Gots de plàstic, pompoms i post-its: a sumar !!

L'altre dia vaig trobar aquesta proposta aquí,  en un espai genial, amb gran quantitat de propostes, d'aquelles que tan ens agraden, manipulatives, significatives, senzilles ...: "Learn with play at home " ( Aprèn amb el joc a casa) . L'activitat està basada, tanmateix, en la metodologia Reggio , on ambients serens i agradables , materials senzills  , faciliten un aprenentatge autònom ,adaptat a cada infant.

Anem introduint la suma en els nostres jocs i activitats : fem-ho més visible, més concret ?

Així també intentem donar resposta a les preguntes que ens ha fet el David : Què vol dir la creu ( +), què volen dir les dues ratlles (=) ? . Anem-ho a veure !!

Què ens cal ? 3 gots de plàstic , pompoms, fitxes, botons ... el que vulguem , un signe de suma i un d'igual post-its i un boli.

La invitació a l'activitat : he agafat pompoms de dos colors per tal que sigui més fàcil discriminar-los i fer la suma .

Expliquem-ho : Posem en un got un post-it amb un nombre , el que vulguem i a l'altre fem el mateix .

Al mig posem el signe + i entre el segon i el tercer got el signe =

Posem a dins dels gots tants pompoms com ens marca el nombre del post-it.

Aboquem tots dos gots en el tercer i comptem el resultat .

Ho apuntem en un post -it i tornem a posar els pompoms a dins el tercer got 

Repassem tot mirant els nombres, els signes i el què ha passa. Ho expressem en veu alta : 2 +3= 5

Tornem-hi?

Ara que ja sabem com va ho ha volgut fer  tot sol des del principi . Ha triat els nombres, els ha apuntat en el post-it i els ha enganxat . Un 4 i un 6.  Després hi ha posat els pompoms a dins .

Ha abocat tots dos gots en el tercer .

Tot comptant ens adonem que cada vegada ens surt un nombre diferent.  Mmmmm, què passa? Potser ens estem descomptant ?

Si ho separem en dos grups atenent al color ens és més fàcil sumar correctament. Així molt millor !!!

4+6= 10 !!

M'ha agradat molt aquesta proposta : és visual, manipulativa , facilita  l' aprenentatge autònom ja que el control d'error el marca la mateixa proposta . Crec que el concepte dels signes i de la mateixa suma queda molt més clar d'aquesta manera . Hem observat, llegit, escrit, comptat , manipulat i  comprovat , però sobretot el David ha gaudit molt !

Moltes gràcies a "Learn with play at home" per inspirar-nos ! Thanks so much Debs !!

Novament propostes senzilles, amb materials casolans que ens fan avançar aprenent i gaudint !

Bon diumenge a tothom !!!

Formes i pals de gelat

Tenim una estoneta abans de sopar i un material nou , recent preparat, en un pim pam  i inspirat en aquesta entrada  del bloc "A,Bee,C, Preschool,"  que tot just acabo de conèixer i m' està agradant molt. 

Uns pals de gelat , rotulador i ja està preparat. Una invitació a la geometria i a la imaginació.

Cada color té els pals per a construir una forma , numerats i amb el nom de la mateixa apuntat.  3 liles pel triangle, 4 taronja pel quadrat , 5 verds pel heptàgon ... D'aquest manera s'afavoreix el treball autònom i el control d'error.

Repassem les formes, els nombres ... matemàtiques de nou !!!

M'ha encantat que, un cop presentada la proposta , ha començat a fer allò que li sortia de dins amb els pals de gelat, el primer de tot un coet ( el teniu a la foto) .  Al David tota la qüestió imaginativa no li va massa, és el nen més realista del món,  però fa una temporada que sembla ser que l'està desenvolupant més i que la gaudeix molt, és com si la capacitat d'imaginar més enllà del que veu fos una joguina nova a descobrir ... és genial !!

Comencem a veure a què ens conviden els pals de gelat : formes diferents que es transformen , d'hexàgon u d'octògon a estel, de coet a fletxa o a carretera ...

Lletres, noms , avions ... tot ho puc transformar amb les meves mans ...

Més grans , més petites .... 

A més a més juguem en família , amb materials senzills i fets per nosaltres . Aprenem, gaudim, compartim ... no pot haver-hi res millor !

Les extraescolars: una opció reexida !

He de començar dient que la paraula " extraescolars" no m'agrada gens , està plena de connotacions que giren entorn d'un debat a favor/ en contra , que sovint es planteja amb una radicalitat per a mi massa tancada.  

