Qui endevina on hem estat? ( sorteig i premi)

Un lloc meravellós, ple de bellesa, natura salvatge, tranquil·litat, que ens desvetlla el nostre lligam indiscutible amb la Mare Terra , una interpel·lació directa a un estil de vida més senzill , allunyat del consumisme i el soroll , a més d'una gran oportunitat per aprendre que hem aprofitat al 100%. 

Hi tornarem, segur !

Per primer cop faré un sorteig !! Em ve de gust . Per als qui participeu des d'Espanya i fins el proper 1 de novembre .

Una pastilla de sabó artesanal, feta per nosaltres d'oli d'oliva verge extra macerat en calèndula, romaní i espígol, amb mantega de karité i aloe vera.

( Els que ja ho sabeu no s'hi val, eh ?) Ja us en regalarem una de pastilla, jeje.

Vinga va! en quin lloc paradisíac hem estat aquest estiu  ?

Bon finde a tothom !!!

De vins i solidaritat

Diumenge passat, teatre de Cervera, 1.700 localitats venudes, ple a vessar. A punt de començar la funció sento : Camino ? em giro i ... ostres ! Pablo !! ( ara Pau) . Uns des de Vallbona i els altres des de Lleida... i amb seients un al costat de l'altre .Coincidència de les grosses ! Un moment maco, de posar-nos al dia ràpidament ... quant feia que no ens veiem ? just un any. Vaig conèixer al Pablo (que fa un temps es va catalanitzar el nom i a mi em costa un  munt dir-li Pau, però ho intento) en un "camp de treball de solidaritat amb el tercer Món", al 92 ( òndia que ja són anys, eh?, jeje). Des de llavors hem anat sabent poqueta cosa uns dels altres , tot i que ens teníem localitzats i amb un sentiment mutu  de sentir-nos propers.

I, on para el Pau? doncs fa anys que és un pilar fonamental d'un projecte solidari preciós, un somni d'una persona (en Carles d'Ahumada) que es va fer realitat amb molt d'esforç i amb molta il·lusió, tenint-ho gairebé tot en contra : la cooperativa l'Olivera, dedicada a fer vins i olis ecològics de qualitat,  reconeguda internacionalment , a més a més es tracta d'una cooperativa d'integració social que incorpora persones amb dificultats- disminució psíquica-  que participen activament en tot el procés,des de el cultiu i la verema de les vinyes i oliveres, fins a l'emmagatzematge , l'etiquetat .. tot ho fan allà.




L'any passat, després d'haver-nos trobat amb en Pau ( també al teatre) , ens va convidar a fer-hi una visita, ja que l'Olivera n'organitza cada cap de setmana.

Però havia de ser una visita " diferent", d'amics que comparteixen uns ideals.

Vam anar amb una família amiga en comú, també del camp de treball. I , evidentment, els nens. La nostra idea era la de compartir feina amb ells, així que vam estar unes 4h al camp, entre vinyes, veremant.


En Pau ens explica tot el procés. Abans ja havíem explicat als nens en què consistia el projecte i com era el col·lectiu que hi treballaven, això era el que consideràvem més important .

Ens reparteixen les eines i ens posem ràpidament mans a l'obra.



Des dels més grans als més petits , ben concentrats que s'ha de fer el millor possible.

Vam ser-hi unes 3h , després vam anar a fer les visites als cellers. 

Ens van explicar com funcionava tot el procés:

Una visita molt interessant , sempre ens agrada conèixer processos de producció , i sobretot d'aquesta mena, quan el què els mou és un projecte social, una manera alternativa i convençuda de fer les coses ben fetes.

Vam dinar amb la comunitat, ells hi viuen allà, és casa seva i ens van acollir , junt amb un grup internacional de voluntaris.

I després, en Pau, que té un amor incondicional per les criatures, ne's pare de dos, els va alegrar la sobretaula fent-los-hi uns tomets en moto .

