L'invisible es torna gran : el microscopi

Aquest passat hivern va arribar a casa una nova adquisició . Vaig veure que al Lidl venien un microscopi amb USB i em va semblar molt interessant . A més a més el preu estava força bé, sortia per menys de 30€. Podeu veure el model aquí , però com podeu comprovar el preu es dispara, tot i ser igual igual que el nostre.

Poder adonar-nos que el món que ens envolta va més enllà del que veiem a simple vista , és una meravella ,  per nosaltres i encara més pels infants és quelcom semblant a la màgia: el que no veiem de sobte pren grans dimensions i ho podem observar tranquil·lament amb claretat i detall .

El primer dia que el vam fer anar va ser tota una descoberta per tots tres :

Cal parar atenció a tot el procés , fer preguntes , observar ....

Té tres lents  de diferents augments : 20,, 80 i 350 , només movent una petita roda canviem d'una a l'altra, cal ajustar i reajustar , per tant prendre paciència , anar agafant l'habilitat de moure la mostra de manera que es vegi bé, cosa que de moment no és gens fàcil. 

Aquesta tarda , donat que semblava que plouria i no podíem sortir massa de casa,  hem volgut tornar a fer-lo anar.  Primer de tot una petita excursió al parc,avui volem observar  insectes, així que a veure que trobem !!

Agafem el petit kit que hem preparat amb pinces i capsetes d'aquelles de posar pastilles ( de quan me'n havia de prendre un munt cada dia , que bé poder-li canviar l'us, jejej) . Ara hi posarem els insectes.

A la recerca d'unes quantes formigues ...

Agafem la formigueta i la posem a sobre del vidre per observar-la .

Ajustem la lent per tal d'enfocar bé ... ens concentrem :-) 

Guauuuuuuuuuuuuu, que gran !!! i es belluga movent les potetes ( pobra, em sap greu , de veritat).

Podem triar de tot el què hem portat i també de les floretes del balcó: l'alfàbrega ja ha florit i hem pogut veure-la amb detall: els pètals, els estams , fins i tot un minúscul insecte que no havíem vist a simple vista.

El pare ha portat una branqueta plena de pugó , n'hi ha un munt, a més a més es mouen poquet a poquet i els podem observar molt bé.

El microscopi també té una petita càmera fotogràfica, que s'apreta en un botó,  com si fos una webcam . Hem fet unes quantes fotos que ara no se en quina carpeta s'ha guardat, quan les trobi les penjo .

Hem vist diferent tipus de pol·len , ens hem fixat en les potetes de les formigues , en com serveixen per poder trepar als arbres ,en l'agulló del pugons que claven a les plantes .

És un estri delicat, no és per jugar , però ens sembla molt important que el David l'aprengui a fer anar ja tot sol, amb cura. Tal com deia  Maria Montessori, els infants aprenen tot fent les coses , si no els hi donem l'oportunitat de manipular determinats objectes  per ells mateixos, explicant-los -hi bé quines són les "consignes" , no els estarem ajudant en la seva autonomia, en la confiança en ells mateixos ja que sempre buscaran i dependran de la confirmació o vist i plau de l'adult, sense discernir perquè sí o perquè no es poden fer les coses o com s'han de fer. 

La nostra experiència en aquest sentit sempre ha estat molt positiva .

Dies enrere vam tenir l'oportunitat de fer anar un microscopi convencional ,sense USB , però més professional, que es veu de meravella!   Al centre d'interpretació de la Mitjana .

 Concentració, delicadesa , precisió , psicomotricitat fina , descoberta , sorpresa, interès , admiració ... 

El món  minúscul  que d'altra manera ens resultaria invisible , apareix com una nova oportunitat d'aprendre un munt de coses noves i interessants . I això no s'acaba  aquí !!

Bon inici de setmana a tothom !!!

Melodies d'esperança: 1ª proposta

El món  sencer viu moments difícils .

El primer món  passa per situacions que mai hagués sospitat : les dificultats econòmiques duen a pèrdues d'habitatge, treball, fins i tot , per molts, cada vegada més, a no poder assegurar tenir més d'un àpat al dia en condicions .Són moments de tristesa, desesperança, impotència , esgotament .

Crec però , que ara és el moment. O ara i aquí o mai.

El moment de canviar els condicionaments que se'ns han imposat des de petits i que cada vegada esdevenen més forts , més contundents , i que ens converteixen en allò que no som : individualistes,  egoistes, superficials ...

Penso que és el moment del gran canvi . I que aquest engloba diferents aspectes , per a mi molt importants i que m'agradaria anar compartint des d'aquest espai .

