De temperatura i termòmetres

A la nostra ciutat fa un fred ... i un vent ....Quines ganes tinc que passin aquests dies , que no podem ni sortir de casa , brrrr...

Però no deixem de descobrir coses noves i interessants. Fa uns dies li va tocar al termòmetre!.

En vam comprar un parell ja que ens va semblar interessant poder experimentar amb ells, amb molt de compte això sí.

El primer dia vam veure com aquest " aparell" té a dins un " líquid" que puja i baixa per un tub molt estret en funció de si l'atansem a la calor, al fred, si el toquem, si no ....

Si l'atansem a una font de calor, com l'aigua que tenim al foc, o bé a la vitro, el líquid arriba fins a dalt del tubet !!!

Si toquem el tubet amb les mans el líquid també es mou pel tubet.

Si posem el termòmetre uns minuts  al congelador el líquid baixa moltíssim !!

Avui hem fet un pas més tot fixant-nos en els nombres : què és el que marquen ? doncs marquen quelcom que es diu temperatura, ens diu com està de calent, de fred...

He fet uns termòmetres amb l'ordinador i els he imprès en un foli amb temperatures entre el -20 i el 50. N'he fet 3.

Després, i aprofitant que estava fent brou, he preparat 3 gots petits on he posat en un el brou molt calent, en un altre llet de la nevera i en el tercer aigua de l'aixeta.Hem tocat els tres i hem sentit les diferents temperatures ( calent /fred/ normal) .  He agafat un termòmetre de líquids, que fa anys que el tenim i no havíem fet anar mai. Què descobrirem ?

Primer de tot : cal observar. Comencem pel brou calent: uf !!!! el líquid puja molt amunt pel tubet de vidre !! A quin nombre arriba? al 50 ! Doncs tot seguit ho marquem en el nostre particular termòmetre i pintem el líquid de color vermell ( aquesta part l'hem fet entre els dos, que el David estava massa emocionat amb l'experiment com per concentrar-se a pintar).

 Després anem mirant què és el que passa amb el termòmetre depenent del si el posem en un got o un altre.

Cal observar i també esperar.

Ha anat passant el termòmetre d'un got a l'altre observant, dient, mira com puja, o com baixa! Ha costat una mica més veure els nombres que marcava, ja que costa una mica trobar el " truqui". Tot i ser de vidre, igual que els gots, només ens ha calgut explicar abans que és molt fràgil, que es pot trencar fàcilment i que no volem que s'escapi el líquid vermell. Ha estat molt curós i no ha calgut tornar a explicar-ho.

Això sí, no ha pogut resistir la temptació. Quan ja no ha volgut continuar, m'ha mirat amb expressió de "pillo" total i en un plis plas s'ha begut el got de llet!! Què tindrà la llet ? mira que a mi no m'agrada gens i molt menys blanca, així a " palo seco".

 Hem comparat els termòmetres de cada líquid , tot posant al costat els seus gots respectius ( evidentment el de la llet l'he hagut de tornar a omplir, i quan he acabat de fer la foto, ja tornava a estar buit!!quina gràcia m'ha fet !).

Hem acabat el nostre petit experiment d'observació comparant els dos termòmetres " ambientals". Un l'havíem posat al balcó i l'altre al menjador. Què descobrim ? el líquid arriba a nombres diferents, el que estava a fora més baix ...

Conclusions ?

1ª Hi ha un " aparell" que mesura la temperatura !! per tant aquesta és mesurable : nombres, matemàtiques, quantitat , sensacions, vida pràctica  ...

2ona: Que bé s'està dins de casa !!!!

Novament el dia a dia ens convida a aprendre, a descobrir , a investigar, a donar un pas més, poquet a poquet, gaudint del propi procés i de la descoberta del que ens envolta , amb senzillesa , de manera natural, sense forçar res, sense marcar-nos objectius ni fites, simplement gaudint del camí ... 

Una abraçada !!