Va ser una jornada fantàstica , els nens van fer moltes preguntes de tot tipus, van sortir contents i satisfets d'haver treballat tant. I nosaltres també, sobretot perquè viuen amb molta naturalitat aquests tipus de propostes , que aposten per una economia sostenible i inclusiva, que implica la nostra solidaritat i reconeixement.

Val la pena, tant pel vi, que és boníssim ( i això que jo no bec alcohol) , per l'oli ( mmmm), com per tots els somnis i esforços que hi ha a l'Olivera .

A Barcelona, des del 2010, també hi tenen la seva " rèplica" a Collserola, a Can Calopa, també amb llar residència i centre especial de treball , on el·laboren el vi de l'ajuntament. 

Aquí el link al seu facebook.

Us convido a fer-hi una ullada , estic segura que us agradarà molt la proposta . Ah, i sempre podeu fer una comanda de bon vi i oli, no se... per celebrar les properes festes de Nadal, per exemple? 

I, com que segur que teniu 3 minuts podeu mirar aquest vídeo de la xarxa d'economia solidària, on en Carles us ho explica en primera persona. Us enamorarà.

Tres minuts més ? sí, segur que sí: aquí podeu veure a l'encantadora comunitat que hi viu i hi treballa.Ara sí que hi caureu rendits i us acabarà de convèncer...

Bon cap de setmana solidari i sostenible a tothom !!!

De castells i falcons ( Sud de França II)

Doncs sí, de Toulouse a.... evidentment Carcassonne. 

Ciutat fortificada, d'arquitectura medieval patrimoni de la UNESCO des del 1997. 

La veritat és que tinc una sensació agredolça: si bé la ciutat és preciosa... no sembla una ciutat medieval,  tot el seu encant i interès es perd entre centenars de botigues, restaurants, bars , un al costat de l'altre , que no deixen gaudir de la veritable essència de la mateixa.

Van fer una visita guiada en espanyol que ens va explicar algunes curiositats sobre l'arquitectura, la raó de ser d'algunes torres i de la seva estructura peculiar , tot fent un viatge al passat , on poder admirar les obres d'enginyeria que feien amb els pocs mitjans dels que disposaven , però que funcionaven pels supòsits pels quals es construïen, l'atac i la defensa de la ciutat .

Vam anar a veure, per recomanació d'uns amics que ja hi havien estat, el torneig medieval . La veritat és que és tot un espectacle d' acrobàcies sobre els cavalls, al·lucinant. a més a més devia ser molt divertit, ja que la gent reia molt de tots els diàlegs que feien els actors (ai...el francès perdut ..) . L' història però es seguia molt bé ja que era una reproducció d'aquelles proves que tantes vegades hem vist en pel·lícules de cavallers i princeses ... 

Peeeeeeeeeeeeeeerò.... com que el David és un nen força peculiar, sabeu que és el que més li va agradar de tot el torneig? Una gallina que s'havia escapat de "l'atrezzo" i campava com si res entre el públic. 

Vam continuar el nostre viatge per l'Aude cap al Castell de Peyrepertuse..  Tal com li diuen un castell dins el cel. Mireu perquè:

Impressionat , oi?

Es tracta d'un castell càtar, a 800mts sobre el nivell del mar, la primera menció que se'n troba d'ell, és del 1070, directament relacionat amb el Compte de Besalú, és a dir, amb arrels catalanes. Us imagineu en aquell temps per construir-lo? ja ens seria difícil ara....

Tot deixant els cotxes a recepció, on comprar les entrades, cal començar a pujar a peu durant 20-25 minuts. 

El castell està en runes , tot i que vam agafar l'audioguia en espanyol, no vàrem saber massa bé com era la distribució ni per a que se'n feia us de les estances que suposadament havia, l'audioguia no ho explica massa bé i ens en vam quedar amb les ganes de conèixer més a fons la seva història " in situ". 

Aquí teniu una petita mostra de la visita.

