De la Terra al mapa-mundi

Ja sabeu que al David li agraden molt els planetes, fa dies però que està interessat en la Terra en concret.

Així doncs hem aprofitat un recurs extraordinari que segur que coneixeu que és el Google Earth: és un programa impressionant d'informació presentant un globus virtual terraqüi, amb diferents nivells i continguts de mapes geogràfics i  disposa d'una interfície d'usuari amb zoom , amb el que es pot anar des  de la visió general del planeta al lloc on viviu vosaltres. A més de la Terra i els seus països podreu veure el fons del mar, planetes com Mart o Saturn, la Lluna, el cel estelat, nebuloses, monuments ...Fa anys que el tenim instal·lat (és gratuït ) i és una passada. Us el recomanem!

Des d'aquí podeu anar atansant-vos fins arribar al vostre carrer  amb
l'aplicació street viewer. Molt fàcil i és impressionat.

Hem recuperat després d'uns mesos d'estar a la prestatgeria el globus terraqui ( fa una pila d'anys que el tenim !!). Fa dies que el David i el papa se'l miren a la nit ,al llit, abans de dormir, tot mirant on són els països, on viuen els pingüins, els cangurs , els elefants ...  

Com que té llum interna és molt maco de mirar a les fosques. 

També tenim un mapa mundi de la projecció Peters ( que és la que té una proporció més justa  de la mida dels continents i sense projecció eurocèntrica) . Però fins ara, ni se l' havia mirat.

L'altre dia va veure un mapa mundi per internet i va cridar " la Terra mama" !!. Vaig pensar: ja és el moment de presentar-li els mapes !Avui hem aprofitat que estàvem els tres junts per anar a la biblio i agafar llibres, entre d'altres aquests de geografia:

"Mi primera vuelta al mundo. Atlas ". Ed. SM. M'ha agradat molt, hi ha
mapes senzills,  amb dibuixets dels animals , vegetació, etc que podem
trobar a cada continent

"El meu primer atles il·lustrat". Ed. Beascoa
En aquest he trobat aquest dibuix tan gràfic de com passar del globus
terraqui al mapa mundi: veieu el dibuix de l'esquerra amb la taronja?
També està bé, però és una mica per a nens més grans.

Hem començat per mirar els llibres i veure si trobàvem el continent al globus.
Ei, és aquest l'Africa ? sí, sí 

Ens hem fixat en els animalets que viuen a cada continent: lleons, elefants,
jaguars, camells, ossos polars ...

Aquest moment m'ha encantat!! Ell tot sol ha volgut buscar " la terra de
 la neu"com li diu ell als Pols Nord i Sud. I els  ha trobat, tant al globus
 com al mapamundi, estava super content!!

Ens fixem que hi ha dos " terres de la neu", dos pols, un a dalt
 ( Nord) i un abaix ( Sud) . pregunto: quin animal viu a la terra de la neu,
al Pol Nord ? L'os polar !! Sí, senyor !! molt bé. 

Per casualitat hem agafat un conte molt boniquet sobre un osset polar
i la seva mama . L'ossos estan fets d'una roba molt suau. El llibre es diu
"Blanquet" de Piers Harper i ed. Joventut.
Ens hem fixat que viuen a la neu, que fa molt fred, que els senyors
que hi viuen ( esquimals) van molt abrigats ... 

Després de no haver-se'l mirat mai, se'n ha anat cap al mapamundi Peters
i ha començat a preguntar : què posa aquí ? que posa aquí ?
aquí posa Brasil, aquí posa Canadà, aquí India ...

Ha  dit que per anar d'una terra a una altra ( d'un continent a l'altre volia dir)
s'ha d'anar amb avió, per tant hem agafat el conte dels avions ,
que ens explica com són per dins, com és un aeroport, qui és el capità...

I després he tornat a al·lucinar. Ha agafat una làmpada que tenim a sobre
d'una tauleta a prop d'on hi havia el globus , l'ha posat a Terra amb molt
de compte i ha dit "Mira mama, llum a la terra que gira" .
 Em sembla que ha degut recordar com ens ho va explicar la noia del
 Cosmocaixa, la del Planetari bombolla , perquè ho va fer molt semblant
a això. Que guai !!

