Sabó d' aloe , timó, romaní i calèndula

Per fi !!! Ja m'he atrevit i hem fet el nostre primer sabó amb sosa !! Tenia tants ganes ... però em feia molt respecte , que la sosa és molt agressiva , però després de parlar-ho bé, que el Ramon em digués que no hi havia problema , que ell ja sabia com fer-ho ( també és tècnic de laboratori) , ho hem tirat endavant .

Mireu , aquí teniu el resultat de la nostra primera experiència : sabó d'oli d'oliva macerat amb timó, romaní i calèndula  i aloe vera :

Llàstima que no pugueu sentir l'olor que fa....

M'agradava la idea de fer sabó per vàries raons . Una és , evidentment, la cura del cos amb productes naturals , nostres , de la terra. Em sembla una opció fabulosa. D'altra banda crec que el procés de fer-ho ens aporta molt a nivell educatiu : saber que les coses tenen un procés, que requereix un temps, un procediment i un esforç, que no tot és tant immediat com ens volen fer creure , valorar el que significa ...  També és transformador a nivell social: valorar aquestes petites coses, fer-ho com a col·lectiu , com a comunitat , ens ha d'acabar transformant , tant a nivell d'establiment de prioritats, de consum , de valors ...

En fi ... que m'enrotllo massa. Us explico com ho hem fet ?  "Vamos a ello "

Com que tenia moltes ganes, vaig decidir macerat l'oli per la via ràpida :  en calent . Vaig posar oli d'oliva verge extra , amb pètals de calèndula , timó i romaní ( collit tot per nosaltres mateixos ) a foc molt, molt lent durant vàries hores . Vaig tancar-ho en un pot de vidre que va estar uns tres dies al sol.

Anem a casa del padrí, allà podrem fer-ho molt millor, a l'aire lliure i amb suficient espai per a que marxin els vapors nocius . Hem tingut un ajudant de luxe, el Manel, que ha volgut venir amb nosaltres per veure el procés . Li hem explicat molt bé que hem de tenir molta cura i ho ha entès a la perfecció . Durant la barreja de l'aigua amb la sosa no ens atansarem al Ramon . Ell ha pesat l'aigua i l'ha abocat al cubell. 

La recepta l'hem tret d' aquí :

85 gr de sosa el més pura possible ( 99%  - Carrefour, Mercadona ...) 

213 gr d'aigua

682 gr d'oli  d'oliva verge extra

2 cullerades d'aloe vera 

Aboquem l'aigua i li tirem poc a poc i amb molta cura la sosa . En un primer moment  traurà un gas molt tòxic , així aguantarem una mica la respiració per tal de no inhalar res, ens protegirem bé amb guants, ulleres ...  Veureu que agafa temperatures molt altes, fins a 70º !! s'ha de dissoldre la sosa , remenant poc a poc .

I ara... paciència i bon humor :quan la sosa i l'aigua han baixat una mica de temperatura , hem afegit l'oli una mica calent , similar tos dos  hem remenat durant més d'un hora, sempre en el mateix sentit . 

Mireu quin coloret i  com va canviant durant tot el procés...

 Un cop té la textura necessària,  com la d'un ungüent o pomada  afegim dues cullerades d' aloe  vera recent collit i trinxat, remenem bé  i ho aboquem el un motllo i el deixem refredar durant 24h- 48h. Jo aquí no les tenia totes , em semblava que no quallaria pèeeeeeeero, sí !!!

L'hem tret del motlle i l'he tallat.  

He trinxat amb el molinet de cafè  timó i l'he espolsat per sobre, quina olor!!!

Ara queda la part més difícil: esperar durant 30-40 dies !!!

L'he posat en una capsa , amb paper de cuina, així restarà a les fosques en un lloc sec . Cada 2-3 dies cal anar-ho girant . 

Veieu quin coloret té ? com ha canviat des d'aquell oli primer, eh? Poc a poc s'anirà aclarint.

I ara què ? continuem ?

Doncs sí, continuem !! 

Hem aconseguit, per un amic apicultor, cera d'abelles verge, directa de la bresca. Toca refinar-la una mica és clar. 

Ja tenim preparats diferents ololemacerats : oli d'oliva de primera qualitat en calèndula, espígol, àrnica ...   A més a més certificat ecològic. Tot gràcies a una amiga que s'hi dedica , prou coneguda i estimada en la blogosfera. 

