Ara que els ametllers ja estan florits

Em permeto la llicència d'inspirar-me en el títol de l'obra teatral de Josep Mª Flotats , basat en la narrativa de Josep Pla "Ara que els ametllers ja estan batuts" per començar aquesta entrada . Tanmateix , em ve a la memòria quan vaig veure , de molt joveneta , l'obra ,aquí Lleida ...he hagut de buscar i m'he sorprés, cap allà a principis dels anys 90 . Increïble Flotats , magnífic Pla ....

Així doncs, ara que els ametllers ja estan florits , que el dia convida al passeig i que és diumenge, ens atansem als camps a gaudir d'aquest  bellíssim espectacle .

Hem pogut trobar ametlles de l'any passat junt amb les flors obertes ... Genial!! perquè així hem pogut veure com de la flor acaba sortint el fruit !

Sort que el pare és alt i fort .... així arribem a tot arreu!

N'hem agafat unes quantes , la closca és dura ... què hi haurà a dins ? per saber-ho cal trancar-la . Com? amb pedres i força ! Uns quants cops , amb molt de compte de no enganxar-nos els dits i .....

ara sí, ja tenim l'ametlla a punt , mmmmmm

Delicadesa, tranquil·litat , respecte , curiositat , descoberta ... tot en uns instants .

Però, tal i com podeu comprovar en els cabells del David , s'ha girat un vent molt fort i hem hagut de fer canvi de plans , perquè ja no s'estava massa bé, també ha començat a fer fred, així de cop. Quin greu , hem de tornar !

Això sí, no sense haver trobat un amagatall perfecte per diversos tresors ...

Llàstima ... ens haguèssim pogut passar hores passejant enmig els camps florits ... Un espectacle de la natura més propera, digne de ser admirat. 

No us semblen unes flors precioses ? 

Un arbre humil, nu a l'hivern , floreix amb força i bellesa quan el temps acompanya 

Un cop a casa ,descobrim una mica més sobre les ametlles, les flors, la forma, el color ... aprenem a mirar i recordar lo viscut ....

Bon inici de setmana a tothom !!!

Magdalenes !!

En diverses ocasions he comentat que a casa no som gaire de dolços. A més a més som dels que, quan ens aixequem no tenim gana i amb el cafè amb llet o la lleteta amb xocolata amb una o dues " maries " en tenim prou. 

També us he comentat que la rebosteria és l'únic que no m'agrada de la cuina. Però aquests dies ens ha donat per fer magdalenes  M'ha picat la curiositat i la tossuderia , cosa rara en el tema " dolçaina"  i tot i que les primeres no ens van sortir gens bé ( al meu gust, que el David i el papa n' estaven encantats) ho hem continuat provant .

I avui sí !! ens han sortit boníssimes.

 Vam trobar una recepta que, segons diferents blocaires, era la millor de totes . L'havien tret d'un llibre de receptes d'un tal Xavier Barriga, explicant meravelles d'ell. Com sempre faig , vaig còrrer a buscar informació i resulta que és un flequer que vol recuperar l'artesania en el pa . Ostres !! Dons això s'havia de provar segur .

Us poso el procés de els primeres . És el mateix que en aquestes darreres , amb els mateixos ingredients però variant la quantitat . Dels darrers intents no he fet fotos perquè ja va ser una aventura fer-les de les primeres , tot i que podeu comprovar el David està fet tot un petit xef i poca ajuda necessita ja.

Ingredients :

4 ous L

175 gr se sucre

60ml de llet

190 ml d'oli de girasol

210 gr de farina de rebosteria ( jo he posat 180 gr de farina de rebosteria de blat i 30 gr  de farina de blat de moro) 

7gr de llevat 

Pesem tots els ingredients i els deixem preparats . Cal fer-ho de manera acurada, poc a poc , reconeixent les quantitats , els nombres , de nou les matemàtiques s'hi fan presents !!

Batem els ous sencers amb el sucre fins que augmenti molt de volum i quedi més blanquinós. Uns 6-7 minuts .

