dissabte, 10 de novembre del 2012

Al Cel de Rubió



Avui hem tornat a fer una excursioneta cap a Artesa i hem aprofitat per passejar per un indret que ens té captivats des de fa anys. Es tracta d'un espai de bosc a vora el riu on hi havia fa molts anys un càmping anomenat El Cel de Rubió, i que ara està abandonat. És un lloc tranquil, bonic, silenciós , ple de xops ... i ara amb tot el terra ple de fulles ocres, grogues, vermelles, marrons que fan crec-crec al caminar i que deixen anar una olor fantàstica, tan característica d'aquesta estació.


Tots els sentits: vista, oïda, tacte. gust  i olfacte ens apropen a la descoberta de la tardor.





Silenci, tranquil·litat, bellesa ....



Podem cantar :


M’agrada la tardor
perquè els arbres es despullen
m’agrada la tardor
virondeta virondó
groc groc groc
groc groc groc
grogues i seques són les fulles
groc groc groc
groc groc groc
grogues ,vermelles i marrons






Temps per riure ...





.. i per descansar ...




I aquesta és la primera vegada que vam anar-hi amb el David, al 2009 :












Com passa el temps ... ja fa tres anys entre aquestes primeres fotos ...




























...i aquestes ....



























També hem aprofitat per anar a caçar bolets, novament ....

Una llanega negra !!!!






Sóc un bolet molt petitó
i ensenyo el barret
quan ve la tardor (2)

Xim-xibirivi-pum
m'agrada la pluja!
Xim-xibirivi-pum
m'agrada el sol! (2)

Sóc un bolet molt petitó
creixo sota els pins i enmig la verdor(2)

Xim-xibirivi-pum
m'agrada la pluja!
Xim-xibirivi-pum
m'agrada el sol!








Ens ho hem passat molt bé, el David no ha parat de còrrer tot endinsat en l'activitat, rient , descobrint, trobant bolets però que no eren bons o no els coneixíem i per tant allà es queden, per si un cas ...





Voleu saber quants bolets hem trobat ?



Doncs sí, quan volgueu ja podeu començar a aplaudir-nos i felicitar-nos o a posar-vos verds d'enveja, jajaja.

Ha estat un dia molt maco, la veritat, hem tornat amb les piles recarregades!!

Bon diumenge a tothom!!




divendres, 9 de novembre del 2012

Improvisem : pes i quantitat



M'agraden molt les activitats no preparades, que van sorgint sobre la marxa. I això és el que ha passat avui abans de sopar. 

El David havia agafat la safata de pa ratllat que té en una prestatgeria, plena de diferents coses que ell va posant i traient . S'ha posat a jugar a la taula de la cuina . A la tarda m'havia demanat una pinya de panís per desgranar i ho he recordat llavors. Li he ofert i m'ha dit que sí, així que el papa i ell s'ha posat a desgranar-la, s'ho han passat la mar de bé, ja que els grans de panís saltaven , jeje. Una manera divertida de practicar la psicomotricitat fina, ja que la manera de desgranar és diferent als moviment que acostumem a fer.

Quan els han tingut a dins un bol se m'ha ocorregut que podia oferir-li la bàscula de pesar aliments, que ja l'hem fet anar per exemple, quan pesem la farina d'una pastís però mai l'havia tingut ell sol per a pesar res. La idea li ha agradat molt i ja hem tingut una nova activitat entorn de conceptes matemàtics : quantitat, pes , números nous...





Vaig comprar fa temps un parell de jocs de mides de les que es fan anar en cuina, també les té en una prestatgeria, són les que ha utilitzat per omplir el recipient de la bàscula, entre d'altres coses que ha anat trobant o anant a buscar.

Aquí m'ha sorprès perquè em pregunta: -mama , que has posat aquí ? 
-Aquí a on ? 
-aquí que has posat aquests números
i jo ni els havia vist!  al cul de cada mida hi ha un 1/2, 1/4, 1/3 ... gravat.
Ups, no sabia com explicar-li, li he dit: són els números que diuen quina és més gran i quina més petita.
M'ha mirat amb cara escèptica i de dir " però si ja es veu quina és més gran !!"






