El petit astrònom

El David és un nen que té molt clar allò que l'interessa i el que no. També ens ho comenten a l'escola bressol: si hi ha quelcom , una activitat, proposta, experimentació, que no li crida l'atenció no hi participa. I no hi ha manera, sense enfadar-se, de bon rotllo però ... no gràcies.

Això per una banda és positiu, per l'altra pot esdevenir una limitació ja que es pot perdre moltes coses interessants. Però vaja, tot anirà fent el seu procés.

Ara, quan quelcom l'interessa, li crida l'atenció... és un investigador nat. Tot seguint els seus centres d'interés podem fer qualsevol cosa, totes les propostes són benvingudes, ens engresquem, participem, proposem, aprenem un munt de coses, de paraules, de conceptes, d'idees ...

Crec que tot això forma part del que Maria Montessori anomenà " ment absorbent" i la gran capacitat dels infants per " absorbir" literalment tot allò que els hi crida l'atenció.

Bé doncs, fa mesos que el David té com a centre d'interés els planetes. Va començar parlant-ne algun cop .... i ho vam tenir en compte.

Li hem anat proposant tota un sèrie d'activitats entorn el sistema solar, unes han portat a unes altres,cada dia en demana algunes o ell mateix pren l'iniciativa per fer-ne quelcom relacionat. Què bé !! En gaudim tots plegats !!!

La terra, el nostre planeta, té aigua, és de color blau, blanc, verd , marró....
té el globus terraqui a la seva prestatgeria, quan vol l'endolla, tanca la llum de
l'habitació per veure-la millor...

Llibres, vídeos, imatges ....aprofita per fer fotos de la pantalla !
Ja ens sabem els noms de tots els planetes!

Hem trobat molt bé de preu un mòbil d'un sistema solar... el muntem , el
pintem... treballem la psicomotricitat fina , els colors, la percepció del tamany,
del moviment ...

Encara l'hem d'acabar!!

cartolines, tapes d'olles , fil de pescar .... novament psicomotricitat fina,
procés de treball, tamanys, colors, creativitat....

Per fí !!! treballem el tema " botons" que fins ara no ho havia volgut fer mai...
he cosit uns botons de diferents tamanys a una tovallola blava,
he retallat unes rodones en goma eva i feltre i els he fet un trau.
 No ha calgut explicar res!
He al·lucinat perquè pensava que no s'engrescaria,
però els ha estat posant i treient un munt de vegades, botó per botó.

Guauuuuuuuuuuuuuuu...... Satudn és el nostre preferit !!!
però Jupited i la seva taca també ens tenem enamorats

N'hi ha per tot arreu ! i els veiem des de lluny !

Amb pasta de sal.... tamanys, textures, volums, pressió, calor,
procés  tou/ dur, fred/ calent ....

Un dia va agafar la plastelina... mama ajuda !!
 M'anava dient... fes un Satudn, un Udà, un jupited...
Hem jugat un munt de dies !!!!

Com no... a la taula de llum !!! Pintem els planetes amb fosforitos, repassem
els noms, esborrem, tornem a pintar.....ens relaxem, gaudim ....

És clar que ja portem dues visites al Parc astronòmic del Montsec ,2009 i 2010.
Aquest any no ens la podem perdre !!!! us la recomanem !

I continuem... ahir va agafar pilotes de ping pong i els hi posava una goma petita de cabell com si fós l'anell del planeta... Satudn, Udà....

Realment és cert... els infants tenen una gran capacitat de captar, d'aprendre, de concentrar-se, d'engrescar-se en tot allò que els hi crida l'atenció. ...

No, rectifico... i els adults també !!! aprofitem-ho !!!

Correfoc, petards , firetes !! superem la por

El David és un nen valent però també és molt prudent , la qual cosa fa un tàndem molt bo.