La nostra versió de la serie rosa (Montessori)

El David continua amb la seva fascinació per les lletres, ara ja s'ha aprés l'abecedari en anglès, sobretot a base d'escoltar cançons i veure vídeos del youtube, que ell mateix tria i escolta una estoneta cada dia. Realment l'ordinador i internet estan essent un bon recurs tant per la seva autonomia com per l'aprenentatge de l'anglès, que és el que ell " investiga" per pròpia iniciativa.

Avui li he proposat un " combinat " tot fent una activitat de lectoescriptura basat en la sèrie rosa montessoriana.

La sèrie rosa proposa una llista de paraules de poques lletres, en el nostre cas 3, que s'han de relacionar amb les imatges corresponents i que ajuden els infants a relacionar lletra- so fonètic, grafia-imatge etc. Vaig anar trobant diferents maneres de presentar i fer l'activitat, algunes d'elles per a infants més grans , que ja saben escriure. La vaig adaptar tot introduint també imatges a l'ordinador en una pps de powerpoint.

Primer de tot hem vist la presentació de les imatges i les paraules. Al costat té les targes , que són les mateixes que veu a la pantalla. Les paraules estan escrites segons la proposta montessori: consonants blaves i vocals vermelles, però en majúscules, que són les que treballen a cole, així  anem en la mateixa línia. He de dir que ha deixat de banda l'ordinador ben ràpidament quan ha vist les targes, cosa que m'ha agradat molt la veritat, pensava que costaria més.

Ha volgut començar per les targes dels nombres, tots els que tenen 3 lletres . Hem quedat que ampliarem les targes ja que ell no entenia perquè no hi havia el vuit, el cinc... i també volia fer-los.

Hi ha dues classes de targes. En una d'elles hi ha tota la informació: imatge i paraula , en l'altra hi ha la imatge i per separat la paraula. es tracta de relacionar-les. Nosaltres ho hem fet de diferents maneres.

Primer de tot el David ha volgut aparellar les que eren iguals . 

Al costat hem posat el nom de manera desendreçada.

Es tractava de  dir el nom del nombre , tot fixant-nos en el so de  la seva primera lletra. Com que hi ha alguns que comencen per la mateixa , ens hem fixat en la segona , tant repetint-la en veu alta, com mirant la grafia de la tarja de l'esquerra, la que està completa.
Aquesta part l'ha trobat una mica pesada, i jo ho entenc , però l'ha anat fent , i la mar de content quan ha acabat i ha vist que tot corresponia , jejje.














L'altra proposta ha estat diferent.
Li he ensenyat les imatges sense la paraula, es tractava de dir què era i trobar el nom per escrit, tot fixant-nos en la primera lletra.




















La tercera proposta  ha estat més semblant a la primera , però no li he ensenyat totes les targes de cop, si no una a una i les havia de posar al costat de les " sensenom"  i després triar el nom per escrit però sense dir necessàriament el nom en veu alta, si no fixant-nos en la grafia.

 Com he dit al títol, és la nostra versió adaptada, potser més endavant anirem variant i adoptant noves maneres i propostes d'aquesta activitat. De moment anirem introduint noves paraules, mirant com va, tot introduint la lectoescriptura poquet a poquet, es tracta de gaudir i adaptar-nos al ritme d'aquesta casa, sense oblidar-nos però, que a vegades em passa, d'intentar  motivar a fer activitats .


Les paraules són en català, si algú/na de vosaltres vol la presentació en powerpoint , des de la qual podreu imprimir les targes m'ho dieu i us ho envio, ok?

En aquests blocs/ webs podeu trobar més informació sobre la sèrie rosa.

http://manualidadeseducativas.blogspot.com.es/2012/07/serie-rosa-montessori-tarjeta-grande.html

http://montessorihoy.blogspot.com.es/2009/03/la-tarjeta-grande-de-palabras.html

http://montessorimardelsur.blogspot.com.es/2012/11/la-serie-rosa.html

http://familyandco.over-blog.com/article-la-serie-rose-methode-de-lecture-montessori-74778713.html

http://www.youtube.com/watch?v=qHgrFyZJHgQ

Que tingueu un bon inici de setmana !