Qui és ? Us poso les fotos, a veure si " us sonen" aquests petits " macarrons " 

Síiiiiiiiiiiiiiii, són ells !! Els " 3 macarrons " ( ara, amb la petita Teia, ja en són 4) de Nitdia , de " Comparte tus ecoideas" . Vivim molt a prop una de l'altra  ( fins d'aquí poc, llàstima ) , i avui hem passat una bona estona junts. Hem aprofitat per comprar-li els pètals que necessitem pels nostres futurs ungüents d'àrnica i calèndula ( pels cops i cicatrius) .  En els seus blocs podreu  trobar moltes receptes i explicacions sobre aquest món tan fascinant al que ella s'hi dedica professionalment .

Doncs aquí ens aturem avui . Hem gaudit molt de tot el procés, Ja us anirem explicant cap a on ens durà aquest petit vaixell  que hem agafat .

De moment el sabó resta esperant agafar el seu punt , comprovarem el seu ph amb unes tires especials de la farmàcia. 

Quan estigui , el compartirem amb els amics i amigues , ja que aquest és un dels objectius que tenim .Esperem que la nostra pell ho agraeixi ,  és un sabó nutritiu, amb propietats emol·lients, suavitzants , bones per les petites  cicatrius, la sequedat de la pell ...jo de moment ja estic satisfeta. I si surt bé, encara més !!

I vosaltres us animeu ?? Us ho recomano !!

Una abraçada i bona setmana a tothom !!!

La primera nit fora de casa sense nosaltres !!

Feia temps que la padrineta  deia que tenia ganes que el David es quedés a dormir a casa seva. Tota una aventura per ell!!

Val a dir que el David mai ha passat una nit sense nosaltres , no per res, però és que situacions " normals"  com  que els infants es quedin a casa dels cosinets o dels padrins ( avis) és quelcom que no es dóna en la nostra família . Jo , malauradament, no tinc pares ni germans. Amb el germà del Ramon , tot i que és molt maco, tenim ben poca relació. I el padrí ja té una mica massa d'edat , jeje.

D'altra banda el David és ben especial per dormir: no té mai son, i des de ben nadó que no s'adorm fins ben entrada la nit, cap a les 24h . Faci o no faci migdiada, s'aixequi a l'hora que s'aixequi.
La diferència està en l'humor amb el que arriba a la nit si ha descansat més durant el dia o no. 

La padrineta , que és molt valenta , ja ho sabia i tot i així ha dit que endavant !! Doncs vinga !!  Ell estava molt emocionat i content, li feia molta il·lusió la idea  , de fet feia molts mesos que en parlàvem  d'aquesta possibilitat i ell tenia moltes ganes 

Primer de tot cal preparar-nos , tant la bossa amb les coses que ens hem d' endur , com psicològicament .

 Ha estat una estona molt maca, amb barreja d'emocions diverses, de preguntes, de dubtes, d'alegria barrejada amb tristor ... ... M' ha agradat molt aquest moment , perquè ell ha pogut expressar tot allò que anava sentint, i que si no ho hagués fet , no haguéssim sabut :

La primera reacció , sorprenent i emotiva. Jo estava asseguda al sofà, ell ve des de la cuina i em diu :

-mama., et trobaré molt a faltar. 

No sabíem ni que conegués aquesta expressió , així que l'emoció ha estat el doble.

-Nosaltres també David 

- Però... on dormireu vosaltres ? 

-nosaltres aquí a casa 

-I no estareu tristos ? 

-una mica, però també estarem contents perquè sabem que t'ho passaràs molt bé. 

El seu cervell continuava discernint :

( amb cara de preocupat) - però mama... jo no se anar sol a casa de la padrineta .

- Hi anem tots David !!! soparem junts , ja veuràs que bé. 

-I vosaltres us quedeu a casa nostra a dormir ? 

-sí

( amb cara de preocupat) -però mama, quan m'aixequi , jo no sabré trobar tot sol casa nostra 

- David, nosaltres et vindrem a buscar demà al matí , però si tu creus que no et vols quedar, cap problema, tornem tots tres capa casa i dormim com sempre . T'ho penses l'estona que necessitis , d'acord ?

-Sí, d'acord. 