Afegim els líquids ( llet i oli )

Afegim la farina amb un colador per tal que no faci grumolls, una mica i barregem, una mica i barregem.

La primera vegada vam barrejar la farina amb la màquina elèctrica. La segona ho hem fet de manera manual, ja que es veu que així no perd tant aire.

Hem comptat quants forats té la safata i hem posat un motlle a cada un.

A les primeres els hi vam afegir trossets de xocolata (aquesta vegada no ) també vam comptar quants en posàvem a cada motlle , perquè en teníem pocs i volíem que ens arribés per tots ( dividim ?? ). 

Atenció : cal deixar reposar la massa a la nevera com a mínim 3 hores. Es  veu que el contrast del fred a la calor del forn és el que fa que pugi més !! Podeu trobar aquí la diferència entre una magdalena sense reposar i una que sí. És el bloc de la Pilar, de " Mis dulces preferidos" .

 Aboquem la massa en els motlles , poquet a poquet i fixant-nos bé en la quantitat que hi posem : 3/4 parts més o menys.

Ho posem al forn . aquest ha d'estar pre escalfat  15 minuts a 250º. Al posar les magdalenes baixem al temperatura a 200º. Ho deixem 15-16 minuts . O fins que estiguin dauradetes .

Hem estat mirant com pujaven per la finestra del forn. Que curiós oi David ? L'escalfor fa que es transformin! És allò que els grans en diem processos químics

Així ens van quedar les primeres . Pel meu gust estaven massa seques , però el David se'n va menjar unes quantes ! Ha estat la primera vegada en la seva vida que n'ha menjat perquè no li agradaven !!

No hem deixat la massa 3h a la nevera , no teníem temps per a fer-ho, a banda que reconec que sóc impacient. La propera vegada la deixaré d'una dia per l'altre , a veure que passa !

I així ens han quedat !! 

Flonjes, no massa dolces , mmmmmmmm. Potser massa bones, que volem perdre una mica de pes !!

Penso que és la primera vegada que estic satisfeta de les meves creacions dolces i que tinc ganes de tornar a repetir , jeje.

Matemàtiques, química, física , vida pràctica , tot hi és present !! però el millor de tot, indubtablement, és gaudir-les en família i amb amics !!

Bon profit !!!

Un projecte preciós: el Grup de Criança de Lleida

Petita història: 

Fa 5 anys, just per quan va néixer el David, vaig  tenir la sort d' entrar a formar part d'un preciós grup de mares, un grup de criança,  que es reunia cada mes. En aquests trobades , que fèiem junt amb els nostres fills i filles nadons encara , parlàvem que com anàvem vivint la nostra recent maternitat . Era un grup ple de vida, amb moltes inquietuds sobre com educar els nostres fills i filles en el respecte, la  llibertat, l'autonomia , omplint-los d'amor i seguretat . I també cap a nosaltres mateixes: com ser fidels al que pensàvem i sentíem, moltes vegades en contracorrent amb el que ens envoltava i a la pressió social que existeix entorn dels temes de criança ( part respectat, lactància materna, collit, porteig ...) 

Entre totes formàvem el que ens agradava anomenar una "tribu", tot fent referència a un proverbi africà que diu "Per educar a un nen cal una tribu sencera" . Des d'aquesta perspectiva entenem com , si ens eduquem tots en comunitat , compartint en grup, ajudant-nos, oferint cadascú /na de nosaltres el millor que tenim , tots i totes ens enriquim i els nostres fills i filles són més feliços

Doncs bé, els nadons van anar creixent i els temes a parlar i viure anaven canviant , tot i seguir la mateixa línia . L'espai on ens trobàvem mares i infants se'ns quedava petit , a banda que era el local d'un centre de ioga d'una de les mares que, molt generosament , va oferir durant una bona temporada . 