Una abraçada!

3,2,1: ens enlairem ! (Coet de cartró)

Sabeu què ens ha passat avui? 

El David i el papa han anat al teatre, i quan jo era a casa, han trucat al timbre: qui deu ser ?

Uau! quina sorpresa: eren els Reis de l'Orient i preguntaven pel David.
Perquè ja ho sabeu:

Els Reis de l'Orient porten coses, porten coses....

Es veu que han estat fent  una joguina per ell al seu taller  i fins avui no l'han acabat. Moltes gràcies Reis !

Un coet espacial fet amb material reciclat! i de la seva mida !

Està  construït amb cartrons ,  aquí  podeu trobar la idea de l'estructura. Fer un coet per dins no és fàcil, no , perquè és clar... habitualment no hi pugem en cap així que cal  anar pensant, cercant per internet, veient fotos i dibuixos de com pot ser un coet per dins, imaginant, intuint ...

Té dues "pantalles" en les que podem veure quin és el nostre destí, el podem canviar si volem: la Terra, Saturn, Júpiter .... Això és el que més li ha agradat, com ja sospitava jo. 

També hi ha un telescopi, per veure els estels més llunyans ....

Un volant fet amb tubs de plàstic i de cartró, un velocímetre fet amb cds on es pot graduar la velocitat i anar poc a poc o molt ràpid, segons la situació ho requereixi....

També hi ha gomets a modus de botó amb nombres, lletres que podem relacionar amb les destinacions tot fent diferents combinacions com ara: apreto el 1 i el 6, em surt un 16 i anem cap a Mart .... brum, brum.....

També hi ha una palanca ( que ja hem de portar al taller perquè no ha durat gaire) feta amb cartró que ens enlaira o ens aterra, per exemple ;-)

Uns ulls de bou que fan de finestres al cel estelat, una d'elles es pot obrir i tancar .

Diferents botons que poc  a poc anirem descobrint per a que ens podrien servir, lo bo que tenen és que podem inventar-nos qualsevol utilitat...Ja va bé, perquè el David , de joc simbòlic res de res ....  A veure si el coet pot esdevenir una eina per a que gaudeixi fent volar la seva imaginació.

Ja ens hem posat còmodes i el comandant ha agafat una cadira espacial per a poder conduir millor.

Hem quedat que anirem millorant el coet amb noves prestacions, per exemple, haurem de posar un dipòsit per a la benzina (ecològica és clar) per que si no no podem volar .

No tinc fotos del pas a pas perquè  diguem que m'ha donat una mica de feina el coet en qüestió i no em venia de gust estar pendent de la màquina de fotos , jejej.

 He passat uns quants dies soterrada entre cartrons, material per reciclar, forro de diferents colors i mides, capses, pegament, cinta americana ... Aquesta tarda encara empegava, posava brides, folrava, era el termini que m'hi havia posat.

Quines ganes d'acabar-lo que tenia  Però estic contenta del resultat!

Espero que li agradi i que puguem passar-hi unes bones estones recorrent l'univers . 

Us apunteu al proper viatge espacial ? Us convidem encantats!!

Una abraçada i bon diumenge !!!

Els Reis de l'Orient i el dilema (I)

Bé doncs, ja s'acaben les vacances de Nadal ... Nosaltres les hem viscut amb molta tranquil·litat i amb la immensa sort de poder gaudir de molts dies junts, ja que el papa s'havia reservat vacances per aquestes dates, és a dir que genial. 