No és doncs un nen que tingui por habitualment. però hi dues situacions que li han costat una mica d'afrontar. Una d'elles en la que es bloquejava, s'espantava i plorava (cosa que no acostuma a fer) han estat els sorolls forts: petards, música forta tipus concert, sentir d'altres nens plorar o cridar ....

pinzellades al món

Hem optat per acompanyar aquests moments de la manera que ell ens demanava ( o que creiem que ens demanava) : sempre agafant-lo en braços, acollint la seva por, parlant-hi a cau d'orella, explicant-li que era allò que sentia,  que nosaltres érem allà amb ell, que faríem el que necessités, marxant del lloc si estava molt espantat, retirant-nos de la gent o d'allò que l'espantava, tot amb molta calma i suavitat  ... Ens sabia molt de greu veure'l patir.

No li hem dit mai: no passa res, no t'espantis ....  la por no és una emoció que es controli fàcilment, ni en nens ni en adults.Tot l'organisme reacciona, sobretot fisiològicament ,davant el que considera un perill, s'accelera la respiració, el batec del cor, augmenta la transpiració , s'eriça la pell .... ens preparem inconscientment per la fugida o l'afrontament , és l'instint més primari de supervivència. És l'emoció més forta  que podem sentir, i no es gens agradable.

Els adults,  en la major part dels casos, la sabem identificar  i no deixar-nos endur per ella. Però els nens no, això s'aprén fruit de l'experiència i de l'acompanyament, de que no es sentin abandonats, de que els ajudem a que sàpigin perquè es senten així i que som al seu costat, a no negar mai l'emoció que senten ni el perquè, a ajudar a retornar el seu organisme a la normalitat transmetent la nostra calma, el nostre suport.

Li hem explicat suaument, dolçament mentre l'abraçàvem : mira , ara t'has espantat i per això et batega el cor molt fort, tens ganes de plorar, vols marxar correns ....és normal, perquè hi ha una música molt , molt forta... aquest soroll tant fort són els petards, però estan molt lluny i no ens fan mal....  aquests nens ploren però la seva mama és amb ells cuidant-los .... plora el que necessitis, jo sóc aquí amb tu ....  si vols marxar marxem de seguida .... fem allò que vulguis fer ...som aquí, som amb tu. ....T'estimem molt.

Hem estat testimonis privilegiats del seu procés en aquest aspecte . L'any passat, a la Festa Major,  s'ho va passar malament només entrar a les firetes .... i vam marxar de seguida . Ni petards, ni música, ni focs .... No passa res, a casa ens ho passarem d'allò més bé. .

Aquest any, tot havent treballat aquest tema durant tot l'any poc a poc, aprofitant determinats moments, respectant-los , acollint-los i donant-li suport i eines per a superar-los , de recolzar el seu esforç, les seves ganes de superar-ho, d'entendre el que li passava , de seguir la seva curiositat, de gaudir de coses que l'interessaven però que l'espantaven...

Al correfoc dels grans  ! no ha deixat d'aplaudir...

.... tatxan !!! Hem gaudit tots plegats de la nostra festa major !!! Focs d'artifici,  correfocs i diables , petards, firetes, música .... Amb naturalitat, tot ha anat fluint , sense forçar res ...

Ens ho hem passat d'allò més bé, hem aplaudit, hem corregut, hem ballat, hem pujat ( ha pujat) als cotxets de les firetes , ha plorat perquè en volia més ..... Ens ha fet respecte, però no por. És un valent, sí senyor !

Al correfoc dels petits

Així doncs !!! Bona Festa Major !!



Comença la Festa Major: castell de focs ! Pum, pum ,pum !!!

aquesta moto em va una mica gran ....

rum, rum...ni no, ni no... m'agrada conduir !!!

T'ho has passat bé ? Síiiiiiiiiiiii !!! Vull més, vull més , vull més ..... uf David, que els pares ja tenim una edat ....

Boti- boti

Aprop de casa tenim un centre comercial esportiu on tenen un llit elàstic del que es pot fer us públic .És com una mena de reclam . Sempre està ple de canalla, no és gaire gran però amb una mica d'organització tothom hi té el seu lloc .


Sabeu a qui li agrada molt anar-hi ?

Podeu llegir entrades fabuloses sobre la importància de la psicomotricitat en infants en el bloc de la Inma , que és una mama professional de l'esport ( a banda de moltes altres qualitats )  "paramipequeconamor".

