Ametllers i oliveres cobertes de gel: preciós!

L'altre dia va nevar a cotes molt baixes, a la nostra ciutat també. I com no, vam anar a la descoberta de la natura més propera coberta de neu i gel.

No vam anar gaire lluny, no calia.

Una petita escapadeta per descobrir ,gaudir, veure un esdeveniment diferent per a nosaltres .

Així estaven els ametllers. crec que val la pena dedicar-los-hi unes fotos en exclusiva :

i com no: a experimentar, observar, tocar, preguntar ....

i les oliveres ....

quina sensació , oi? a més a més en un dia ple de sol que feia ressaltar encara més els colors, la textura, el contrast... 

No se si és una mica contradictori , però vaig pujar al cotxe pensant que ja es respira primavera, potser va ser el dia assolellat, les flors, la temperatura, les ganes que arribi ...

Pit de pollastre amb salsa de taronja i camembert

Em ve de gust compartir amb vosaltres el que vam dinar ahir. La veritat és que ens va agradar força: fàcil de fer i boníssim.

Moltes vegades sento dir que el pit de pollastre ( pechuga) és massa ressec i que costa menjar-lo. Hi ha gent que ni tans sols en compra. Jo compro el pollastre sencer, surt més be de preu , a vegades el faig a forn, o en salsa, les cuixes a la planxa i certament , el pit és més sec, però crec que tot té el seu punt i en aquest cas també. Moltes vegades queda així per coure'l massa estona.

Ahir vaig fer aquesta recepta, una mica inventada e improvisada . Va quedar tendre, tendre. I bo, bo. Vaja queda una mica pretensiós, no se que dirien els grans cuiners .... 

Tallem el pit de pollastre en trossos d' un cm més o menys. NO posem sal.

Un rajolinet d'oli a la paella i foc fort. Quan estigui ben calent, passem la carn de manera que quedi torradeta per fora però molt poc feta per dins. NO posem sal encara, si no ens quedarà ben seca la carn. La traiem del foc i reservem.

No se si s'aprecia gaire com ha de quedar per dins ... al torrar-la per fora,
impedim que marxi l'aigua de dins i ens quedarà més tendra. No patiu,
ara l'acabarem de coure a foc lent.

Posem un got de suc de taronja a la mateixa paella, jo li he afegit unes quantes peles per a potenciar el gust. Posem la carn a dins , i ara sí, afegim la sal. Deixem que es vagi fent a foc lent  i que es redueixi el líquid. 

Un cop la carn estigui feta i hagi fet xup- xup una estona, traiem la carn, aboquem un brick petit de nata líquida ( 18% ) i el camembert . Deixem que es vagi desfent a foc lent. Després ho passem tot per la batedora, que quedi ben homogeni.

Posem la carn i apaguem el foc, rectifiquem de sal.  

I només ens queda posar-ho al plat i .... al ataque!! prepareu llesques de pa, la salsa està boníssima. Es permès llepar-se els dits si convé.  

Bon inici de setmana!! 

8 - 6 = Flam d'ou cassolà

A casa no som massa de dolços  ni de postres ( vaja que de la fruita o el iogurt no en sortim) però l'altre dia em va venir de gust fer un flam d'ou, que al papa sí li agraden : David : vols que fem un flam ? Sí,  mama , síiiiiiiiiiiii .

Perfecte : què ens cal ? malgrat m'agradi molt la cuina, només el pensar en fer quelcom de rebosteria  se'm fa costa amunt, Així que ha de ser un flam senzill i ràpid . Es pot fer al microones ? sí? Segur que no serà tan bo com el que es fa al bany maria però ... perquè no provar-ho? I això que no cuinem mai al micro, però ben be ha de servir per quelcom més que escalfar llet o aigua, no? 

Primer de tot : que ens cal ? ous, llet, sucre... en tenim ? sí, tot a casa.

I mira per on, sense voler-ho , hem fet la nostra primera resta , real, sensorial, pràctica ... què més podem voler ?

David, quants ous hi ha? 1, 2, 3, .... 8 . Com ja va essent habitual ho ha comptat en català i en anglès. Què tindrà aquest idioma ? Bé doncs en necessitem 6. Els hem de trencar i després batre'ls. 