Estic contenta ... no acabava de trobar la manera que m'agradés de com presentar-li al David aquest tema, i ha vingut tot rodat, fàcil, gratuït, senzill, sensorial, reaprofitant recursos , incorporant el joc, la recerca, aprenent paraules noves, passant-ho bé, rient ...

Ara em toca pensar com continuar , però ja tinc unes quantes idees que em bullen al cap, així què , endavant amb la geografia, jeje.

Dia per l'eradicació de la pobresa

A principis dels anys 90 l’Assemblea General de l’ONU, va declarar el 17 d’octubre Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, amb l’objectiu de crear consciència de la importància d’eradicar la pobresa i la indigència en tots els països, en particular en els que estan en vies de desenvolupament. 

El tema d'aquest 2012 és "Posar fi a la violència de la pobresa extrema : promoció i consolidació de la Pau".

Aquest és un tema que ens preocupa a tots, però que a vegades se'ns  fa feixuc perquè, tot i que voldríem canviar aquesta situació urgentment, pensem ... " I jo que puc fer-hi ? ".

Jo porto ja molt anys implicada en ONGDs i demés. D'ençà que vaig descobrir que de recursos n'hi ha per tothom, que hi ha una greu injustícia estructural, cultural, econòmica , política , religiosa, social que genera desigualtats brutals, on fins i tot la gent mor de gana i malalties, vaig sentir la necessitat d'implicar-me activament. Us he de confessar que a vegades penso o sento una mena de desencís davant de la situació, tants anys de compromisos internacionals i cada cop estem pitjor. Però al mateix moment veig que és més necessari que mai no llançar la tovallola, reentomar l'esperança com a bandera i fer-nos " veu dels sense veu " que digué Oscar Romero.  I fer-ho, això sí, amb els altres, què és una experiència encara més enriquidora. 

Per a fer-ho penso que és imprescindible estar informats per a poder conscienciar-nos i actuar. Això ens permetrà atansar-nos a les persones que tant pateixen, però alhora saber el perquè d'aquesta situació tan extrema, on dia a dia, nens i nenes com els nostres fills, moren de gana . Oi que sentiu una esgarrifança només de pensar que els nostres fills s'hi trobessin en aquesta situació tan cruel?  Podeu sentir el dolor de les seves mares ? Estic segura que sí, és impossible no sentir-lo. Així doncs ...

L'era informàtica ens permet més que mai rebre aquesta informació i poder participar de manera activa fins i tot des de casa. No hi ha doncs, excusa possible per a no convertir-nos en una baula d'una cadena de solidaritat i justícia social que permeti a tothom accedir a les mateixes oportunitats a nivell d'educació, sanitàries, de vivenda, entorn digne, etc. A més a més, us asseguro que sempre, sempre rebrem molt més d'allò que donarem. A ningú no li agrada mirar-se sempre el propi melic, estem fets per a conviure amb els altres i ser feliços tots plegats , no ho veieu així? 

També es duen a terme diferents activitats ( i no només avui ) per a donar suport a les entitats que fa dècades treballen des de la base, des de la gent com nosaltres, per tal d'eradicar la pobresa propera, com fan els d'Arrels amb els sense sostre, o bé  en els països més empobrits. Tots això sí, tenen la mateixa premissa: no es tracta de donar almoina, si no de fer-nos conscients de que hem de canviar el punyetero sistema que ofega a tanta gent, tant recolzant econòmicament, com dedicant-hi una part del nostre temps , ni que només sigui per signar peticions com les que ens fan des d'Aministia Internacional o Avaaz. 

Per si us interessa us deixo uns quants links . Us convido a navegar-hi una estona i a deixar-vos " tocar el cor ". Tothom és imprescindible, tots podem sembrar llavors d'esperança per a tothom.  Si sabeu de més webs interessants m'ho dieu i les afegeixo. Només he triat unes poquetes que considero valen molt la pena. 

Dia internacional pobresa:

http://www.rebelatecontralapobreza.org/

http://www.donemelmillordenosaltres.cat/presentacio-dia-internacional-de-la-pobresa.html

Informació i denuncia social :

http://www.justiciaipau.org/

http://www.fundacioperlapau.org/

Consum conscient , responsable, ètic, solidari, ecològic: 

http://www.ropalimpia.org/es/

http://www.consumoresponsable.com/portada.htm

http://www.intermonoxfam.org/ca/que-fem/comerc-just

Drets humans 

http://www.hrw.org/(Human Rights Watch) 

http://amnistiainternacional.org/

Banca ètica:

http://www.coop57.coop/
http://www.proyectofiare.com/web/
http://www.oikocredit.cat/oikocredit/
http://www.triodos.es/es/particulares/

Una abraçada !!

