Ungüent d' hipèric i àrnica

Com ja us vam comentar fa temps que volíem fer els nostres propis sabons, ungüents , etc. Intentem apropar-nos i conèixer com les plantes que ens envolten ens poden ajudar a guarir-nos, netejar-nos, etc, sense haver de recórrer a productes químics  o a malversar mil envasos .

Doncs bé, després de més de 40 dies de maceració , avui ja hem fet anar els nostres propis olis guaridors. N'hem triat dos: el d' hipèric i el d'àrnica.  Com ja us vam dir. vam aconseguir flors de l'un i l'altre i els vam posar en oli d'oliva verge extra (també n'hem fet de calèndula, timó ... ) . 

L' hipèric és la coneguda herba de Sant Joan, a la qual se li atribuïen propietats màgiques al ser collida la nit del solstici d'estiu. No anaven desencaminats els nostres avantpassats ja que aquesta planta té unes propietats guaridores fabuloses , sobretot cicatritzants ( segles enrere se la coneixia com herba de les ferides) . Tanmateix l'àrnica també té unes propietats fantàstiques, més que conegudes per tothom: analgèsic, antiinflamatori, bona per les contusions, dolor muscular, luxacions etc. 

Provem-ho? Vinga doncs !!

Primer de tot cal pesar els ingredients segons la recepta que hem trobat .

Fa uns dies vam comprar un bàscula nova , que ens ajudarà a ser més precisos en tota aquesta aventura . Primer cal ratllar la cera verge d'abelles(recordem que ens ha arribat directament del rusc d'un amic ) .25 gr. 

Després pesem l' oli. 70 gr de cada . Primer posem un fins arribar a 70 gr. Després l'altre fins arribar a 140gr. Poquet a poquet que no ens podem passar !!

Sense adonar-nos-en  introduïm el concepte matemàtic de la suma, veiem i participem de  processos químics i físics , aprenem a posar-nos davant el foc amb respecte però sense por ...

Posem a escalfar la cera a foc molt lent . Quan s'està desfent afegim l'oli. Només ens cal remenar una mica, abocar-ho als potets i esperar que es refredi .

Comprovem com d'un estat líquid ha passat a un de sòlid, com canvien els colors, l'olor que es desprén de l'oli, de les flors macerades, de la cera ....mmmmm...

Heu vist quins colors més macos?

I com no ... provem sobre la pell ... serà veritat que ens guarirà els cops?  Jo crec que sí. peeeeeeeeeeeerò , no cal que ens en fem per a provar-ho abans , eh? ja vindran els blaus , ja , jeje. A més, estic segura que, quan es faci un cop ell mateix recordarà l'ungüent i se'l voldrà posar!

Ha valgut la pena esperar aquests més de 40 dies de maceració , tot i que la preparació ha estat  molt ràpida, ha estat un procés molt maco , sobretot pel que hem aprés : les plantes, les herbes, la natura ens ajuda a guarir-nos!

Sabó d' aloe , timó, romaní i calèndula

Per fi !!! Ja m'he atrevit i hem fet el nostre primer sabó amb sosa !! Tenia tants ganes ... però em feia molt respecte , que la sosa és molt agressiva , però després de parlar-ho bé, que el Ramon em digués que no hi havia problema , que ell ja sabia com fer-ho ( també és tècnic de laboratori) , ho hem tirat endavant .

Mireu , aquí teniu el resultat de la nostra primera experiència : sabó d'oli d'oliva macerat amb timó, romaní i calèndula  i aloe vera :

Llàstima que no pugueu sentir l'olor que fa....

M'agradava la idea de fer sabó per vàries raons . Una és , evidentment, la cura del cos amb productes naturals , nostres , de la terra. Em sembla una opció fabulosa. D'altra banda crec que el procés de fer-ho ens aporta molt a nivell educatiu : saber que les coses tenen un procés, que requereix un temps, un procediment i un esforç, que no tot és tant immediat com ens volen fer creure , valorar el que significa ...  També és transformador a nivell social: valorar aquestes petites coses, fer-ho com a col·lectiu , com a comunitat , ens ha d'acabar transformant , tant a nivell d'establiment de prioritats, de consum , de valors ...

