Dues setmanes sense carn : receptes

Ja feia temps que ho anàvem dient : hauríem de reduir el consum de carn per millorar la nostra alimentació. Tot i que no mengem fregits, ni plats precuinats, ni bolleria industrial ( ni de l'altra , que no ens agrada gaire el dolç), ni begudes carbonatades , ni embotits , hem fet una aposta per a donar un pas més . Jo vaig ser vegetariana durant uns anys i és una etapa que recordo de bon grat.

Doncs ja portem dues setmanes en que gairebé no hem consumit carn ! Només el pollastre a la brasa que vam fer dissabte a casa del padrí ( i que queda la mar de bo, tot sigui dit ) . I no se si serà això, però la veritat és que porto uns dies que dormo molt millor .

I què és el que hem menjat ? Ens agraden molt els llegums, així que els hem fet de diverses maneres, totes elles " estiuenques" , amanides vàries,  etc, etc. Hi ha tantes receptes boníssimes i sanes per la xarxa!! No us fa l'efecte que, a vegades, mengem carn per " inèrcia" i que això fa que els nostres àpats siguin poc "imaginatius" ?  

Us poso per aquí alguns dels plats que hem anat menjant aquests dies , per si us ve de gust fer-ne cap, tots són molt fàcils, us ho asseguro!

Amanida d'avocat

Avocat, tomàquet , all, ceba , menta, julivert , suc de llimó , oli d'oliva i sal. 

Vaig buscar unes receptes de cuina libanesa i vaig fer : 

Hummus 

He posat cigrons a remull durant tota una nit , després els he cuit una bona estona.

En el got de la picadora he posat: oli d'oliva, un all cru , un raig de suc de llimó, una cullerada de tahini ( paté de sèsam) feta a casa, sal i els cigrons . Es trinxa al gust .

Per a fer el tahini: he comprat sèsam cru i l'he torrat poc a poc, després l'he molt amb el molinet de cafè, i l'he passat per la batedora amb una mica d'aigua. ja veureu quina olor que fa !! A més a més, el sèsam és una font increïble de calci. 

Mutabal o babaganoush ( paté d'albergínies) .

Dissabte vaig escalivar albergínies i  pebrots , així que en tenia a casa.

Albergínia escalivada , alls escalivats (1 cap d'alls a foc molt lent amb una mica d'oli d'oliva ), sal, tahini, suc de llimó. Es passa tot per la batedora i ja està !!

Hem estrenat el balcó per sopar ara que encara no fa aquella calor insoportable típica de les nostres terres. 

Hummus, mutabal, pa libanés ( no, mentida, semblant: són aquelles "tortitas"  sudamericanes , però són molt semblants) i amanida de llenties (és com la d'advocat però afegint-hi llenties ) . I un got d'orxata fresca, que no falti!! ( sí, ja ho sabem. no és gaire sana , però és que ens agrada taaaaaaaaaaaaaant) .

I més de la nostra terra :

Arròs amb bolets

Hem comprat una bossa de bolets congelats ( la veritat és que fa una oloreta quan l'obres, mmmmm) , els he sofregit amb una mica d'all .

He cuit arròs basmati , he fet uns ous remenats i ho he barrejat tot.

Nyam, nyam !!

Empedrat de cigrons 

M'agraden molt els cigrons , seria capaç d'obrir un pot i anar-los menjant un per un  igual que un altra persona menjaria olives o patates fregides. No entenc com hi ha gent que no els hi agraden, però si són boníssims!!!

Cigrons cuits, ceba, pebrot , all, julivert, orenga, romaní ( tot del nostre balconet, em fa una il·lusió !! ) tot trinxadet, oli d'oliva , un raig de vinagre de poma , sal al gust. tot barrejat i deixat unes hores a la nevera que agafi bé el gustet i .... " pa dentro"!!

Puré de carabassó 

Els primers carabassons de l'hort del padrí han estat per a nosaltres !!

Els he posat amb patata i porro a la vaporera .  He trinxat ceba i l'he sofregit . Un cop tot fet, ho he barrejat i  passat per la batedora amb una mica de llet , he sofregit una mica de pa en oli d'oliva i he posat els darrers vestigis que ens quedaven a la nevera  de pernil dolç , una mica de julivert i au! Fet. 