Vàrem poder viure una magnífica experiència : un espectacle de falconeria allà mateix, espectacular en aquell paisatge. cada dia n'hi ha tres passis: a les 11.30h , a les 14.30 i a les 16.30h. Us el recomanem 100%. El noi que ho feia ho explicava molt bé, es nota que ho vivia amb passió , com la majoria de gent que s'hi dedica. D'altra banda, com que ja hem vist uns quants d'aquests ens va ser més fàcil entendre el que deia.

Són uns animals fascinants... 

Tot i que no m'agrada que les aus estiguin en captivitat trobo que és molt pedagògic de cara als infants sobretot, ja que els espectacles que hem vist sempre remarquen la importància de preservar aquestes aus, de respecta-les en els seus hàbitats, d'admirar-les i conèixer-les . Ens transmeten el seu amor i dedicació per elles i ens contagien , essent una experiència enriquidora i positiva.

Un tomet més pel castell, gaudint del paisatge....

I de tornada, com sempre, descobrint les petiteses del nostre entorn i fent-nos mil i una preguntes ...

Aquest cop sobre els liquens ...

I ens queda una tercera part  de la que vam gaudir molt de les meravelles de la Terra ...

Propera entrega!!

Abraçades!

Aprenent pel Sud de França I

La tercera setmana de juliol vam fer una escapada al Sud de França. Vam començar el nostre viatge al departament de l'Ariège, visitant les Coves de Niaux.  És una de les poques coves amb pintures prehistòriques obertes al públic , que daten de fa, ni més ni menys, 14.000 anys !! algú de vosaltres se'n pot fer a la idea del que significa? Milers d'anys existint mentre els grans i petits esdeveniments da la història de la humanitat anaven succeint-se...

Aquest és un exemple de les pintures que hi vam trobar, en molt bon estat de conservació:

Aquí hi trobareu més informació sobre elles. I aquí un petit vídeo.

Va ser una experiència única, totalment diferent a les visites a coves que havíem fet fins llavors: per tal de conservar les pintures el millor possible, la visita es fa en petits grups amb guia que s'han de concertar abans, només en deixen entrar un nombre molt limitat cada dia. A més a més, el recorregut de gairebé 2 km que cal fer fins arribar a les pintures , es fa amb lots (que et donen allà) , ja que no hi ha il·luminació elèctrica dins la cova: vam recórrer la cova en silenci, amb molt de compte perquè relliscava, intentant seguir les explicacions del guia amb el meu més que oblidat francès que vaig fer  de 6è fins a COU i 3er de l'EOI: on se n'ha anat ???? que jo en sabia una mica!!! ai, que trist, la edat... jejje.

Després de fer el recorregut a fosques vam arribar a la gran sala on ens van fer apagar les lots i ens vam quedar totalment a fosques: ups, ja s'ha acabat?? noooooooooooooooo. Van encendre un focus que il·luminava les pintures: aaaahhhhh ! ooohhhh! vam tenir una sensació de retorn al passat amb tot el misteri que comportava : qui les va pintar, com ho va fer, perquè ... 14.000 anys enrere ... és que se'ns feia gairebé impossible fer-nos-en a la idea... 

La gran sala, o Salon Noir té, a més a més, un altre tresor amagat : les pintures es troben sota una cúpula que fa que el so reverbereixi, ho varen provar amb els crits d'alguns nens, entre ells el David, un a un i us asseguro que la sensació val la pena, és única .

Tot just abans havíem anat al Parc de Prehistòria, a Tarascon sur Ariège, on vam trobar l'explicació prèvia de la Gruta , junt amb d'altres exposicions i recorreguts interessants, un museu dedicat a pintures prehistòriques, amb animals  de gran tamany, i on fan tallers sobre habilitats que aquelles bones gents tenien. El recorregut intern es fa , si vols, amb audioguies  que van explicant en l'idioma que vulguis el que vas veient. 

I, cap a on ens dirigíem en l'inici de la nostra aventura ...?