El primer una mica accidentat , per al segon ens pugem les mànigues, que això va de debò. És el primer cop que ha volgut trencar ell tots els ous, no li agradava tacar-se al fer-ho i avui no li ha importat. Què bé, així podem gaudir de fer tot el procés tot sol.

 el tercer ou: ell tot concentrat ... Com m'agrada veure la cura amb la que ho fa, sap que si es trenquen a bocinets és un problema després per treure els trossets de closca de la barreja , que costa molt !

I van  quatre .... cinc ....

i sis!! 

David, quants ous ens queden ara ?: dos mama. Ah, en teniem 8, hem posat 6 al flam i ara només ens queden 2. A la nevera van. 

Comença la segona fase: batre els ous per a que quedi tot ben homogeni , d'aquell color taronja tan bonic.

Ha volgut provar amb les dues classes de varilles per batre'ls . 

Hem afegit la llet que havia emulsionat amb pell de taronja i canyella una bona estona  foc lent. Cal remenar, posar -hi el sucre,  i fer el tastet, com no!

 Ho he abocat  jo en el bol on he desfet el sucre amb una mica d'aigua per fer el caramel. El bol cremava així que aquesta part ha estat només meva. Les fotos les ha fet el David, canvi de rols!

 I al cap d'una estona al microones ( 10 minuts) ens ha quedat així ......

El David no l'ha volgut tastar ( els dolços no són lo seu, si fos un fuet o un pernil un altra cosa seria, jejej) . Jo l'he tastat una mica i el papa s'ha posat les botes . Nyam. nyam. A més a més com que és una cosa extraordinària encara és més bo! 

Per cert, per si a algú de vosaltres també li venen ganes de provar-ho aquí us deixo la recepta, molt fàcil i ràpida :

6 ous

1 tassa de sucre ( o al gust, nosaltres hem posat menys : 1 cullerada per ou )

3 tasses de llet ( jo l'he emulsionat amb pell de taronja i canyella, però no cal si no voleu).

Posem unes cullerades de sucre  amb una cullerada d'aigua en un recipient apte per al microones. Ho deixem 2-3 minuts fins a que es faci el caramel ( aneu-lo vigilant, que el sucre cremat és inmenjable!).

Bateu els ous , afegiu la llet i el sucre. Un cop la barreja sigui homogènia  aboqueu-la al recipient que té el caramel desfet. 

Posar el microones 10 minuts. Deixar refredar i mmmmmmmmmmmmmm.

A gaudir-lo !!!

Mama: mira que he posat ! (+ lectoescriptura )

Seguim amb fascinació per les paraules : què posa aquí ? com es diu ....? com es diu en anglès ? .

Fa unes setmanes , mentre jo estava a la cuina i el David jugant, sento que em crida i em diu : "mama, mira que he posat!" . I em trobo això : diu  "posa David , però no trobo la I " .  Per primer cop, que nosaltres veiéssim , ha posat el seu nom, encara que amb les lletres en desordre ,  tot sol, quan i com ell ha volgut. M'he he emocionat ... no se si per la seva autonomia, per la naturalitat amb que ho ha dit, per adonar-me'n dels seus avanços .... suposo que una mica tot plegat. I que em digués : ups! la I ! m'ha fet riure i tot. S'ha adonat que faltava , la qual cosa vol dir que ja té integrat el seu nom. 

Se que al cole estan treballant les lletres, però ell ja fa mesos que els coneix, havíem fet alguna cosa d'escriptura però no el motivava gaire. Només en la safata de pa ratllat, resseguint les lletres rugoses, sempre al seu ritme i quan ell ha volgut fer-ho.

Després d'escriure'l ha resseguit el seu nom amb el dit directament a la pissarra, no se si ho deuen fer a cole així, ja els hi preguntaré. 

En un altre moment va escriure així el seu nom , ara sí cada lletra al seu lloc, no em faltava cap ni estava en desordre. 

I ahir també tot sol , ens crida i .....

No cal dir a qui li va caure la baba quan ho va llegir, no? jijjiji.

El papa la mar de content, i nosaltres també! 

Ha volgut escriure el seu nom, com que si li ha acabat la pissarra  ha posat, per decisió pròpia,  la I i la D  final a la dreta, doncs molt bé, si veiem un entrebanc, cerquem una solució!