Com ja sabeu, els Reis de l'Orient van arribar aquest cap de setmana i amb ells diferents inquietuds, dilemes,  preguntes a fer-nos sobre com viure aquest fet aquest any. M'explico: el David , que ja és més conscient de tot, va fer la carta als Reis al cole amb la resta de nens i nenes que li van donar tots junts un dia al camarlenc ( patge reial) que va venir a l'escola. La nostra idea era fer, com l'any passat, una carta familiar, on no només demanar coses materials i no només pel David, però ... és clar també havia de participar d'aquesta activitat de cole.  I què has demanat David ? El fan boy i el Raig Macqueen . Ai, mare .... 

I que content estava d'haver-ho fet ! I ara... què fem ? Pensem que cal respectar el què ha decidit malgrat fer-ho sense nosaltres, però també ajudant-lo a poder discernir, tot intentant sembrar pel futur una actitud crítica però sana i responsable (això sí que seria un bon regal de reis, per tota la vida, tant de bo ho puguem aconseguir, ni que sigui una mica). 

Com ho vivim ? Nosaltres volem fugir tot el que puguem del "merxandaising " que envolta les joguines i jocs , roba, etc dels infants ( i adults)  però ens en adonem que no podem viure-hi d'esquenes completament , ja que és quelcom difícil d'explicar als infants tan petits. Per a ells forma part de la seva imaginació, d'allò que viuen sense voler-ho. 

Bé doncs, vam valorar-ho. Vam veure la peli del Raig macqueen que realment és molt maca i treballa valors importants: l'amistat, l'esforç, la importància de l'equip, dels sentiments  ... D'altra banda , vam dir que als Reis no els hi agraden gaire els FanBoy ( no se si es diu així) perquè la veritat és que són dibuixos ben absurds, sense cap missatge positiu ni negatiu.

Així doncs..... arriba la nit de Reis ....

Hem anat , com sempre, a rebre'ls al poble del papa. És una comitiva senzilla, més propera a allò que nosaltres creiem que ha de ser , al que ens agrada, al que voldríem transmetre-li al David.  

A més a més, té una càrrega emocional enorme, ja que és la mateixa manera com el papa i el tiet Xavier rebien els regals la nit de reis, la tradició es manté  després de 40 anys i això és quelcom molt maco.

Com que és un poble petit, els reis passen per les llars a deixar els regals i com que casa del padrí és la darrera del poble, s'hi aturen i fins i tot els podem saludar !

 Ja arriben, ja arriben... Fins i tot hem pogut tocar la campana avisant que ja són aquí!

 A veure ... què ens han portat ?  Un conte per pintar amb diferents mapes i dibuixos sobre els països del món!

Lletres magnètiques !! i un joc petit de construcció de fusta, que ens podrem endur quan anem de viatge! es poden fer cubs, quadrats, rectangles,cercles, ets, etc. 

Ostres! Els Reis, que s'han llegit la carta del David sí li han portat un Raig Macqueen ! A més a més és teledirigit. Suposo que han degut pensar que li podia anar bé per desenvolupar el sentit de l'espai, la coordinació ull -ma ,el descobriment de les ones ... que xulo!

S'ho han passat en gran , padrí, papa i fill ! ( i jo veient-los també,jejej) Tot un descobriment !! Ah, i els Reis també han pintat una samarreta del cotxe personalitzada amb el nom del David. Em fa l'efecte que hi van dedicar unes quantes hores nocturnes per fer-la .... ;-)

I ... sabeu què ? com que els Reis tenen tanta feina ens van demanar si els podíem ajudar a fer uns quants regals pels nostres amiguets. I és clar, els hi vam dir que sí!!

Pel Joel i el Miquel els hi hem fet uns quants jocs de malabars , que sabem que darrerament els hi agraden molt.

Pilotes , fones .... tot en material reciclat, fins i tot les capsetes per guardar-ho. 

D'un tetrabric de suc, una capsa per transportar les pilotes.... i una altra més gran per les maces. 

Us agrada com ens han quedat.? No tinc fotos de quan els hi vam portar, però em sembla que els reis han encertat el regal i que els hi han agradat! Com que són nens més grans ja saben que el Reis de tant en tant necessiten ajuda i per tant els hi hem pogut explicar com els hem fet, per si ells s'engresquen a fer-ne més.

