3 dies, 3 excursions

Hem d'aprofitar el "bon temps", així que anem d'excursió ! Teníem tres dies per davant !!

Divendres dia 1, Sant Mamet  (Serra del Montsec) 

La serra de Sant Mamet, al sud del Montsec de Rúbies, és com una avançada que ens ofereix una doble visió: pel nord les parets del Montsec i darrere seu els Pirineus, pel sud l’extensa plana lleidetana. Des d’aquí es veuen les serrales pre-litorals, es veu Montserrat, es veuen els Pirineus d’Andorra i d’Osca, el Mont-Roig… A més a més de tota la Vall d’Ager, tota la Coma de Meià, i la llarga plana lleidatana. 

Sant Mamet és una muntanya de 1.391 metres que es troba entre els municipi d’Artesa de Segre, Alòs de Balaguer i Vilanova de Meià a la comarca de La Noguera. Al cim de Sant Mamet hi ha enclavada l’ermita que duu el mateix nom i annex a ella, el refugi lliure de muntanya.

Aquest és el refugi-ermita, al qual s'hi pot arribar en cotxe i que permet pernoctar , passar-hi una bona estona davant la llar de foc de manera gratuïta .

Dissabte dia 2,d  'Albarca a Sant Joan del Codolar ( Montsant) 

Som al Priorat, anem a fer un recorregut de 7,7 km amb 190 m de desnivell .








Una primera aturada per admirar els molins eòlics , just al peu d'un d'ells: impressionant!!

Arribem a Albarca , deixem el cotxe i ens posem en camí.

Com veieu tot el que ens envolta convida al joc, a la descoberta , a l'experimentació .... som petits-grans exploradors !!!

Ens aturem per esmorzar davant uns paisatges ben macos ....

I continuem el camí ple de forces renovades per la màgia d'un pa amb tomàquet  i fuet !!
Hi ha petits trajectes on millor anar de la ma , ja que aquests petits són molt valents i volen anar tota l'estona corrent !

Arribem a l'ermita de Sant Joan del Codolar .

Hem fet un bon trajecte gairebé de 4km , i la mar de bé : fem un petit descans i tornem per on hem vingut, 4km més,  més o menys. . 

De tornada jo no les tenia totes. El David havia caminat molt bé, però hi havia un bon tros. Al pare li han diagnosticat una petita fisura del menisc i li van dir que no podria agafar pes, així que mal assumpte si el David no volia caminar ...  però amb un petit descans en braços del pare i la bona influència del Sergi i el Gerard aviat s'ha retornat i ha tirat endavant. Increïble !!

I com no, un cop arribats al poble i havent dinat , anem al refugi a fer una ... lleteta amb xocolate!!

Tot aprenent a jugar a l'uno. El David ho ha anat captant força ràpid , així que  em sembla que aviat el tindrem a casa, que a nosaltres també ens agrada molt !

 I una darrera visita a l'ermita de la Magdalena a Ulldemollins . Les ermites del Montsant són un lloc ideal per fer excursions vàries, a més a més moltes tenen espai preparat per a poder fer barbacoes , parc de jocs infantil , espai per acampar .....





Allà aprofitem per abraçar un xiprer i  que ens doni molta energia ! I per pujar a la roca del Gran Manitú . El Manitú, per als pobles indígenes , era un ésser sagrat , el "Gran esperit" protector de les persones i la natura, creador de totes les coses i donador de vida . recordeu la cançó ? Aquí a partir del minut 1,38 i aquí la lletra. 

Tornem a dormir a casa, cansats però molt contents.



Diumenge  3,  Embassament de Sant Llorenç de Montgai (La Noguera) 

Comencem la ruta deixant el cotxe al peu de l'embassament . Fa gairebé  9km , però no la farem tota, ja que una part és per carretera.

Passem per vora la pressa de la central elèctrica on ens aturem una mica per explicar com funciona , però no gaire estona que ens interessa aprofitar les hores de llum per passejar pel bosquet.

Gaudim observant, descobrint .... les arrels d'un arbre tombat , els caus dels animalets , les plantes de l'aigua... quin munt de coses en els pocs metres del nostre voltant !