L'altre dia vaig fer un nou recurs per la taula de llum, que la fem anar molt poquet (l'hem de potenciar més, que és un recurs genial!! )

Vaig escriure paraules significatives pel David en fulls de plàstic transparent ( tapes d' enquadernar) i després les vaig plastificar. Estan dividides per síl·labes . A l'estil Montessori, consonants en blau, vocals en vermell, els colors ens ajuden a construir paraules " amb sentit" .

Primer de tot va descobrir el material, i entre  els dos vam anar llegint les paraules que hi havia .

Va anar descobrint les diferents possibilitats , preguntant que hi deia si canviava l'ordre de les síl·labes, ho anàvem llegint entre els tres . 

Després li he preguntat : On posa "Venus" ? ha agafat un pelutx i amb ell anava assenyalant on hi havia cada paraula.  Ens fixàvem en la primera lletra i anàvem dient la segona poca poc, la tercera ....

Aquest matí ha volgut recuperar de nou un material que feia temps no agafava. Fa més d'un any que vaig fer unes plantilles amb paraules per posar-hi a sobre les lletres corresponents. Les lletres, aquesta vegada , estan fetes amb pedres que vam agafar de la platja en la nostra escapada a València del 2011. Són planetes i fines, així que van de meravella per això.  He posat lletres per les dues cares, així en tenim més. 

Quina ha estat la diferència amb la darrera vegada que ho va fer, fa més d'un any?

Lògicament: la velocitat, ho ha fet en un plis-plas.

Doncs bé, sembla que haurem d'anat avançant en noves propostes per continuar gaudint d'aquest procés d'aprenentatge tan gratificant i que poc a poc ens permetrà descobrir amb més autonomia el món de la lectura i de l'escriptura. Ara em toca cercar pels vostres blocs les propostes tan maques que hi ha i fer-les nostres,seran molt benvingudes en aquesta casa , ja tenen preparat un bon lloc per a que es trobin ben còmodes.

Bon diumenge a tothom !

Manipulació mediàtica: el gran poder

Fa unes setmanes que sento una barreja de tristesa, decepció, indignació, impotència  ... per tot el què està passant . Continuo implicada en grups que intenten organitzar-se per tal de demanar que els drets que ens estan essent trepitjats es restableixin de tal i com ha de ser , però no acabo de trobar-me a mi mateixa  o de trobar el meu lloc en aquesta lluita ... la gent no es mobilitza, els grups de " protesta" continuen essent endogàmics, els escàndols polítics es multipliquen dia a dia...  És la primera vegada que sento aquest desencís i aquesta mena de solitud.

Feia temps que volia compartir des d'aquí una reflexió que a mi en el seu moment em va ajudar molt a adonar-me'n que, realment , des dels poders fàctics existeix una estratègia planificada, estudiada, objectiva, per a fer de les persones éssers individualistes, temerosos,  desconfiats... Personalment crec que la persona humana és tot el contrari, i que la capacitat de bondat, de generositat, de solidaritat , de discerniment entre el què és just o no , és molt potent, innata, que cal treballar-la i mantenir-la certament , per això, els grans poders político - corporatius esmercen tants esforços en que no puguem desenvolupar la nostra capacitat , el nostre poder, de viure en llibertat i estimant.  No se si esteu d'acord . 

El text que tant em va obrir els ulls i que en aquests dies està essent de rabiosa actualitat  és 

" Les 10 estratègies de la manipulació mediàtica"  de l'incomparable Noam Chomsky . 

Us convido a llegir aquest petit resum, us el recomano ja que penso que ens pot ajudar a tots i totes a tenir més eines per a esdevenir persones crítiques i que no " ens venguin la moto" .  Aquí hi ha l'enllaç. 

1. La estrategia de la distracción.

El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción, que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las elites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes. La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética. “Mantener la atención del público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real "

No tindrà res que veure aquí tot el marketing que tant ens fa dependre de coses materials, del nostre aspecte físic , de fer-nos somiar en comprar, comprar, comprar ...?