Ara hem quedat que és un regal que té " tornada" ja que esperem l'espectacle de malabars aviat!! 

Aquí podeu trobar l'entrada on expliquem com hem fet aquests jocs. 

Encara ens queda una mica per ajudar els reis a acabar uns regals per altres amiguets. En la propera entrada us ho expliquem.

Una abraçada i bon inici de setmana!!

Pastís de poma amb iogurt i galetes de mantega: nyam !

Demà hem quedat a sopar amb uns amics i celebrar l'entrada del nou any plegats. Un sopar senzill, on cadascú porta quelcom per compartir: truita, pa amb tomate i embotits, pastís de pa de motlle ... De la manera que ens agrada amb els nostres petits ( i no tan petits ) , vestint com qualsevol altre dia de l'any , sense despeses afegides, jugant, cantant, compartint  .... gaudint del que és veritablement important: l'amistat.

Una de les coses que portarem per compartir és un pastís de poma i iogurt que està boníssim i el millor de tot: super senzill!! I sa ( dins del que és ser un pastís és clar).

Vaig trobar la recepta aquí, al bloc " Bocados de cielo" . Us la transcric literalment , ok?

Ingredientes:

- 4 huevos.

- 4 manzanas grandes, más dos manzanas más para decorar.

- 8 cucharadas de azúcar.

- 8 cucharadas de harina de arroz ( jo l'he comprat al mercadona) 

- 4 yogures griegos.

- Una pizca de vainilla o 1 cucharada sopera si es líquida (opcional).

- Gelatina o mermelada de albaricoque o melocotón para dar brillo al final (opcional).

Instrucciones:

- Pelar y cortar en cuartos las 4 manzanas, colocarlas en un bol, añadir los huevos y con la batidora de cuchillas triturarlo bien. Después añadir el azúcar, la harina de arroz, los yogures y la vainilla. Volver a triturar hasta que quede bien fino.

- En un molde de tarta engrasado vertemos la crema. Cortamos las manzanas para decorar en láminas finas y las vamos colocando por encima. Horneamos a 175º durante 35-40 minutos.

- Cuando esté fría podemos pintarla con un poco de gelatina neutra disuelta en agua o mermelada también disuelta en agua. Servirla fresquita.

* Mi molde era de 30cm. Como la masa es bastante líquida me gusta forrarlo con papel de hornear, para hacerlo fácilmente y que quede bien acoplado al molde sólo tenemos que mojarlo debajo del grifo, escurrirlo y ya estará el papel totalmente moldeable. Esto lo aprendí en en el blog de Neus y Sonia, que está lleno de cosas interesantes.

Hem fet dos. No tinc fotos del procés perquè la càmera estava sense bateria, només del resultat final:

Us el recomano, com veieu està fet en un plis-plas, de manera ràpida i sense cap mena de complicació. 

I bo, bo. Us agradarà.

També hem fet unes galetes de mantega, he tret la recepta d'un bloc increïble, que el fa una noia pastissera professional, simpatiquíssima, que explica pas a pas com fa les meravelles que surten de les seves mans i de la seva imaginació, de manera divertida , fàcil i molt engrescadora. El seu sobrenom és Sugarmur, i la recepta l'he trobat aquí. Us la transcric literalment, però en l'enllaç podeu trobar el pap amb fotos i explicacions de tot. 

Para la masa de galletas,

200 gr. de mantequilla

100 gr. de azúcar glass

1 huevo

350 gr. de harina

1 cucharadita de aroma de vainillaPrimero batimos bien la mantequilla junto con el azúcar, yo no le pongo demasiada azúcar ya que después con lo dulce del fondant, la glasa y el caramelo es suficiente, insulina de momento no queremos

Cuando se haya formado una crema añadimos el huevo y seguimos batiendo hasta que esté bien integrado con la masa, agregamos ahora el aroma y por último la harina tamizada pero la mezclaremos a mano, con una espátula, eso hará que no nos coja aire y la galleta nos quede bien fina.