Com no podia ser d'un altra manera , hem estat força estona llançant pedres a l'aigua , a veure quina arriba més lluny, quina fa més bombolles, quina fa més cercles a l' aigua... perquè deu ser ?

Una aturada per reposar forces ....

Un cop de tornada hem baixat fins a la pressa per veure l'aigua i llavors ... ens tornem a adonar com el David està creixent , tot fent-se més fort . Sense que li diguéssim res ha començat a enfilar paret amunt i ha arribat fins a dalt tot sol. El pare l'ha hagut de seguir per si un cas, però no li ha calgut cap tipus d'ajuda .

Un moment divertit !! i nou , ja que ell no és gens de disfressar-se ni res de res. Ha volgut que li fes dues cuetes com si fossin banyetes i ha començat a posar per fer les fotos. Fins i tot m'anava demanant com volia la foto, així mama, ara de darrera, ara de costat .....

I havent acabat el passeig una estona de relax tot admirant els colors, la llum , la tranquil·litat que ens envolta....

Que tingueu un bon inici de setmana!!

Nous: el procés de l'arbre a taula

Fa uns dies que estem coneixent un nou fruit de la tardor, que a més a més d'estar boníssim, és molt nutritiu. Les nous !!

Però és clar, a nosaltres el que ens agrada és conèixer les coses de ben a prop, ja ho sabeu , i com que tenim la sort de viure ben envoltats del món de pagès , hem anat directament als arbres, a les finques d'amics del pare , a veure com recullen les nous i a les instal·lacions on les assequen i les preparen per a que ens les puguem menjar , nyam, nyam !

Veniu amb nosaltres ?

Primer de tot coneixem l'arbre : la noguera .

Ens fixem bé: les branques tenen uns fruits de color verd, que no té punxes com les castanyes, si no que és suau al tacte. Dins d'aquests hi ha la llavor : la nou , la veiem perquè el fruit es comença a  obrir. Quan estigui preparada caurà a terra , algunes per elles soles, però la gran majoria perquè passarà una màquina vibradora per cada arbre que els sacsarà i les farà caure a terra. 

Algunes ja les hem pogut plegar directament. Però és clar, plegar-les totes a mà d'aquestes finques tan immenses seria un problema !! a més  a més si passen massa temps a terra es fan malbé .

Així que, calen màquines que ho facin . N'hem vist dues : la primera que us ensenyem és la més moderna , les plega de terra directament de tal i com han caigut .

Aquí teniu els vídeos per a que us pugueu fer una idea millor: 

Hem anat de visita a una  segona finca on fan anar un altre tipus de màquina, una mica més antiga. El David com sempre, només arribar ha anat a fer amics . Avui ha conegut al Truc.

Amb aquesta primer cal afilerar les nous al centre del passadís on passarà la màquina que les plegarà. 

Després les abocarà al remolc. 

I, us preguntareu, on les porten ara? que se'n fa d'elles? 

Doncs vinga, continuem descobrint i indagant. Un cosí del pare té un assecador de nous , i avui els hem anat a fer una visita.

Del remolc s'aboquen per fer una primera tria .

Es treuen les branquetes , pedres . És el que està fent el noi de vermell. Les nous pugen per aquesta banda 

 

Fins arribar a aquest contenidor verd on les netegen amb aigua mentre van donant voltes.

Els senyors de blau fan la segona tria .

Un cop fet això cauen ens uns contenidors que es duran a la part interior de les instal·lacions , on hi ha un calefactor potentíssim que les assecarà.

S'emmagatzemen en palots , mentre esperen passar a un altra màquina que en farà el calibrat.

Aquests màquina les calibra en 4 tamanys. 

Cada tamany caurà en una capsa diferent per ser posades en sacs de reixeta per a que no es corquin.

Com podeu imaginar hem tornat ben carregats cap a casa per a poder continuar observant, manipulant, fer preguntes i intentar trobar respostes .... . No podia ser d'un altra manera ,jejeje! 

Bon inici de setmana a tothom !!!

No a la LOMCE ni a les retallades . No a la despesa militar

RECUPEREM LA NOSTRA DIGNITAT COM A CIUTADANS I CIUTADANES CONSCIENTS I  RESPONSABLES . 

ENS MEREIXEM UNS SERVEIS PÚBLICS DE LA MÀXIMA QUALITAT. 