Un sopar "fashion" i bons amics

Un bon amic nostre ens comentava  aquest estiu , tot prenent un té , com constatava en ell i en gent que l'envoltava,  que  moltes vegades les coses "immediates" passen davant de les importants en la nostra vida. Es a dir, totes aquelles que hem de fer " ja" i que per molt lloables o necessàries que siguin , sembla que se'ns van acumulant i que ,sense adonar-nos-en , deixem de banda aquelles més importants com per exemple, la relació amb els altres . 

No us passa a vosaltres que esteu tan immersos en coses de feina, compromisos varis, implicació en causes justes i solidàries, activitats familiars que tot d'una dieu ... "ostras ! que deu ser d'aquella amic/ amiga ....?. L'he de trucar, hem de quedar ... però les agendes estan ocupades, no coincidim ... " . Quina ràbia, no? 

A més a més, en el meu cas també s'afegeix que fa un parell d'anys em van diagnosticar una malaltia d'aquelles " maleducades" que dic jo, que ningú les convida, s'hi queden per tota la vida,  fan molt de mal i tenen un tractament mèdic que et deixa per terra. Doncs aquest " hoste insòlit" fa que alguns dies siguin realment difícils i incapacitants (però ja us ho explicaré en un altre moment, ;·) ). 

A nosaltres sí que ens passa i creiem que és un dels aspectes en els  que hem de millorar:  tenir temps per la gent que estimem i que ens estimem, quedar, xerrar, passejar, compartir bons moments, poder escoltar-nos sense pressa, sense pensar " ui,he de fer tal cosa, tal altra ...". 

Doncs tot tenint en compte aquesta petita reflexió i potser en la línia d'aquella idea tan maca que apuntava Paulo Coelho en el seu preciós llibre " El alquimista" "(quan una cosa ha de succeir, tot en l'univers es confabula per a que allò succeeixi ) aquest dissabte vam poder gaudir d'una estona entre bons amics, que de manera improvisada , vam poder quedar a casa nostra a sopar.

 La Mercè i el Salva ens van dir la nit abans que els nens es quedaven a dormir a casa dels avis ( sempre fem activitats familiars tots junts ) . Ah si? voleu venir a sopar ? síiiiiiiiiiiii . 

Dissabte al matí truco: Xavi: què fas aquesta nit ? vens a sopar ? Anda, doncs no tinc res ... síiiiiiiiii. perfecte !!! Quant de temps sense veure'ns !!!! 

( Apunt, el Xavi i jo som amics des de fa ... uala !! uns 20 anys !!! i hi tenim un vincle especial que no tenim amb ningú més,  és el mossèn ( sacerdot) que va oficiar la cerimònia del nostre casament, a banda d'haver compartit mooooooolts moments importants de les nostres vides). 

Com ja he anat comentant m'agrada molt cuinar i, un parell de cops l'any (a veure si ara ho faig més) el que m'encanta és  preparar cosetes tipus "aperitu" és el meu format " d'àpat" preferit.  Tinc un munt de " pijadetes" per a fer-ho. Ho he de confessar: en això sí que tinc cosetes baratetes però  " pijes" jejej. Tot és molt fàcil de fer, així que he pensat en posar aquí les receptes , per si us agraden i us animeu amb elles. 

Gotets de brandada de bacallà

He sofregit en una cassola i en 1 dit d'oli d'oliva 7 ó 8 alls, quan han estat dauradets els he tret i he posat 2 trossos de bacallà amb la pell cap a sota. Quan ha estat fet l'he retirat del foc, l'he esmicolat i junt amb els alls i l' oli, l'he posat en el got de la batedora. He omplert la cassola amb tres dits d'aigua i he posat 3 patates tallades a rodanxes, les he deixar bullir fins que han estat molt toves i han absorbit l'aigua. Tot a la batedora : fem com un puré. I ja està !! En els gotets he posat en el fons una mica de ceba caramelitzada, la brandada , una mica més de ceba i una fulleta de julivert fresc.

