb ella ....

I així queda el resultat !
Per ser que ho ha fet tot el David jo crec que ja està prou bé per veure com queda  la tècnica.  Com que s'ha pringat de pintura i escuma ha volgut deixar-ho aquí i anar corrent a rentar-se, hem aprofitat per fer el banyet d'avui .

Un altre dia ho intentaré jo sola,  que em pica la curiositat ...Crec que aquesta tècnica pot  donar molt de sí pel que he anat veient per la xarxa, hi ha coses maquíssimes !!!

Nosaltres de moment ens conformarem amb el que ens ha quedat, tot aprofitant les petites obres d'art per fer quelcom més, com folrar una llibreta. Si s'escau, ho tornarem a repetir barrejant els colors amb alguna altra forma.

De moment avui ja hem tingut la nostra petita ració artística ..... m'agraden molt aquestes estonetes, sense presses ( però sense pauses tampoc ...) , descobrint, admirant, avui amb el canon de Pachelbel de música de fons ....
Per repetir, no creieu ?

Descobrint les butternut

Si us passa igual que a mi us preguntareu : " les què ?" Fa uns dies no en tenia ni idea del que eren les butternut , de fet no havia sentit mai el nom , no se si hagués pensat en galetes , crema per les sabates o botons ... vaja que "na de na ".  Doncs bé , ja sóc una mica més culta ," hortolantment" parlant, perquè he descobert que són carabasses ! de diferent tamany i forma de les que estem acostumats a veure .

 I com és què les he descobert ? Doncs per que el pare ( que treballa com a tècnic en una cooperativa agrícola )  ha aconsellat a un senyor que les volia plantar a la seva finca i aquest  ens ha convidat a veure el resultat i a agafar les que vulguem. Novament tenim l' oportunitat de descobrir fruits de la terra en la seva mateixa plantació i no només en la botiga, podent seguir així el seu procés de creixement i posterior collita. No em cansaré d'agrair aquests tipus d 'oportunitats i tot el que ens permeten descobrir i experimentar.

Només hem agafat un parell , no volem que se'ns facin malbé,
 ja que no sabem, de moment ,què és el que podem fer amb elles 

Us presentem la finca de les butternut : 

És molt gran, vaja, crec jo, que no m'hi entenc gaire ... és que s'han de collir moltes, eh ? uf ! quina feinada !
Esperem de tot cor, que els hi siguin profitoses econòmicament, que sabent com està el món de la pagesia, cal reivindicar que els hi paguen un preu digne, el que realment es mereixen per tota la feina que fan i to lo bo que aquesta ens aporta a la nostra alimentació i salut.

Un cop a casa ...

Descobrim el nom .. he plastificat unes imatges de la carabassa amb el seu nom en lletres majúscules i minúscules ( grans i petites segons el David ).He agafat gomets de 2 colors i els hi he posat les lletres corresponents per a que les pugui buscar i posar-les a sobre de cada casella. He posat tres paraules relacionades " carabassa, pipes i hort" amb les fotos corresponents. La del l'hort era la de quan les vam anar a collir nosaltres. 

Ha estat poca estona fent lo de les lletres, li ha engrescat més jugar amb la carabassa, lògicament: a veure ...

la tallem ,mama ?  És clar que sí ! a veure què hi ha a dins ? 

Color, textura, gust, duresa, pes  ....
hi ha moltes coses en les que ens podem fixar !

Hem intentat buidar-la tal i com fem amb les síndries per exemple,
fent boletes, però és massa dura i costa molt. Les que hi han les he fet jo,
després li he fet uns talls que m'era més fàcil així .

Ha estat una estona jugant amb les boletes i les pipes.
Ha descobert que aquestes són llefiscoses i no li ha agradat gaire la sensació.
Les hem separat en un petit bol i les hem posat al sol per a que s'assequin,
a veure que passa...

Li he proposat contar les boletes i li he donat una ouera per si la volia
incorporar al seu joc.Però la idea no l'ha motivat massa, ni el tornar
a posar les boletes a dins la carabassa, segons ell eren naus espacials
que volaven ... ¿¿??

Aquest matí hem continuat amb l'activitat de les lletres i els noms, però primer hem anat a buscar les pipes que vam posar ahir a assecar. La seva textura és més agradable, no " pringa" i per tant ha estat més fàcil agafar-les i manipular-les. Així doncs, descobrim que el sol, apart de fer llum , fa calor i aquesta asseca les coses que estan molles o humides, com quan sortim de la piscina...

Volem conservar-les per poder observar-les quan vulguem. En un cercle semblant al de la carabassa posem pegament ( li ha costat una mica apretar el tub perquè gairebé no ni havia ...) i les empeguem tot apretant-les bé. Tot un exercici de psicomotricitat fina !

Així ens ha quedat , després ho tornem a posar al sol per a que el pegament quedi ben sec i les pipes no ens 

caiguin ....