Podemos acabar amasando con la mano para dejar una masa totalmente uniforme.

Envolvemos la masa en papel film dándole dos vueltas y lo guardamos en la nevera por un tiempo de 2 horas aproximadamente aunque lo podéis hacer de un día para otro, no importa, el frío simplemente es para que las móleculas de la mantequilla se unan bien al resto de ingredientes y la galleta no se deforme en el horno.

Transcurridas las 2 horas de reposo, sacamos la masa y la dejamos fuera de la nevera unos 10 minutos para que se ablande un poco y nos cueste menos estirarla. Yo lo hice a6mm, suficiente pero si os gusta más gordita a 8mm tambien puede estar bien. 

Ahora cortamos las galletas, si no tenéis cortadores podés utilizar una plantilla de cartón o simplemente un vaso y hacer galletas redonditas. 

Metemos la bandeja en el horno a 170º unos 12 minutos peró eso dependerá del horno y una manera de saber si la galleta está cocida es cuando la superficie deja de brillar, truco que viene genial cuando las galletas son de cacao y no podemos ver que los bordes empiezan a tostarse

Així ens han quedat a nosaltres( hem fet dues masses, a una li hem afegit una mica de cacau en pols).

Fàcils i  molt bones ( no tan sanes com el pastís anterior, però un dia és un dia, jejej).

Tant si us agrada com no la rebosteria un recomano el bloc d'aquesta pastissera, jo m'hi vaig enganxar fa un parell d'anys i és l'única que ha aconseguit que  em poses a fer pastissos ! a més a més penso que mai he rigut tant com amb ella tot llegint receptes de cuina. La trobareu aquí:

http://www.sugarmur.blogspot.com.es/

També fa tallers, és una artista i fa unes coses increïbles dins el que s'anomena  sugarcraft, que ve a ser com manualitats amb sucre.

Espero que us agradi.

Que tingueu una feliç entrada al 2013, envoltats de la gent que us estima i estimeu !

Fins l'any que ve!!!

Nadal: pel dret a somiar

¿Qué tal si deliramos por un ratito?

¿Qué tal si clavamos los ojos más allá de la infamia para adivinar otro mundo posible?

El aire estará limpio de todo veneno que no provenga de los miedos humanos 
y de las humanas pasiones.

En las calles los automóviles serán aplastados por los perros.

La gente no será manejada por el automóvil, ni será programada por el ordenador, 
ni será comprada por el supermercado, ni será tampoco mirada por el televisor.

El televisor dejará de ser el miembro más importante de la familia 
y será tratado como la plancha o el lavarropas.

Se incorporará a los códigos penales el delito de estupidez 
que cometen quienes viven por tener o por ganar, en vez de vivir por vivir no más, 
como canta el pájaro sin saber que canta y como juega el niño sin saber que juega.

En ningún país irán presos los muchachos que se nieguen a cumplir el servicio militar 
sino los que quieran cumplirlo.

Nadie vivirá para trabajar pero todos trabajaremos para vivir.

Los economistas no llamarán nivel de vida al nivel de consumo, 
ni llamarán calidad de vida a la cantidad de cosas.

Los cocineros no creerán que a las langostas les encanta que las hiervan vivas.

Los historiadores no creerán que a los países les encanta ser invadidos.

Los políticos no creerán que a los pobres les encanta comer promesas.

La solemnidad se dejará de creer que es una virtud, 

y nadie nadie tomará en serio a nadie que no sea capaz de tomarse el pelo.

La muerte y el dinero perderán sus mágicos poderes 

y ni por defunción ni por fortuna se convertirá el canalla en virtuoso caballero.

La comida no será una mercancía ni la comunicación un negocio, 

porque la comida y la comunicación son derechos humanos.

Nadie morirá de hambre porque nadie morirá de indigestión.