La llista de la compra : què ens fa falta?

Anar a comprar també forma part de les activitats familiars, fem una compra gran més o menys un cop per setmana quan arriba el pare al vespre i anem amb el cotxe. Però el David i jo també anem  a fer compres petites, quan ens convé alguna cosa.

Habitualment , com que sóc tan despistada, em faig una llista per no descuidar-me res. El David sempre em pregunta : " què és això mama ? o bé " que posa mama ?"  i li explico més o menys.

Vaig creure que si feia la llista amb imatges ell també podria col·laborar. Doncs vinga, a veure que tal va ... què necessito ? què tinc ?

He agafat un tros de feltre negre rectangular i li he enganxat per una banda dues tires de velcro: per l'altra li he enganxat amb pegament ( encara no m'atreveixo a cosir...) una butxaca petita. Ens servirà per guardar les imatges de la compra.

Li he afegit una cinta que teníem de no se què per poder penjar-ho i he posat un tros petit de velcro per poder-ho tancar bé.

He fet una segona bosseta en verd: aquí guardarem les imatges que no hem fet anar.

He imprès i plastificat unes imatges d'aliments que feia temps que tenia triades : carabassó, pomes, tomates, albergínies, llet... i com no ! xocolate!!! També hi he afegit el nom escrit, d'aquesta manera aprenem que hi ha una associació concepte -paraula escrita -imatge .

Per la part del darrera he empegat  un tros petit de velcro per a que es pugués enganxar amb el de la bosseta negra.

Li he dit al David que ens calien coses per cuinar i que havíem d'anar a comprar ...fem la llista de la compra ? síiiiiiiiiiiiiiiiii.

Li he posat al davant totes les imatges i li he explicat que només agafaríem el que necessitàvem, que ho enganxaríem al feltre i que ens ho enduríem a la botiga per recordar el què havíem de comprar.

Bé doncs... què ens cal ? Imprescindible: xocolate !! és el primer que ha triat ... vinga va , sí ! Ens cal comprar també ous ... on són el sous ? ah,  aquí !! doncs vinga a la llista ... i les maduixes ? ....

Cap a la botiga !


Anem amb el cotxet , és més pràctic per portar la compra ja que la mama
no condueix.

Al David li agrada molt agafar les coses ell mateix, però fins ara o bé li deia jo o bé agafava allò que volia i és clar, que potser no necessitàvem.

Conforme ens apropàvem a les zones on hi havia quelcom que teníem a la llista , que estava penjada del cotxet, jo li preguntava : David , aquí hi ha la verdura , que ens cal ? Tomates ! aquí, aquí .... al cotxet !!! Jo sol, solet !!

Té bona memòria... quan ens hem apropat a les pomes, sense que jo li digués res, ja ha agafat una bossa i cap al cotxet ! i això que pesava 2 kg ! És un fuertote ....

Conforme ja tenim una cosa, guardem la imatge en la butxaqueta. És com quan nosaltres tatxem una paraula de la llista que ens fem: això ja ho tenim !! Doncs fora, que si no ens podem confondre.

I ara a pagar .... que si no hem fet feina debades, jeje

La propera vegada mirarem per la nevera  i ens preguntarem : hi ha ous ? no ? doncs a la llista ! sí n'hi ha? doncs no cal , ja en tenim ....

O al carret de les verdures : hi ha patates ? sí........ moltes o poques ? poques.... ah així n'haurem de comprar ...

Ha estat un petit pas endavant en la seva autonomia , aprenem que cal prendre un temps per planificar, per preparar, per triar ... Som flexibles, però és pràctic poder fer la llista per no oblidar-nos de res....

És un canvi per a tots: implica més temps sí, però val la pena, m'estimo més dedicar-lo a aquest tipus d'activitat que no a d'altres coses. Només per la satisfacció de la seva cara, per la seguretat  que va adquirint i de la que gaudeix, augmentant així la seva confiança en ell i en nosaltres,( i nosaltres en ell, per suposat !!!)  la seva autoestima, el sentir-se important, responsable, l 'integrar activitats quotidianes amb d'altres com el joc ... tot forma part de la vida en família!!!