Si o no ? tot depèn, com tantes coses a la vida.

Un cop ha passat la meitat del curs us volem explicar la nostra experiència , que valorem molt positiva.

El David fa tres activitats fora de l'horari escolar . He de dir que , com que vivim a 1/2h caminant de l'escola ( jo no se conduir ni tinc cotxe) a la tarda no va a cole , ja que ell hauria de caminar uns 6km cada dia . Amb 4 anys, no cal.   Dilluns, dimarts i divendres surt a les 12.30h i ja no torna a cole . Dimecres  fa extraesc. i es queda a dinar ( que li encanta !!! ) i dijous fins les 13.30h amb l'extraesc.  i ja està . Aquest ha estat un condicionant important que va afavorir la nostra opció : tenir temps per a fer-les de manera " descansada".

Quines activitats i perquè ? Anglès, música i natació. El perquè és comú: perquè li encanten . A cole també ens han  dit que té molt afany per aprendre, que sempre pregunta molt, que li agrada conèixer coses noves, provar, experimentar  ... Que bé !!!

Veiem com l'anglès li desperta molta curiositat i que li agrada parlar-lo, descobrir paraules noves cada dia, saber com es diu tal o qual cosa ....( el traductor de google ja treu fum en aquest ordinador jejej)   Com que el nivell de la seva mestra a cole és mig, volíem oferir-li l'oportunitat de fer l'activitat amb algú que tingués un bon nivell ( Proficiency)  , el que s'hauria de tenir per ensenyar idiomes vaja, però en aquest país les coses funcionen com funcionen .

Música ? Es passa el dia cantant . Té un cistell amb instruments de música que sovint  agafa per tocar i ens pregunta com fer-ho . Tant el papa com jo tenim un nivell absolutament pèssim en música i no podem ensenyar-li res. .Fins i tot una bona amiga, la seva padrineta, que és profe de música , ens va dir que el David sabia afinar molt bé i que no li ensenyéssim nosaltres les cançons perquè " ho espatllaríem " . La confiança fa fàstic, jeje, però imagineu-vos quin nivell tenim !!

Fa música a cole, però només els hi ensenyen cançons, no experimenten amb instruments ni res .  En aquesta activitat poden tocar i descobrir diversos instruments  " de veritat" de vent, de percussió, de corda ...
genial !!!

Natació? ja us ho vam comentar: li encanta la piscina. Vam pensar que era una llàstima que només en pogués gaudir a l'estiu . Anem dimarts a la tarda 3/4h. 

Quin era el nostre objectiu ? 

Que el David en gaudís . I punt  . El director de l'acadèmia de música, que és un noi jove maquíssim , molt creatiu i que en sap molt  , em deia : però també n'ha d'aprendre, a la qual cosa li vaig contestar : si s'ho passa bé , n'aprendrà , seguríssim. 

En cap moment ens vam plantejar el " seu futur" : per exemple: que comenci ara amb l'anglès per la qüestió laboral com hi ha famílies que sí ho fan.  Això no m'entra al cap, tot i que entenc que la pressió social és tant forta que fins i tot obliguen els nens a anar-hi. 

Quin criteri vam seguir per aconseguir-lo?

Valorar qui ho feia i com . I hem tingut molta sort en això.

Anglès i música les fa al cole amb dues acadèmies que plantegen l'aprenentatge des del joc i d'una manera molt creativa . incorporant teatre, dansa, jocs de taula  ... tenen molt bona fama a Lleida i el preu al cole és força assequible  

Natació ho fa en un club a prop de casa i que també reuneix les mateixes condicions, tothom en parla molt bé i els nens aprenen jugant.

Quina és la nostra valoració ? 

Molt positiva. Tinc una amiga que em deia que aquestes activitats, viscudes d'aquesta manera , són un privilegi i que les classes " normals " també haurien de ser així: grups petits, plantejaments educatius des del joc ... i crec que té raó.

El David, tot i que ell mai explica gaire cosa , s'ho passa en gran  Teníem el dubte amb la música , donada la càrrega genètica que duu ,jeje. Però després d'haver parlat amb la profe ens hem sorprès molt positivament : resulta que és el primer en participar, fins i tot en coses que jo mai de la vida hagués dit, que en sap, que té "dots musicals " i que les gaudeix . La seva valoració, molt acurada i precisa : ritmes, afinació, memòria, compàs ... és de "molt bé."  D' on haurà tret aquest nen aquesta facilitat? jeje.