I com no, en aquesta casa no pot faltar: gaspatxo!!!

Cada dissabte al matí anem al mercat a comprar les verdures de la setmana . Amb una bona provisió preparo un parell de litres ( o més ) de gaspatxo: bo, sa, rico, rico: què més es pot demanar? 

1 Pebrot vermell , 1 cogombre, 1 ceba, all al gust, 1,5 kg de tomàquets pelats madurs . Tot al got de la batedora, ben trinxadet amb oli d'oliva, un raig de vinagre i sal al gust .

Mmmmmmmm  !! Ens agrada molt, fins i tot al David que les verdures li costen molt de menjar. 

La veritat és que cuinar m'agrada molt, però si és tracta de fer coses sanes, la satisfacció es multiplica molt més, no us passa el mateix a vosaltres ? 

Si teniu cap suggeriment de receptes no dubteu en compartir-les, que estem desitjant ampliar el nostre petit receptari !!

Una abraçada !!

La Muntanya de sal de Cardona

Aquest dilluns, festa de St.Joan, ens en hem anat cap a Cardona, a fer una visita que desitjàvem fa molt de temps : la muntanya de sal, una meravella geològica del nostre país.

Així què , novament, agafem cotxes, entrepans, i ens dirigim cap a una nova descoberta !!

Què és la Muntanya de sal  de Cardona ? Agafo les paraules de Cardona Turisme per explicar-ho bé :

 La visita al Parc Cultural de la Muntanya de Sal, dins les antigues instal•lacions de Mina Nieves, ens ofereix la possibilitat de conèixer els afloraments salins de Cardona i el singular patrimoni natural i cultural que fan d'aquest indret un lloc únic en el món. La geologia, la mineralogia, la botànica i la història tenen en aquest recinte un punt de trobada en el context de l'explotació que l'home ha fet d'aquest mineral des del neolític fins a arribar a l'explotació industrial.
Podreu conèixer el recinte Mina Nieves, una de les explotacions de sals potàssiques més importants d'Europa fins a l'any 1990. Contemplar una meravella de la natura: la Muntanya de Sal, diapir situat a la Vall Salina, i gaudir d'una àrea museogràfica, així com dels pous d'extracció (Alberto i Maria Teresa) i la maquinària d'un d'ells. 

En el decurs de la visita sereu traslladats amb vehicles especials fins a la Vall Salina descendint un desnivell de 86 metres. Els vehicles us deixaran a la Vall Salina, des d'on podreu admirar un increïble aflorament salí: la Muntanya de Sal. A continuació, us equipareu amb un casc miner i entrareu a l'interior de la Muntanya per recórrer uns 500 m de galeries, on podreu gaudir de les espectaculars estalactites i estalagmites, així com de les diferents vetes de sals: sòdiques, potàssiques i magnèsiques.

El vell recinte de Mina Nieves ha estat habilitat com a equipament cultural amb la voluntat de plasmar la mil·lenària interrelació establerta entre les persones i la sal. En el marc de les instal.lacions del recinte miner podreu trobar informació sobre la geologia de la vall, la mineralogia de la sal, la seva flora i dels usos que s’ha fet d'aquest recurs.

El Parc Cultural de la Muntanya de Sal ofereix al visitant

-Un passeig per les antigues instal.lacions mineres: Sota la imponent imatge del castellet de l’antic pou d’extracció del mineral Maria Teresa (46 metres), s’extén l’àrea museogràfica que explica la història de l’explotació industrial de la Vall. També es pot veure la maquinària d’extracció mineral del pou, tal com era quan estava en ple funcionament.

-Un recorregut guiat a 86m de profunditat: A l’interior de les galeries de la Muntanya de Sal, obertes des de 1997, es manifesten amb tot el seu esplendor i espectacularitat els diferents plegaments i vetes del jaciment i la diversitat de minerals. Un lloc únic al món!

La visita ens ensenya les meravelles de l'interior d'aquesta muntanya . Ens han explicat molt bé com es va formar fa milers  i milers  d'anys , com ho feien per extreure la sal, quins tipus de sal hi podem trobar ... Fins i tot ens han ofert tastar-les !!!

Mireu quina preciositat d'estalactites !! s'han anat formant
poquet a poquet, es veu molt bé com han anat caient les gotes
que han donat lloc a aquestes formes tan delicades i fortes alhora.