Un sopar agradable, amb una taula senzilla plena de coses bones 

I a l 'acabar de sopar .....

tatxàn !! sorpresa !! per estar més bé, han posat tots el matalassos al terra de la sala d'estar ! guauuuuuuuuuu!!

S'han esvaït els dubtes, les preguntes .... 

Ens preparem per anar al llit: pijama, rentar dentetes ... 

Estona de confidències, rialles, nerviosisme per la novetat ...

Mentre la padrineta explica un conte , nosaltres marxem cap a casa , després dels petons de bona nit, i de dir-li que si convé el vindrem a buscar ( cosa que dubtem ;-) ) , però per si un cas , que es senti tranquil i confiat , amb la seguretat que necessiti . creiem que d' aquesta manera reforcem que un altre dia vulgui repetir l' experiència . Per part nostra, tota la confiança del món !

Quina era el dubte o sospita que teníem ? Doncs el què hem dit: l'estoma que triga en dormir, ja que el Sergi i el Gerard són dormidors , no aguanten més enllà de les 22.30h sense que se'ls hi comencem a tancar els ullets. I a aquella hora el David està en " pleno apogeo" . 

És clar que ha passat el què ens temíem : fins a les 2h de la matinada no s'ha adormit , mentre els altres dos ja roncaven feia hores . La padrineta s'ha quedat al seu costat , perquè si no volia despertar els altres per xerrar, jugar .... Això sí que és una padrineta i el demés són tonteries , sobretot sabent l'important  que són les hores de son per la Mercè. 

A més per rematar la jugada , el David s'ha despertat a les 07.30h demanant la lleteta amb xocolata ( a casa li deixem en un biberó a la tauleta de nit, ell mateix s'ho agafa , s'ho pren i es torna a dormir i si no ho fa així no s'adorm més .), però ella ha tingut la valentia de preparar-li ,donar-li a la taula de la cuina per a que no despertés als altres, posar-lo al seu llit i tornar-lo a adormir !!! 

A l'endemà al matí, després d'haver dormit- nosaltres - tooooooooooooota la nit ( almenys feia 4 anys i mig  que no podíem fer-ho!!)  , hem anat a comprar xurros al mercat per a esmorzar tots junts .
Veieu al cara de felicitat del peque?  S'ho ha passat en gran !!

Padrineta, moltes gràcies, per una nit , per a ell , màgica  !!!!

Intentarem compensar-te les hores de son perdudes- més ben dit dit : dedicades-  !!!

Ara , haurem de pensar en quin dia posem els matalassos al terra de la nostra sala d'estar per a que vinguin  -si volen- el Sergi i el Gerard !!

Bon diumenge a tothom !!

calèndules, espígol, romaní: futures cremes i sabons

Fa molt de temps que tinc en ment poder fer sabons i cremes casolanes , amb ingredients naturals, que cuidin la pell de veritat, que puguem aplicar en cas de " pupes " vàries , sense haver de recórrer a pomades de farmàcia. No se si me'n sortiré , però si més no, vull provar-ho .

Projecte de família : tots implicats en tirar-ho endavant ! Què és el primer que ens cal ? Decidir que necessitem. Tenim aloe, espígol,  romaní, timó, camamilla ... ens falten les calèndules !! Vam aconseguir llavors directament de la planta ( calèndula officinalis) , ara només ens cal preparar la terra de l'hort del padrí i sembrar-les.

Aquesta flor és una meravella per les contusions, cicatritzar ferides, és antiinflamatòria, tonifica, hidrata, suavitza la pell, així que ideal per després del sol ... Macerada en oli, i després afegint cera d'abelles natural ens servirà per a fer una pomada guaridora , gairebé màgica, jeje. 

Preparem bé la terra, que es pugui regar amb facilitat , i estenem les llavors , si ho fem tots plegats, això no pot anar malament de cap de les maneres !

Quan les podrem collir ? ahhhhhhh, esperem que abans que arribi el fred, que si no no sortiran !!

Amb elles volem fer pomada/ crema . Per a aconseguir-ho també volem utilitzar espígol, fantàstic també per la pell. L'altre dia ja en vam tallar. 

espígol, timó, romaní ... 

Són les plantes que vam sembrar fa dos anys, petites-petites i ara ja ja s'han fet enormes!!

Vam agafar només les flors i les vam posar en un pot de vidre amb una mica de camamilla i oli d'oliva verge extra, el millor de tots, la nostra pell ho agrairà.  Hem posat el pot al balcó i ho deixarem macerar durant 20-30 dies. 