Comencem a omplir el recipient i ens fixem bé com l'agulla vermella de la bàscula es mou quan hi posem el panís a dins. Primer s'ha mogut poquet, no arriba a l' u cero cero ( 100) . Posem més ?




Si el recipient d'abocar és més gran l'agulla es mou més, si no es mou menys . 
Hem arribat al dos cero cero (200). 


























Ha volgut abocar el panís amb un munt de coses, fins i tot amb el bol gran, ja que el volia posar tot a veure si l'agulla arribava al 400 ( el quatre cero cero que li hem dit nosaltres) . Però no, no ha arribat ! catxis la mar !















Després ha volgut abocar-hi part del pa ratllat i dels frijoles que tenia en ell , però és clar com que quasi no pesa res, l'agulla ni es mou !! què passa?









Quan ha acabat ha estat una estona mirant les mides i els nums. de darrera , que li han cridat l'atenció.




















M'encanta que vulgui descobrir coses noves, que estigui atent al què passa quan ho fa, que explori, que toqui, que no li faci res embrutar-se ... això sí a l'hora de netejar ja es volia escapar " a netejar la mama i el papa " Si home !! vine cap aquíiiiiiiiiii. Això és la part que més li costa, però és el que toca per trobar-ho tot bé per la propera activitat 

Doncs un cop més, les matemàtiques són per tot arreu ! I la física també!!




dimarts, 6 de novembre del 2012

Rutina nocturna vs autonomia



Cada nit abans d'anar a dormir ens preparem per l'endemà.
Com que el David, com la seva mare, és un nen de despertar lent , millor fer el menys  possibles coses al matí, que ja tenim prou feina per desvetllar-nos, jeje. Així que hem incorporat una rutina nocturna, una activitat de vida pràctica : preparar-nos la roba amb la que ens vestirem el dia següent i triar quin esmorzar voldrem d'una llista determinada, tot caminant cap a la seva autonomia, capacitat de decisió, de planificació, de preparació de les seves coses , de responsabilitat, de sentir que confiem en ell  ...

Primer de tot: preparem la roba. Fa mesos vam trobar en un container una estructura d'un moble que vam incorporar a casa nostra, tot adaptant petites coses. Ara és  la prestatgeria del David, de la qual tria la roba que es vol posar a l'endemà . De moment té 3 samarretes i 3 pantalons per triar. Poc a poc anirem incorporant més ( jo miro quin temps farà i li poso més o menys ).

Ho posem tot en una safata que deixem preparada pel matí.


A la prestatgeria de dalt les samarretes, a la de baix els pantalons.

Mitjons i sabates .... quines vols?

Els calçotets .... els boxers guanyen per golejada, perquè serà?

Tot preparat per demà !!



I després ens en anem cap a la cuina, on tenim el nostre panell imantat a la nevera per poder decidir quin serà l'esmorzar per dur a cole.



Vaig preparar una graella de dilluns a divendres (els caps de setmana no cal, que som a casa i podem triar "in situ"). Cada dia un color amb dues intensitats: en fort les majúscules i en color fluix les minúscules.




Vaig preparar  fotos de les coses que es pot endur per esmorzar : 5 de beure i 5 de menjar. Les vaig posar com si estiguessin en una prestatgeria ( una mica cutrillo, però em sembla que ha colat, jeje). Del que hi ha pot triar i distribuir-ho durant els dies de cole : hi ha 2 iogurts per beure, 2 sucs de poma, 1 batut xocolate, i per menjar 2 pa amb pernil, 2 pa amb formatge i 1 barreta de muesli .







Tria de la " prestatgeria" el que vol. Les fotos tenen iman pel darrera ,les afegeix al dia que toca, avui preparem l'esmorzar de dimecres. D'aquesta manera ens en anem familiaritzant amb els noms dels dies de la setmana, que fins ara mai n' havíem parlat. 

També és una manera d'aprendre a distribuir o a triar, sabent que no podem treure les fotos dels dies d'abans , perquè si no cada dia esmorzaríem batut de xocolate, jejej.