Si ell no estigués a gust, no li agradés , no hagués volgut anar i  l'hauríem esborrat segur , això ho tenim molt clar.  I si mai ens diu que ja no li agrada no tindrem cap problema en que no hi vagi.

Per això dic que " extraescolars " sí o no ? Depèn.  He sentit molts criteris  a favor o en contra, però crec que l'objectiu ha de ser que la canalla en pugui gaudir i com ja he comentat : si s'ho passen bé, n'aprendran segur. Per aconseguir-ho cal una sèrie de requisits imprescindibles  que nosaltres hem pogut assolir , no tot val. . Aquestes activitats també ens han permès conèixer una mica  més el nostre fill  i allò que li agrada i a ell desenvolupar unes capacitats que nosaltres no tenim i per tant no podem ajudar-lo .

En fi, que n'estem molt satisfets tots tres.

I vosaltres: quina experiència en teniu al respecte ?

En trineu tot sol !!

Hem estrenat l'any a la neu !! 

A Sant Joan de l'Erm, que ens agrada molt : és una estació d'esquí nòrdic a 13 km d'Andorra, on hom pot gaudir de la neu, de l'entorn preciós, d'un espai familiar per a poder fer diverses activitats, ja que hi ha una gran explanada , dues baixades de trineus ....

El David, per primer cop ,  ha baixat tot sol en trineu . Quan vam arribar no el volia ni en broma, fins i tot s'ha enfadat una mica quan el papa insistia per engrescar-lo a pujar amb ell. Ell és un nen valent, és agosarat però prudent, si una cosa no la veu clara no la fa. 

Però en l'estona següent ha anat fent el seu procés tot sol, observant,  fent , suposo, les seves pròpies valoracions ... 

Ha hagut un moment en que sí ha volgut agafar el trineu i ..... una vegada i un altra, ja no va parar en tota l'estona. 

Tot teu el seu moment, no cal forçar cap procés . Possiblement, sense voler-ho, a vegades podem interferir negativament en aquest procés de manera que es senten obligats a fer una cosa que no els hi ve de gust , que no hi gosen , que no veuen que sigui el moment ... I a ningú no ens agrada que ens obliguin a res o sentir-nos pressionats. 

També em pregunto, però, on està el límit entre engrescar-los sense que es sentin forçats . Que sentin que confiem en ells però sense interferir , que valorem positivament les seves decisions siguin les que siguin .

Probablement ells mateixos ens donen la resposta .

Feliç Any Nou a tots i totes !!!

Guarniments de Nadal

Ens preparem per guarnir el Nadal de la manera que més agrada: fet per nosaltres mateixos . Quin munt d'idees i  inspiracions que trobem a la xarxa !! Hi ha propostes la mar de creatives i originals. Moltes gràcies a tots i totes les que compartiu i ens inspireu !! 

Amb tot de cosetes que tenim per casa o bé que hem sortit a agafar de la natura que ens envolta ( quina sort, viure a prop de l'horta jeje) hem pogut fer uns guarniments senzills que ens agraden molt .

Un estel ...

Un altre més gran amb escuradents de pintxos , flors amb tub de paper de cuina ...

Un gran estel per posar al balcó, fet amb canyes .

L'hem envoltat de llumetes aptes per l'exterior . L'estel de Nadal, per als cristians, és el símbol de l'anunci , de l'esperança, de que les coses poden canviar .... Com no l'hem de posar al balcó? A més a més hem fet un estel de 6 puntes: un estel de David. 

I el nostre particular arbre : amb paper, feltre, llana ... i una gran branca que vam agafar en una excursioneta :

Així ens ha quedat !!!

El David s'ho ha passat pipa penjant i despenjant ...

Crec que dóna un toc de color i alegria, però que també és senzill i, sobretot respectuós amb el medi ambient.
Els guarniments els guardarem per un altre any. n'hi ha alguns que resistiran molt bé, jeje.

Amb braquetes tallades pel papa i el David hem continuat guarnint, fins i tot la taula !!

A banda del fet que m'agrada tot el tema creatiu , crec que el poder  fer nosaltres mateixos aquests  petits detalls  ens ajuden a viure les festes de Nadal tal i com volem : fugint de l'esperit consumista que , malauradament , les envolta.

Nadal és una oportunitat per a ser creatius, artistes , alternatius, creadors, per a sentir-nos únics i no una ovella del ramat , lliures, per a saber trobar l 'importància en allò que realment la té .

Malgrat ja és Sant Esteve: Bon Nadal !!!!