Només recobrarem l'esperança construint-la entre tots , això és quelcom que cada vegada tinc  més clar. Ni les manipulacions dels governs corruptes, ni  la superficialitat del modus vivendi que ens volem imposar des de les grans corporacions i els MCS ,   han de poder soterrar el que som i el que realment volem: un món en el que viure de manera solidària, fonamentat en el valors que tots desitgem .

Crec que per a poder fer-ho hem d'aturar-nos a escoltar en el nostre dia a dia les melodies d'esperança que van sonant arreu del món. Ens parlen de persones , com nosaltres, que treballen essent conscients de que les coses es poden canviar i fan  propostes per a aconseguir-ho. I realment cada cop més, donen fruits positius i que generen no només canvis puntuals i urgents, si no una dinàmica molt positiva: la conscienciació de la ciutadania : " sí, entre tots podem i volem canviar les coses, i ja hem començat a fer-ho " .

Avui us faig una proposta que a mi personalment m'ajuda a aturar-me i escoltar aquestes veus esperançadores . Malgrat les dificultats que estem passant, no podem oblidar que hi ha una part del món que pateix molt més, i des de fa segles , molt més que la nostra , fins a extrems que arriben a ser inhumans.

Cada dia vaig rebent per e-mail, diferents propostes que necessiten del meu, del nostre suport només amb una signatura , que es fa en qüestió de segons. Són propostes fetes des de entitats que treballen des de la denúncia de fets concrets, però que volen influir en canvis profunds sobretot a nivell legislatiu.

Per les persones que en surten beneficiades de manera directa , per les que hi treballen i es deixen la pell fent-ho,  i per nosaltres que també en rebem conseqüències positives, val la pena fer-ho.

Les entitats de defensa dels drets humans de les que us en  parlo ,i que setmana rera setmana arriben a la meva bústia  ,són :

AMNISTIA INTERNACIONAL 

Aquí podeu trobar els seus objectius 

AVAAZ 

Aquí  podeu trobar qui són i com treballen

GREENPEACE

Com funcionen , campanyes i què fan , aquí 

SALVA LA SELVA 

Cada setmana aquestes entitats fan una demanda de suport , només una signatura, dedicar-hi uns minuts a llegir el que ens expliquen i uns segons a signar. Com que això ho fem milers de persones arreu del món , els canvis s'aconsegueixen . I així ens ho expliquen un cop aconseguits. o bé ens fan el feed back de com va el procés .Gràcies a això s'han salvat i es salven vides , com les  de les dones condemnades a morir lapidades , es canvien lleis, es generen processos positius de conscienciació que ens afavoreixen a tots , es denuncien situacions de corrupció , d'abús de poder, de patiment . Tots esdevenim , gràcies a aquestes iniciatives, la "veu dels sense veu" .

De veritat, val la pena. Només per llegir els canvis aconseguits , com deia aquell heroi de còmic : " els petits canvis són poderosos". Doncs sí, ho són.

I si no em creieu , aquí teniu les paraules i reflexions d'alguns dels grans líders de la pau i la defensa dels drets humans :

Pastor protestant empresonat per Hitler del 1937 a 1945

Val la pena.
T'hi afegeixes ?

Plantes aromàtiques 2013

L'altre dia vam anar al nostre viver preferit a comprar de nou plantetes aromàtiques. Algunes se'ns havien mort, d'altres espigat massa ... així què cal renovar-les !

Hem decidit anar a casa del padrí a trasplantar-les , fer-ho al balcó de  casa significa més enrenou , perquè sempre cau terra abaix, i no volem perjudicar els veïns , a més allà podem reguardar-nos una mica del vent que fa i treballar la mar de bé.

Comencem per preparar la terra , primer el compost . Bé, no, primer una rosa per la mama , aiiiiiii, que me'l menjo a petons!!!

 Després el barregem amb una mica de terra de l'hort 

S'han de desfer bé els grumolls de terra més compactada, així quedarà més fineta . 

El David m'ha sorprès molt , ja que ell mateix ha anat a buscar el rasclet gran , res del petit . I mira que és més incòmode per ell , però sense que ningú no li digués res, l'ha localitzat i l'ha ant a buscar expressament (jo no sabia ni on era!).
La veritat és que sense dir-li res, ha parat molt de compte , sap que és un estri que pot fer mal , així que poc a poc, l'ha fet servir per a aconseguir el nostre objectiu. 