Mireu quina quantitat de vetes diferents , formades al llarg dels segles

Cal anar amb molt de compte i no mirar directament cap a dalt, ja que van caient gotes d'aigua super salinitzada que ens podria fer molt mal als ulls. 

Un cop a fora, guardem bé els cascs al seu lloc i ens dirigim cap al trenet de nou .

Com podeu comprovar , una veritable obra de la natura, del tot recomanable, fins i tot amb nens petits!!

Una abraçada !

Moments de tendresa II: amb pocs minuts de vida

Aquest matí, acaronant la vida acabada de nàixer :

Bon diumenge a tothom !!

L'esquelet ( 2 trencaclosques en 1)

Tal i com us vam comentar el David ha començat a interessar-se pel cos humà arrel d'haver agafat un atles d'anatomia i ens pregunta molt sovint què hi ha a dins.

Hem començat doncs amb diferents propostes que us explicarem ben aviat. Una d' elles i continuant amb la que vam iniciar , és sobre l'esquelet.

Vaig trobar en aquesta web una plantilla d'un esquelet " toddler", és a dir de l'edat del David. Són 8 folis en total per a fer un de la seva mida, aquí podeu trobar la plantilla. . Només cal imprimir-la i ja està, queda,doncs, com si fos un trencaclosques.

L'altre dia, abans d'anar a dormir , el vam muntar per primer cop . Avui he imprès un segon esquelet en un altre color , l'he tallat seguint els ossos , després l'he empegat en cartolina i l'he plastificat per a que quedés més fort. Ara sí és un trencaclosques 100%  !!

He posat la plantilla sencera a terra per a tenir la referència , l'he enganxat amb cel·lo per a que no es mogui. i al costat he posat les peces retallades dels ossos. El mateix nombre de peces, així doncs queda assegurat el control d'error.
Li he fet la proposta al David  tot pensat que no li motivaria gaire, però ha començat tot d'una a muntar-ho i ben content.

Mentre muntàvem anàvem dient el nom  de l'os , o bé de la part sencera: costelles, calavera, húmer, fèmur ....

Ho ha fet seguint en seu propi ordre: primer ha començat des de dalt, des del cap, però desprès ja ha saltat directament als peus , sense confondre'ls amb els de la mà , cosa que m'ha sorprès .
No li hem dit en cap moment on anava cap ós. Ell mateix anava observant i posant , si s'equivocava , s' auto corregia .

I ha continuat fins a completar-lo tot !! poquet  a poquet sense pressa. Jo anava enganxat les peces que ell posava amb cel·lo, per a que no es moguessin . La plastificadora va molt i molt bé, però és clar, les peces rellisquen i a vegades costa de manipular-les .

La meva mà , la mà de l'esquelet .

Els que més han costat d'ubicar han estat els " dobles" és a dir: radi i cúbit / tíbia i peroné. Amb aquestes doncs, li hem ajudat a observar bé com eren i on podien anar . Com que les ha posat de les darreres era més fàcil .

Ja l'hem acabat !!!! estem la mar de satisfets !!
Se'ns ha ocorregut que el papa es podia  posar al costat i veure la diferència de tamany. Oi que no es nota gaire ? ; -)

Un altra idea !!! posem els ossos a sobre del papa, reconeixent on són cadascun . Ha anat molt i molt bé!!, els ha reconegut tots ( sense dir el nom  és clar , això ja tocarà d' aquí uns anyets,jeje ).

I el papa que té molta paciència es deixa fer ......

És clar que aquesta mida li queda una mica petita , haurem de fer un del seu tamany ( potser  ampliant a DIN3? 1, 2 3 vegades ??? ) 

I per acabar, una abraçada perquè tots ho hem fet molt bé. Un treball en equip vaja, jeje.

A mi em va molt bé seguir els centres d'interès del David per vàries raons . Primer de tot: crec fermament que quan en els infants manifesten un centre d'interès, el que sigui, és per què estan preparats per a aprendre, ja que la motivació, la curiositat , l'observació que fan per ells mateixos abans de qualsevol explicació és la millor base per un aprenentatge significatiu i per tant, de qualitat .