Continuem amb les lletres .... més psicomotricitat fina. Li costa treure tot sol  els gomets així que li aixeco una mica una punteta, perquè si no se li trenquen i llavors no vol continuar fent-ho. Cada vegada el tros que aixeco de la " punteta" és més petit, però suficient per a que el pugui agafar bé i treure el gomet per  ell mateix. 

Ha volgut posar les "A" al revés perquè diu que " han xocat i han caigut ",
Ah ... pos vale ...

He fet les lletres petites amb la font " comic sans" del word office,
perquè , per a mi, és la que té les lletres més semblants a la de l'escriptura
a mà i que es veu millor quines són les lletres ... però es clar que això va a gustos...

Al final l'hem acabat i de super bon rotllo, hem fet un repasset de les lletres, que feia dies que no feiem ... com es nota que som a l'estiu i que hi ha d'altres activitats que ens venen més de gust , jejeje.

Conservarem el que hem fet, per això ho vaig plastificar. M'agradaria ampliar-ho amb altres fruites i verdures per a tenir-ho tot en una capsa o enquadernat i poder mirar-ho  quan vulguem, encara que no se si és una activitat massa de " cole " ....

I potser us preguntareu ... què se n'ha fet de la carabassa , ui perdò, de la " butternut " d'ahir ?

Doncs .... tatxan !!!

Un pastís de carabassa, formatge i iogurt !!!

Què li he posat ?

. 1/2 butternut

- 1 tarrina de formatge per untar

- 2 cullerades de sucre ( això al gust de cadascú )

- i iogurt grec

- 250 gr de nata líquida 18%

- 3 ous 

-2 cullerades soperes de farina 

- unes quantes galetes i una mica de mantega per la base.

- agar- agar ( o gelatina neutra)

He bullit la carabassa en una mica d'aigua fins que ha estat tobeta. Després l'he tret del foc i l'he deixat reposar en un escorredor. He reservat l'aigua.

Mentrestant he esmicolat les galetes i els hi he afegit la mantega desfeta. L'he posat a  la base del motllo de pastissos. En una web ( no recordo quina) vaig veure com fer-ho de manera neta i molt eficaç: amb el cul d'un got !! Ho he posat a la nevera mentre feia la pasta de dins el pastís, així s'endureix.

Per fer el farcit:

He batut els ous amb el sucre una estona, fins que quedi d'un color més claret. Després he afegit la nata líquida, el iogurt i el formatge, ho he tornat a batre i quan ha estat tot uniforme he afegit les 2 cullerades de farina fins que l'ha absorbit.

Ho he posat al motllo a sobre de la pasta de galeta i mantega i al forn a 170º  durant uns 20 minuts. No ha de quedar massa feta ja que si no s'asseca molt després.

Es treu del forn i es deixa reposar.

Mentre he fet la gelatina : he agafat l'aigua de la carabassa i he fet l'agar- agar. Aquesta és una alga insípida i transparent que té un poder de gelatinitzar molt més alt que les gelatines normals, és molt més nutritiva i molt fàcil de fer. Només cal posar-la quan l'aigua bull, retirar-la del foc i deixar que s'estovi, remenant fins que es desfaci . Quan ha estat ben desfeta l'he barrejat amb la carabassa amb el multirobot, és a dir, com si el passés per la batedora .

( També hem aprofitat per veure amb el David el canvi  en la textura de la carabassa un cop bullida, que no ho havia dit ...) .

Un cop més freda la pasta he afegit la carabassa per sobre i l'he deixat a fora fins que ha baixat la temperatura i l'he pogut posar a la nevera, on ha estat tota la nit .

Quan l'he tret li he posat sucre amb canyella per sobre ( no ens agraden les coses gaire dolces, així que no us poso quantitats, crec que això ha d'anar al gust de qui la fa ...).

Perdoneu que no posi més fotos del procés però és que em resulta una mica difícil cuinar i fer fotos alhora, i això que el pastís l'he fet sola que el meu ajudant se n' havia anat a la piscina amb el pare ....

És la primera vegada ( crec) que menjo quelcom amb carabassa, és clar que amb el pastís de formatge de company no podia sortir gaire malament. 

Nyam. nyam !!! Bona, bonica, nutritiva .... la repetirem ? síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

I fins aquí la nostra descoberta  " butternutil " .
Quina serà la propera ?

"Peque"ciència a la taula de llum

Feia mooooolt de temps que volia fer aquest petit experiment ... l'he vist en diversos blocs però l'he " plagiat" de  http://playathomemom3.blogspot.com.es/2012/08/baking-soda-and-vinegar-compilation.html que és un bloc que m'agrada molt i ens ha inspirat per a diverses activitats, entre elles la creació de la nostra taula de llum . Passeu-vos- hi, què us agradarà molt !

Es tracta d'una mostra de la reacció de l'àcid acètic ( en aquest cas vinagre) i el bicarbonat de sodi ( el comú) al entrar en contacte.

Què necessitem ? 

-vinagre de vi blanc ( perquè és més transparent)

- bicarbonat de sodi

-colorants alimenticis

-diferents recipients transparents

- ens ha agradat la proposta que hem vist, així que, cap a la taula de llum !