MENTRESTANT EL GOVERN DESTINARÀ 354€  DE CADA CIUTADÀ/ NA ( DELS NOSTRES DINERS SÍ) AL 2014  A LA DESPESA MILITAR (dades de Justicia i Pau i Centre Delàs d'Estudis per la Pau) 

HO CONTINUAREM PERMETENT ??

JA N'HI HA PROU !!

Per Joan Turú

Centre Delàs d'Estudis per la Pau, en castellà La cara oculta del gasto militar (Avance del informe presupuesto militar 2014)

L'assecador de panís

Comencem a estar envoltats dels fruits de la tardor , per tant què us sembla si ens hi apropem ?  

Una de les visites obligades d'aquesta època és a l'assecador de panís de la cooperativa on treballa el pare . Com sempre , impressionant . Muntanyes de panís que els pagesos aboquen a l'espera de que s'assequi i pugui ser transformat en pinso . Per a fer-ho cal una instal·lació especial, una espècia de capsa metàl·lica de 5 pisos , amb diferents màquines enormes  on poder fer tot el procés d'assecament amb la màxima qualitat possible .

Us ensenyem la primera part del procés. Després de la recol·lecció del panís, els pagesos el porten a les instal·lacions de l'assecador i el deixen a terra, on una excavadora l'ajuntarà en grans muntanyes . Es calcula els quilos que ha portat cadascú i el preu a pagar-los-hi .

Les muntanyes de panís són un espai ideal per al joc, no us sembla? El David ha pujat, baixat, s'ha tirat de cop, enfonsava les mans .... També ha jugat amb les ombres, la distància, les formes .... aprenem sobre la posició del sol, les projeccions dels objectes ...és genial! 

El panís va entrant per aquesta tolva, des d'on es transportat a l'assecador d'aire calent que el deixarà en un temps determinat a una  humitat del 14 %. 

D'aquesta manera pot guardar-se llargs períodes per anar utilitzant-lo fins que arriba la propera temporada de collita. Una part es vendrà i l'altra es quedarà a la cooperativa per ser transformat en pinso. Tot el que hi ha és per a alimentació animal, aquí no hi ha res per al consum humà. 

Mirem atentament com baixa el panís, és molt maco de veure . I molt agradable per a jeure  a sobre.  A més a més això no ho podem fer enlloc més !! És un privilegi.

Si us fixeu en la foto de baix, podreu imaginar una mica la quantitat de panís que hi ha en comparació al cotxe que assenyala la fletxa . La foto està feta des de la terrassa del 5è pis de l'assecador. Hem pujat i hem estat per allà sense cap problema amb l'alçada i gaudint d'una paisatge pla , però també molt maco : es veuen els camps, cases, horts, pobles... tot ben petitet. Quina sensació !! Sobretot per a nosaltres que vivim en un primer pis, jeje. 

I, com no, veiem la tecnologia que l'acompanya ... 

Un cop més, obrint els ulls al que ens envolta , aprenem i gaudim !! La millor manera de fer  aprenentatge d'una experiència : vivint-la d'aprop, sentint-la, observant-la,  tocant-la,  olorant-la , en llibertat i amb respecte pel que ens envolta .

Codonyat ( sense remenar, fàcil fàcil)

Ja en plena tardor estem gaudint , un altre cop, del seus fruits. 

Un d' ells és el codonyat ( membrillo) . Ens agrada molt per menjar-lo amb formatge i/o poma , mmmm....

Té un munt de propietats beneficioses  . A més a més en gaudim de tot el procés ja que el padrí  té codonys a l'hort , molts, moltíssims. Ell no en fa de codonyat , però els va repartint per tot el poble per a que la gent en pugui fer ( fins i tot els té apuntats en una llista, jeje) .

Jo crec que l'única raó per no fer codonyat és haver-ho de remenar tanta estona ja que a més a més costa una mica degut a que el sucre es va enganxant per les parets de les olles. 

Doncs l'altre dia vaig trobar una recepta ( de fet n' eren vàries) on explicava com fer-ho sense haver de remenar, així que ho hem provat i .... us l'explico!!

Primer de tot tallarem els codonys en trossos petits. Jo no els pelo , crec que no cal , ja que la pell és molt fineta.. Els aboquem en una olla . Quina bona olor que fan !!