El David , tot i que li agraden força coses, no és un nen de dir-li " fes això" i que ho faci ( surt a sa mare ) . He fet moltes propostes que ni se les ha mirat, tot i que m'han costat hores i hores de preparació . Però aquesta és la realitat. per tant, si aprofito el que a ell l'interessa , tinc més probabilitats d'encertar ( almenys que la feina feta serveixi d'alguna cosa jejej) .

També crec que fer-ho així , i des del joc, motiva els infants i els adults a aprofundir sobre el que significa aprendre , dóna confiança en el procediment , en els recursos, en les persones , fomenta la creativitat, l'esforç, el pensament divergent, la imaginació .... Si els educadors seguim el centres d'interès dels infants per a descobrir tot el que ens ofereix el món , afavorim que ells es continuïn preguntant coses, observant el que els envolta , incrementant les seves ganes d'aprendre cada cop més , la seva motivació, la seva auto confiança ( i per tant la seva autoestima) . Per a mi del que realment es tracta no és de retenir conceptes , si no de gaudir aprenent -los. .


Esperem que us hagi agradat la proposta d' avui !!! Nosaltres ens ho hem passat molt bé.


I ja ho sabeu: TO BE CONTINUED!!

Cales verges,natura,papallones,història: meravellosa Girona

Girona és especial , diferent , única.: pels seus paisatges, pel tarannà de la seva gent , per la seva història.... N'estic enamorada . Sense desmerèixer res d'aquest petit país , crec que tothom a Catalunya pot estar-hi  d'acord . 

Aquest cap de setmana hem decidit fer quilòmetres i tornar-la a visitar. Ens hem arribat fins a Roses, ben a prop de França .  Ha estat intens, però ha valgut molt, molt la pena : natura, molta natura verge, animals, observacions, descobertes, animals ....

Fundació Mona, Riudellots de la Selva 

Abans d'arribar hem anat a visitar la Fundació Mona a Riudellots de la Selva : un  centre de rehabilitació de primats que han estat maltractats , tancats en gàbies minúscules, abandonats, molts d' ells ex- " estrelles" de la Tv o anuncis,  .... Ens ha acollit la MªJosé, que ens ha explicat molt i molt bé tot el que fan allà: com els cuiden , els alimenten .... 

La cuidadora els hi llança el que els hem preparat,
han vingut tots corrent a buscar-ho ,jeje.

Hem fet un taller familiar on hem preparat un " vermut" per als ximpanzés : nous amagades amb branques de bambú, així s'ho passen bé per treure-les de dins . 

Només arribar el David ja ha fet - com no- amics, dels que no s'ha separat en tota l'estona. 

Els primats estan tancats en gàbies, degut a lo molt que han patit està trastornats física i psicològicament , per la qual cosa són agressius i imprevisibles, així que malauradament no tenen contacte físic amb els cuidadors.

Roses 

 Arribem a Roses , hem trobat una molt bona oferta en un hotel senzill, però és que no necessitem gaire cosa per estar bé( abraçades tendres, això sí, imprescindibles! )  Portàvem el dinar de casa: gaspatxo i arròs de bolets , hem dinat a la terrassa i tot seguit .... cap al mar !!!

Feia molt vent, com no la tramuntana s'hi fa present . Això feia que fes una mica de " rasca" , a més l'aigua estava freda.  He pensat que el David no s'hi voldria  posar a l'aigua. Innocent de mi.

No volia sortir d'ella, s'ho ha passat genial!!! I el papa tot valent també: si Juli César ho va fer, jo també. (Com ja sabeu els romans vam arribar a la península ibèrica des d' Empúries)

La primera , i fresca, remullada de l'estiu.

Parc natural del Cap de Creus 

 Tornem a l'hotel, ens dutxem per treure'ns la sorra i la sal enganxades i cap al Parc Natural del cap de Creus .Una veritable meravella . També podeu trobar més informació aquí : 

Primer ens hem arribat a Punta Falconera 

Vinyes verdes vora el mar, que inspiraren el poema
Cançó  de rem i vela de JMª de Sagarra, que dóna lletra a la cançó
d'en Lluis Llach " Vinyes verdes vora el mar" 

S'anomena així perquè des de sempre ha estat hàbitat de falcons i xoriguers. A més, l'erosió ha donat a la seva roca granítica gneisificada una semblança al cap d'un falcó. La gran riquesa natural - tant terrestre com marina- li confereix una bellesa extraordinària i un tractament especial, en estar integrat dins del Parc Natural de Cap de Creus.