Los niños de la calle no serán tratados como si fueran basura porque no habrá niños de la calle.

Los niños ricos no serán tratados como si fueran dinero porque no habrá niños ricos.

La educación no será el privilegio de quienes puedan pagarla

 y la policía no será la maldición de quienes no puedan comprarla.

La justicia y la libertad, hermanas siamesas, condenadas a vivir separadas, 
volverán a juntarse, bien pegaditas, espalda contra espalda.

Una mujer, negra, serápresidente de Brasil y otra mujer,
negra, será presidente de los Estados Unidos de América.
Una mujer india gobernará  Guatemala y otra, Perú.

En Argentina las locas de Plaza de Mayo serán un ejemplo de salud mental 

porque ellas se negaron a olvidar en los tiempos de la amnesia obligatoria.

La Santa Madre Iglesia corregirá algunas erratas de las tablas de Moisés 

y el sexto mandamiento ordenará festejar el cuerpo.

La Iglesia también dictará otro mandamiento que se le había olvidado a Dios, 

“amarás a la Naturaleza de la que formas parte”.

Serán reforestados los desiertos del mundo y los desiertos del alma.

Los desesperados serán esperados y los perdidos serán encontrados 

porque ellos se desesperaron de tanto esperar y ellos se perdieron por tanto buscar.

Seremos compatriotas y contemporáneos de todos los que tengan 
voluntad de belleza y voluntad de justicia, 
hayan nacido cuando hayan nacido y hayan vivido donde hayan vivido,
 sin que importe ni un poquito las fronteras del mapa ni del tiempo.

Seremos imperfectos porque la perfección seguirá siendo el aburrido privilegio de algunos dioses.

Pero en este mundo, en este mundo chambón y jodido seremos capaces de vivir cada día como si fuera el primero y cada noche como si fuera la última.

EDUARDO GALEANO – extracto de “EL DERECHO AL DELIRIO” (texto completo)

Per recobrar el temps a somiar l'esperança, ara més que mai.

Bon Nadal !!

Anem al bosc a buscar el cagatió

A Catalunya hi ha una tradició nadalenca ben coneguda que és fer " cagar el tió". Aquí teniu una explicació de qui és aquest personatge tan nostre , entranyable , que aplega família i amics al voltant seu, tot cantant i esperant les llaminadures .....

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons

Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Ben aviat, aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un personatge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal donar aliments - els tradicionals eren garrofes, pa sec ara li posen més coses - i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A ciutat ens trobem així amb tradicions familiars, en les quals el mateix tió ha servit per tots els fills d'una casa, i encara ha passat d'una generació a l'altra

Cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment, després de la Missa del Gall - o el mateix dia de Nadal.Ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.

El nostre tió " viu" al bosc ,ja que és un ésser de la natura , i hem anat a buscar-lo. Com que també és una mica trapella s'ha amagat i ens ha deixat una sèrie de pistes per a que puguem trobar-lo!

Ens hem trobat al Parc de la Mitjana amb el Sergi i la padrineta, que tenien la meitat de les pistes .

Mirem atentament el mapa per a no equivocar-nos !! Guaita som aquí i hem d'anar cap allà ... hem de passar per aquest caminet que és més curt ....

Hem trobat la primera pista en un sobre vermell., hi ha una fotografia de cap a on hem d'anar: al centre d'interpretació!

Allà trobem uns suquets que ens ha deixat el tió i la propera pista. Cap al pont de ferro!!

Síiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, l'hem trobat!!! amagat sota  el pont , ben tapadet, que fa un fred !!!!!

Hola tió, que bé, un any sense veure't, com estàs? et venim a buscar per portar-te a casa nostra....

Ens ha deixat un sobre on ens felicita per haver-lo trobat i amb 7 monedes de xocolata, per nosaltres i pel Salva i el Gerard que no han pogut venir.... com ens coneix aquest tió, eh? és clar ja porta 3 anys venint  a casa nostra ....