A l'abocar un ingredient sobre l'altre es produeix una reacció química molt divertida ja que és efervescent i, dependent de la quantitat, pot ser molt sorprenent pels peques .

Hem posat el bicarbonat dins una safata de vidre i hem anat abocant
el vinagre tenyit amb les pipetes. Queda super xulo.

El David s'ho ha passat d'allò més bé , s'ha sorprés un munt de veure les " bombolletes " que sortien i que feien " bzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz", jejej.

Ho hem provat sobre diversos materials ....

La taula de llum ens permet veure millor els efectes, però no és imprescindible, ja que també va bé  fer-ho sobre un taula normal amb fons blanc o clar.

Sobre paper de cuina ...

Hem abocat el bicarbonat en un got amb el vinagre: genial !!!!

I també en un got més alt ....

Guauuuuuuuuu .....

 Ohhhhhhhh... després les bombolletes " marxen " .....

Papà vine , mira aixòooooooooooooo .....

Un experiment " bueno, bonito y barato" , ecològic i molt interessant ... Continuem descobrint petites coses del nostre voltant , intentant experimentar lliurement , sense perill . Ens agrada veure l'expressió del David ( i la nostra, jejjej) al descobrir el què va passant: de sorpresa, de concentració, de descoberta, de ganes de compartir el què va veient, de fer-ho tot per ell mateix , d'engrescar-se amb les propostes que li fem ...

Què bé, quin munt de bones idees que hi ha per la xarxa !! 

Moltes gràcies a tots i totes que feu els  blocs i webs amb els que aprenem tantes coses de manera creativa i divertida !!

Tren de cartró i paper matxé

M'agrada poder fer coses amb les mans de manera senzilla , crec que el procés creatiu que implica és molt maco i educatiu, també cal tenir paciència , valorar que tot requereix un temps, que val la pena el procés en sí, a banda del resultat final . Podem adonar-nos que tot requereix un petit "esforç ": preparar les coses, pensar que volem fer, fer anar el que tenim, imaginar amb ulls de reciclatge ... 

D'altra banda també aprenem com les coses es transformem, en aquest cas com de la farina i l' aigua en fem una pasta que s'endureix tant  un cop s'asseca que és gairebé impossible de trencar-la ...

Què hem fet , doncs ? 

Un tren de cartró  paper matxé amb coses reciclades.

Què necessitem ?

- tetrabriks

- cartró

- aigua, farina , paper de diari pel paper matxé

. escuradents llargs

- taps d'ampolles de plàstic o similar

- celo

- pistola de silicona

-corda o cordill

-pintures i eines per pintar

Tallem els tetrabriks per la meitat " llarga"

Hem reforçat els " vagons " amb cartró per a que quedin més durs.
I hem jugat una mica amb les possibilitats que ens ofereix el material
desestructurat

Preparem la pasta de paper matxé: jo li poso només aigua i farina, és
 més ecològic que posar-hi cola  i m'ha agrada molt més la textura amb la
que queda el resultat final. La consistència ? més o menys de la arrebossar
el menjar, però es pot anar provant quina queda més bé. 

Es passen bocins del paper de diari per la pasta, procurant que no ragi
el líquid  al folrar el vagons.  i que quedi el més llisa possible .
Aquesta part l'he fet jo sola, perquè " pringa" molt i se que al
David no li hagués agradat massa. L'he deixat assecar tota la nit al balcó.

Un cop sec, ja veureu que queda molt dur, ho pintem.
Vaig trobar aquestes brotxes d 'esponja als xinos i la veritat és que
m'agrada molt com pinten

És el primer cop que pintava res amb 3D i li ha costat una mica,
és clar, s'ha d'agafar bé , et taques més, es mou ... Ha fet la part més fàcil
i la resta l' he acabat jo. 

Els he folrat per dins amb un foli de color i he posat cinta aïllant per
a que quedi ben subjecte al vagó.
Per fer les rodes he agafat un escuradent llarg i taps de plàstic.
Per a assegurar que no marxen al rodar he posat un " tope"  amb
la pistola de silicona de  manera que poden rodar sense sortir
" disparades "

Per fer la locomotora he utilitzat bricks de suc petits i un tub de paper
higiènic. He unit els vagons amb un cordill fent un forat a l'extrem
de cada vagó, passant el cordill, fent un nus i posant-hi una gota
de silicona. La locomotora porta el cordill per sota i enganxat
a l'alçada del cordill del vagó.

Ja tenim el nostre tren !! Falta posar-hi detallets,
 però això ja vindrà un altre dia ....

Pasta de sal, paper matxé ... m'agraden molt aquests materials ! són ecològics, barats, "selfmade", sans i tenen tantes i tantes possibilitats !! 

Properament us explicarem com hem fet el nostre propi cel estelat amb pasta de sal i a més a més tot treballant les mides ...

Segur que vosaltres teniu moltes propostes i idees de què fer amb ells ... a què sí ? doncs si us animeu us convido a compartir-les !!