Canapes  de tapenade  d'anxova 

Tapenade: he posat en el got de la batedora: 1 llauna d'anxoves, 1/2 pot d'olives farcides, oli d'oliva, 1/2 pot de pebrot vermell. Tot ben triturat.

I ja està !! He fregit pa de motlle, li he posat una cullerada de la pasta, 1 d'ous de " lompo" ( el caviar dels pobres, jejej) i 1 oliva.


















Canapes de formatge de cabra i ceba caramelitzada: 

He sofregit la ceba fins que ha estat ben tova i dauradeta en oli d'oliva amb unes branques d'orenga fresca.

He posat una mica en una llesca de pa, a sobre un tall de formatge de cabra, ho he posat a gratinar i he afegit un polsim d'orenga seca.

Nyammmmmmmmmmmmm ....

Ossobuco de vedella a l'aroma d'alfàbrega  i gírgoles

Fa poc vaig descobrir l'ossobuco de vedella, és una carn molt agraïda: bona i barateta.
He posat en l'olla exprés alls a daurar, després he afegit la carn ( 2 trossos grans que m'han costat 3€) , li he donat volta i volta. Sense treure-la de l'olla, he afegit 3 cebes a quarts, una branca de timó, 1 gran d'alfàbrega ( albahaca), 1 cullerada de pebre vermell dolç , sal al gust i l'he banyat amb vi negre. He tancat l'olla i l'he deixat 30'. Quan l'he tret he afegit les gírgoles i l'he deixat uns 20-30 ' més a foc lent, destapada, fent xup-xup.
Mentrestant he anat fent els altres plats.
A què és fàcil ? Doncs està mmmmmmmm.









Canapes d'ous de guatlla amb pernil

No cal explicar gaire, no? Ous de guatlla, pernil i una mica de la ceba d'abans a sobre d'una quadradet de pa de motlle fregit  ....

Bitxos fregits de l'hort del padrí 

És com allò dels pimientos del Padrón "unos pican y otros no" . En aquest cas podríem dir: pebrots de l'hort del padrí, uns no piquen i els altres sí. 

Un cop de paella a foc fort i una mica de sal gruixuda per sobre un cop fora del foc.

Piqueeeeeeeeeeeeeennnnnnnnnn !!!

Ous remenats amb patates i pernil

He fregit patates  de manera que no quedessin massa daurades. Les he tret del foc tovetes , en el mateix oli he fet els ous: la clara i el rovell per separat, així queda més bonic després. He fregit una mica de pernil. Una estona abans de portar-lo a la taula, ho he barrejat tot junt.

Però lo millor no és el que hi ha a sobre de la taula, si no els que hi ha al voltant d'ella !!!

Només cal veure les nostres expressions, oi? Hem pogut compartir, com sempre que estem junts, una estona molt agradable, rient, xerrant, aprofundint en temes importants tot " canviant el món" , cantant,  gaudint del menjar i sobretot de la bona companyia ....

Tal i com diu la cançó que us linko : som nosaltres, sou vosaltres, bons amics.

Bons amics de Kairoi : http://www.youtube.com/watch?v=dCriDaHqpIE

Bons amics que heu vingut de tot cor
i cerqueu molt endins amb amor
i heu sentit en el fons una crida
sou vosaltres, som nosaltres, bons amics.

Bons amics que viviu arreu del món
i cerqueu pel camí un tresor
no volteu rodamons per la vida...
sou vosaltres, som nosaltres, bons amics.

Bons amics que estimeu de debó

per que se us ha fet un gran do

compartir el que sou cada dia...

sou vosaltres, som nosaltres, bons amics.

Gràcies de nou Mercè, Salva, Xavi per aquest i d'altres grans moments compatits !!

Bon inici de setmana a tothom !!!

L' Avenc de la Febró

Ja ha arribat aquesta època fantàstica de l'any que ens permet fer excursionetes sense que faci massa fred ni calor, per tant cal aprofitar!! . 