Cap aquí:

"La cité de l'espace" a Toulouse . Tenint un petit gran amant de l'astronomia a casa, no podia ser d'un altra manera. Carregats d'emoció i amb moltes ganes d'aprendre cap allà que ens hi vam dirigir . 

La ciutat de l'espai és una espècie de parc temàtic ( sense atraccions) dedicada a l'espai i el seu estudi, consta de diferents zones dedicades al tema des de diferents enfocaments.  No es gaire gran, però tampoc és petita i, si realment t'interessa el tema,  es pot gaudir molt i dedicar-hi temps, ja que hi ha jocs, experiments, espais reals recreats , com una rèplica del coet Ariane i els motors que la impulsen a 40.000 km/h , la verdadera càpsula de descens Soyuz ,l'estació MIR,  satèl·lits com l'Sputnik ...

Als peus de l'Ariane 5, davant una gran maqueta del Sistema Solar...

 Els baixos del coet Ariane estan habilitats com una part de descoberta per als més petits, on des dels jocs i l'experimentació poden descobrir fonaments de la física que ens envolta i la que mou l'Univers...

Tocant un veritable meteorit , descobrint que mengen els astronautes
 i com viatgen 

Hi ha una part dedicada al món dels viatges espacials, un altra on trobar un tros de Lluna, un mini meteorit vingut de Mart ... així fins a més de 300kgs de pedres provinents de l'espai.

Experiments, descobertes, responent preguntes, admirant els robots que
exploren Mart : que a prop que els tenim !!

Hi ha xerrades curtes però molt interessants  , com la que ens van explicar els secrets de Rosetta i Philae , que vam seguir ben a prop des de casa en el seu moment.

Un moment emocionant va ser quan vam poder veure el Sol
en directe gràcies al potent telescopi, tot un luxe!

 Moments de gran concentració , de pensar, de fer hipòtesis, de provar, d'encertar i d'equivocar-nos... d'aprendre en majúscules !

L'estació espaial MIR: com és per dins ? I per fora ? perquè?

Un espai que ens va agradar molt va ser l'Estelari . Hi ha un cinema Imax, en 3D, primera experiència pels tres,  on vam veure un reportatge sobre el Hubble que ens va impressionar, molt ben fet i interessant, vam gaudir moltíssim . També vam veure d'altres projeccions que es fan a hores determinades durant el dia.


Un altra curiositat és la de poder entrar i seure dins la càpsula de descens Soyuz, el mòdul que es desprén de la nau espacial i amb la qual els astronautes aterren . És claustrofòbicaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! Tres persones embotides en un espai mínim , del que no es poden ni moure , on passen hores mentre baixen a gran velocitat cap a la Terra ... mareeeeee!!! Si el David i jo estàvem embotits com sardines, com poden posar-hi tres adults i amb aquells vestits ???

Aquesta és la nau:




El mòdul del mig és la càpsula de descens i així va aterrant.




Així estan allà dins :

Els seients estan fets a mida dels tripulants

Va descenent de 230 m/ s fins arribar a 1,5m/s a 0,8 m de terra, que sembla poc però no ho és (com diria ma mare " no es moco de pavo", que mai vaig saber d'on venia l'expressió ) ... durant 4 unes hores. Vaja, que no crec jo que , amb aquestes condicions,  pugin jugar al parxís o fer una cafè per fer passar l'estona.

Si voleu una explicació professional sobre la càpsula podeu clicar aquí.  Jo amb una explicació més d'anar per casa  ja faig ... Una de més senzilla sobre com aterra aquí. 

Un espai interessantíssim és el de les exposicions: a banda de trobar el que hem dit, hi ha una part anomenada " converteix-te en astronauta" on , per exemple, poder caminar amb la sensació de fer-ho per la Lluna. I , sobretot, destaco la part que és més tipus Museu de la Ciència, plena d'experiments, plantejaments i misteris que resoldre, aplicació pràctica dels mateixos ... els nens s'ho passen pipa!!