El seu estratègic enclavament, des d’on es dominen les aigües entre les Illes Medes i Norfeu, ha motivat el seu ús històric com a punt de guaita i vigilància del trànsit marítim. Fruit d'aquest ús, hi ha tota una xarxa subterrània de galeries i passadissos que surten a la superfície a través de búnquers, on es poden veure les sales de les bateries de tir i els forats per on sobresortien els canons. Actualment els búnquers de Falconera formen part del patrimoni rosinc.

Després hem seguit el camí, sense saber massa bé on arribaríem . I mireu que hem trobat: una petita cala de 110 mts, de pedres tota per nosaltres , Cala Calitjàs.

Com veureu , ha estat una estona genial, plena de descobertes, serenitat, contemplació ..... 

Els cotxes no hi arriben, així que cal baixar una mica  per arribar-hi , és una pendent suau i curta, cap problema. El David a més  a més anava carregant una  pedra enorme que volia llançar al mar , i així ho ha pogut fer . 

Comencem a descobrir la natura que ens envolta? I tant!! Què és això enganxat a la roca ? 

Són lapes , un mol·lusc  en extinció . Hem explicat que s'enganen tant per a protegir-se, ja que viuen a les roques i així no se les enduen les onades. 

Aquí les podeu veure millor ( la foto és d'internet) 

Hem trobat un cranc !!!! i hem pogut comprovar que caminen de costat!!! 

El David li ha fet una casa de pedres , que per cert , sembla ser, al cranc li ha agradat molt , ja que s'hi ha refugiat (pobret, devia estar ben espantat) 

Just al costat trobem un altra cala petitoneta, ideal. en ella hem trobat eriçons ( dins l'aigua) i anemones (. Les anemones de mar són animals generalment carnívors que necessàriament han d'esperar que les seves preses s'acostin fins a tenir-les a l'abast dels seus tentacles i aleshores les poden ficar dins la boca, que és al centre de l' anemona) . I ho hem pogut comprovar , al posar -hi el dit ens l'envolten amb els seus tentacles , nyam, nyam. 

He pensat que aquesta setmana, tot veient les fotos , recordant el moment i imatges aèries d' on hem estat, podem introduir les formes de la terra i l'aigua del mètode Montessori: podeu trobar referències  aquí,  aquí  i el que crec que ens inspirarà: aquest. 

Butterflypark, Empúria Brava 

Diumenge ens llevem ben d'hora , esmorzem bé, deixem l'habitació i ens dirigim cal al Butterfly Park   d'Empúria Brava .

És un gran hivernacle tropical amb papallones tot el món, ocells, plantes, flors ..... Hem gaudit una bona estona , realment és un món fascinant, llegint els petites explicacions que estan pel parc ens quedàvem amb la boca oberta: plantes,animals , flors, insectes... tots ells s' adapten per a viure plegats, modificant el seu comportament , i fins i tot la seva estructura genètica per tal de defensar-se i sobreviure.  La natura no deixa de sorprendre'ns .

Ocells varis, tortugues, papallones que ens envolten .....

Observem amb tranquil·litat , tenim temps, ganes d'aprendre i descobrir coses noves ....

Així volen, així mengen, així moren .....

Divendres a la nit li vaig ensenyar al David un petit recull de fotos en forma de petit llibre que li havia preparat, sobre l' al·lucinant cicle de les papallones .

Aquí el teniu . L'he penjat al googledrive, però no se si ho hauré fet bé:  aquí teniu l'enllaç:
https://drive.google.com/usp=chrome_app#folders/0B2F6XBQYN_SmakhuQlA1WVhTSEk

I aquest és el moment de la " màgia", és que realment no es pot definir de cap altra manera !!! Ho hem observar  en directe , com trenquen la crisàlide , com van sortint molt a poc a poc , hem pogut veure també els cucs afamats que devoren les fulles de les plantes ....

Hem estat força estona gaudint de l'espectacle . Divendres, a banda del llibre, també vam veure un vídeo sobre el cicle de les papallones . Aquest d'aquí ( és en anglès però s' entén  molt bé, tot són imatges ) .

Ni el llibre ni el vídeo tenen dibuixos ni són estrictament per a nens , he cregut que les fotos ja eren prou significatives i clares com per poder entendre -les  i captar el procés. La veritat és que des del principi no va caler res més. 