Així doncs vam començar a plantejar-nos " oficialitzar " el grup, ja que si ens constituíem com a entitat municipal, tindríem accés gratuït als centres cívics i locals socials de la ciutat, a banda de poder donar a conèixer el que fèiem i arribar a més famílies interessades .

Convençudes de que valia la pena l'esforç i que teniem una bona proposta per a la ciutat , ho vam tirar endavant.

Imatges extretes de :  http://kmberggren.com/paintings/

I així va constituir-se oficialment el :

i... què és el que fem ?

En primer lloc tenim un grup virtual, una llista de correu, que ens permet compartir informacions, fer preguntes , propostes ... també demanar i bescanviar coses que necessitem ... 

Tenim una llista de trobades mensuals per a fer coses vàries :

Berenars, excursions a la natura ...

Tallers varis d'artesania, cuina ...

English meetings 

Tot això enfocat des de la gratuïtat , compartint els nostres talents: allò que un/a sap fer ho ensenya a la resta sense cobrar res . No volem despesa econòmica pel mig, no tot s'ha de fer per diners . Tots i totes rebem i donem  respectant els moments, la disponibilitat , les necessitats de cada membre del grup .

Quan quedem per berenar en algun parc cadascú/ na aporta alguna cosa, el més sana i casolana possible, això sí.  D'aquesta manera podem aprendre noves receptes, els infants viuen directament la gratuïtat i el compartir amb alguna cosa que ells mateixos han pogut fer .... No cal comprar ni  gastar diners: valorem l'esforç, la senzillesa, les coses fetes entre tots .

I tot això ho fem en família: mares, pares i infants plegats fent tallers, cuinant, anant a xerrades ....

I perquè ho explico ara, després de 5 anys ...?

Doncs perquè ahir al vespre vam tenir la nostra presentació oberta a la ciutat . 

Vam programar una xerrada amb el títol "Comunicació reeixida , com gestionar positivament les emocions en la família" amb la psicòloga infantil, i més que coneguda Rosa Jové, autora de llibres com "Crianza feliz", "Dormir sin lágrimas", " Ni rabietas ni conflictos" .

Pensàvem que no seríem gaire gent i la veritat és que ...va ser un èxit !! Més de cent persones , algunes de les quals van estar tota l'estona de peu. No ens ho podíem creure !

Estem molt i molt contentes , ja que veiem que hem ofert quelcom que realment a la gent li preocupa i l'interessa . La major part del públic eren parelles joves , que van poder venir amb els infants . La Rosa té un gran poder de convocatòria , és una persona plena de saviesa entorn del món dels infants i a més a més s'expressa amb molta simpatia i moltes dots de comunicació.

Les regidores que van venir en representació de l'Ajuntament es van oferir a ajudar-nos i recolzar-nos en el que necessitem : locals, difusió d'activitats , lligams amb d'altres entitats. De moment ja tenim reunió amb dues d'elles. Això també ens ha esperonat molt a tirar endavant amb el projecte .

He fet una entrada molt llarga , però tenia moltes ganes de compartir-ho amb tots i totes vosaltres  !!!

Si voleu, podeu trobar més informació en el bloc del grup ( aviat fins i tot tindrem facebook !). Allà podreu trobar des de fotos de les activitats, a estatuts , dates, propostes, l'adreça de mail  ....

http://grupdecriadelleida.blogspot.com.es/

Estic satisfeta , ja fa molt de  temps, no només per la xerrada d'ahir . 

Tinc la sort de pertànyer a un grup preciós i de sentir-me una baula per a que aquest vagi oferint dia a dia més propostes a famílies per a formar part de la " tribu" .

Dinem amb els cignes

Quin munt de dies sense fer cap entrada ! i això que continuem fent cosetes vàries ...

Aviat ens actualitzarem . Fins llavors us ensenyem com vam dinar dissabte passat , feia caloreta ( cosa rara a Lleida a l'hivern) , ens van endur uns entrepans i a pocs kilòmetres de casa ..... companyia inigualable , serenitat, silenci , natura, solitud,  bellesa ... vam dinar davant de més de 10 cignes que nedaven tranquil·lament , sense ningú més a la vora.