En fí, un espai per a gaudir-ne en família . Val la  pena? Sí i sí. I més si t'agrada el tema.
Nosaltres vam estar des de que van obrir gairebé fins que van tancar ( de 10h a 19h) i se'ns va fer curt. En aquesta línia crec que la seva web no fa justícia al parc, ja que és molt més del que mostra.


Haguéssim tornat a l'endemà però ens esperava una nova experiència, la visita a la fàbrica de l'Airbus A380, (sí, sí, aquella mole de dos pisos que vola i que alguns fins i tot tenen jacuzzi),   i al Museu dels avions. Aquesta va ser totalment decebedora,( perquè tot ho veus de lluny i més que veure-ho, ho has d'endevinar, a banda que les explicacions que et donen les trobes fàcilment a la xarxa) .A més a més caríssima. Val la pena? per mi NO. Això sí, parlava amb un amic que és pilot d'avions i em va dir que ell es va emocionar quan hi va anar i que en va sortir encantat... Pos mira, pa gustos, colores jeje.


D'allà vam sortir cap al proper destí, totalment diferent . Podeu endevinar cap a on ens dirigíem ? Segur que sí !!


Bon inici de setmana a tothom !!


Continuarà....

2015, un estiu ple d'experiències

Ai, se'ns acaba l'estiu ....jo firmo ara mateix per a que torni a començar. Vosaltres no ?

No sabia ben bé com començar aquesta entrada ni per on fer-ho, però un cop vist el bloc de Mo, ha estat totalment inspirador ( vaja, que em copio la idea tal qual, ja li he dit ;-) ) us en faig cinc cèntims a l'espera d'anar acabant les entrades que estic preparant.

Mo, va per tu !!

Muntar a cavall, participar en un obra de teatre, aprendre a anar amb patins, anar per primer cop una setmana de colònies amb l'esplai i un altra amb famílies amigues, (tot participant de dues guerres guarres de lo més genials !!!), veure pintures prehistòriques de fa 13.000 anys a la llum de les llanternes , seure dins la càpsula de descens Soyuz ( sí, sí la de veritat), admirar el cel d'estels fugaços i aprendre unes quantes constel·lacions, anar tot sol en canoa, descobrir i admirar una cova amb més de 30 mts de profunditat,  visitar de nou als animals que tant ens agraden, pringar-nos de xocolata, aprendre a saludar en francès i portuguès ( si més no intentar-ho) , fer "ceviche",  anar en avió (després de patir un col·lapse per portar un carnet caducat i que ens diguessin que no podíem embarcar a dues hores d'enlairar-se)  , descobrir una illa meravellosa, fer moltes excursions, banyar-nos en aigua calenta sorgida de les profunditats de la terra, deixar-nos impregnar d'una natura absolutament impressionant , desbordant, increïble, gaudir d'amics i amigues, de les padrines de Madrid .... i, sobretot, passar junts moltes estones en família!

Un estiu ple de diferents experiències de les que hem après molt , de manera divertida , propera, real. El David no ha parat, s'ho ha passat d'allò més bé i encara li queden energies i té  ganes de començar l'escola ( 1er ja, com passa el temps....) .

Tornem amb ganes compartir i de participar en el món "blogueril" de nou .

I què tal vosaltres, com han anat les vacances?

Una abraçada !

Per Aylan: humanitat i justícia des d'Avazz

No tinguem por d'acollir d'aquells que fugen de la por, la mort i el patiment extrem. 

Si se us trenca el cor veient la fotografia d'Aylan, deixeu desvetllar la vostra consciència , afegiu-vos a la demanda d'Avaaz per a recolzar persones valentes com Ada Colau i Manuela Carmena creant ciutats d'acollida solidàries i veritablement humanes.

Per Aylan i pels milers de persones que pateixen de manera extrema . Deixem un món millor per a tots.

Signem .