Barregem la terra de l'hort amb el compost

Ara hem de triar quins testos van millor per a cada planta , anem provant : aquest és massa petit perquè el romaní es un arbust i es fa molt gran . tenim dos de julivert a, així que millor una jardinera llarga ...

Cal omplir els testos de terra ( sort que no ho hem fet a casa , si no l'Òscar, el nostre veí  de baix - que és la mar de maco i no s'ha queixat mai de res-, ens hagués fet anar a escombrar la seva super terrassa., jeje.

Posem el julivert i el colguem de terra fins a tapar les arrels ...

Ara el romaní ... no tenim pressa , no cal còrrer . Podem gaudir de tot el procés , a més a més no fa gaire vent i estem súper bé de temperatura. 

I així totes les que havíem comprat.

Ara ja són a casa nostra, les hem regat bé i només ens cal esperar que es facin ben maques.

Poc a poc ja podrem anar recollint-les per a cuinar, per a fer oli aromàtic, etc . Això és quelcom que realment m'encanta , agafar les pròpies herbetes ben fresques i cap a la cassola o la paella .

De moment tenim : orenga ( que aquesta sí ens dura des de l'any passat), alfàbrega de fulla gran , sàlvia, romaní, julivert, estèvia i espígol. 

Cadascuna amb la seva olor, que anem redescobrint, recordant, amb les seves propietats, amb les seves característiques. Observem , olorem, toquem ,sentim , tastem ... no cal anar massa lluny ni gastar massa diners per a omplir-nos de sensacions meravelloses .

 Ens falta el timó , però com podeu comprovar a casa del padrí en tenim molt ,  igual que de menta .

En aquesta entrada podeu veure el què vam fer l'any passat amb les plantes : des de plantar-les a fer oli aromàtic o paper reciclat amb espígol.

També he trobat una web ben curiosa on parlar de manera extensa sobre diferents plantes medicinals , tot fent també esment a anècdotes històriques. És aquesta .

D' aquí he tret les imatges per a fer els cartellets amb els que hem batejat les plantetes. Totes amb el seu nom i el dibuix corresponent. Un dia podem treure-les i jugar a endevinar quina és quina !

Però : què feia mentrestant la mama, a banda de les fotos ? 

No s'aprecia massa bé , però m'he passat un bona estona , entre el foc i les brases,  escalivant pebrots i albergínies. Ens encanten !!!

Ja tenim la nostra ració setmanal .

Bon inici de setmana!!!

Forn i museu del vidre ( Vimbodí) i Coves de l'Espluga

Sembla ser que, per fi, poc a poc va arribant el bon temps, que s'està fent desitjar! Com pot ser que faci tan mal temps ? si ja estem entrant al mes de juny ....

Tot i el vent, avui feia una temperatura agradable , així que... ja podem començar la temporada d'excursions cultura/ natura, les que ens agraden .

Agafem el cotxe, anem a buscar els amics i ens dirigim cap a la Conca de Barberà , en concret volem visitar el Museu del Vidre i les Coves de l' Espluga de Francolí, que estan molt a prop . 

El Museu del Vidre té l'únic forn de vidre de Catalunya que fa demostracions en obert , és a dir que podrem veure en directe la tècnica del vidre bufat , que bé !














El Museu del Vidre de Vimbodí i Poblet és un dels tres museus existents a l'estat espanyol dedicats a aquest material. Durant molt anys s'han recollit les peces avui exposades com homenatge a una antiga indústria ubicada a la localitat. Els centenars de peces exposades van ser utilitzades tant a la indústria com a nivell domèstic, religiós o decoratiu.

Planta baixa: Hi ha un taller on es realitzen demostracions de diferents tècniques de treball del vidre a càrrec del mestre vidrier.Primera sala: Hi ha diferents sinòptics, ens mostren l'evolució en la fabricació del vidre al llarg de la història. De forma complementària es mostren els estris amb els que els sargaires vestien les garrafes.
Sala d'audiovisuals: Es poden contemplar diferents audiovisuals i participar en cursos monogràfics relacionats amb el vidre.

S'està procedint a crear una biblioteca i banc de dades sobre el vidre.

Comencem mirant l'exposició.  Podem trobar moltes peces de vidre bufat, algunes de fa molts anys.

La veritat és que tots tres han estat molt encuriosits amb elles , algunes eren ben originals com un atrapamosques  antic .

També hem vist les diferents eines antigues que es feien anar - i fan anar avui en dia els mestres artesans del vidre-  per tal de bufar-lo, tallar, donar-li forma , hem pogut seure en el banc especial per a fer-ho, que després hem pogut veure  utilitzar, en viu i en directe , al forn .