Penso que és molt important gaudir de moments com aquest en família. Per al David , que és tot energia i moviment, és una vivència diferent del dia a dia , ell gaudeix també en moments així ja que descobrim coses en les que, habitualment, ni ens hi fixem .

El silenci ens ajuda a afinar  els nostres sentits .

Fins aviat!!

Un globus unflat sense nus? Ciència màgica

Podem mantenir un globus unflat sense nus ?

Continuem fent de petits científics tot experimentant amb diverses coses senzilles , que tenim per casa i que no deixen de sorprendre'ns fins al punt de veure màgia en totes elles .

Aquesta vegada hem trobat una proposta molt curiosa , fàcil i vistosa . Podem mantenir un globus inflat sense nus i sense tocar-lo amb les mans ? I que es desinfli de la mateixa manera, sense que ningú el toqui?

Doncs sí, podem !!

Necessitem : un globus, una ampolla de plàstic gran  i un objecte que punxi.

Posem el globus dins l'ampolla i bufem . Enganxem el globus a la boca de l'ampolla. 

Ens sorprenem del que veiem !! 

El globus queda totalment obert, però continua unflat !!!  Fins i tot podem mirar a dins pel forat .

Com pot ser ?

A més a més descobrim que fent uns passis màgics i dient " aire surt, aire surt " el globus comença a desinflar-se . Màgia !!???

Que divertit !! i curiós, interessant ... quantes preguntes que ens fem !!! El David no ha perdut detall i, un cop vist com funcionava l'experiment, ha volgut fer-ho ell tot sol .

Esteu encuriosits / des ? voleu saber com ho hem fet i perquè passa això ?

Molt fàcil !!

Hem fet un foradet al cul de l'ampolla . Quan el globus està unflat tapem el forat . Es produeix el buit dins l'ampolla , com que la pressió atmosfèrica , la de fora, és més gran , fa una força cap a dins que impedeix que surti l'aire del globus.

Al destapar el  forat  i permetre l'entrada d'aire a dins l'ampolla, el globus es desinfla. 

Fem proves del que passa si tapem o destapem el forat : què li passa al globus ? Comprovem la teoria ... més endavant ja podrem entendre-la bé. De moment ens quedem amb gaudir del procés : observar, pensar , provar, tocar, participar , experimentar diferents possibilitats , prendre la iniciativa .... 

Ah, el David ha descobert que si tapem l'ampolla també podem mantenir el globus unflat sense nus ;-) 

Us passo el link d' on hem trobat aquest experiment. Us recomanem  navegar una estona per les seves propostes , són molt interessants i molt ben explicades, de manera senzilla i planera. 

Com ens agrada fer de petits científics , quin munt de coses meravelloses ens queden per descobrir!

Bon inici de setmana !!!

Colors que caminen

Fa temps que volia fer aquest petit experiment tan ple de colors, que sovint trobo per la xarxa . 

Només ens cal: gots transparents amb aigua, colorants i paper de cuina . Ja està.

Omplim els gots amb aigua .

Tenyim l'aigua de colors primaris : 2 de blau, 2 de groc i 2 de vermell .

Pleguem el paper de cuina uns quantes vegades sobre sí mateix . 

Posem un extrem en cada got de manera que toqui a l'aigua tenyida.

I ja podem començar a observar !! què passa? l'aigua de colors comença a " pujar" pel paper !!!

Afegim un tercer got totalment buit. Què passarà amb ell ?

Hem tingut el nostre experiment uns quants dies a la taula de la cuina per poder-lo observar amb facilitat , ens en adonem que:

-  el paper de cuina absorbeix l'aigua de colors i aquesta passa d'un got a l'altre.

- ho sabem perquè van variant els colors de l'aigua  : el groc que està al costat del blau s'ha tornat verd i el del costat del vermell taronja ! ( repassem com es fan els colors secundaris) 

- l'aigua passa pel paper absorbent i va caient en el tercer got . En ell no hi havia res i ara ja tenim un dit d'aigua de colors , gairebé igual a la del got del mig.