Petició d'Avaaz

Queridos amigos y amigas, Aylan se ahogó ayer tratando de llegar a Europa junto con su madre y su hermano de 5 años. Eran sirios, y como muchos otros huían de los islamistas.  Se ahogaron mientras nuestros Gobiernos justifican su vergonzosa inacción retratando a los refugiados como una peligrosa marabunta a punto de devorar Europa.  Por suerte nuestras ciudades están despertando.  Dentro de 24 horas un primer grupo de alcaldes liderados por Ada y Manuela se reunirá para valorar cómo puede ponerse en marcha una red de ciudades de acogida. Con la fuerte presión internacional a la que Rajoy está sometido, la ola de esperanza levantada por las alcaldesas será imparable si de manera espontánea comienzan a unirse cientos de miles de ciudadanos.  Hay que construirlo casi todo, se necesitarán voluntarios, fondos y familias de acogida. Pero la diferencia es que ya no vamos a esperar a que lo haga Rajoy o Jorge Fernández. Vamos a unirnos a esos líderes que salieron de las elecciones diciendo que otro país es posible, y vamos a lograrlo.  Únete y te contactaremos durante las próximas semanas para ponernos en marcha. Por Aylan.  https://secure.avaaz.org/es/refugiados_sos_voluntarios_aylan/?bZTrvab&v=64381 Sólo en la última semana: Decenas de muertos en las costas de Libia tras nuevos naufragios. Al menos 70 inmigrantes muertos por asfixia en un camión en Austria. Hungría utiliza gases lacrimógenos y estudia cómo utilizar al ejército contra los inmigrantes. Todas estas familias merecen una vida digna, y nosotros podemos ayudarles. Firma y comparte para que sus sueños de una vida a salvo se hagan realidad.  https://secure.avaaz.org/es/refugiados_sos_voluntarios_aylan/?bZTrvab&v=64381 Lo sentimos muchísimo, Aylan. Patricia y el resto del equipo de Avaaz MÁS INFORMACIÓN: Colau plantea que Barcelona acoja a refugiados de la guerra en Siria (Eldiario): http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/08/29/catalunya/1440851134_397402.html Barcelona crea un registro de familias que se ofrecen para acoger refugiados (Eldiario): http://www.eldiario.es/catalunya/Barcelona-registro-familias-ofrecen-refugiados_0_426257796.html Al menos 70 inmigrantes mueren asfixiados en un camión en Austria (El País):http://internacional.elpais.com/internacional/2015/08/27/actualidad/1440675263_469627.html Decenas de muertos en la costa de Libia tras nuevos naufragios en el Mediterráneo (BBC Español)http://www.bbc.com/mundo/noticias/2015/08/150828_migrantes_muertos_naufragio_mediterraneo_libia_uwar... Hungría saca lacrimógenos ante la estampida de miles de refugiados (La Información): http://noticias.lainformacion.com/mundo/hungria-saca-lacrimogenos-ante-la-estampida-de-miles-de-refu...

Alta muntanya: el Circ de Colomers

Aquest cap de setmana hem estat en un els indrets més macos de la geografia catalana: la vall d'Aran. Ens varem afegir a la  proposta que ens van fer fa unes setmanes el Salva i la Mercè: hem anat a fer el circuit curt del Circ de Colomers, un ruta entre llacs , no massa difícil per excursionistes avançats (cosa que no som , jeje) però tota una aventura i un repte per a  nosaltres !

El circ lacustre de Colomèrs, a la Val d'Aran i dins de la zona de protecció del Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici, és un dels llocs més fascinants i preciosos de Pirineus, un massís d'altes i escarpades muntanyes disposades en cercle que ronden els 3.000 m d'alçada i envolten, com a un preciós tresor de la natura, una de les majors concentracions d'estanys del Pirineu. L'accés el realitzarem per la vall del riu Aiguamòg, un magnífic paisatge granític replet de densos boscos de pi negre d'una bellesa incomparable ( font) 

Un petit aperitiu del que ens hem trobat és aquest :

Gairebé ja a dalt , davant el refugi de Colomers ,2.135 mts. 