Llum, ombres... s'aixeca el teló !

Ja feia mesos que tenia ganes de fer aquesta activitat, ombres xineses, penombra, contes, fantasia...

Doncs després de sopar m'he decidit :

La primera pregunta :què vull fer ? ho tenia clar , el conte " A què té gust la lluna ?" . Ens va agradar molt quan el vam agafar de la biblio ... novament no hi ha dolents, és una història màgica de cooperació on tots surten guanyant. 

La segona pregunta: com ? amb ombres xineses ( és tan bonic !!!) A més a més en podem aprendre tant de la llum, dels colors....

I la tercera ... com ho faig ? què tinc ? .... doncs he agafat un marc de fotos gran, he enganxat al vidre paper vegetal que tenia de la taula de llum amb cel:lo. L'he aguantat de peu amb llibres davant i darrera: ja tinc la pantalla !!! vaja, no per gaires trotes, però per aquest cop servirà, si veiem que és un bon recurs ja li posaríem unes potetes.

Tenia unes quantes siluetes d'animals  que encara s'havien d'imprimir, doncs dit i fet ! en cartolina i tris, tras, mentre els meus homes recollien la cuina, les he retallat i els hi he enganxat un palet de "pinxito". He agafat un tros de porexpàn i ja està tot !!

"Nois, endavant, comença l'espectacle !!!! "

A què té gust la lluna ?
(¿A que sabe la luna ?)

Hi havia una vegada una tortuga que va pensar que li agradaria pujar al cim d'una muntanya. Poc a poc va trescar fins a dalt i va poder observar la lluna. Mirant, mirant va desitjar quin gust devia tenir aquella lluna tant grossa i rodona, clara i bonica…  De què deu fer gust la lluna? – va dir-se.

La lluna en veure que la tortuga aixecava el cap i la closca per atansar-se-li va pensar que era un joc i amb un gràcil moviment va moure's una mica enrera… Ai, la tortuga gairebé la tocava, però no hi arribava així que va decidir demanar ajut:
- Elefant! Vine!
I l'elefant va venir.
- Puja a sobre de la meva closca i segur que la podrem provar!
I l'elefant ho va fer, però la lluna, divertida, va retirar-se una mica més.

 

Com que tampoc hi arribaven van voler cridar la girafa:

- Girafa! Vine!!

I la Girafa va venir. I l'elefant amb la seva gran veuassa li va explicar:

- Puja a sobre el meu llom i segur que tocarem la lluna! Au, va!

I la Girafa hi va pujar, però va tornar a passar el mateix: la lluna amb un lleuger saltiró va moure's una mica més amunt i no la va poder tocar. Una mica sorpresos els tres animals varen dir:- Lleó, vine!

I el lleó va córrer a ajudar-los. I altre cop el mateix, un saltiró i la lluna va marxar cap a munt. Mmm, ja tenien un ajudant pensat, i van cridar:
- Guineu, vine!!
I la guineu va venir, va pujar d'un salt àgil sobre el llom del lleó, va allargar el caparró, però no! La lluna va tornar a girar i, alehop!, cap a munt altra vegada! Sabeu qui van cridar? Sí, al mico!

- Mico, vine!!

I el mico va venir. Ara, sí, n'estaven convençuts, perquè els micos són molt ràpids, sabeu? Va allargar el braç, va allargar la mà i… tampoc!! Ah, que llesta la lluna, ja els veia venir abans que la toquessin… Uf, i ara què? Qui els quedava per col·laborar? Bé, era petitó, però estava allà ben a propet…

Ratolí, vine!!!

I el ratolí va venir. Va pujar sobre la closca de la tortuga,
sobre el llom de l'elefant,sobre el llom de la girafa,
sobre el llom del lleó,
sobre el llom de la guineu i
sobre el caparró del mico i
la lluna se'l va mirar… i va pensar… ja ja ja… "quin animal més petitó", no val la pena que em mogui, a més, ja començo a estar cansada d'aquest joc.