Un experiment  vistós , que a més a més ens permet observar amb tranquil·litat , adonant-nos de la importància de deixar que passi el temps  per a poder fer-ho bé ( a vegades  volem que tot passi immediatament ) .

Bon dissabte !!!

Gots de plàstic, pompoms i post-its: a sumar !!

L'altre dia vaig trobar aquesta proposta aquí,  en un espai genial, amb gran quantitat de propostes, d'aquelles que tan ens agraden, manipulatives, significatives, senzilles ...: "Learn with play at home " ( Aprèn amb el joc a casa) . L'activitat està basada, tanmateix, en la metodologia Reggio , on ambients serens i agradables , materials senzills  , faciliten un aprenentatge autònom ,adaptat a cada infant.

Anem introduint la suma en els nostres jocs i activitats : fem-ho més visible, més concret ?

Així també intentem donar resposta a les preguntes que ens ha fet el David : Què vol dir la creu ( +), què volen dir les dues ratlles (=) ? . Anem-ho a veure !!

Què ens cal ? 3 gots de plàstic , pompoms, fitxes, botons ... el que vulguem , un signe de suma i un d'igual post-its i un boli.

La invitació a l'activitat : he agafat pompoms de dos colors per tal que sigui més fàcil discriminar-los i fer la suma .

Expliquem-ho : Posem en un got un post-it amb un nombre , el que vulguem i a l'altre fem el mateix .

Al mig posem el signe + i entre el segon i el tercer got el signe =

Posem a dins dels gots tants pompoms com ens marca el nombre del post-it.

Aboquem tots dos gots en el tercer i comptem el resultat .

Ho apuntem en un post -it i tornem a posar els pompoms a dins el tercer got 

Repassem tot mirant els nombres, els signes i el què ha passa. Ho expressem en veu alta : 2 +3= 5

Tornem-hi?

Ara que ja sabem com va ho ha volgut fer  tot sol des del principi . Ha triat els nombres, els ha apuntat en el post-it i els ha enganxat . Un 4 i un 6.  Després hi ha posat els pompoms a dins .

Ha abocat tots dos gots en el tercer .

Tot comptant ens adonem que cada vegada ens surt un nombre diferent.  Mmmmm, què passa? Potser ens estem descomptant ?

Si ho separem en dos grups atenent al color ens és més fàcil sumar correctament. Així molt millor !!!

4+6= 10 !!

M'ha agradat molt aquesta proposta : és visual, manipulativa , facilita  l' aprenentatge autònom ja que el control d'error el marca la mateixa proposta . Crec que el concepte dels signes i de la mateixa suma queda molt més clar d'aquesta manera . Hem observat, llegit, escrit, comptat , manipulat i  comprovat , però sobretot el David ha gaudit molt !

Moltes gràcies a "Learn with play at home" per inspirar-nos ! Thanks so much Debs !!

Novament propostes senzilles, amb materials casolans que ens fan avançar aprenent i gaudint !

Bon diumenge a tothom !!!

Formes i pals de gelat

Tenim una estoneta abans de sopar i un material nou , recent preparat, en un pim pam  i inspirat en aquesta entrada  del bloc "A,Bee,C, Preschool,"  que tot just acabo de conèixer i m' està agradant molt. 

Uns pals de gelat , rotulador i ja està preparat. Una invitació a la geometria i a la imaginació.

Cada color té els pals per a construir una forma , numerats i amb el nom de la mateixa apuntat.  3 liles pel triangle, 4 taronja pel quadrat , 5 verds pel heptàgon ... D'aquest manera s'afavoreix el treball autònom i el control d'error.

Repassem les formes, els nombres ... matemàtiques de nou !!!