També hem trobat rèptils, una iguana amagada i unes quantes tortugues:

I mireu quina flor més maca hem trobat!!! no havíem vist mai res semblant , quantes sorpreses ens esperen dins la natura , quant per descobrir si estem atents, amb tots els sentits ben oberts. Vosaltres la coneixeu?

Quan hem arribat a  casa hem cercat informació sobre ella i hem descobert que és una enredadera passiflora edulis, o bé maracuyà de Colòmbia . Una veritable preciositat . 

I hibiscus, i orquídees, moltes orquídees. 

Un espai per a gaudir de la contemplació, del respecte al que ens envolta, i poder moure's amunt i avall amb llibertat  :

Al sortir hem vist un petit vídeo , el David ha volgut agafar el seu llibre i anar seguint les explicacions amb ell .

Els Aiguamolls de l'Empordà 

Un cop ens acomiadem de les papallones, ens dirigim cap el Parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà. 

Ens decidim per un dels itineraris : un de 4km en total per a fer tot caminant, no es pot anar ni en bici :  un espai privilegiat per a moltes espècies per a poder viure ( i sobreviure) . Podem observar, escoltar, aprendre.... . però ja era migdia i feia molta calor, així que no ens hem aturat gaire .

Hem pujat fins dalt de tot , el David tot sol ( realment és un campió , això no treu que moltes vegades no vulgui ni moure's, jeje) , d'un antic assecador d'arròs habilitat ara com a lloc d'observació.  Mireu quines vistes !!

Hem dinat allà , en una de els taules habilitades , pa, formatge , pastetes de xocolata per recuperar forces ....

Girona : casc antic, el Call jueu.

I per la tarda hem anat a fer una ràpida visita a l'estimada Girona. a més a més el papa no hi havia estat mai!!! com pot ser això? és una ciutat maquíssima, amb un barri antic, un centre històric evocador de tots el grups i cultures que van conviure , que val la pena visitar i perdre's durant hores i hores.
Per a mi Girona és evocadora de vells temps , de fa uns 20 anys: amics i amigues , projectes de futur, escapades , profundes xerrades i estones compartides ,  moments màgics inoblidables pels quals canviaríem el món , tot sentint-nos constructors d'un de millor ....

Les cases de colors que donen a l'Onyar 

 Hem anat directament a visitar el Call jueu . Us recomano que feu un cop d'ull a l'enllaç , quanta història i curiositats amaguen aquestes pedres !!

Aquest noi que toca aquest estrany instrument ens ha fet gaudir d'una estona magnífica, té un so preciós. Tampoc el coneixíem i , novament, hem fet la cerca per internet. És un hang , un instrument de percussió d'acer inventat fa uns 12 anys . En aquest enllaç,  i en aquest , podeu sentir-lo. Gaudiu ! 

El papa vol endur-se l'energia de les pedres mil·lenàries .....

La Catedral i l' església de Sant Narcís, patró de Girona . No les hem visitat perquè estaven tancades . 

A nivell curiós, heu vist quina quantitat d'escales ??amb tots els meus respectes i simpatia :  els cristians que vagin a missa diària deuen estar la mar de bé de salut! :-) .

I .... ara sí, tornem cap a casa. Encara queden unes hores de camí. Cansats però molt contents. A més viatjar amb el David és una delícia, tenim molta sort ja que hi ha infants que no aguanten els viatges llargs , es queixen, s'ho passen malament i ploren . Ell no, tampoc necessita de gaire cosa per entretenir-se, de tant en tant agafa algun llibre, joguina, però poc, només guaitant per la finestra en té prou. Això sí, ens hem de preparar a contestar moltes i moltes preguntes: què és allò? què fa aquell senyor? perquè...? perquè ....? ;.) . 

Tant ens ha agradat, que aquest matí via xat, el papa i jo hem decidit dedicar les nostres mini vacances a tornar-hi. Hem tornat a trobar una molt bona oferta d'un petit apartament  i l'hem agafat ràpidament, que s'esgoten. Podrem dedicar-nos a descobrir , amb temps, molts més indrets meravellosos de l'Alt Empordà.

Us ho recomanem !!!

Que tingueu un bon inici de setmana!!!