2. Crear problemas, después ofrecer soluciones.

Este método también es llamado “problema-reacción-solución”. Se crea un problema, una “situación” prevista para causar cierta reacción en el público, a fin de que éste sea el mandante de las medidas que se desea hacer aceptar. Por ejemplo: dejar que se desenvuelva o se intensifique la violencia urbana, u organizar atentados sangrientos, a fin de que el público sea el demandante de leyes de seguridad y políticas en perjuicio de la libertad. O también: crear una crisis económica para hacer aceptar como un mal necesario el retroceso de los derechos sociales y el desmantelamiento de los servicios públicos.

No cal comentar res més .....

3. La estrategia de la gradualidad.

Para hacer que se acepte una medida inaceptable, basta aplicarla gradualmente, a cuentagotas, por años consecutivos. Es de esa manera que condiciones socioeconómicas radicalmente nuevas fueron impuestas durante las décadas de 1980 y 1990: Estado mínimo, privatizaciones, precariedad, flexibilidad, desempleo en masa, salarios que ya no aseguran ingresos decentes, tantos cambios que hubieran provocado una revolución si hubiesen sido aplicadas de una sola vez.

Així doncs... podem esperar en que cada cop anirà més ....

4. La estrategia de diferir.

Otra manera de hacer aceptar una decisión impopular es la de presentarla como “dolorosa y necesaria”, obteniendo la aceptación pública, en el momento, para una aplicación futura. Es más fácil aceptar un sacrificio futuro que un sacrificio inmediato. Primero, porque el esfuerzo no es empleado inmediatamente. Luego, porque el público, la masa, tiene siempre la tendencia a esperar ingenuamente que “todo irá mejorar mañana” y que el sacrificio exigido podrá ser evitado. Esto da más tiempo al público para acostumbrarse a la idea del cambio y de aceptarla con resignación cuando llegue el momento.

Hi ha algun dia que no sentim això a les notícies ? 

5. Dirigirse al público como criaturas de poca edad.

La mayoría de la publicidad dirigida al gran público utiliza discurso, argumentos, personajes y entonación particularmente infantiles, muchas veces próximos a la debilidad, como si el espectador fuese una criatura de poca edad o un deficiente mental. Cuanto más se intente buscar 

engañar al espectador, más se tiende a adoptar un tono infantilizante. ¿Por qué? “Si uno se dirige a una persona como si ella tuviese la edad de 12 años o menos, entonces, en razón de la sugestionabilidad, ella tenderá, con cierta probabilidad, a una respuesta o reacción también desprovista de un sentido crítico como la de una persona de 12 años o menos de edad”

6. Utilizar el aspecto emocional más que la reflexión.

Hacer uso del aspecto emocional es una técnica clásica para causar un corto circuito en el análisis racional, y finalmente al sentido crítico de los individuos. Por otra parte, la utilización del registro emocional permite abrir la puerta de acceso al inconsciente para implantar o injertar ideas, deseos, miedos y temores, compulsiones, o inducir comportamientos…

7. Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad.

Hacer que el público sea incapaz de comprender las tecnologías y los métodos utilizados para su control  “La calidad de la educación dada a las clases sociales inferiores debe ser la más pobre y mediocre posible, de forma que la distancia de la ignorancia que planea entre las clases inferiores y las clases sociales superiores sea y permanezca imposibles de alcanzar para las clases inferiores”

Ens mirem la LOMCE i d'altres lleis sobre el sistema educatiu? perquè no ens pregunten a les famílies, als mestres, als equips docents docents , als nens i nenes , joves ,  etc qui és el tipus d' educació que volem que rebin els nostres infants ? Quin societat volem construir? 

8. Estimular al público a ser complaciente con la mediocridad.

Promover al público a creer que es moda el hecho de ser estúpido, vulgar e inculto, malhablado, admirador de gentes sin talento alguno, a despreciar lo intelectual, exagerar el valor del culto al cuerpo y el desprecio por el espíritu…

Gran hermano i tans d'altres " programes" de la tv ? 

9. Reforzar la autoculpabilidad.

Hacer creer al individuo que es solamente él el culpable por su propia desgracia, por causa de la insuficiencia de su inteligencia, de sus capacidades, o de sus esfuerzos. Así, en lugar de rebelarse contra el sistema económico, el individuo se autodesvalida y se culpa, lo que genera un estado depresivo, uno de cuyos efectos es la inhibición de su acción.

Us sona allò de " hemos vivido por encima de nuestras posibilidades?"  Qui de nosaltres no hagués volgut pagar el preu just pel seu habitatge ? 