 Hem tingut sort i ens han fet la demostració només per nosaltres. Com podeu veure és un espai petitet, així què , a l' estar sols hem pogut seure , preguntar, mirar sense destorbs ... A vegades, si hi ha massa gent , i anant amb els nens , no es gaudeix tant la visita perquè ells ( i els adults també ) perden l'atenció més fàcilment .

L'Albert, que és aprenent de mestre vidrier , ens comença a fer la demostració : ens explica quins són els "ingredients" d'aquesta recepta que sembla quasi màgica ,de la qual veiem tot el procés de transformació fins a arribar a una peça única , transparent, dura i fràgil alhora   i molt maca. 

A Vimbodí es treballa la tècnica del vidre bufat. Una tècnica artesanal molt antiga que requereix una gran destresa i un domini absolut i encarada a la producció d’objectes d’ús quotidià, especialment setrills, porrons, pots llànties i garrafes,... i, per tant, la tècnica que s’utilitzava a les fabriques de vidre de Vimbodí i que encara avui s’utilitza al Museu i Forn del Vidre. 

Aquesta tècnica compta, en principi, amb un forn amb múltiples boques davant les quans hi ha els morters, uns dedicats a la fusió del material i altres al treball. En el morter si posa la matèria prima – vidre reciclat prèviament seleccionat - i s’escalfa al forn a altes temperatures, al voltant dels 1.400ºC. Seguidament es baixa la temperatura a 1.000ºC per tal que el líquid quedi amb la viscositat adequada per poder ser treballat i posteriorment es modela ràpidament amb un bufador, del qual sorgeixen aquestes peces de vidre massís gairebé màgiques i d'un colorit d'extraordinària bellesa. El domini i la creativitat del mestre artesà són imprescindibles per a crear aquestes meravelloses peces, en escampar, fondre, barrejar o adherir els colors. 
























Un cop elaborada la peça es refreda dins d’un forn més petit anomenat arqueta, per tal que el refredament sigui progressiu i d'aquesta manera el vidre no esclati. 

Tot aquest procés pot durar al voltant de 12 hores. 

L'Albert ens ha dit que les peces no es poden tocar fins que no tinguin un color totalment transparent .

Veieu la peça ataronjada ? és la que acaba de treure del forn. Les altres dues de color verdós trigaran fins a 48h en refredar-se del tot . Les havia fet en la sessió d' abans. 

Tots ben atents, sense perdre ni un detall . Quin privilegi poder veure tot això, i a més a més fer-ho en família i amb amics ! Al nostre ritme , al nostre gust . 

 Les peces més grans i més delicades no es treuen directament a fora un cop acabades, es posen en un altre forn -arqueta - que està a una temperatura més baixa que l'altre per tal de que es refredin molt a poc a poc. En cas contrari es trencarien segur. De fet, ens ha dit que el 40% de peces petites es trenquen.

Quina feinada i quin procés artesanal més complex, maco, lent, acurat ... tot un art que esperem ens puguin ensenyar, en viu i en directe, durant molt de temps . 

Un cop acabada la visita ens en anem cap a les Coves de l'Espluga de Francolí. 

Les Coves de l'Espluga són una porta oberta al passat geològic i prehistòric de les nostres comarques. Les seves particulars característiques les converteixen en un indret únic que cal conèixer. La visita està formada per dues cavitats visitables: la primera, dedicada íntegrament al Paleolític, i la segona, al Neolític i a la formació geològica.

Diversos audiovisuals i maquetes didàctiques ajuden a assimiliar els diferents conceptes de la prehistòria i la geologia, pensats per al públic en general i, en especial, per al sector de l'ensenyament. Diferents tallers de prehistòria i excavacions arqueològiques estan a l'abast dels escolars. I un recorregut d'aventura endinsa els visitants més agosarats pel cabal del riu subterrani i les seves galeries.









Les exploracions espeleològiques realitzades des de 1956 fins ara han donat com a resultat el descobriment de 3.600 m. de galeries, i han recorregut bona part del riu subterrani fins la seva sorgència a la Font Major. Això fa que aquesta cova assoleixi l'estàndard internacional de “Gran Cavitat” i que per les seves dimensions esdevingui una de les coves més llargues del món formades en conglomerats.

No es poden fer fotos a l'interior. La veritat és que la visita ens ha sorprès molt agradablement , la escenificació és molt bona, està ple de pantalles , algunes d'elles invisibles a simple vista, on es projecten audiovisuals amb els costums dels homes i dones de la prehistòria . Hem fet un recorregut d'uns 500mt de 3.600 que té la cova " descoberta". Sembla ser que pot ser el doble de llarga , però és de molt difícil accés, només per a gent molt experta que, de moment, no ha pogut arribar més enllà dels 3,5 kms. 