I demà al matí, agafarà el suquet que ha triat de l'armari de la cuina, prepararem entre el dos el pa amb formatge , ell ho posarà dins la carmanyola, triarà les estovalles, posarà un tovalló i tot dins la motxil·la!!


















Una petita rutina que ens està funcionat de moment força bé, tot i que a vegades li fa una mica de mandra posar-s'hi .

Poquet a poquet anem incorporant més activitats de vida pràctica dirigides a que ell pugui decidir i triar sobre el que vol posar-se o menjar, de moment amb coses determinades i "pre-triades", però és que "lo dicho" : si no cada matí esmorzaria xocolate per dues bandes ( i el  dinaria i soparia ...jejej). 

M'agraden aquest tipus d'activitats, tot i que cada dia ens recorden que aquest petit s'està fent gran , i que de tant en tant ens fan emetre algun comentari del tipus " ... recordes quan li donàvem la papilla de fruita i que  la meitat anava fora de la boca ...?" tot mirant-nos com enyorats ... ai! 

No se pas que farem quan tingui 18 anys , seran tants els moments a enyorar ... 


diumenge, 4 de novembre del 2012

La benvinguda de la tardor



Avui hem preparat unes paneres  amb les que us donem la benvinguda al rebedor de  casa nostra. 




Ens ha agradat molt com ens ha quedat, els colors, les diferents formes, mides, textures ... I tot recollit per nosaltres directament de la natura! això és el més maco de tot . Us agrada? 



Fa dies que anem collint fruits de la tardor, coneixent-los, tocant-los, obrint-los, olorant-los i menjant-los, carabasses, codonys, magranes, pomes, pinyes , panís ...

Aquest cap de setmana llarg ens en hem anat a per aglans ( bellotas) i castanyes.




Aglans d'alzina 


En un marc incomparable ....

N'hi ha moltíssims !!!


I també hem anat a collir aglans de roure, en un que tenim molt aprop de casa. 


                                                                Gairebé tots estaven a terra !

aglans de roure, quines fulles més boniques, oi?

Una estona en un mini toll....




Un cop a casa , els hem obert, hem vist què tenen a dins, què és el que es mengen els esquirols ....





Ui!! massa dur.... hi ha alguns que es poden cuinar, però no sabem si són o no aquests així que ja ens en assabentarem...





S'ho ha passat la mar de bé amb el trencanous, una nova descoberta


Demà en portarem al cole, que ja vam agafar-ne més per a que la resta de nens i nenes també els puguin descobrir . manipular, etc( segur que ja n'han vist d'altres vegades). 

I també hem anat a collir castanyes de les que no es poden menjar , llàstima perquè n'hi havia moltíssimes!!





Ups, no hem vist el cartellet fins passada una estona ! 
Quina vergonya, estem trepitjant la gespa... no tornarà a passar! perdó, perdó !




Un cop a casa ens les mirem per tot arreu ... veiem que tenen una " caseta" com ha dit el David , ja que algunes encara eren a dins la closca....




D'aquestes ja en vam portar a cole fa uns dies, que ja n' havíem agafat abans.




Continuem descobrint els fruits de la tardor, i ja tenim recollides bones idees d'uns blocs fantàstics que hem vist i que ja us convidarem a conèixer, per tal d'anar una mica més enllà, donant-los-hi nom, reconeixent els arbres ...

Bon inici de setmana!!









divendres, 2 de novembre del 2012

Pintem estovalles pel cole



Al cole del David cada matí esmorzen una mica. És un moment que volen que vagi més enllà del simple fet de menjar quelcom. Ho fan tots junts , asseguts a taula, esperant-se uns als altres, preparant-se les coses ells mateixos...  un moment per compartir, treballar hàbits, fomentar l'autonomia. Ens demanen que portin poca cosa ( depenent del nen, és clar , el David com que menja poc, no és massa problema posar-li poquet, al contrari).

També ens han demanat que portem un tovalló per fer d'estovalles ( mantel) , ells mateixos s'ho posen a taula per no embrutar res. A casa  fem els àpats a la taula de la cuina, i no tenim costum de posar estovalles, ja que aquesta es neteja força bé. Tot i això al David li encanta la idea i ja ho comença a demanar i tot.