En la línia del que vàrem dir de compartir amb vosaltres sortides i excursions que ens han agradat per a fer en família, avui he volgut recordar-ne una de molt maca que vam fer a principis d'any ( com podeu veure en les fotos anàvem ben abrigats ). Es tracta de l'Avenc de la Febró que trobem ubicats en les estimades terres tarragonines, en la carretera que va des de la Mussara a la Febró . Aquí  podeu trobar com arribar-hi.

Els avencs de la febró són unes esquerdes obertes a la cinglera de la Mussara, dins el terme de la Febró, de 250 m de llargària, 30-80 m de fondària i 6-8 mts d'amplada (en total ). Es desenvolupen paral·lelament al cingle que les ha generades. N'hi ha tres de principals. La primera, l’esquerda Gran, és la més ampla i curta però es troba aïllada de les altres. La que es pot visitar és la tercera i més allunyada del cingle, amb una galeria principal de gairebé 300 metres de llargada, uns 30 de fondària, i de 6 a 8 d’amplada. Al seu interior es troben la cova Gran, la cova Petita i tres avencs. La cova Gran té un recorregut de 254 metres i 39 de fondària i és una atractiva i fàcil descoberta per a introduir-se en l’exploració espeleològica. Aquesta esquerda comunica amb la segona i uns trams laberíntics i tot el conjunt supera els 1.800 metres.

Anem doncs cap al centre de la terra !! Us animeu ?

Caminets enmig del bosquet , no és massa fàcil però nosaltres som
aventurers valents !!  Endavant doncs !

Les fotos estan fetes amb la nostra càmera que és força " xuxurria", així
que no es poden apreciar bé les esquerdes, però realment impressionen.
Veieu quin tros de roca immensa que tenim a sobre dels nostres caps?

On som la mama i el David ? vinga va, que us he posat una pista, jeje.
És increïble que la terra s'hagi pogut esquerdar d'aquesta manera.oi?

També vam entrar dins les coves, però les fotos han quedat molt malament, així que no les podem posar. Vam poder veure amb les lots que portàvem les estalactites del sostre i especular com s'havien fet ... vinga va nens, com creieu que s'han format ? 

Descansem, recuperem forces, ens fem fotos del nas vermell pel fred ...

Poquet a poquet fem el camí de tornada...
Veieu quin amiguet ens va venir a visitar ? és un pitroig !!

I , com sempre, compartim un dinar enmig de la natura, senzill, boníssim,
i que es posa la mar de bé.
Després emprenyem una mica al Salva , no sigui cas que descansi ...

Acabem l'excursió al Mirador de la Mussara per admirar la bellesa
de la Serra de Prades. Quina meravella, oi ?

Un altre dia dels que ens agraden tant: natura, excursions, una mica d'exercici sa, bons amics ... Un altre cop podem agrair les oportunitats que tenim per a poder gaudir de tot això. 

Doncs per si  us animeu, us deixo uns enllaços on trobar més informació :

http://www.descensodebarrancos.com/otras/avencs/avencs.html

http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/cavall-fort/arxiu/1051/22-excursio.html

http://www.exploratgn.cat/ca/ezine/route/avencs-de-la-febro-a-la-mussara

Si hi aneu, ja ens ho explicareu! 

Bon cap de setmana !!

D' hort , crancs i excavadores

Estranya barreja la del títol de l'entrada , no ? 

Doncs nosaltres fins i tot l'hem pogut lligar en un parell d'hores aquest matí ... Us expliquem com ?

Primer hem anat a l'hort, aquesta vegada amb una missió especial, recollir les carabasses grans i mitjanes per portar al cole "dels grans" per a que la resta de nens i nenes també puguin experimentar amb elles . L'altre dia els hi vam portar carabassetes petites, codonys i  una capsa gran de pinyes de panís i aquesta setmana portarem les carabasses grans i mitjanes, amb unes quantes herbes aromàtiques. Les mestres encantades i nosaltres també !

Doncs vinga, cap a l'hort s'ha dit !!

Ens aturem pel camí per veure com recol·lecten el panís

Agafem les carabasses mitjanes.
Les grans i les petites ja són a casa del padrí.

Seguint la línia educativa montessoriana que tant ens agrada, li ensenyem al David com fer anar les tisores especials per a tallar tijes. Són tisores que tallen molt, s'ha d'anar amb molt de compte,  no es pot tocar la fulla de la tisora, i quan caminem han d'anar sempre tancades . Ha estat molt atent a totes les explicacions i advertiments. 