Impressionant.

Aquí podeu trobar informació : http://www.covesdelespluga.info/htm/cat/home.htm

Aquí una petita entrevista amb un dels experts que més en sap de la Cova de la Font Major:

Visitem la cova més llarga del món amb Antoni Carreras, director del centre d'Estudis Locals de l'Espluga de Francolí.

Ha estat un viatge al passat, a la prehistòria , on hem pogut veure , escoltar, sentir de ben a prop com vivien, fins i tot els muntatges audiovisuals ens parlen da través de la imatge i del so, de les seves emocions , dels seus reptes, dels seus pensaments, del que els hi agradava i del que no ... És com si fóssim al bell mig d'ells.

Un cop a fora, hem pogut visitar les cases , ja més avançades, d'adob - són simulacions, és clar-. 

I després hem tret les carmanyoles i hem gaudit d'un dinar enmig de la natura . No hem sabut trobar el lloc que buscàvem, però també hem estat força bé.

No us sembla?

Unes visites ben recomanables !!


Bon inici de setmana  a tothom !!!

Estic ple d' ossos !!

Fa uns dies el David va agafar un llibre ( que no està a la seva prestatgeria) que li va encantar, va ser tot un descobriment , una invitació a fer preguntes, a sorprendre's . Va agafar un atles del cos humà, un llibre divulgatiu d'anatomia .

Tant li va agradar que va ser el que va voler agafar per anar al llit, on sempre passem una estona llegint contes abans d'anar a dormir. Què és això mama? què és això papa ? , què fa això aquí ? , on ho tinc això? 

 Un dels moments més macos va ser la descoberta del cor , i sobretot del seu batec: va estar força estona recolzant la seva orella en el  nostre pit per tal d'escoltar : bum bum, bum, bum . Va ser quelcom que li va entusiasmar, sorprendre, agradar .... Preciós de veritat . De tant en tant ve cap a nosaltres per a dir-nos: escolto el teu cor . I s'hi està una estoneta escoltant, sentint, en silenci . Nosaltres també li fem a ell, tot encuriosit de que també li bategui.

                                       Li va sorprendre molt l'esquelet , estem plens d'ossos !! Fins i tot en volia saber els noms ( sort que estaven apuntats a la voreta jejej)

Els ossos de la meva mà!!! Això és el que no veig a simple vista , però ara ja se com són ! 

A partir d'aquell dia hem descobert un nou centre d'interès : el cos humà.

Així doncs, mans a l'obra ! com podem descobrir el nostre cos de manera sensorial, significativa , divertida ?

A navegar per internet i a deixar volar la creativitat !!

Tinc ja apuntades unes quantes idees, però aniré a pams, que em conec. Quan m'entusiasmo començo tres o quatre coses a l'hora i després alguns se'm queden penjades. Així que començo per la primera i quan l'acabi faré  les altres .

Dit i fet. El papa i el David havien sortit una estona. Quan van arribar hi havia un nou amic esperant a la porta de casa : un simpàtic esquelet fet de cartró ploma de 3 mm.

Primer de tot una primera ullada, serena , tranquil·la, lenta , poc a poc, el primer atansament " físic": tocar el material , indagar què és ...

Poc a poc anem tocant, bellugant , movent les extremitats , descobrint tímidament però amb curiositat .

Tornem a mirar les cançons que alguna vegada hem escoltat i mirat al youtube : són divertides , la veritat.

en castellà :

en anglès :

Com l'he fet ?

Vaig trobar aquesta plantilla per internet : és simpàtic , oi? 

Com que quedava molt petit, vaig retallar-la amb el cursor i vaig ampliar-ho tot, de manera que em va quedar per exemple el tronc, en un full. A partir d'aquest i mirant el dibuix de la plantilla vaig calcular " a ull"  les proporcions . Ho vaig imprimir, retallar amb les tisores i vaig utilitzar-ho com a plantilla en un cartró ploma gran de 3mm, de color blanc. Ho vaig tornar a retallar , i vaig unir les peces de manera que tinguessin mobilitat . A sobre hi vaig posar un gomet blanc per a que no es notés :

I la nostra nova aventura continua  cap a la descoberta dels òrgans interns ... voleu saber com ?

Haureu d'esperar a la propera entrada.

Així que ... to be continued . 

Bon inici de setmana a tothom !