dissabte, 8 de setembre del 2012

Al cole ? sí. Perquè ?





D'aquí uns dies el David començarà al cole " dels grans". Com ja vaig comentar l'experiència de 2 anys a l'escola bressol ha estat magnífica, això ens dóna confiança , tot i que assumim que les coses poden anar diferent a com esperem.Reivindiquem doncs el nostre dret a equivocar-nos i el dret i deure de rectificar la nostra decisió si cal, però realment creiem que anirà molt bé.



La decisió sobre " quin cole " va ser fàcil: volem una escola per projectes, sense llibres de text, sense deures, sense exàmens i , tot i que som creients convençuts, pública.  Teníem diferents opcions per triar, una d'elles, la primera , l'escola del barri  , però ens vam quedar sense plaça ja que el sorteig no ens va afavorir. 

A partir d'aquí va començar el nostre petit calvari: degut a un error administratiu se'ns va concedir una plaça que no volíem havent-hi places lliures als coles on havíem demanat. L'administració, tot i assumint l'error (evident), no sabia com arreglar-ho, ja que significava un efecte dominó. Al final , després d'un mes d'esperes, trucades, reclamacions, canvis burocràtics i molts nervis se'ns ha adjudicat una plaça en un dels coles que volíem encara que ens agafa lluny de casa. Però vaja, ja hi som a dins !!


El que no volem ....





I ... perquè cole "sí "?

Per diferents motius ... 

Per un vot de confiança en aquestes escoles que aposten per un model educatiu diferent al tradicional, basat en l'aprenentatge significatiu, tenint més en compte la individualitat de cada nen/a, que respecten els seus ritmes,  que prioritzen el treball col·laboratiu en equip , que no es basen en els continguts " acadèmics" sino ens els processos d'aprenentatge flexibles i assequibles . 








En la que els petits són agents actius i no només passius, que van construint els fonaments per a aprendre gaudint. 



Com que tenim la sort de poder accedir-hi, doncs vinga ! Això sí, som molt conscients de les dificultats que tenen, més que les altres escoles, per tirar endavant els seus projectes de la manera que volen, per tant posarem tot el que estigui en les nostre mans per contribuir-hi constructivament. 










Un altre motiu :

D'altra banda el David és un nen molt sociable. Allà on hi va i hi ha nens, de l'edat que siguin, i encara que no els conegui de res, ell s'hi atansa i,si el deixen, s'incorpora al seu joc. Li surt de manera natural, s'ho passa bé amb els altres nens ( i sol també ), de seguida els abraça, es posa a córrer amb ells, a riure ... Si no anés a escola seria una mala jugada per ell, ja que  li negaríem una vivència genial  a nivell de compartir joc, activitats, aprenentatge amb altres petits, que tant cerca i que necessita.



I encara un altre : Jo no em veig en absolut capacitada per fer de mare homeschooler, al contrari, se que m'acabaria atabalant i encara seria pitjor.




El gran psicopedagog Francesco Tonucci (Frato) diu que els grans problemes amb l'escola van començar quan les famílies els hi van delegar tot el procés d'aprenentatge dels seus fills: era a l'escola on els fills havien d'aprendre mates, llengua, ciències ....Aquest despreniment de la pròpia responsabilitat i del gaudi que significa aprendre també a casa, amb els pares i germans , de manera adaptada a l'entorn del nen i propiciant la seva llibertat per a experimentar, conèixer, investigar , preguntar ....  ha anat quallant en la nostra societat , malalta  de consumisme i individualisme. Els nens no volen aprendre perquè s'avorreixen, no poden fer-ho com voldrien , els pares arriben tard de treballar, no hi ha temps per passar estones junts, possiblement no hi ha massa ganes pel cansament  ....
Per a nosaltres és una prioritat aprendre junts a casa , donar-li al David les eines, l'espai, la possibilitat de continuar aprenent allò que ell vulgui i, en la mesura del que sigui possible, com ell vulgui. Ja hem dit a l'escola que volem saber quins projectes treballaran per a poder tenir-ho en compte i fer algunes coses de manera paral·lela . Això no treu que continuarem proposant noves activitats evidentment, jejej.


Voleu signar per un escola així ?


Doncs això, estem una mica a l'expectativa de com anirà tot ... confiats però sense fer-nos il·lusions excessives, ja que les escoles cada vegada ho tenen pitjor , malauradament ( en aquest sentit continuem denunciant aquesta situació injusta que nega el dret dels infants i els seus pares a una educació " acadèmica" de qualitat).

Ja us anirem explicant !!!


11 comentaris:

  1. Yo pienso que no son cosas excluyentes.
    Los padres/madres somos los responsables finales de la educación de nuestros hijos. Vayan o no al colegio, seguirán aprendiendo en casa si nosotras nos implicamos y lo vemos importante.
    En ese sentido creo que lo vemos igual.
    Deseo que en esta nueva experiencia todo sea positivo y si alguna vez hay algún contratiempo seguro que sabréis solucionarlo con empatía y respeto, como hacéis siempre.

    Por otro lado, me gustaría comentarte algunas cosas por mail.
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola !!! ahora te contesto que acabamos de llegar de vacaciones !!!

      Elimina
  2. Me ha parecido entender que es otro tipo de colegio diferente al convencional? (esque la traducción o ha andado muy fina, jeje). Y esto como se busca? como se sabe como es la filosofía del cada colegio? Yo de momento no tengo pensado escolarizar a mis peques, ni este curso que entra ni el que viene, pero bueno Dios dirá, no puedo decir de este agua no beberé porque la vida va cambiando y las circustancias y los niños sobre todo también. Pero en caso de escolarizarlos me encantaria encontrar un colegio más respetuoso con los ritmos de los niños y con otros métodos que no sea el estar todos sentados callados mirando una pizarra. UN besito!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cíntia !!

      Los colegios realizan jornadas de puertas abiertas dónde explican cual es un línia, proyecto educativo, etc. El " boca a boca " también va muy bien, hablar con las famílias de niños escolarizados, etc.
      En nuestra ciudad hay algunos colegios " diferentes", no son la mayoria pero ya son unos cuantos, así que , dónde tu vives creo que todavia habrá más y quizás más poco convencionales y todo, al fin y al cabo la nuestra no es un gran ciudad.

      besitos guapa !

      Elimina
  3. Qué bien que encuentres un cole sin libros de texto, sin exámenes (en primaria????) y público, espero qué la entrada sea genial para David y para vosotros! Besicos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, ni en infantil ni en primaria, viva, viva !! jejeje

      Elimina
  4. Creo que lo más importante de todo es que, sea cual sea la elección, estemos contentos con los resultados de todo lo que significa un año escolar.
    Nosotros hemos pasado ya la primera semana de adaptación, el lunes vamos a por la segunda. Ya escribiré un post al respecto.
    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues muuuuuuuuuuchoa ánimos, ya iremos compartiendo aventurillas colegiales, jeje

      Elimina
  5. Si estau decidits, endavant!! Tan el homeschooling con anar a l'escola tenen avantatges i inconvenients. El més important és que sigueu uns pares implicats en l'aprenentatge del vostre fill.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tan i tant !!! ja veurem com anirà, de moment amb molts ànims per part de tots.

      petonetsssssssssss

      Elimina
  6. Nosaltres també anem a un col·le per projectes i estem encantats. El problema, de vegades, ve d'alguns pares, que no estan convençuts del mètode i volen un sistema intermig. A mi m'agradaria molt que els meus fills aprenguessin a casa, però jo no em veig capaç.

    ResponElimina