Una mica de jocs ....

Aquí el David ens ha sorprès un munt !! L'he vist tal que així, assegut al terra i dibuixant amb una branca, he anat a veure'l i em diu tot emocionat : mama, mama, mira som aquí i hem d'anar cap allà caminant i passant pel pont i per ....

Ens ho ha explicat a tots, s'ha quedat amb tota la història de mirar el mapa i abstreure la idea fent-la seva , muntant-se ell el seu itinerari amb els elements que havíem vist , per on havíem passat ... Genial! 

Un cop arribats a casa, li busquem un lloc al tió i li donen de menjar que deu estar afamat, el David li ha omplert el plat amb el que creia que més li agradaria: panís, aglans, pinyes ... tots els fruits de la tardor que hem anat arreplegant i guardant. 

Dons sí, quan ens hem llevat l' endemà al matí el plat estava buit, s'ho ha menjat tot!! 

Li hem posat més, no volem que passi gana ....

D'aquí uns dies vindran els padrinets i família a casa per  fer un soparet  i fer-lo cagar : monedes de xocolata, alguna xuxa, tot per compartir i repartir. 

Volem continuar mantenint una tradició tan nostra, senzilla i maca, que emociona petits i grans .

Ja us ho explicarem !

Arbre de Nadal : tot reciclat

Nadal 2010:  

I si, per primera vegada, posem un arbre de Nadal a casa ? Al David li agradarà. El més ecològic possible, i  si pot ser fet per nosaltres mateixos, ah ! i que duri, que sigui fàcil de guardar  ...  ho aconseguirem ? 

Uns dies de buscar idees per internet i mirar què és el que teniem de material, ens vam inspirar i ....

En  unes planxes reciclades d'una mena d'aglomerat que va trobar el Ramon,  vaig dibuixar la plantilla d'un arbre, ell el va tallar i jo el vaig pintar amb pintura de pissarra verda : què millor per fer guarniments que pintar-los i esborrar-los quan vulguem ? Encaixem les dues peces i voilà!! 

El reforcem per baix, per tal que no es mogui i tingui més estabilitat.

Comencem a decorar-lo , pintem en vertical, en horitzontal.... 

Guarniments amb trossos de paper pinotxo que teniem per casa

Nadal 2011

Fem guarniments nous amb pasta de sal 

i els pengem 

També els que han fet a l'escola bressol amb nous i pintura de purpurina  ...

Pintem sobre paper, retallem cercles, els plastifiquem, fem un foradet, passem un fil de pescar i ja en tenim un altre !

Campanes fetes amb oueres, pinyes tal qual, coloms de la pau fets amb paper reciclat ...

Nadal 2012 :

Per tercer cop el nostre arbre torna a celebrar el Nadal amb nosaltres. 

De moment el muntem , aquest any el papa ja té un ajudant que ha volgut fer-ho ell, com passa el temps !

Amb molt de compte perquè el tornavís elèctric no és una eina per jugar i ens podem fer mal, ho ha fet poquet a poquet, seguint les instruccions del papa de com agafar-lo, com posar-lo , què és el que cal apretar i quan ... Concentrat, acurat , persistent, que costa una mica posar-los bé i fort ....

Ara toca netejar-lo i au! a començar a guarnir !

Hem agafat els dels anys anteriors, com l'estel del rotlle de paper higiènic que penja.

Aquest any encara no hem fet cap , així que ara toca buscar , remenar , mirar què podem aprofitar del que tenim i guardem a casa .... i ser creatius . Què farem ? 

De moment ens ha quedat així, si renovem els guarniments ja us ho explicarem .... Admetem tot tipus d'idees i de suggeriments! 

Us agrada la idea ? doncs ja veieu que és molt fàcil , barata, creativa , que possibilita els més peques a participar plenament d'ella. A nosaltres ens  agrada molt i n' estem força satisfets!! Crec que aquest arbre continuarà amb nosaltres molt de temps ....

Una abraçada !!