En fi ... que m'enrotllo massa. Us explico com ho hem fet ?  "Vamos a ello "

Com que tenia moltes ganes, vaig decidir macerat l'oli per la via ràpida :  en calent . Vaig posar oli d'oliva verge extra , amb pètals de calèndula , timó i romaní ( collit tot per nosaltres mateixos ) a foc molt, molt lent durant vàries hores . Vaig tancar-ho en un pot de vidre que va estar uns tres dies al sol.

Anem a casa del padrí, allà podrem fer-ho molt millor, a l'aire lliure i amb suficient espai per a que marxin els vapors nocius . Hem tingut un ajudant de luxe, el Manel, que ha volgut venir amb nosaltres per veure el procés . Li hem explicat molt bé que hem de tenir molta cura i ho ha entès a la perfecció . Durant la barreja de l'aigua amb la sosa no ens atansarem al Ramon . Ell ha pesat l'aigua i l'ha abocat al cubell. 

La recepta l'hem tret d' aquí :

85 gr de sosa el més pura possible ( 99%  - Carrefour, Mercadona ...) 

213 gr d'aigua

682 gr d'oli  d'oliva verge extra

2 cullerades d'aloe vera 

Aboquem l'aigua i li tirem poc a poc i amb molta cura la sosa . En un primer moment  traurà un gas molt tòxic , així aguantarem una mica la respiració per tal de no inhalar res, ens protegirem bé amb guants, ulleres ...  Veureu que agafa temperatures molt altes, fins a 70º !! s'ha de dissoldre la sosa , remenant poc a poc .

I ara... paciència i bon humor :quan la sosa i l'aigua han baixat una mica de temperatura , hem afegit l'oli una mica calent , similar tos dos  hem remenat durant més d'un hora, sempre en el mateix sentit . 

Mireu quin coloret i  com va canviant durant tot el procés...

 Un cop té la textura necessària,  com la d'un ungüent o pomada  afegim dues cullerades d' aloe  vera recent collit i trinxat, remenem bé  i ho aboquem el un motllo i el deixem refredar durant 24h- 48h. Jo aquí no les tenia totes , em semblava que no quallaria pèeeeeeeero, sí !!!

L'hem tret del motlle i l'he tallat.  

He trinxat amb el molinet de cafè  timó i l'he espolsat per sobre, quina olor!!!

Ara queda la part més difícil: esperar durant 30-40 dies !!!

L'he posat en una capsa , amb paper de cuina, així restarà a les fosques en un lloc sec . Cada 2-3 dies cal anar-ho girant . 

Veieu quin coloret té ? com ha canviat des d'aquell oli primer, eh? Poc a poc s'anirà aclarint.

I ara què ? continuem ?

Doncs sí, continuem !! 

Hem aconseguit, per un amic apicultor, cera d'abelles verge, directa de la bresca. Toca refinar-la una mica és clar. 

Ja tenim preparats diferents ololemacerats : oli d'oliva de primera qualitat en calèndula, espígol, àrnica ...   A més a més certificat ecològic. Tot gràcies a una amiga que s'hi dedica , prou coneguda i estimada en la blogosfera. 

Qui és ? Us poso les fotos, a veure si " us sonen" aquests petits " macarrons " 

Síiiiiiiiiiiiiiii, són ells !! Els " 3 macarrons " ( ara, amb la petita Teia, ja en són 4) de Nitdia , de " Comparte tus ecoideas" . Vivim molt a prop una de l'altra  ( fins d'aquí poc, llàstima ) , i avui hem passat una bona estona junts. Hem aprofitat per comprar-li els pètals que necessitem pels nostres futurs ungüents d'àrnica i calèndula ( pels cops i cicatrius) .  En els seus blocs podreu  trobar moltes receptes i explicacions sobre aquest món tan fascinant al que ella s'hi dedica professionalment .

Doncs aquí ens aturem avui . Hem gaudit molt de tot el procés, Ja us anirem explicant cap a on ens durà aquest petit vaixell  que hem agafat .

De moment el sabó resta esperant agafar el seu punt , comprovarem el seu ph amb unes tires especials de la farmàcia. 

Quan estigui , el compartirem amb els amics i amigues , ja que aquest és un dels objectius que tenim .Esperem que la nostra pell ho agraeixi ,  és un sabó nutritiu, amb propietats emol·lients, suavitzants , bones per les petites  cicatrius, la sequedat de la pell ...jo de moment ja estic satisfeta. I si surt bé, encara més !!

I vosaltres us animeu ?? Us ho recomano !!

Una abraçada i bona setmana a tothom !!!