A l'hora de fer-les anar, ho ha fet la mar de bé, amb compte, confiança i amb consciència que no eren les tisores de tallar paper, per tant no són per jugar  . Hem estat tota l'estona al seu costat i en cap moment hem hagut de cridar-li l'atenció perquè no ho fes bé. De nou Maria Montessori ens il·lumina, tot i que som molt conscients que qualsevol dia sí es pot fer mal amb quelcom així, però de moment tot va bé. 

Agafem " bitxos" d'aquells que piquen tant, que al padrí
i al pare els hi agraden molt.
Guaita, els pebrots per dins estan plens de llavors !!

Continuem amb les herbes aromàtiques , recordem olors i textures : romaní , estèvia, timó, sajoliva, espígol. Recordeu quan les vam plantar ? Ho vam explicar aquí.   Al David li encanta tocar-les, que li quedi l'oloreta a la mà i apropar-te-la al nas dient " olora...mmmmm... menta ( o espígol o romaní...)". 

Unes poques olives arbequines per fer-ne un potet a casa.
Els altres ja els farà el padrí, que en sap molt !

Aquí tenim les carabasses : la gran ( uns 70 kg), les mitjanes i les petites :

però ... i els crancs ?

Ah, doncs hem descobert un pou on aquells crancs " invasors" tenen el seu cau. Els hem anat a fer una visita ja que els tenim de veïns okupes i així veiem si podem aprendre quelcom sobre ells.

Amb una xarxa d'aquelles que es fan servir per netejar piscines
 i un pal d'escombra ens hem fet , així en plan Mcgiver, un estri la mar
d' útil per agafar-los. 

Aquí són !! 

Veiem les pinces, les potes, la cua . i ens fixem bé en el ous que tenen
sota la panxa !! D'aquí sortiran molts crancs petitets. 

I seguim ... d'on heu tret una excavadora, què heu fet  amb ella?

Doncs hem anat a la cooperativa on treballa el pare, que està en una zona agrícola on hi ha molt panís. Ara és l'època de recol·lecció i per tant de recollir-lo i portar-lo a assecar. Doncs això és el que estan fent ! Avui treballava el Joan Carles i ens ha ensenyat com es transporta el panís, on es guarda ...
Muntanyes i muntanyes de panís !!

Tot ben preparadet per iniciar el procés d'assecar-se.
Semblen dunes del desert, oi?

Guau !! pugem a la mega excavadora, que gran !!
 Ha de ser així, que fa molta feina !

El Joan Carles li anava ensenyant com la màquina agafa el panís amb la pala i el deixa anar. Ha estat molt testimonial, d'un muntet a l'altre del costat, però el David estava encantat de la vida, fent com si conduís i això que era la primera vegada que hi pujava i la primera també que estava amb aquest noi ( que és un encant de persona).

Brum, brum , amunt , avall.....

Ens hem fixat que les màquines del camp fan una gran feina, que malgrat siguin grans s'ha d'anar amb molta cura, s'han de cuidar i  no són per jugar si no per treballar i que costa molt saber-les fer anar bé.
Per sort, ens ho ha ensenyat tot un expert. Gràcies per aquesta estoneta Joan Carles !!

Hem vist també que les quantitats de panís  són enoooooooooooooooooooooormes, que se'ns va de les mides que estem habituats a veure ( petit-mitjà-gran) .

Doncs ara ja sabeu la relació hort- crancs- excavadora del nostre matí de diumenge !!

Que tingueu un bon inici de setmana !!

Una truiteta per sopar ?

Avui per sopar: truiteta de formatge de cabra i pa amb tomate !

Ups !
un petit accident. no passa res, l'important és intentar-ho,
si no, no podrem aprendre, oi? Ara toca netejar, doncs !!

Posem oli a la paella ( encara estava freda) i remenem l'ou,
però al David no li ha agradat gaire el fer-ho amb la forquilla

Així  molt millor  !

Aboquem amb molt de compte l'ou a la paella i afegim
poquet a poquet el formatge de cabra.
La resta ho he fet jo.

3 comensals... 3 truites !

Pa amb tomate i una mica d'orxata, bona companyia ... què més podem voler ?

Bon cap de setmana a tothom !!