Ai, ai, ai, i sabeu que va passar? Que el ratolí la va tocar! I d'una mossegada li va prendre un tros, un trosset ben petitó però suficient per tots plegats…
- Oh!!! De què fa gust? – van exclamar tots.
- tasteu-la, tasteu-la…. - els deia mentre els hi passava el tros de lluna.


Cadascun va mossegar-lo abans de passar-lo a l'altre i, endevineu… Cadascun va trobar que tenia gust d'allò que més li agradava.. Què li agrada al mico? I a la guineu? Al lleó? , la girafa, l'elefant i la tortuga?


Van quedar tant satisfets de la fita aconseguida que aquella nit van arraulir-se ben juntets i van adormir-se al costat d'una pedra i van dormir acompanyats.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte s'ha acabat!

Val a dir que hem fet dues sessions, la primera pare i fill l'han vist abraçadets en silenci, la segona ha estat un un " passi" especial on veure tots el truquis de l'obra, participar en directe de la mateixa i fer fotos !!
I... el que més il·lusió m'ha fet, quan hem acabat el David picava de mans tot dient : "Un altra, un altra ..." . No se d'on ho haurà tret... però m'ha emocionat i tot .............. aiiiiiiiiiii. Què bonic és ser mare !

I per a vosaltres... de què té gust la lluna ?

Editorial: Kalandraka

Texto e ilustraciones:

MICHAEL GREJNIEC

Traducción:
CARMEN BARREIRO

Jo solet, solet .... vida pràctica !

Tinc el costum de prendre'm un suquet de taronja natural cada dia  : boníssim !!!

Això sí... no me'l faig jo, es tot un privilegi.
Fins ara m'ho feia el papa mentre jo feia alguna altra cosa, com acabar de preparar el dinar o sopar. Però ara ja li han pres la feina !!! 

"El David sol, solet...jo...jo ! solet , el suquet de la mama !! Mira, mira com cau !!"

Què us sembla ? Mmmmmm... us asseguro que encara té més bon gust així !!

I avui toca fregar el terra .... i de nou... "solet, solet !!". Val a dir que tot i que erem allà amb ell, es va fer un xipi-xape al terra dels bons. Teníem un toll d'aigua al bell mig del lavabo !! Però crec que d'això es tracta, de recolzar les seves iniciatives per ajudar i prendre responsabilitats. I si es forma un toll, doncs mirem a veure perquè ha passat i com es fa per a que no quedi tanta aigua a terra, com podem recollir-la poquet a poquet .... dels errors sempre, sempre en podem aprendre, són oportunitats , encara que a vegades se'ns facin feixucs d'afrontar  ...

Amb aquesta experiència ja n'ha tingut prou per avui, així que ja continuem nosaltres !!! Les feines de la casa és el que tenen .... 

Fira de Titelles

El Centre de Titelles de Lleida organitza des de fa 23 anys una fira a la ciutat que ja té renom internacional. Hi ha moltes companyies per a tots els gustos, els carrers s'omplen de famílies per veure espectacles de formats diversos, hi ha activitats paral·leles...

Omple de goig veure les cares dels petits en els espectacles. Estan embadalits. El David, que és un "bellugin" o el "cul d'en Jaumet" és capaç d'estar un hora gaudint , quiet , mirant, absorbint el que veu ... això m'agrada molt i molt. Nosaltres no som de veure tv, ni cinema... pero a mi les arts escèniques directes m'encanten ... és un altra història molt diferent a la de la pantalla.

Doncs aquest cap de setmana ha tocat Fira !!

Una de les propostes que més ens han agradat és la de "Galiot teatre": "Cal Titella" ( Casa de los títeres) , és un espai lúdic d'uns 200m2 on hi ha exposats, però a l'abast dels infants , diferents formats de titelles ( petits, grans ), de guant, de fil, ombres xineses.....on poden manipular, fer creacions, tocar, explorar, descobrir , imaginar .....