Fa dos anys també en vam fer ....

Hem aprofitat el matí per a fer d'hortolans, aprofitant que l'hort està magnífic. Com que ha fet menys calor, les plantes no paren de donar fruits !!  tomates, carabassons, cogombres, albergínies .... Ja ho tenim tot a la nevera i en bosses per a compartir amb els amics.

Sabeu què és això? va que us dono una pista ...

Són llavors de julivert collides directament de la planta. Va temps que es va espigar , vam deixar que s'assequessin i avui mateix ja n'hem collit .

El padrí en ha preparat un raconet genial , al costat de la figuera . Hem escampat les llavors i ara només ens cal esperar. Si tot va bé tindrem una super collita de julivert. Fantàstic, perquè en fem anar molt , ja que està boníssim i té unes propietats medicinals  úniques.

El David estava engrescat . Planto un pal i naixerà un arbre . 

Té la seva lògica és clar. 

Un girasol que va nàixer de casualitat . Ja estem esperant les pipes!! Oi que és preciós ?

I, gràcies als amics pagesos,  també hem pogut collir peres directament dels arbres . Un parell de bosses ben maques !

Com veieu ha estat un matí ben productiu . Una part del nostre treball ja l'hem pogut gaudir i ho continuarem fent els propers dies . L'altra forma part d'aquest petit projecte de futur , on volem emular  humilment,  les trementinaires  que utilitzaven herbes remeieres de manera sàvia per a guarir mals .  A veure si a finals d'any us en  podem ensenyar els resultats !!

I vosaltres : heu provat mai de fer sabons, cremes, olis " remeiers" ?

Més receptes estiuenques i sanes

Continuem  amb el nostre petit repte de reduir el consum de carn , i de moment ens en anem sortint bé i contents .

Compartim alguns dels àpats que anem fent, fresquets, bons, sans , amb ingredients de l'hort del padrí, que és tot un privilegi !! Carabassons, pebrots, cogombres, tomates,  albergínies , cebes, alls ....nyam, nyam! Sense oblidar les herbetes: timó, orenga, romaní, alfàbrega, del nostre balcó: que contenta estic de tenir-les tan a prop !

Comencem per uns macarrons vegetals? Sempre faig jo la salsa de tomate , que més aviat és una salsa de verdures vàries: ceba, carabassó, all, albergínia, pebrot .... i com no herbetes per a donar-li més bon gust !

Una mica de formatge per sobre i .....

Hem fet escalivat d'albergínia i pebrot vermell . Com ho podem aprofitar ? Una proposta, que a més a més serveix per a que el David en mengi, que si no no ho fa, perquè la textura de l 'escalivat no li agrada , és fer "mousse" que dit així queda molt pijo, però només és triturar-la amb oli i sal , jeje.

Patates al vapor , tallades per la mitat , farcides de trinxat de bolets barrejat amb la patata que hem buidat, salsa d'escalivat per sobre i per fer-ho més bonic i posar una mica de proteïna, uns ous de guatlla a sobre .

Hamburgueses de llenties , amb patates fregides  i una base de la mousse-salsa d'escalivada . Qui vol anar a una hamburgueseria americanota tenint això ? 

Un ingredient que no falta : l'alvocat !! què em fem ?

Amanida de tomate, alvocat, ceba  i una mica de sèpia a la planxa amb all i julivert. 

I si fem guacamole i farcim tomates ? mmmmmmmmmmm

Vaig trobar unes torradetes de sèsam al Lidl , estan boníssimes !! I com no, podem sucar-hi  " tortillas mejicanas" ( de Lidl també) .

Amb els carabassons què podem fer ?

Els posem a la vaporera , els buidem deixant la pell, escorrem la polpa , posem daus de formatge de vaca amb ella a la paella i esperem que es fongui . Ho gratinem una mica, julivert ... i a gaudir-ne!

Què més se'ns acudeix?

Tallem els carabassons a rodanxes , les enfarinem una mica i les passem per la paella . Posem una capa amb formatge, un altra amb  trinxat de bolets ( xampinyons, gírgoles fresques ( Bon Àrea ) i una bossa de bolets congelats ( La Sirena, Mercadona, Lidl ...) . Acabem amb formatge i una picada d'amettla , gratinat i ... 

