Ungüent d' hipèric i àrnica

Com ja us vam comentar fa temps que volíem fer els nostres propis sabons, ungüents , etc. Intentem apropar-nos i conèixer com les plantes que ens envolten ens poden ajudar a guarir-nos, netejar-nos, etc, sense haver de recórrer a productes químics  o a malversar mil envasos .

Doncs bé, després de més de 40 dies de maceració , avui ja hem fet anar els nostres propis olis guaridors. N'hem triat dos: el d' hipèric i el d'àrnica.  Com ja us vam dir. vam aconseguir flors de l'un i l'altre i els vam posar en oli d'oliva verge extra (també n'hem fet de calèndula, timó ... ) . 

L' hipèric és la coneguda herba de Sant Joan, a la qual se li atribuïen propietats màgiques al ser collida la nit del solstici d'estiu. No anaven desencaminats els nostres avantpassats ja que aquesta planta té unes propietats guaridores fabuloses , sobretot cicatritzants ( segles enrere se la coneixia com herba de les ferides) . Tanmateix l'àrnica també té unes propietats fantàstiques, més que conegudes per tothom: analgèsic, antiinflamatori, bona per les contusions, dolor muscular, luxacions etc. 

Provem-ho? Vinga doncs !!

Primer de tot cal pesar els ingredients segons la recepta que hem trobat .

Fa uns dies vam comprar un bàscula nova , que ens ajudarà a ser més precisos en tota aquesta aventura . Primer cal ratllar la cera verge d'abelles(recordem que ens ha arribat directament del rusc d'un amic ) .25 gr. 

Després pesem l' oli. 70 gr de cada . Primer posem un fins arribar a 70 gr. Després l'altre fins arribar a 140gr. Poquet a poquet que no ens podem passar !!

Sense adonar-nos-en  introduïm el concepte matemàtic de la suma, veiem i participem de  processos químics i físics , aprenem a posar-nos davant el foc amb respecte però sense por ...

Posem a escalfar la cera a foc molt lent . Quan s'està desfent afegim l'oli. Només ens cal remenar una mica, abocar-ho als potets i esperar que es refredi .

Comprovem com d'un estat líquid ha passat a un de sòlid, com canvien els colors, l'olor que es desprén de l'oli, de les flors macerades, de la cera ....mmmmm...

Heu vist quins colors més macos?

I com no ... provem sobre la pell ... serà veritat que ens guarirà els cops?  Jo crec que sí. peeeeeeeeeeeerò , no cal que ens en fem per a provar-ho abans , eh? ja vindran els blaus , ja , jeje. A més, estic segura que, quan es faci un cop ell mateix recordarà l'ungüent i se'l voldrà posar!

Ha valgut la pena esperar aquests més de 40 dies de maceració , tot i que la preparació ha estat  molt ràpida, ha estat un procés molt maco , sobretot pel que hem aprés : les plantes, les herbes, la natura ens ajuda a guarir-nos!