10. Conocer a los individuos mejor de lo que ellos mismos se conocen.

Gracias a la biología, la neurobiología y la psicología aplicada, el “sistema” ha disfrutado de un conocimiento avanzado del ser humano, tanto de forma física como psicológicamente. El sistema ha conseguido conocer mejor al individuo común de lo que él se conoce a sí mismo. Esto significa que, en la mayor parte los casos, el sistema ejerce un control mayor y un gran poder sobre los individuos, mayor que el de los individuos sobre sí mismos.

Tal i com va dir el gran M. Foucault "El  poder més gran és aquell que no es veu" 

I tot això per no parlar de la cultura de la por imposada, un imaginari social creat artificialment dirigit al control social.  La por de l'altre diferent a mi  (diferent?) que ens paralitza, que ens fa estar a la defensiva i sempre " en contra" d'algú. I jo em pregunto ... però perquè? 
Heu vist el famós documental "Bowling for Columbine" de M. Moore ? Us el recomano. 



  

I , en aquesta línia, estimular el pensament únic .... personalment em fa l'efecte  que és una pràctica tan arrelada que els mateixos grups solidaris no saben avançar en el pensament i l'acció plural ..... i que el " no amb l' altre perquè es ..... creient, ateu, sindicalista, de dretes, d'esquerres, de ... , de ...." ens està fent un gran mal : divideix i guanyaràs . No és això el que deuen voler els nostres dirigents? 

Recordeu el gran poema de Niemöller (1945)?

“Primero vinieron por los comunistas y no dije nada porque yo no era comunista. 

Luego vinieron por los judíos y no dije nada porque yo no era judío. 

Luego vinieron por los sindicalistas y no dije nada porque yo no era sindicalista.

Luego vinieron por los católicos y no dije nada porque yo era protestante. 

Luego vinieron por mí, pero para entonces ya no quedaba nadie para defenderme ”

És de nit , molt tard , m'envolta el silenci, tret de la  respiració del David i el Ramon que dormen  tranquil·lament, un camió de la brossa al carrer del costat i la companyia d'algunes ( poques) llums en els edificis veïns . 

Sento tristesa, ràbia , decepció, desesperança, solitud ..... però sento també que acabaré trobant aquell lloc,aquell espai de treball per un món millor on en el dia a dia , amb la gent propera pugui continuar treballant , colze amb colze, amb tots aquells i aquelles que necessiten com jo, com vosaltres , contribuir a  retrobar-nos amb la nostra dignitat i la nostra veritable essència: SER . 

Bona nit . 

Fem neu a casa !

El David torna a estar potxito, l'arrebossada a la neu del cap de setmana passat segur que ha influït en la tos que té. Però està animat i content, una mica més tobet del que és habitual i molt més amorós. Com l'altra vegada.

Així que portem uns quants dies a casa, amb un ritme diferent, el que ens marca el cos.

Avui hem fet una nova activitat, seguint l'esperit " experimentador". El vaig llegir l'altre dia per internet, en un web americà penso. Hem fet neu a casa !

Què ens cal ? Només bicarbonat ( mercadona) i escuma d'afaitar ( shelecker) .

Nosaltres hem barrejat les quantitats a ull. Avui el David estava una mica reticent a tocar res amb les mans, a l'estar malaltet està més sensible a tot el que sigui embrutar-se , però això no li frenava l'interès per veure que passava . 

Així doncs, amb les mans no, però sí amb culleres !

Jo l'he ajudat una mica a barrejar-ho amb les meves mans, la veritat és que al tacte té una textura ben curiosa, diferent a totes les altres però agradable, suau, flonja, talment com la de la neu de veritat, però no tan freda ....

Hem provat de fer un petit ninot de neu cassolana ....

Al no ser consistent com la plastilina o d'altres pastes com la de sal, treballem la psicomotricitat fina d'una manera nova, no cal apretar tant, però sí donar-li forma amb les dues mans alhora per a fer boles, hem de descobrir si  s'aguanta sola o no .

La propera vegada hi posarem una mica de color,avui  li he proposat i m'ha dit  ha dit que no, que " no em vull embrutar " . Doncs cap problema . La qüestió és gaudir, descobrir , experimentar ....i passar-ho bé. 