Aquesta tarda hem decorat els tovallons-estovalles del cole per a fer-los una mica més originals i més "nostres". Hem agafat els tovallons que ja portava i ens hem dedicat a fer d'artistes . Com no, per a que no hi hagi dubtes hi posarem el nom !

L'altre dia amb uns trossos de fusta , cordill i la pistola de silicona vaig fer uns segells amb les lletres del seu nom per estampar, i avui les hem estrenat! Vaig fer unes altres més grans que ja us ensenyarem.
També vaig trobar aquests segells d'escuma als xinos ( 1€).








Ha triat el color que volia : blau. Hem posat la pintura en un plat pla, ha sucat la lletra  i tot seguit l'ha estampat en la roba on ell ha volgut.
























 Tatxan !!! ha quedat força bé per ser la primera !!
I després hem continuat... quina va ara?  la A... la V.... Anàvem dient el so i poc a poc intentàvem relacionar-ho amb el nom de la lletra ( ell  coneix el nom , ara comencem a treballar els fonemes) .

















Quan ha acabat de posar-hi tot el nom ha continuat amb els segells d'esponja, triant el gran, el mitjà o el petit....




En el de color groc ahir vaig pintar jo les lletres del seu nom. Ell ha continuat decorant-ho amb més rodones de diferents colors i tamanys. 






No m'he pogut resistir a provar els segells d'escuma !!! he posat cercles més petits en blau fluix dins  els cercles grans que havia pintat el David, van molt bé!!



Les hem deixat assecar i després les hem planxat pel darrera , per a que la pintura ( acrílica)  quedi ben adherida, el David m'ha ajudat i tot , i això que no sap massa que és la planxa, que nosaltres no la fem anar !


Doncs ja tenim estovalles originals i úniques !
Ara només queda estrenar-les el proper dilluns a cole !

Bon cap de setmana!!!






dijous, 1 de novembre del 2012

Peix en salsa de poma, pebre rosa i carabassa.


Continuant amb la proposta " A foc lent " faig l'entrada d'aquest peixet amb una salsa dolceta però que té el gust del pebre ,sense arribar a picar, i que ens va agradar força. Serveix també per a carns, evidentment. I és molt fàcil!



  • Un parell de pomes.
  • Carabassa
  • Un rajolí de vi blanc
  • oli d'oliva verge
  • filets de peix ( jo he posat panga)
  • pebre rosa ( o el que vulgueu) 
  • una mica de sal
  • una mica d'aigua.

Tallem la poma i la posem a la paella en una mica d'oli d'oliva calent , la deixem uns minuts fins que canviï de color, afegim sal, el pebre i els bocinets de carabassa. Deixem que es vaig fent a foc lent  i de tant en tant remenem. Millor si tapem la paella, se'ns farà abans.




Quan està tot daurat i tou, afegim el rajolinet de vi blanc a foc fort. Esperem que s'evapori l'alcohol, baixem el foc i esperem que es vagi coent a poc a poc.




Preparem el peixet. Jo he comprat filets petits de panga que estaven en oferta , però es pot fer amb qualsevol altre: lluç, rap, salmó ...

He passat la salsa pel túrmix amb una mica d'aigua i he afegit el peix tot deixant que es faci xup- xup, posant-hi la salsa per sobre. Només l'he girat un cop, per a que no es desfaci.




No tinc fotos del plat a taula, però ha quedat força bo, amb coses sanes , de temporada ( tret de la varietat de peix, és clar, però m'agrada aprofitar les ofertes en peix fresc) 




Un gust dolcet combinat amb el del pebre rosa, que és molt suau i que podeu aprofitar per carns també. 
De fet com que hi havia molta salsa, n' he retirat una mica i l'hem aprofitat a l' endemà per uns talls de llom: primer els he fet a la paella i després els he afegit a la salsa a fer xup- xup també. Boníssims !

Bona castanyada a tothom !! ( o bones festes als que no la celebreu ...)