Hem passat molt bona estona tocant, descobrint, al nostre aire, fent i desfent com volíem ....

esteu desitjant saber que hi ha a dins oi ?....
doncs un planetari fet amb llum negra !!
Al David li ha encantat: Anava dient:
" ta Jupited, Udà, satun, la tera, venuxxxxxxx"

No puc, no puc !!! És clar, massa gran i pesat ...
Un altre any segur que sí podràs !!

aquests sí puc... uf quin munt de fils !!!!!

Aques ha estat l'estrella !! Ens ha agradat molt !
En fem un per casa aprofintant les fustes que tenim ?
Síiiiiiiiiiiiiiiiii

El cargol i l'herbeta de poliol

Aquest matí hem anat al mercat i hem tornat amb cargols, uns quants els hem fet a la llauna amb herbetes....mmmmm.
Uns altres els hi han donat al David a la paradeta on els venien per a que el cuidés. Perfecte !

Els hi hem preparat un bon cau, el David ha triat on els volia posar i ha anat directe a la galleda on teníem els enciams de l'hort del padrí i els hi ha donat  tot seguit. Pobrets, estaven afamats !!
Ha estat una bona estona contemplant-los. Com es nota que a l'escola bressol han passat vàries setmanes observant-los, aprenent com es mouen, què mengen, etc.




Aprofitant aquest esdeveniment, mentre ell feia la migdiada  ( supercurta avui !!) he agafat la goma eva que tenia per casa i he intentat fer una versió d'un dels contes que han treballat molt a l'escola: "El cargol i l'herbeta de poliol", què és molt boniquet i el més important : no hi ha dolents !! Tots els personatges són bons .


Hi ha diferents versions on surten diferents animals. Com que tenia la idea de fer animals petits, me'ls he inventat. però a fe de Déu que ben inventats !!! sobretot en tamany !! Tots m'han sortit de la mateixa mida, riute'n tu de les proporcions exactes : la marieta és igual de gran que el gat, au ! que et penses ? les marietes de casa nostra estan molt ben cuidades , jejej. Sembla transgènica i tot !


He fet els animals de manera que es poguessin enganxar uns amb els altres amb velcro, ja veureu perquè....


Aquí teniu el conte versionat. Hem aprofitat els animalons que he posat per cantar les cançons corresponents :

EL CARGOL I L'HERBETA DE POLIOL

Una vegada hi havia un cargol que era com tots els cargols. Tenia dues banyes, una closca i caminava molt a poc a poc. La cosa que li feia més il·lusió era conèixer el Sol. Per això, un dia, el cargol es va posar a caminar cap al Sol.

Aprofitant que tenim una muntanya podem cantar:

http://www.youtube.com/watch?v=u6AQvxAgb1o&feature=related

Cargol, treu banya, puja a la muntanya

cargol treu ví, puja al muntanyí

-Si camino i camino cap al Sol, arribaré fins alla on surt i li podré dir hola.

I podem cantar: http://www.youtube.com/watch?v=U4rCls1jMY4

Sol, solet,

vine'm a veure (2)

Sol, solet, vine'm a veure que tinc fred

El cargol va caminar i caminar cap alla on surt  el Sol, però mai no hi arribava, perquè el Sol viu molt Iluny. Ara bé, es va cansar molt. I cosa encara pitjor: va agafar mal de panxa.

Quin mal de panxa que tenia el pobre cargol!! No sabia que fer perquè li passés. Fins que va tenir una idea. "Ja sé que faré", va pensar el cargol. "Buscaré una herba de poliol, I'arrencaré i me'n faré unes sopes. Em prendré les sopes i el mal de panxa em passara".

I ben content, el cargol va buscar i buscar, fins que va trobar una herba de poliol.

L'herba de poliol era alta i feia molt de goig. El cargol es va posar a estirar-la. Pero vet aquí que l'herba era tan forta que, per molt que estirava, no aconseguia arrencar-la.






Per alla passava una granota, verda com un enciam,- NO NO , AQUÍ HE POSAT UNA MARIETA ENORRRRRRRRRRRRRRME !! Així doncs canviem la granota, que també són molt maques, per la mega marieta.