Després d'una estona remenant hem ampliat el nostre petit experiment. Recordeu el què passa al barrejar bicarbonat i vinagre? Nosaltres ho vam descobrir a la taula de llum i avui ho hem  tornat a provar.

Hem ruixat amb vinagre de sidra. Com que no sortia gaire quantitat el David s'ha estimat més abocar-ho . Naturalment ha provocat una reacció efervescent tot i haver l'escuma d'afaitar. 

Ha descobert que l'escuma que es formava augmentava de volum i " creixia". La seva preocupació avui era que no vessés de la safata i s'embrutés. 

Ho ha tocat i remenat amb les mans, li ha agradat .... i ha continuat vessant el vinagre. Al final s'ha enfadat una mica perquè ha caigut massa quantitat i  l'escuma " embrutava " les culleres que hi havia dins la safata. Com es nota que està tou perquè no és normal en ell . Però tot seguit ha trobat la solució; mama , hem de rentar la safata, que està molt bruta !. Au, doncs cap  a la pica !! 

Experiment finalitzat amb èxit perquè la veritat és qui li ha agradat, ja que si no hagués estat així , al primer moment ja hagués dit que no volia fer-lo. 

Us ho recomano, una textura nova, barata i ben curiosa.

Una abraçada 

L' ABC, l'anglès i Montessori

Fa uns mesos vaig fer unes lletres rugoses, a l'estil Montessori, que han estat des de llavors a la prestatgeria i el David ni se les havia mirat, ni tan sols li van cridar l'atenció. 

Avui però ha agafat la capsa i hem pogut fer una activitat de lectoescriptura ben xula , on hem pogut comprovar , novament, els bons resultats  en l'aprenentatge en els infants ( i adults!) que neix de la pròpia motivació, interès, llibertat, creativitat, recerca... junt amb les propostes que els hi puguem fer, amb el material al que poden accedir amb autonomia , al que van vivint també a l'escola, amb altres infants....

Aquestes són les lletres , les he fet en cartolina amb paper de vidre, les vocals en negre i en color beis , les altres en cartolines de diferents colors i amb lletres en negre. Els hi he posat una pestanya per tal de poder endreçar-les millor en ordre .

Quan l'ha vist ha començat a cantar una de les seves cançons preferides en anglès : "ABC" . Ja se la sap de memòria. Cada dia està una estoneta escoltant-la a l'ordinador, i hem obert un perfil d' usuari per ell, amb diferents pestanyes, una d'elles al youtube, a un compte de cançons per a infants en anglès. Ell tria el que vol.

Una de les que li agraden és:

Hi ha diferents versions :

Primer les ha posat totes a sobre de la taula .... Algunes les ha resseguit amb el dit.

Després les ha volgut estendre a terra com si fossin un cuc, una darrera de l'altra. I per ordre. I en anglès.

Ho estava fent ell però ha hagut un moment en que jo he dit -" ... després de la i .... la l " tota convençuda , i m'ha contestat -" No mama, no és correcte, va la j i la k" . -Ein ?? com? En anglès !!

Ha estat un moment de dir ... "anda ya" , però he hagut de reconèixer que sap millor que jo l'abecedari en anglès , la qual cosa m'ha portat sentiments d'orgull per una banda i per l'altra l'adornar-me'n de que em cal una bona jornada de reciclatge de l'idioma !! Ja m'hi val, després de tants anys d'acadèmia !! jajaja.

Tot seguit ha anat al reproductor de cd's, ha posat el de les cançons en anglès i ha triat la num 4. Quina era? Doncs si, ho heu encertat! ABC !

Ha anat recorrent l'abecedari tot cantant i assenyalant alhora cada lletra ...

Ha passat sobre ell de diferents maneres ... saltant, corrent ... 

Hem estat així una bona estona, tots dos ballant i cantant la cançó .

Després , és clar, toca recollir. Aquesta part és la que més costa .

Doncs sí, una activitat improvisada que ha anat la mar de bé. I per fi hem pogut utilitzar material del que faig i que queda a les prestatgeries sense que ningú no se'l miri, potser és que encara no els hi ha arribat el seu moment ... Però si quan arribi és com aquest, esperarem el que convingui ! 

Una abraçada