Taller d' anellament d'ocells

Diumenge passat, la Regidoria de Medi Ambient organitzava un taller d' anellament d'ocells obert i gratuït. Jo ja l'havia fet fa molts anys ( fins i tot n'he perdut el compte!) i en quant el vaig veure el vaig proposar a casa.  Evidentment la resposta va ser un sí rotund tot i que començava a les 9.30h i feia un fred , brrrr !!

Com era d'esperar ha estat una experiència fantàstica !! a més el David era l'únic nen ( anàvem amb uns amics que han arribat més tard) i els experts han estat tots per ell, explicant-li coses, ensenyant-li a agafar els ocells ...

Potser us preguntareu perquè cal anellar ocells ... Aquí ho expliquen molt bé. 

L'anellament científic d'ocells és un mètode d'estudi basat en el marcatge individual de les aus. Qualsevol registre d'un ocell anellat, ja sigui a través de la seva recaptura i posterior alliberament, o bé per la seva recuperació final un cop mort, ens oferirà una gran quantitat d'informació sobre la seva biologia, especialment pel que fa als seus desplaçaments.
Traçant les línies de vol definides pels parells de dades anellament-recuperació, és possible definir les rutes migratòries de les diferents espècies d'ocells, així com les seves àrees de descans, oferint-nos així una informació molt valuosa per a la planificació de sistemes integrats d'espais protegits per a les aus.
Una altra informació derivada de les recuperacions i controls inclou paràmetres poblacionals (taxa de supervivència, èxit reproductor, etc...) que poden resultar essencials per entendre determinats canvis en les poblacions dels ocells.

En prenen, doncs, diverses dades: el pes, la mesura de les ales, del mateix ocell, el seu greix ...

Poc a poc , s'ha anat atansant als ocellets, que petitets que eren !!

Amb molta suavitat , poquet a poquet ....

 Li han ensenyat com agafar-los per alliberar-los .... quina sensació més bonica tenir-ne un a les mans, quina fragilitat. El David els agafava amb molta tendresa, al cap i a la fi, la que transmeten els mateixos ocells ....

Hem trobat un pitroig!! 

I... com els agafen ? En unes xarxes molt finetes col·locades expressament per això.  Els ocells no les veuen, s'hi queden enganxats i al cap de poca estona els van a buscar.
Un cop acabat el dia de control, retiren els xarxes .

Després els guarden en aquestes bossetes numerades per fer-los-hi el control. Les dades s'apunten de manera acurada i després es passen en bases de dades  on-line per tal que l'informació recollida sigui compartida. 

Un cop fet, en pocs minuts els alliberen. 

No ha perdut detall de tot el que s'ha fet . A banda que ell es relaciona molt bé amb tothom , no li fa res preguntar, mirar, atansar-se, colar-se per on sigui , si allò que fan li desperta interès. Ara, això sí, si no l'interessa , és difícil de convèncer. 

Hem estat un parell d'horetes , feia molt fred i la veritat és que jo m'he quedat ben gelada . La gent era molt , molt maca, bon ambient, bones converses , tranquil·litat , respecte a l'entorn i als animals , ens sabia greu de marxar, sobretot perquè havien arribat els nostres amics , però no volem un altre refredat a casa nostra , no cal , jeje.

Un matí genial, hem aprés molt, de manera significativa i respectuosa , una experiència genial. 

Segur que la repetirem !!!

Descobrint els prismes

L'altre dia  ens van donar una nota del cole demanant que portéssim  capses en forma de prisma . Em va semblar l'excusa perfecta per fer una activitat que tenia en ment  fa temps i que, de petita, m'encantava . 

Fem -los nosaltres mateixos ?

Primer de tot : 

Les plantilles. Les he tret d' internet i les he reforçat per dins amb cartró. He intentat fer-ho de la manera més pràctica possible : fer-ho jo primer, ja que ha de ser molt precís i en un altra ocasió que ho faci el David tot sol des del principi. Crec que d' aquesta manera l' invitació a l'activitat és més clara.

Què és això mama ? a tu què et sembla David ?  No ha calgut explicar res. Estil Montessori: reforcem l'aprenentatge autònom. 

Al fer-ho  d'aquesta manera el muntatge és molt intuïtiu .

Primer explorem, provem,  investiguem com muntar el prisma i veure quina forma surt, quantes cares té, de quina forma són , quines són les diferències entre els prismes que poden semblar iguals a primer cop de vista...

Un cop descobert, ja podem passar al següent pas: enganxar-ho bé amb pegament .