I cantem :http://www.youtube.com/watch?v=68_3MQT-5WU

Marieta vola vola

tu que portes camisola,

si m'ensenyes el camí del cel

et donaré pa i mel

 Només de veure el cargol que estirava, li va preguntar:
-Que fas?
I el cargol va respondre cantant:

Vull arrencar aquesta herbeta, aquesta herbeta
Vull arrencar aquesta herbeta de poliol
-Que he agafat mal de panxa anant a veure d'on surt el sol.

I la marieta , com que va veure que tot sol el cargol no se'n sortia, el va voler ajudar. Es va agafar ben fort a la closca del cargol i va estirar amb ell. Però per molt que el cargol i la marieta estiraven, no aconseguien arrencar l'herba de poliol.

Al cap d'una estona va passar per alla una tortuga.

Cantem la cançó de la tortuga ?

http://www.youtube.com/watch?v=nI1ESzRNJbg

1,2 i 3 la tortuga, la tortuga

1,2 i 3 la tortuga ja no hi és

mireu com balla la tortuga ballagura, ballarà (2)

Quan va veure el cargol i la marieta, els va preguntar:

-Que feu?

I la marieta va respondre cantant:
http://www.youtube.com/watch?v=LaAxSAwsddM&feature=related

Ajudem el cargol a arrencar l'herba, a arrencar I'herba

Ajudem el cargol a arrencar l'herba de poliol.

-Que ha agafat mal de panxa anant a veure d'on surt el sol .

I la tortuga , quan es va adonar que el cargol i la marieta necessitaven un cop de mà, va decidir ajudar-los a arrencar l'herba de poliol. la tortuga es va agafar ben fort a la marieta  i es va posar a estirar. Però per molt que el cargol, la marieta i la tortuga  estiraven, l'herba de poliol no es deixava arrencar.

Més tard, va passar per allà un gat .Era un gat negre que tenia una cua tan llarga, que la portava ben enroscada perquè no li toqués a terra. Quan el gat va veure el cargol, la marieta i la tortuga  els va preguntar:

-Que feu?

I van  respondre cantant: http://www.youtube.com/watch?v=LaAxSAwsddM&feature=related  '
Ajudem el cargol a arrencar l'herba, a arrencar l'herba

Ajudem el cargol a arrencar l'herba de poliol.

-Que ha agafat mal de panxa anant a veure com surt el sol.

I com que el gat va veure que el cargol, la marieta i la tortuga no se'n sortien, els va voler ajudar a arrencar l'herba de poliol. Per això es va agafar ben fort a la closca de la tortuga  i es va posar a estirar.

.

I estira que estiraras, ves per on que el cargol, la tortuga, la marieta i  el gat i no van aconseguir arrencar l'herba de poliol. Tot i que no van aconseguir arrencar-la, van estirar tan fort que van veure caure de cul a terra.

Patapam! I van quedar en silenci absolut.

Fins que al cargol se li va escapar el riure.

-Ha, ha, ha -reia el cargol-. Quina patacada! Ha, ha, ha!

I és ciar, el cargol va encomanar el riure a la marieta. I la marieta el va encomanar a la tortuga que la  va encomanar al gat. I van acabar tots plegats petant-se de riure.

l és clar, quan ja feia una bona estona que reien, el cargol va dir:

-De tant riure, sabeu que ha passat? Que ja m'ha passat el mal de panxa!

I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest conte ( versionat ) s'ha acabat.  

l vet aquí un gat, i vet aquí un gos .. , que aquest conte ja s'ha fos.

Com que el David ja sabia el conte li ha estat molt fàcil seguir la història, malgrat els persontatges no fossin els mateixos. Això ha fet, que ell mateix agafés els animals , els enganxés amb el velcro uns amb els altres (un cop descobert el " truqui" de la part del velcro que està a sota l'animal ) i ell mateix ha anat muntant i desmuntant com ha volgut, cantant les cançons, fent variacions de l'ordre ... Em pensava que no li cridaria gaire l'atenció ( quan una cosa no l'interessa no hi ha manera d'engresar-lo ) i li ha costat guardar-lo i tot . Però ja era hora d'anar a dormir ....

La veritat és que hem passat una molt bona estona en família !!