I aquesta és , més o menys, la ruta que hem seguit. Hi ha un total de 4,5 km 

Refugi de Colomèrs, llac Major, estanys Mòrt, Garguilhs de Jos i Plan, llac Long, Coret deth Clòto, refugi de Colomèrs.

Colomèrs es troba al sud-est de la Val d'Aran i a la fita amb l'Alta Ribagorça. La ruta ascendeix la preciosa Vall d'Aiguamòg fins assolir el refugi de Colomèrs, la part més dura per la costera del trajecte. A partir d'aquest punt hi ha un parell de rutes circulars que recorren els llacs, una més llarga que l'altra i ambdues pràcticament sense costera. La ruta, per tant, és prou senzilla i apta per a qualsevol persona sempre i quan compte amb un mínim estat físic, donada la llarga distància a recórrer ( font) 

Trobem les primeres capes de neu ...

Poc a poc, cap amunt !!

Comencem la ruta costeruda

Arribem al refugi i ...

...segona pujada forteta

El paisatge ja és de somni ....

Una aturadeta per esmorzar en "plan pim pam." La previsió del temps dóna tempestes així que no ens podem entretenir massa.

Quin efecte més curiós... la calor que feia, el fred de la neu... una experiència sensorial ben atípica.

Val a dir que els nens s'han aturat en totes i cadascuna de les plaques que hi havia per jugar , qui els havia de dir que en ple mes de juny jugarien a tirar-se boles de neu ! s'ho han passat en gran !!

Continuem la ruta enmig de rierols... l'aigua està gelada !!!

Cal fixar-se molt bé en les marques grogues del camí que seguim, la ruta curta dels llacs, no està massa ben indicat i estan mig esborrades . De fet, tots els cartells que hem trobat estaven per terra i els llacs no estan indicats amb el seu nom .

Arribem a Estany Llonc , el lloc ideal per dinar. Ens comencem a donar pressa perquè s'està ennuvolant  i la muntanya no té temps llargs, en un moment pot caure una bona tempesta , no em fa res mullar-me, però caminar sota la pluja per aquí dalt pot ser perillós, cal ser prudents.

Uns bons entrepans i comencem la tornada !!

Tot i l'excursió ells encara estan plens d'energia ...

Just arribar als cotxes ha caigut la tempesta !! ens ha anat de ben poc!!

Un cop arribats a casa, una estona per descansar , sopar , veure el final de la Champions i ... fins l'endemà !!

Decidim anar a visitar el Santuari de Montgarri . abans ens aturem a la pista d'esquí de Baqueira , on trobem els cavalls que pugen a pasturar.

Descobrim la pedra tan típica de la Vall: la pissarra, i ens aturem a observar com és, les seves plaques.. forma part de totes les taulades .

Un altra descoberta : quin munt de capgrossos!! ben aviat seran granotes o gripaus ...

Aigua fresca, aigua amb vida ...

Un cop arribats al pàrking per camí de pista , baixem cap al Santuari de Montgarri  , per un camí preciós.

Aprofitem per remullar-nos els peus a la Noguera Pallaresa, que freda !!

I de tornada... pugem els 240 esglaons que abans havíem baixat ...

Un cap de setmana de renovades energies !!!

He anat depressa fent l'entrada. Aquí podeu trobar més informació :

http://www.actur.com/actividades/apie/colomers.php

http://penjatsperlaran.com/penjats-per-laran/circ-de-colomers/

circuit curt:

https://lesrutesalpina.wordpress.com/2014/07/11/val-daran-circuit-curt-del-circ-de-colomers/

I, per acabar, una vista de la vall, impressionant, maquíssima, val la pena aturar-se per contemplar i gaudir d'una petita part de l'increïble planeta en el que vivim i que tan poc agraïm ...

Bon inici de setmana a tothom !!