 L'he convidat a posar números a les cares: els vols posar amb stiks o escrits ? Amb sticks !

I així hem estat una bona estona !!! M'encanta la seva cara de satisfacció !!!

Com que l'he vist tan engrescat, li he proposat la segona part . Construïm els prismes amb escuradents a partir de la mostra ? Hem observat: quines formes té ? triangles . Com ho podem muntar ?

La primera la fem entre els dos, la segona tot sol. 

 Síiiiiiii, son iguals !!! 

A l'endemà ha volgut continuar . Genial !!

Per iniciativa pròpia ha agafat un foli, ha tallat tres rectangles . M'ha dit, mira mama , ara faré quadrats .  I sí, els ha tallat per la mitat i ha fet 6 quadrats que després ha enganxat en les cares del cub. M'ha deixat amb la boca oberta. I ha volgut escriure els números en les cares amb rotulador. Veus mama ? , el dau és fa així ...

Continuem amb els escuradents. Aquesta vegada de diferents mides. Què podem construir amb ells ?

Els prismes triangulars, les piràmides !! 

 Les que tenim són totes iguals? ens fixem en la base ? quina forma tenen. una és un quadrat, l'altra un triangle. La primera quantes cares té ? 4 i la segona ? 3. Doncs vinga, intentem- ho?

Tot jugant descobrim els volums, les formes, els noms , deduïm perquè es diuen així i si va en relació amb els nombre de cares que tenen ... vaja, que ens iniciem a la geometria .

I reforcem l'anglès ja que el David continua dient els noms de les formes en aquest idioma. Com li agrada !!

Ara els portarem a cole . Té moltes ganes d'ensenyar-los-hi a la resta de nens i nenes . Haurem de recordar que no passa res si es fan malbé ( amb 25 infants tocant-los  no crec que quedin igual que ara, jejej) , ja en farem més, cap problema . 

Fa uns dies vam fer un taller al Caixafòrum sobre jocs de construcció que us explicarem en una propera entrada, va ser molt interessant.

Un mar al sol. Un mar de boira

L'hivern ha arribat a Lleida fa unes setmanes. Sí, sí, no m'he equivocat. L'hivern ja és aquí. 

En aquestes contrades passem de la calor al fred ( i viceversa) no en qüestió  de mesos, si no de poques setmanes . No hi ha tardor ni primavera .

A més a més, també ha arribat la boira . Espesa, permanent. Hi ha hagut anys d'estar més de 2 mesos sense veure el sol ni tant sols durant uns minuts. Imagineu-vos la sensació 

No és just.

Què és el que fem doncs? Aprofitar per desplaçar-nos uns quants kilòmetres. Un cop sortits de la plana ,tot canvia. Pugen les temperatures i apareix el sol com per art de màgia . Com és possible? els meteoròlegs ja tenen les seves explicacions ja, però la meva pregunta no és de caràcter científic si no més de " per què ells sí i nosaltres no? " tot tornant a repetir, no és just, no ho és. Necessitem  el sol. 

Ni que faci fred, el sol ho canvia tot .

Dissabte 7 de desembre. No es veu res des del balcó. La boira ho tapa tot. Diuen que continuarà així una setmana com a mínim. Mirem l' aemet.  Lleida 2º . Tarragona : sol i 17 º. Anem-hi ? anem-hi !

Un mati de platja, sorra, mar ... i sol , molt de sol !! Gent passejant per vora la platja, fins i tot en màniga curta. I nosaltres amb els " forros " polars, les bufandes, els abrics, ho deixem tot al cotxe i a gaudir . Hem pogut dinar en un parc a l'aire lliure  !! 

Diumenge: anem a veure el sol sobre la boira al Montsec? En principi havia de ser sense sortir del cotxe que el David porta una setmana ben constipat , amb una tos molt forta. Jo no em trobava massa bé, no he anat .

Hem estat en aquest indret en d'altres ocasions i n'hi havia més  de boira , però tot i així  els meus homes han pogut gaudir una mica de la vista. 

El papa em diu: posa al bloc que les fotos les he fetes jo, eh? jeje. Doncs queda clar, no? 

És que són molt xules. 

Temps per a  jugar una estona  ...

 Per a gaudir de la posta de sol ...

Dels colors ocres i vermellosos típics del Montsec ...

Si ens fixem bé, ja podem veure les neus primerenques al Pirineu ....

Em sembla que ens esperen molts dies d'activitats a casa... Ens haurem de posar les piles !!

Bon inici de setmana !!!