" pa dentro !!"

Tomates de l'hort, suaus, boníssims, ecològics i a més a més bonics ...

Sopa freda de tomate amb oli d'alfàbrega . Només això: tomate triturat amb oli d'oliva, alfàbrega fresca de cuinar ( sí, sí, del balcó!!) , sal , si volem una mica de pebre . Ben fresqueta . Suau, bona , sana ...

I després ?  Fregim uns quants pebrots verds tallats a tires. Un cop fregits els posem sal gruixuda per sobre. Cap a la taula !! Amb què ho acompanyem ? és peix, és pollastre arrebossat?  No. És formatge brie!

El tallem a trossots uns mica gruixuts i el passem dues vegades per ou, pa, ou , pa ratllat. Ho fregim en oli d'oliva només uns breus instants . Ohhhhhhhhhhhhh !!! fàcil  i  exquisit! 

Ve el Xavi a sopar . Què podem fer?

Per començar una sopa freda de meló. Meló , una mica de sal , una mica de nata líquida de 18% , una mica de pebre si volem. Ja està, pim,pam ! 7 estrelles michelin ! 

També fem una trinxat de " marisc" : palets de cranc, musclos frescos al vapor, ceba, pebrot verd i vermell, cogombre, herbetes, sal , tomate... tot ben trinxat . Hem passat oli, vinagre, herbetes i all per la batedora. Posem la barreja al trinxat i ho deixem macerar unes horetes a la nevera : Olé !

I després una mica de mutabal o babaganoush  , un plaer pel paladar ...

Bon profit a tothom !!!

Ai , la piscina!

Reconec que tinc una relació d'amor / odi per la piscina. És a dir, que m'agrada però en  unes determinades condicions .

La primera de totes : la multitud. No m'agrada. Gens. Ni en la piscina ni enlloc . Potser sóc de les poques persones que no els hi agrada anar de bars ni restaurants , sóc rara, ho admeto . Però és que no entenc, de bon rotllo, com li agrada a algú estar assegut en una taula envoltat  pels 4 costats de gent de manera que estirant el braç la pots tocar , escoltar , sentir .... En fi. M'estimo més comprar-me una ampolla d' aigua, seure a la gespa del riu i poder xerrar tranquil·lament ...

La segona : el trajecte sota el sol . Em fa mandra sortir de casa per anar a agafar el bus ( si no tenim 1/2h caminant) amb aquell batec de calor. Tenim la parada relativament  a prop, però si he d'anar cap a una piscina plena de gent ... em desmotivo. 

Peròooooooooo ... la piscina és la piscina i tinc la raó més important per anar-hi: el David, que li encanta , amb gent o sense. Així què... com podem acontentar-nos els dos?   Anem a migdia, cap a les 14h . Val la pena ? Vosaltres mateixos podeu opinar.

Estem gairebé sols!!

Podem nadar , capbussar-nos, llançar-nos a l'aigua sense molèsties .... 

Una mida ideal la d'aquesta piscina, aquest any ja fa peu i no vol manguitos ni res , li arriba l'aigua pel coll més o menys i està super encantat. I nosaltres també. És que s'ho passa pipa! No ha tingut mai por de l'aigua i això influeix positivament en que vulgui experimentar .

Això és el que més li agrada al David : capbussar-se. Encara no ha aprés a desplaçar-se movent els braços i les cames  , però tot arribarà, en quant descobreixi com fer-ho , encara gaudirà més. Ara va a la seva, movent-se com vol i per on vol, si hi ha més gent intenta jugar-hi, relacionar-se ... però si està sol gaudeix  dels seus desplaçaments amunt i avall. 

No em digueu que no és un luxe estar així ... A vegades no valorem el que tenim . A partir de les 15.30h comença el degoteig de gent fins que està plena, a vegades no tens ni espai per deixar la tovallola i estàs dins  la piscina tocant - literalment- l'altra gent . Nosaltres ens enduem el dinar, ja que el David fins les 13.45h està a les estades de joc. Cap a les 16h marxem . Autobús i cap a casa ben fresquets.

L'aigua és una meravella , és una sensació fantàstica poder ser-hi a dins, tan diferent, tan agradable ....

I aquesta és una de les  nostres rutines aquests dies d'estiu ....

I a vosaltres, us agrada la piscina ?