El nostre petit-gran ajudant també s'engresca a fer-ho !! 

Ara hi aboquem el sucre , segons la recepta per 1 kg de codonyat , 750 gr de sucre , però això no ho he tingut en compte, li he posat menys i ho he fet una mica a ull , per variar ,jeje. I... ho deixem així durant 24 hores.

.

Durant aquest temps la fruita junt amb el sucre anirà deixant anar el seu suc ( el codony té molt líquid) , fins que arribarà a cobrir-ho tot. Quina passada, no cal fer-li res. O podeu fer com nosaltres, mirar-ho cada 5 ó 6 hores i gaudir de la "transformació".

Un cop passades les hores ho posem al foc , Com que té tant líquid no cal remenar, no s'enganxa !!

Un cop ja ha anat variant la textura i el color ( veieu que bonic queda?)  ho passarem per la batedora que quedi ben finet. Compte que escatxiga i crema molt !! 

Just quan haguem acabat ho passarem als motllos i esperarem a que es refredi . Hem pogut omplir uns quants que ja esperen ser regalats !!

Ens ha quedat boníssim, Hem encetat un formatge  vell d'ovella  per l'ocasió , uau !! 

Us animeu ? Amb aquesta recepta val la pena més que mai!!

Ungüent d' hipèric i àrnica

Com ja us vam comentar fa temps que volíem fer els nostres propis sabons, ungüents , etc. Intentem apropar-nos i conèixer com les plantes que ens envolten ens poden ajudar a guarir-nos, netejar-nos, etc, sense haver de recórrer a productes químics  o a malversar mil envasos .

Doncs bé, després de més de 40 dies de maceració , avui ja hem fet anar els nostres propis olis guaridors. N'hem triat dos: el d' hipèric i el d'àrnica.  Com ja us vam dir. vam aconseguir flors de l'un i l'altre i els vam posar en oli d'oliva verge extra (també n'hem fet de calèndula, timó ... ) . 

L' hipèric és la coneguda herba de Sant Joan, a la qual se li atribuïen propietats màgiques al ser collida la nit del solstici d'estiu. No anaven desencaminats els nostres avantpassats ja que aquesta planta té unes propietats guaridores fabuloses , sobretot cicatritzants ( segles enrere se la coneixia com herba de les ferides) . Tanmateix l'àrnica també té unes propietats fantàstiques, més que conegudes per tothom: analgèsic, antiinflamatori, bona per les contusions, dolor muscular, luxacions etc. 

Provem-ho? Vinga doncs !!

Primer de tot cal pesar els ingredients segons la recepta que hem trobat .

Fa uns dies vam comprar un bàscula nova , que ens ajudarà a ser més precisos en tota aquesta aventura . Primer cal ratllar la cera verge d'abelles(recordem que ens ha arribat directament del rusc d'un amic ) .25 gr. 

Després pesem l' oli. 70 gr de cada . Primer posem un fins arribar a 70 gr. Després l'altre fins arribar a 140gr. Poquet a poquet que no ens podem passar !!

Sense adonar-nos-en  introduïm el concepte matemàtic de la suma, veiem i participem de  processos químics i físics , aprenem a posar-nos davant el foc amb respecte però sense por ...

Posem a escalfar la cera a foc molt lent . Quan s'està desfent afegim l'oli. Només ens cal remenar una mica, abocar-ho als potets i esperar que es refredi .

Comprovem com d'un estat líquid ha passat a un de sòlid, com canvien els colors, l'olor que es desprén de l'oli, de les flors macerades, de la cera ....mmmmm...

Heu vist quins colors més macos?

I com no ... provem sobre la pell ... serà veritat que ens guarirà els cops?  Jo crec que sí. peeeeeeeeeeeerò , no cal que ens en fem per a provar-ho abans , eh? ja vindran els blaus , ja , jeje. A més, estic segura que, quan es faci un cop ell mateix recordarà l'ungüent i se'l voldrà posar!

Ha valgut la pena esperar aquests més de 40 dies de maceració , tot i que la preparació ha estat  molt ràpida, ha estat un procés molt maco , sobretot pel que hem aprés : les plantes, les herbes, la natura ens ajuda a guarir-nos!