Aquesta tarda ha estat creativa , a més a més , per fi hem pogut estrenar el nostre espai exterior !
Fa una setmana va caure un aiguat increïble a la nostra ciutat ( 78 litres per m3, toma ya!) i amb pedregada! (granizo) . Se'ns va anegar el pàrking amb més d'un pam d'aigua, va petar el clavegueram ...Tota una aventura vaja. ... Total, que un cop havíem preparat bé el nostre petit espai, ho vam haver de tornar a muntar, de netejar , etc.. I com que fa un temps horrible i ha anat plovent a miques, fent ventades ...no podíem estrenar-lo ...Però avui tot s'ha conjurat per a que poguéssim fer l'estrena !
I, què hem fet? Feia dies que el David volia utilitzar la purpurina, però dins de casa va ser un petit desastre (vaja, que crec que d' aquí 10 anys encara en recollirem de purpurina , perquè va caure un potet a terra ) . També deia que volia fer pedres màgiques ... ho podem ajuntar?
Hem agafat pedres de la nostra super col·lecció, recollides d'alguna de les nostres excursions al bosc.
Primer els hi hem donat una capa de cola barrejada amb aigua i tot seguit .... purpurina de diferents colors ! Entre nosaltres ... he hagut de tapar per dins amb mica amb cel·lo els foradets dels potets , perquè en sortia molta, molta, cosa que al David li encantava , però és que no calia, de veritat .
Primer els hi hem donat una capa de cola barrejada amb aigua i tot seguit .... purpurina de diferents colors ! Entre nosaltres ... he hagut de tapar per dins amb mica amb cel·lo els foradets dels potets , perquè en sortia molta, molta, cosa que al David li encantava , però és que no calia, de veritat .
Com podeu comprovar s'ho ha passat genial !! Ha triat ell els colors, però decantant-se pels pots més grans, que en rajava més quantitat

Un cop seques, els hi ha donat un toc amb guixos ....
L'anècdota : ja he comentat en alguna ocasió que el David no té imaginació per a donar vida a coses que no veu. És "cero patatero" en joc simbòlic . Algun dia faré una entrada perquè això em dóna molt que reflexionar . Doncs bé, me'l trobo mirant fixament les pedres tot seriot , ha estat una bona estona . Què passa David bonic? mama... que no fan màgia !!! no fan res .... Ai mare, i ara que li dic ? Potser en un altre moment sí que en faran ... No li ha convençut la idea....
Mentre s'assecaven hem agafat més pedres, d'aquelles planes que vam agafar en la nostra escapada a Roses . Fa dies que vaig veure una proposta al bloc " Els petits infants" de la Magda que em va agradar molt (com a moltes de les que fa) . Es tractava d'exemples xulíssims per a pintar pedres. Aquí podeu trobar l'enllaç. N'hi havia un d'uns cotxes que em va semblar motivaria força al David ....
Vols fer cotxes amb les pedres ? síiiiiiiiiii
Doncs vinga, és el moment !
Ens preparem: pintura acrílica , pinzells, aigua ....
Ell ha triat els colors, les pedres ... únicament jo li anava canviant l'aigua del got , per a que no se li barregessin , que no li agrada gens , i com que anava tan ràpid no donava a l'abast .
Triant els colors, obrint, posant-ho a la paleta, triant el pinzell ... treball de psicomotricitat fina reeixit!
Les hem pintat per les dues bandes, així que hem hagut d'esperar a que estiguessin ben seques per a fer-ho .
Un cop pintades cal posar-los-hi les rodes ... amb què ho podem fer?
Provem amb taps , que en tenim molts? Hem buscat parells iguals , ell ha triat quins volia amb cada pedra.
Aquí ve la meva part en exclusiva: he enganxat amb cola calenta els taps a les pedres, em semblava que era la manera més eficaç. Com que m'he cremat tantes vegades amb ella , no goso a que ho faci el David, que fa molt de mal.
Continuem ? Hem tallat les finestres ( fetes amb etiquetes blanques ) i les hem enganxat a les pedres . Jo les he repassat amb rotulador negre . I així ens han quedat !!! Està entusiasmat amb els seus nous cotxes .
Ara això sí, " han d'anar al taller ". M'ha demanat que els hi posi 4 taps- rodes a cadascun , perquè no s'aguanten drets, que per alguna cosa els cotxes " de veritat ", tenen 4 rodes mama. Val , ok, demà ho farem.
Pensament lògico-matemàtic?
Un cop més hem pogut gaudir de fer joguines nosaltres mateixos amb material reciclat i de la natura ... i en un ambient distés, agradable, sense presses, al nostre ritme, sense normes -no en calen- sense tècniques , ... tot ha anat fluint amb naturalitat fins el final. Que bé !!
Crear amb les pròpies mans, amb recursos senzills a l'abast diari, reutilizar, reciclar ... tant de bo que, des del joc i la creativitat, esdevinguin una bona base dels valors en els que ens agradaria que el David pugui créixer i ser una personeta feliç, ara i en el futur.
Una abraçada !