M'ha encantat que, un cop presentada la proposta , ha començat a fer allò que li sortia de dins amb els pals de gelat, el primer de tot un coet ( el teniu a la foto) .  Al David tota la qüestió imaginativa no li va massa, és el nen més realista del món,  però fa una temporada que sembla ser que l'està desenvolupant més i que la gaudeix molt, és com si la capacitat d'imaginar més enllà del que veu fos una joguina nova a descobrir ... és genial !!

Comencem a veure a què ens conviden els pals de gelat : formes diferents que es transformen , d'hexàgon u d'octògon a estel, de coet a fletxa o a carretera ...

Lletres, noms , avions ... tot ho puc transformar amb les meves mans ...

Més grans , més petites .... 

A més a més juguem en família , amb materials senzills i fets per nosaltres . Aprenem, gaudim, compartim ... no pot haver-hi res millor !

Les extraescolars: una opció reexida !

He de començar dient que la paraula " extraescolars" no m'agrada gens , està plena de connotacions que giren entorn d'un debat a favor/ en contra , que sovint es planteja amb una radicalitat per a mi massa tancada.  

Si o no ? tot depèn, com tantes coses a la vida.

Un cop ha passat la meitat del curs us volem explicar la nostra experiència , que valorem molt positiva.

El David fa tres activitats fora de l'horari escolar . He de dir que , com que vivim a 1/2h caminant de l'escola ( jo no se conduir ni tinc cotxe) a la tarda no va a cole , ja que ell hauria de caminar uns 6km cada dia . Amb 4 anys, no cal.   Dilluns, dimarts i divendres surt a les 12.30h i ja no torna a cole . Dimecres  fa extraesc. i es queda a dinar ( que li encanta !!! ) i dijous fins les 13.30h amb l'extraesc.  i ja està . Aquest ha estat un condicionant important que va afavorir la nostra opció : tenir temps per a fer-les de manera " descansada".

Quines activitats i perquè ? Anglès, música i natació. El perquè és comú: perquè li encanten . A cole també ens han  dit que té molt afany per aprendre, que sempre pregunta molt, que li agrada conèixer coses noves, provar, experimentar  ... Que bé !!!

Veiem com l'anglès li desperta molta curiositat i que li agrada parlar-lo, descobrir paraules noves cada dia, saber com es diu tal o qual cosa ....( el traductor de google ja treu fum en aquest ordinador jejej)   Com que el nivell de la seva mestra a cole és mig, volíem oferir-li l'oportunitat de fer l'activitat amb algú que tingués un bon nivell ( Proficiency)  , el que s'hauria de tenir per ensenyar idiomes vaja, però en aquest país les coses funcionen com funcionen .

Música ? Es passa el dia cantant . Té un cistell amb instruments de música que sovint  agafa per tocar i ens pregunta com fer-ho . Tant el papa com jo tenim un nivell absolutament pèssim en música i no podem ensenyar-li res. .Fins i tot una bona amiga, la seva padrineta, que és profe de música , ens va dir que el David sabia afinar molt bé i que no li ensenyéssim nosaltres les cançons perquè " ho espatllaríem " . La confiança fa fàstic, jeje, però imagineu-vos quin nivell tenim !!

Fa música a cole, però només els hi ensenyen cançons, no experimenten amb instruments ni res .  En aquesta activitat poden tocar i descobrir diversos instruments  " de veritat" de vent, de percussió, de corda ...
genial !!!

Natació? ja us ho vam comentar: li encanta la piscina. Vam pensar que era una llàstima que només en pogués gaudir a l'estiu . Anem dimarts a la tarda 3/4h. 

Quin era el nostre objectiu ? 

Que el David en gaudís . I punt  . El director de l'acadèmia de música, que és un noi jove maquíssim , molt creatiu i que en sap molt  , em deia : però també n'ha d'aprendre, a la qual cosa li vaig contestar : si s'ho passa bé , n'aprendrà , seguríssim. 

En cap moment ens vam plantejar el " seu futur" : per exemple: que comenci ara amb l'anglès per la qüestió laboral com hi ha famílies que sí ho fan.  Això no m'entra al cap, tot i que entenc que la pressió social és tant forta que fins i tot obliguen els nens a anar-hi. 

Quin criteri vam seguir per aconseguir-lo?

Valorar qui ho feia i com . I hem tingut molta sort en això.

Anglès i música les fa al cole amb dues acadèmies que plantegen l'aprenentatge des del joc i d'una manera molt creativa . incorporant teatre, dansa, jocs de taula  ... tenen molt bona fama a Lleida i el preu al cole és força assequible  

Natació ho fa en un club a prop de casa i que també reuneix les mateixes condicions, tothom en parla molt bé i els nens aprenen jugant.

Quina és la nostra valoració ? 

Molt positiva. Tinc una amiga que em deia que aquestes activitats, viscudes d'aquesta manera , són un privilegi i que les classes " normals " també haurien de ser així: grups petits, plantejaments educatius des del joc ... i crec que té raó.

El David, tot i que ell mai explica gaire cosa , s'ho passa en gran  Teníem el dubte amb la música , donada la càrrega genètica que duu ,jeje. Però després d'haver parlat amb la profe ens hem sorprès molt positivament : resulta que és el primer en participar, fins i tot en coses que jo mai de la vida hagués dit, que en sap, que té "dots musicals " i que les gaudeix . La seva valoració, molt acurada i precisa : ritmes, afinació, memòria, compàs ... és de "molt bé."  D' on haurà tret aquest nen aquesta facilitat? jeje.

Si ell no estigués a gust, no li agradés , no hagués volgut anar i  l'hauríem esborrat segur , això ho tenim molt clar.  I si mai ens diu que ja no li agrada no tindrem cap problema en que no hi vagi.

Per això dic que " extraescolars " sí o no ? Depèn.  He sentit molts criteris  a favor o en contra, però crec que l'objectiu ha de ser que la canalla en pugui gaudir i com ja he comentat : si s'ho passen bé, n'aprendran segur. Per aconseguir-ho cal una sèrie de requisits imprescindibles  que nosaltres hem pogut assolir , no tot val. . Aquestes activitats també ens han permès conèixer una mica  més el nostre fill  i allò que li agrada i a ell desenvolupar unes capacitats que nosaltres no tenim i per tant no podem ajudar-lo .

En fi, que n'estem molt satisfets tots tres.

I vosaltres: quina experiència en teniu al respecte ?

En trineu tot sol !!

Hem estrenat l'any a la neu !! 

A Sant Joan de l'Erm, que ens agrada molt : és una estació d'esquí nòrdic a 13 km d'Andorra, on hom pot gaudir de la neu, de l'entorn preciós, d'un espai familiar per a poder fer diverses activitats, ja que hi ha una gran explanada , dues baixades de trineus ....

El David, per primer cop ,  ha baixat tot sol en trineu . Quan vam arribar no el volia ni en broma, fins i tot s'ha enfadat una mica quan el papa insistia per engrescar-lo a pujar amb ell. Ell és un nen valent, és agosarat però prudent, si una cosa no la veu clara no la fa. 

Però en l'estona següent ha anat fent el seu procés tot sol, observant,  fent , suposo, les seves pròpies valoracions ... 

Ha hagut un moment en que sí ha volgut agafar el trineu i ..... una vegada i un altra, ja no va parar en tota l'estona. 

Tot teu el seu moment, no cal forçar cap procés . Possiblement, sense voler-ho, a vegades podem interferir negativament en aquest procés de manera que es senten obligats a fer una cosa que no els hi ve de gust , que no hi gosen , que no veuen que sigui el moment ... I a ningú no ens agrada que ens obliguin a res o sentir-nos pressionats. 

També em pregunto, però, on està el límit entre engrescar-los sense que es sentin forçats . Que sentin que confiem en ells però sense interferir , que valorem positivament les seves decisions siguin les que siguin .

Probablement ells mateixos ens donen la resposta .

Feliç Any Nou a tots i totes !!!